Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

fons d'efervescència dissoluta en el viure diari de la gent, a sota de la	crosta	de les morals teòriques i de les ficcions virtuoses. Era, però, una
els establiments comercials dels grocs, és infame, d'una lletjor de	crosta	a mig cicatritzar. I aquesta lletjor no es redimeix ni amb els plomalls
sortir criatures xineses, amb el cap com sant Antoni de Pàdua, tot ple de	crostes	i de mosques, i darrera de les criatures una dona sequíssima, d'una
que els mantenen, amb una relativa seguretat, damunt del tuf i de les	crostes	de la vida, ben segur que anirien amb les calces estripades, perquè ni la
ferm que l'envà de cantell i el munt de bigues menjat per la	crosta	de pols i pluja vella, i la botiga dels gelats, amb
del fil que sóc. Vaig estrebant (com arrencar una	crosta	abans de temps, pervers): el fil estiro per descobrir
a Amsterdam. Or i sang (un dragó obra de l'home), hi llu la	crosta	fonda d'olis. Què és un home? Dues mans, una al pit i
mentre parlava ficava l'ungla a l'escletxa de la taula i feia saltar les	crostetes	de pa que s'hi ficaven i em va estranyar molt que fes una cosa que jo
i amb dos ossos per cames, torrat de sol, amb el cap pelat, ple de	crostes	, i amb una vinova al coll. Ni em va mirar. Se'n va anar de seguida al
posat damunt la serra com un pa sus d'una taula; la	crosta	cremada i negra, una ganiva l'ha fesa, fent un carrer
l'altura de Cerdanya, flor de ginesta a les dents, la	crosta	de pa moreno, i al cor un gra de forment. 7
normals, fins als pederastes amb els llavis pintats, les galtes amb	crostes	de guix i els ulls carregats de rimmel. Entre la gent de sort
Aquest individu acostuma a ésser en general una xicota, i dintre la	crosta	gratinada, purulent i reaccionària dels Lloberola, la persona afavorida
Ni Napoleó. Els netejaren de la "rocaille": el rococó era una	crosta	de guix, però allò que cobria era també un suport de guix. David, el
corona al cap. L'austera bellesa dels seus mobles ha desaparegut sota una	crosta	d'or i de policromies, d'un barroquisme de fabricant d'imatges a
ostenten pel món la bellesa i la gràcia, no pensa que Teresa, malgrat la	crosta	de virtut sagristanesca i exemplar amb què l'han uniformada, és una dona,
intersecció de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la brasa i la	crosta	morena del pa —que són, com el fum, compostos d'azot—; l'altre, del
a bocinets amb els dits i tot mastegant-lo lentament, voluptuosament; la	crosta	daurada i torrada del pa, desfent-se per la boca i empastant-se al
flames i torterols de fum; tota la resta brillava amb	crosta	relluent, indici d'arrecerar-hi jaciments metàl·lics,
obrir els ulls; m'esforçava a concentrar el meu desig ardent, a rompre la	crosta	del cervell i a entrar en l'obscur i perillós canal per on cada gota
m'havia d'enfadar, riure o admirar aquell home primigeni que, trencant la	crosta	de la vida —lògica, moral, honradesa—, arriba a la substància. Totes les
Bak!", cridava Zorbàs des del fons de les seves entranyes, i la minsa	crosta	que anomenem civilització es fendia i deixava pas a la fera immortal, al
s'atordiren lleument, antigues afliccions les envaïen com un verí, la	crosta	del cor s'esqueixava i sorgia al cant fúnebre: —No t'esqueia, no
la fe que els movia. Cada any, i a la mateixa hora, se destacaven de la	crosta	de la paret i anaven de camí amb les cavalcadures. Així, doncs, una tarda
per l'ocell que m'havia servit de model i me deixava com a record una	crosta	de femta blanca en els llibres abandonats. El boletaire De les dues
Cava i més cava amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera	crosta	de terra i ja es deslliura de la sepultura. Mig ferida per l'aire aviat
