Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
crosta F 776 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crosta Freqüència total:  776 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fons d'efervescència dissoluta en el viure diari de la gent, a sota de la crosta de les morals teòriques i de les ficcions virtuoses. Era, però, una
els establiments comercials dels grocs, és infame, d'una lletjor de crosta a mig cicatritzar. I aquesta lletjor no es redimeix ni amb els plomalls
sortir criatures xineses, amb el cap com sant Antoni de Pàdua, tot ple de crostes i de mosques, i darrera de les criatures una dona sequíssima, d'una
que els mantenen, amb una relativa seguretat, damunt del tuf i de les crostes de la vida, ben segur que anirien amb les calces estripades, perquè ni la
ferm que l'envà de cantell i el munt de bigues menjat per la crosta de pols i pluja vella, i la botiga dels gelats, amb
del fil que sóc. Vaig estrebant (com arrencar una crosta abans de temps, pervers): el fil estiro per descobrir
a Amsterdam. Or i sang (un dragó obra de l'home), hi llu la crosta fonda d'olis. Què és un home? Dues mans, una al pit i
mentre parlava ficava l'ungla a l'escletxa de la taula i feia saltar les crostetes de pa que s'hi ficaven i em va estranyar molt que fes una cosa que jo
i amb dos ossos per cames, torrat de sol, amb el cap pelat, ple de crostes, i amb una vinova al coll. Ni em va mirar. Se'n va anar de seguida al
posat damunt la serra com un pa sus d'una taula; la crosta cremada i negra, una ganiva l'ha fesa, fent un carrer
l'altura de Cerdanya, flor de ginesta a les dents, la crosta de pa moreno, i al cor un gra de forment. 7
normals, fins als pederastes amb els llavis pintats, les galtes amb crostes de guix i els ulls carregats de rimmel. Entre la gent de sort
Aquest individu acostuma a ésser en general una xicota, i dintre la crosta gratinada, purulent i reaccionària dels Lloberola, la persona afavorida
Ni Napoleó. Els netejaren de la "rocaille": el rococó era una crosta de guix, però allò que cobria era també un suport de guix. David, el
corona al cap. L'austera bellesa dels seus mobles ha desaparegut sota una crosta d'or i de policromies, d'un barroquisme de fabricant d'imatges a
ostenten pel món la bellesa i la gràcia, no pensa que Teresa, malgrat la crosta de virtut sagristanesca i exemplar amb què l'han uniformada, és una dona,
intersecció de dos grups: l'un, que comprèn també la carn a la brasa i la crosta morena del pa —que són, com el fum, compostos d'azot—; l'altre, del
a bocinets amb els dits i tot mastegant-lo lentament, voluptuosament; la crosta daurada i torrada del pa, desfent-se per la boca i empastant-se al
flames i torterols de fum; tota la resta brillava amb crosta relluent, indici d'arrecerar-hi jaciments metàl·lics,
obrir els ulls; m'esforçava a concentrar el meu desig ardent, a rompre la crosta del cervell i a entrar en l'obscur i perillós canal per on cada gota
m'havia d'enfadar, riure o admirar aquell home primigeni que, trencant la crosta de la vida —lògica, moral, honradesa—, arriba a la substància. Totes les
Bak!", cridava Zorbàs des del fons de les seves entranyes, i la minsa crosta que anomenem civilització es fendia i deixava pas a la fera immortal, al
s'atordiren lleument, antigues afliccions les envaïen com un verí, la crosta del cor s'esqueixava i sorgia al cant fúnebre: —No t'esqueia, no
la fe que els movia. Cada any, i a la mateixa hora, se destacaven de la crosta de la paret i anaven de camí amb les cavalcadures. Així, doncs, una tarda
per l'ocell que m'havia servit de model i me deixava com a record una crosta de femta blanca en els llibres abandonats. El boletaire De les dues
Cava i més cava amb les eines primitives. Finalment, aparta la darrera crosta de terra i ja es deslliura de la sepultura. Mig ferida per l'aire aviat
sant Roc! No fa gaire que els seus fidels li han cobert la caseta amb una crosta de ciment que la desfigura. No han vist que la pedra viva i fosca s'adeia
de generacions, i així mateix una secció dels estrats successius de la crosta terrestre, que contenen restes extingits. Quan arribarem al nostre
de la Vida, que omple amb les seves branques mortes i esqueixades la crosta de la terra, i en cobreix la superfície amb les seves ramificacions tan
per què no les hem trobades encastades, en quantitat incomptable, a la crosta de la terra? Serà molt més convenient de discutir aquesta qüestió al
de sediment, es produeixen clarianes en la nostra història geològica. La crosta de la terra és un museu vast, però les col·leccions naturals s'hi han
peus, conten la mateixa història encara amb més claredat; car des que la crosta es fracturà, la superfície ha estat aplanada tan completament per l'acció
geologia perd glòria a causa de la imperfecció extrema del registre. La crosta de la terra, amb les seves restes encastades, no ha d'ésser mirada com un
Basten uns pocs instants de reflexió per a descobrir, sota aquesta crosta luxosa, una realitat prou menys saludable. Hi ha l'esplendor, és clar:
mateixes profunditats de l'univers, els homes de renaixença esberlen la crosta de l'habitud petrificada i morta. Salut a l'energia; benvinguda la lluita
a dalt, en canvi, el fuet, el tallador (els pastissers feien pastissos de crosta), el tamís, la casserola, el motlle estan dispersats, encadenats,
explosió", en una paraula, com s'ha dit, de l'efracció: la Natura és una crosta, la mineralitat és la seva substància essencial, a la qual respon la
de xemeneies i de parallamps, on la terra li semblaria coberta d'una crosta aspra, malaltissa i resseca, una crosta immensa arrapada a la vora del
terra li semblaria coberta d'una crosta aspra, malaltissa i resseca, una crosta immensa arrapada a la vora del mar. "¿Què és això? —es demanaria el
complagut a contemplar el canvi experimentat per Catalunya. En lloc de la crosta malaltissa, arrapada al front d'aquesta bella conca geogràfica, albiraria
Em va nafrar de mala manera, i em féu compendre que em trobava damunt una crosta de mitja polzada, amb un cràter a sota. Jo no sabia que havia estat
heu anat bastint les casetes dels poblets i els heu donat aquell color de crosta de pa i de llet d'ovella; que ens heu animat les venes de la terra amb
pres per mà. En Xaneta es gratà el clatell amb un aire indecís i abatut. —Crosta! Deu ésser en Llambregues —mormolà.— Oi, que a sa seua gorra li manca
Qui no pensarà que sou dos americanos? No en pareu poca de mota ¡crosta! Va córrer a la foguera i en tragué dos fumallots abrasats de la punta.
el Mussol i la Pantera es partien un pastel: la Pantera menja crosta, menja suc, menja vianda, el Mussol es queda el plat, segons
amb el propi contacte. Entretant damunt d'ells s'hi va assecant una crosta pudenta. Recordo amb esglai l'entrada al campament de negres així
la parentela, molt seriosa, avorrida en l'espera d'atipar-se. Caps amb crostes i peus de rata, golls, cabells fixats amb llard, encarcarament de camises
dels penitents. Anaven descalços i els peus rebentaven de terra, de crostes i femta, com si caminessin damunt esclops de brutícia. Arrossegaven
que el llegim, la més alta cordialitat comunicativa per damunt de la dura crosta d'insensibilitat que el costum de la guerra i l'apassionament dels
em sembla que no hi ha menjar com aquell. Com que el panet era recuit la crosta era gruixuda; i tota la instrumentació dental hi trobava adequada

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »