DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
crostó M 178 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crostó Freqüència total:  178 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el darrer que recordés la boca, i per això ja me'n guardava un bocí del crostó i el més torrat. Josep era més golut que jo d'embotits, que li agradaven
homes de pena i els galifardeus del port l'encisaven, i el vi claret, el crostó de pa, la taula venturera de les tavernes. Allà, s'hi sentia deslligat de
donava corda al rellotge, trencava la molla, el tancava, i agafant un crostó, se'n anava, maleint, a la secretaria. Perquè el pare era secretari del
ni resignació? Que s pot esser alegre ni optimista, havent de menjar crostons durs? El qui ha de fer treballar el dentat, còm voleu que no mossegui,
de dues hores lluny, amb el seu cavallet i el seu quadro; deu menjar crostons de pa en algun casalot que sols se sab ell; deu dormir en un mal jaç, o en
de besades a n'aquell pà. Feya tres díes que se'ns havía acabat el darrer crostó y ja no podíem pastar més sense matar de fam als porchs que s'acabaven
es vestí ella les faldilles de sarja i el gipó de les festes, introduí un crostonàs de pa que Déu n'hi dó, i una embostada de nous en un cistellet de salic
caient-se en estelles, voltada de papers bruts, de cuiro podrit, de crostons rosegats, de claus, d'ossos, de parracs, de pots de llauna tacats de
no deixa d'ésser furt. Sóc lladre encara. Això, rosegant bocinets d'un crostó saborós, Arnau pensava alegrement. I es deia que tota l'actuació del seu
i que tastés de llurs viandes i esmolés les dentetes de senyoret en un crostó de pa moré, ressec de vent i del sol de la muntanya. La cosa més
s'hi anà atansant i s'adonà que a terra, vora del presoner, hi havia un crostó de galeta, dura com un roc, i una gerra d'aigua, tot intacte. El presoner
del sopar, i així el presoner pogué menjar quelcom millor que aquell crostó dur com la pedra. Tota la nit varen estar parlant. El cavaller explicà
pa moreno encara era tou, també el preferíem, si en podíem arreplegar un crostó, i fins, si algun dia el pa de fleca era un poc dur, dur per dur,
la mestressa amb moltes més coses i més menudes. —Porteu-me tres pans de crostons, una carnissera de costelles i una altra de carn per l'olla, si trobeu
s'alça com una rebava de la terra; Alfés i Sudanell, lluny, com dos crostons de fang cuit... En l'hora quieta i grisa els bens dels ramats esbandeixen
L'altre riu: —I ca, home! No hi ha res a fer ací. Ni un crostonet de pa no trobaràs. —Ja no hi ha cap veí, doncs? L'artiller escup. —
ha prou, d'això; tenim una cassussa formidable. Jo vaig reservant-me un crostó; em menjo la molla i deso la crosta al sarró; de tant en tant en rosego
m'esperava a la porta de la cuina, amb una gerra de llet fresca i un crostó de pa. —Biddy —vaig dir, en dant-li la mà quan ens departíem,—
tot. A més de les nou hores de cinema, aguantava que li tiressin crostons de pa, boles de paper, clofolles... i quan una criatureta del galliner no
pols, espolsar; puça, espuçar; punta, espuntar; cantell, escantellar; crostó, escrostonar; gota, esgotar; llom, esllomar-se; maluc, esmalucar; peu,
prop del galliner cobert d'una parra retorta. Fabrica pans de barra i de crostons. S'ha fet un forn amb tres maons; una canya és la xemeneia. Del calaix
la pols ni la sutzura, les seves pipes de recanvi, inspiradores, el crostó de pa que li reboteren en passar la porta i el ganivet de la ironia. I
La nineta sembla un rovellet d'ou i ella té la carassa més fosca que un crostó de pa de trits... Mes, si per tal signe s'hagués hagut de judicar!... Que,
tot ha d'ésser aigua— als excursionistes i, sobretot, un saborós pa de crostons coneguts per "pa de Sant Jerònim", la fama del qual havia arribat molt