sant Roc! No fa gaire que els seus fidels li han cobert la caseta amb una	crosta	de ciment que la desfigura. No han vist que la pedra viva i fosca s'adeia
de generacions, i així mateix una secció dels estrats successius de la	crosta	terrestre, que contenen restes extingits. Quan arribarem al nostre
de la Vida, que omple amb les seves branques mortes i esqueixades la	crosta	de la terra, i en cobreix la superfície amb les seves ramificacions tan
per què no les hem trobades encastades, en quantitat incomptable, a la	crosta	de la terra? Serà molt més convenient de discutir aquesta qüestió al
de sediment, es produeixen clarianes en la nostra història geològica. La	crosta	de la terra és un museu vast, però les col·leccions naturals s'hi han
peus, conten la mateixa història encara amb més claredat; car des que la	crosta	es fracturà, la superfície ha estat aplanada tan completament per l'acció
geologia perd glòria a causa de la imperfecció extrema del registre. La	crosta	de la terra, amb les seves restes encastades, no ha d'ésser mirada com un
Basten uns pocs instants de reflexió per a descobrir, sota aquesta	crosta	luxosa, una realitat prou menys saludable. Hi ha l'esplendor, és clar:
mateixes profunditats de l'univers, els homes de renaixença esberlen la	crosta	de l'habitud petrificada i morta. Salut a l'energia; benvinguda la lluita
a dalt, en canvi, el fuet, el tallador (els pastissers feien pastissos de	crosta	), el tamís, la casserola, el motlle estan dispersats, encadenats,
explosió", en una paraula, com s'ha dit, de l'efracció: la Natura és una	crosta	, la mineralitat és la seva substància essencial, a la qual respon la
de xemeneies i de parallamps, on la terra li semblaria coberta d'una	crosta	aspra, malaltissa i resseca, una crosta immensa arrapada a la vora del
terra li semblaria coberta d'una crosta aspra, malaltissa i resseca, una	crosta	immensa arrapada a la vora del mar. "¿Què és això? —es demanaria el
complagut a contemplar el canvi experimentat per Catalunya. En lloc de la	crosta	malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella conca geogràfica, albiraria
Em va nafrar de mala manera, i em féu compendre que em trobava damunt una	crosta	de mitja polzada, amb un cràter a sota. Jo no sabia que havia estat
heu anat bastint les casetes dels poblets i els heu donat aquell color de	crosta	de pa i de llet d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb
pres per mà. En Xaneta es gratà el clatell amb un aire indecís i abatut. —	Crosta	! Deu ésser en Llambregues —mormolà.— Oi, que a sa seua gorra li manca
Qui no pensarà que sou dos americanos? No en pareu poca de mota ¡	crosta	! Va córrer a la foguera i en tragué dos fumallots abrasats de la punta.
el Mussol i la Pantera es partien un pastel: la Pantera menja	crosta	, menja suc, menja vianda, el Mussol es queda el plat, segons
amb el propi contacte. Entretant damunt d'ells s'hi va assecant una	crosta	pudenta. Recordo amb esglai l'entrada al campament de negres així
la parentela, molt seriosa, avorrida en l'espera d'atipar-se. Caps amb	crostes	i peus de rata, golls, cabells fixats amb llard, encarcarament de camises
dels penitents. Anaven descalços i els peus rebentaven de terra, de	crostes	i femta, com si caminessin damunt esclops de brutícia. Arrossegaven
que el llegim, la més alta cordialitat comunicativa per damunt de la dura	crosta	d'insensibilitat que el costum de la guerra i l'apassionament dels
em sembla que no hi ha menjar com aquell. Com que el panet era recuit la	crosta	era gruixuda; i tota la instrumentació dental hi trobava adequada

Pàgina 1 (de 17)

50 següents