Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el darrer que recordés la boca, i per això ja me'n guardava un bocí del	crostó	i el més torrat. Josep era més golut que jo d'embotits, que li agradaven
homes de pena i els galifardeus del port l'encisaven, i el vi claret, el	crostó	de pa, la taula venturera de les tavernes. Allà, s'hi sentia deslligat de
donava corda al rellotge, trencava la molla, el tancava, i agafant un	crostó	, se'n anava, maleint, a la secretaria. Perquè el pare era secretari del
ni resignació? Que s pot esser alegre ni optimista, havent de menjar	crostons	durs? El qui ha de fer treballar el dentat, còm voleu que no mossegui,
de dues hores lluny, amb el seu cavallet i el seu quadro; deu menjar	crostons	de pa en algun casalot que sols se sab ell; deu dormir en un mal jaç, o en
de besades a n'aquell pà. Feya tres díes que se'ns havía acabat el darrer	crostó	y ja no podíem pastar més sense matar de fam als porchs que s'acabaven
es vestí ella les faldilles de sarja i el gipó de les festes, introduí un	crostonàs	de pa que Déu n'hi dó, i una embostada de nous en un cistellet de salic
caient-se en estelles, voltada de papers bruts, de cuiro podrit, de	crostons	rosegats, de claus, d'ossos, de parracs, de pots de llauna tacats de
no deixa d'ésser furt. Sóc lladre encara. Això, rosegant bocinets d'un	crostó	saborós, Arnau pensava alegrement. I es deia que tota l'actuació del seu
i que tastés de llurs viandes i esmolés les dentetes de senyoret en un	crostó	de pa moré, ressec de vent i del sol de la muntanya. La cosa més
s'hi anà atansant i s'adonà que a terra, vora del presoner, hi havia un	crostó	de galeta, dura com un roc, i una gerra d'aigua, tot intacte. El presoner
del sopar, i així el presoner pogué menjar quelcom millor que aquell	crostó	dur com la pedra. Tota la nit varen estar parlant. El cavaller explicà
pa moreno encara era tou, també el preferíem, si en podíem arreplegar un	crostó	, i fins, si algun dia el pa de fleca era un poc dur, dur per dur,
la mestressa amb moltes més coses i més menudes. —Porteu-me tres pans de	crostons	, una carnissera de costelles i una altra de carn per l'olla, si trobeu
s'alça com una rebava de la terra; Alfés i Sudanell, lluny, com dos	crostons	de fang cuit... En l'hora quieta i grisa els bens dels ramats esbandeixen
L'altre riu: —I ca, home! No hi ha res a fer ací. Ni un	crostonet	de pa no trobaràs. —Ja no hi ha cap veí, doncs? L'artiller escup. —
ha prou, d'això; tenim una cassussa formidable. Jo vaig reservant-me un	crostó	; em menjo la molla i deso la crosta al sarró; de tant en tant en rosego
m'esperava a la porta de la cuina, amb una gerra de llet fresca i un	crostó	de pa. —Biddy —vaig dir, en dant-li la mà quan ens departíem,—
tot. A més de les nou hores de cinema, aguantava que li tiressin	crostons	de pa, boles de paper, clofolles... i quan una criatureta del galliner no
pols, espolsar; puça, espuçar; punta, espuntar; cantell, escantellar;	crostó	, escrostonar; gota, esgotar; llom, esllomar-se; maluc, esmalucar; peu,
prop del galliner cobert d'una parra retorta. Fabrica pans de barra i de	crostons	. S'ha fet un forn amb tres maons; una canya és la xemeneia. Del calaix
la pols ni la sutzura, les seves pipes de recanvi, inspiradores, el	crostó	de pa que li reboteren en passar la porta i el ganivet de la ironia. I
La nineta sembla un rovellet d'ou i ella té la carassa més fosca que un	crostó	de pa de trits... Mes, si per tal signe s'hagués hagut de judicar!... Que,
tot ha d'ésser aigua— als excursionistes i, sobretot, un saborós pa de	crostons	coneguts per "pa de Sant Jerònim", la fama del qual havia arribat molt
Els qui feien venir el pa de fora, els uns es delectaven amb el pa de	crostons	, torrat externament i flonjós de molla, que procedia del forn dels frares
persones: Un litre de llet; quatre llesques de pa, grosses, tallades en	crostonets	; cinquanta grams de sucre fi; dos rovells d'ou; una taça de nata. Cocció:
1. Sobre una placa untada d'un xic de mantega, disposeu els	crostonets	, empolsats de sucre. Torreu-los a forn calent. Quan han pres el color de
amb la nata. 3. Aboqueu la barreja, ben calenta, sobre els	crostons	; tapeu bé la sopera, i serviu-ho tot seguit. 34. Sopa de fideus
mig vas de licor d'absenta; quaranta grams de tapioca o d'arròs, o uns	crostonets	de pa, fregits amb oli d'oliva o amb mantega. Cocció: La llagosta i el
Verifiqueu l'assaonament. Al moment de servir, afegiu la mantega i els	crostonets	. La cua de la llagosta es talla en rodanxes primes, i se serveix amb
molinet de llegums. Verifiqueu l'assaonament. Serviu molt calent sobre	crostons	de pa torrats. Aquesta sopa ha d'ésser molt untuosa. IV Plats de
sobre les anguiles, i serviu tot seguit. Aquest plat pot ésser ornat amb	crostonets	de pa torrat, fregats d'all. 38. Anguiles en salsa blanca Per a
i sofregiu els trossos de bacallà per cada costat. 4. Torreu els	crostons	de pa, tallats en el sentit de la llargària de la llesca, i fregueu-los
panses de Màlaga; una salsa de tomàquet (veg. núm. 6); julivert;	crostonets	de pa, fregits amb mantega; un decílitre de vi blanc, sec; julivert
per la farina. 3. Poseu a escalfar un plat ovalat. Sofregiu els	crostons	de pa. 4. Feu la salsa de tomàquet. 5. Sofregiu el
minuts. 7. Arruixeu amb aquesta salsa el fetge. Orneu-lo amb els	crostons	fregits, i empolseu-ho de julivert. Serviu tot seguit. 85.
minuts. 4. Serviu en un plat rodó, pregon, guarnit amb els	crostons	de pa o amb un turbant d'arròs. 95. Tripes a la catalana Per a
famós albercoquer i unes pereres d'hivern, de la qual fruita, guisada amb	crostó	de bou, era particularment llépol. La casa, com molts edificis senyorials
de veure-hi la perseverança d'una sang, lligada a un espai precís del	crostó	de la terra; un espai que té ànima, i té un dring propi, com el mateix nom
es retira el peix, es serveix separadament el peix, i es mullen els	crostons	de pa fregit o en llesques. En alguns indrets hi afegeixen una mica de vi
aleshores el brou vegetal que tindreu ja fet, fent que bulli amb	crostonets	de pa fregit. Brou ("caldo") de rap Es posa una olla al foc mig plena
alls, que es treu quan la carn és mig cuita. S'hi tira la carn —cuixa o	crostó	— i es deixa coure ben enrossida, remenant-la sovint, i afegint-hi una
deixar que arribi a bullir i es serveix calent. Carn Tibidabo Es talla "	crostó	" de vedella, ben fi, i se'l posa a escórrer amb sal. Es fon en una
picada a la catalana. Serveixi's amb salsa no massa abundant, guarnit amb	crostons	de pa fregit. Sang i fetge amb xamfaina Es tallen trossos de fetge i sang
d'una banda a l'altra, fins que descobrí arràn de paret, rera un	crostó	de roca, un gratall entorn d'un forat. —Guaytèu aquí!... ¿No vos ho deya
dels rampants s'obría en forma de v, y les parets, de grossos	crostons	que ressortían uns dels altres com una granansa empedrehida en la pell
mica'l cap, com tement veure esllavissarse ab gran terrabastall aquells	crostons	d'un pes incalculable de milers de quintars, que, sobreposats com a la
del mas. Potser s'avinguin a fer-nos una truita i a repartir-nos un pa de	crostons	... Te'n recordes, Guansé? Estàvem afamats. De moment vam creure que el
dir-li el tiró. —Ho saps? Doncs, què demanes? —No tindries pas un	crostó	de pa dins el sarró? Jo que tinc gana! —Sí, que en tinc.— Li
a l'altre cap d'on havien entrat. —Ni un cobert per a dormir! —Ni un	crostó	per a menjar!— En tot el llarg romiatge que havien seguit, encara mai no

Pàgina 1 (de 4)

50 següents