Els qui feien venir el pa de fora, els uns es delectaven amb el pa de crostons, torrat externament i flonjós de molla, que procedia del forn dels frares
persones: Un litre de llet; quatre llesques de pa, grosses, tallades en crostonets; cinquanta grams de sucre fi; dos rovells d'ou; una taça de nata. Cocció:
1. Sobre una placa untada d'un xic de mantega, disposeu els crostonets, empolsats de sucre. Torreu-los a forn calent. Quan han pres el color de
amb la nata. 3. Aboqueu la barreja, ben calenta, sobre els crostons; tapeu bé la sopera, i serviu-ho tot seguit. 34. Sopa de fideus
mig vas de licor d'absenta; quaranta grams de tapioca o d'arròs, o uns crostonets de pa, fregits amb oli d'oliva o amb mantega. Cocció: La llagosta i el
Verifiqueu l'assaonament. Al moment de servir, afegiu la mantega i els crostonets. La cua de la llagosta es talla en rodanxes primes, i se serveix amb
molinet de llegums. Verifiqueu l'assaonament. Serviu molt calent sobre crostons de pa torrats. Aquesta sopa ha d'ésser molt untuosa. IV Plats de
sobre les anguiles, i serviu tot seguit. Aquest plat pot ésser ornat amb crostonets de pa torrat, fregats d'all. 38. Anguiles en salsa blanca Per a
i sofregiu els trossos de bacallà per cada costat. 4. Torreu els crostons de pa, tallats en el sentit de la llargària de la llesca, i fregueu-los
panses de Màlaga; una salsa de tomàquet (veg. núm. 6); julivert; crostonets de pa, fregits amb mantega; un decílitre de vi blanc, sec; julivert
per la farina. 3. Poseu a escalfar un plat ovalat. Sofregiu els crostons de pa. 4. Feu la salsa de tomàquet. 5. Sofregiu el
minuts. 7. Arruixeu amb aquesta salsa el fetge. Orneu-lo amb els crostons fregits, i empolseu-ho de julivert. Serviu tot seguit. 85.
minuts. 4. Serviu en un plat rodó, pregon, guarnit amb els crostons de pa o amb un turbant d'arròs. 95. Tripes a la catalana Per a
famós albercoquer i unes pereres d'hivern, de la qual fruita, guisada amb crostó de bou, era particularment llépol. La casa, com molts edificis senyorials
de veure-hi la perseverança d'una sang, lligada a un espai precís del crostó de la terra; un espai que té ànima, i té un dring propi, com el mateix nom
es retira el peix, es serveix separadament el peix, i es mullen els crostons de pa fregit o en llesques. En alguns indrets hi afegeixen una mica de vi
aleshores el brou vegetal que tindreu ja fet, fent que bulli amb crostonets de pa fregit. Brou ("caldo") de rap Es posa una olla al foc mig plena
alls, que es treu quan la carn és mig cuita. S'hi tira la carn —cuixa o crostó— i es deixa coure ben enrossida, remenant-la sovint, i afegint-hi una
deixar que arribi a bullir i es serveix calent. Carn Tibidabo Es talla "crostó" de vedella, ben fi, i se'l posa a escórrer amb sal. Es fon en una
picada a la catalana. Serveixi's amb salsa no massa abundant, guarnit amb crostons de pa fregit. Sang i fetge amb xamfaina Es tallen trossos de fetge i sang
d'una banda a l'altra, fins que descobrí arràn de paret, rera un crostó de roca, un gratall entorn d'un forat. —Guaytèu aquí!... ¿No vos ho deya
dels rampants s'obría en forma de v, y les parets, de grossos crostons que ressortían uns dels altres com una granansa empedrehida en la pell
mica'l cap, com tement veure esllavissarse ab gran terrabastall aquells crostons d'un pes incalculable de milers de quintars, que, sobreposats com a la
del mas. Potser s'avinguin a fer-nos una truita i a repartir-nos un pa de crostons... Te'n recordes, Guansé? Estàvem afamats. De moment vam creure que el
dir-li el tiró. —Ho saps? Doncs, què demanes? —No tindries pas un crostó de pa dins el sarró? Jo que tinc gana! —Sí, que en tinc.— Li
a l'altre cap d'on havien entrat. —Ni un cobert per a dormir! —Ni un crostó per a menjar!— En tot el llarg romiatge que havien seguit, encara mai no

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »