DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
crucifixió F 193 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb crucifixió Freqüència total:  193 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com conills. —Així és la vida terrenal —digué el pare hostatger—, una crucifixió, una quaresma. Però, paciència, germans; ja ve la Resurrecció amb
Annàs, el Pontífex, el pretori, els escarnis, la pujada al Gólgota, la crucifixió, les últimes paraules, el davallament, el descans del Cos en el
que rep tan bell esguard! Arrencava el seguici. Ara venia la Crucifixió. Pas grotesc, ensorrat pel nombre d'imatges: Tres creus, dos soldats
més poderosos li besin els sants peus; finalment, morir és horrorós i la crucifixió, infamant. Les úniques armes que els resten són els dolços afalacs de què
habitació immersa en una foscor vaga; al fons es veia un quadre amb una crucifixió que de vegades semblava que l'aire feia moure. Cap al tard, la figura més
Jesús, o sia el naixement a la humil establia de Betlem; la mort, en la crucifixió infamant del Calvari, i, per fi, aquesta presència constant entre
de Gaudí. Amb ell restablí en els termes reals el suplici de la crucifixió, en contraposició amb els "cristos ballarins" que tradicionalment fan
Sant, la Confraria hi acudia amb el seu misteri, que representava la crucifixió del Crist per tres saions i que sortí fins ben entrat el segle actual.
Blanquers i Assaonadors posseí el seu misteri, que representava la crucifixió de Jesús per tres saions; "quan el claven a la creu", segons
grocs d'or i ostentava, enganxades, una pintura a l'oli representant la Crucifixió, que es conserva bé, i una altra amb les armes de l'Ofici, de la qual
en al·lusions, i al Quatre-cents introduïa abundància de cruels Crucifixions i Flagel·lacions, al Set-cents acabava exigint la veritat, o la
la monja, no representa sinó la caiguda de Simó Màgic i el martiri de la crucifixió de sant Pere; que el suposat retrat del comte representa en realitat
i que Ell va conservar íntegra aquesta sensibilitat refusant abans de la crucifixió el calmant preparat per les santes dones; magnanimitat divina que li
al cim del pujol anomenat Calvari, o Gòlgota, i es procedeix a la crucifixió. El despullen, sembla que tot nu i, en arrencar la túnica, enganxada a
amb terribles regolfades de dolor físic, els acerbíssims turments de la crucifixió. Tota la vida crucificat. Sinó un amor divinament magnànim, res no ho
gongorí vaig comptar, llavors, contra meu: set claus per a la meva crucifixió. Gongorí, i no ho sabia! Gongorí! Tampoc no m'ho treia del
tragèdia més esqueixada. L'Evangeli ens ensenya que quan ve l'hora de la crucifixió hem de saber acceptar-la, però ens ensenya també a acceptar la felicitat
Jesús, l'hem atenuada. Això ve de l'emperador Constantí, que va abolir la crucifixió, la va substituir per la forca. Fins aleshores un no es podia fer
de ser robust. La gent d'ara ja no s'ho imagina; no saben d'altra crucifixió que la de Jesús, representada per crucifixos que no en donen cap idea.
cap idea. L'emperador Constantí potser va fer una bestiesa abolint la crucifixió. Entenguem-nos: si ho hagués fet per pietat, per estalviar als condemnats
covards que som —continuava en Cruells—, hem estès un vel sobre la crucifixió de Nostre Senyor Jesucrist, ho hem convertit en una cosa simbòlica. Déu
en Déu—, mentre la Mare de Déu patia la mort del seu Fill, sentia la crucifixió en les seves pròpies entranyes, per deslliurar-nos de la tara infecta en
dels assots i de la corona d'espines i del camí de l'Amargura i de la crucifixió, en restava només un Cos febrós i contabescent, esqueixats els muscles,
no s'hauria compadit d'Ell si haguéssim estat presents a la seva crucifixió? I que potser us creieu que la vida de Jesús en molts Sagraris no és
en conjunt, procurava de protegir-los. El musulmà que no creia en la crucifixió, no havia de venjar-la, ni hauria considerat que aquella venjança li
hi há Jesús abrassat amb Judes i demés els assots, i en la tercera la crucifixió en el moment de donar Llonginos la llansada al Salvador. Es aquést un
la sort de parlar personalment amb varios testimonis presencials de la Crucifixió, per lo que, llurs paraules van exornades d'una autoritat irrecusable.
llágrimes per a plorar nostres pecats que foren los instruments de la crucifixió de vostre Fill, ara i en l'hora de nostra mort. Amen, Jesús. Fi
abandonar el cor de Judes, i fer niu als penyals que es fendiren en la crucifixió de Nostre Senyor, puix ell no es mogué de son seient, i llençant-se a
d'estrany que Ell mateix hi al·ludís gairebé sempre que parlà de la seva crucifixió? Perquè si per qualsevol home era una inflicció tan dissortada, que àdhuc
a més de crucificar-vos, he emulat l'escarni que precedí a la vostra crucifixió, pels meus ultratges contra Vós. Per la meva tebior i fredor, quan anava
tan dissortada, un perfecte sacrilegi. I, en veritat, si no fos que la crucifixió és ara santificada a nostres ulls, perquè la Persona que en ella és
¡Oh quin càstic de tortura, quin patir infinit durant les tres hores de crucifixió! ¿Quí, bon Jesús, serà capaç de recomptar tot ço que per nosaltres
més d'aquestes menes de patir, immediatament infligides per l'acte de la crucifixió, n'hi havía d'altres, no menys cruels, que d'ell resultaven. La positura
nostre benamat Salvador per nosaltres, a més a més de les tortures de la crucifixió. Ell, el més pur i modest de tots els éssers, és exposat tot nu davant la
una prova que Jesús sofría en tota veritat i realitat els torments de la crucifixió; i la fortitut de son poder divinal no els impedía ni solament els
de sos sofriments. Però sabem que entre els dolorosos torments de la crucifixió, el de la set era un dels més greus; i tenim la prova que Ell sentí igual
còssos i nostres ànimes en el sofriment; que amb la imatge vostra en la Crucifixió, estreta contra nostres llavis, poguem morir abraçats a Vós i ésser
Meditació XXXIX Sobre la conducta dels que foren presents a la crucifixió I. Reflexioneu amb quanta de diferencia els espectadors de la
no han de sentir. Part massa greu he tingut, Senyor benamat, en la vostra crucifixió; massa francament temo de pertànyer a la gentalla perquè no em rebutgin
els sacerdots que permetés que els còssos fossin davallats al cap d'una crucifixió de només tres hores, temps que, generalment, no era prou llarg per
aquest traspassament no entrava en la sentencia o en els costums de la crucifixió. Però ¡ah! ¡quins meravellosos mostraments en són causats! D'aquesta
pogués escolar-se en amples dolls damunt la terra. Aquesta sang que la crucifixió, per la seva natura, concentrava i empresonava en el pit i en el cor,
a les forces del mal acarnissades contra l'obra de Crist, són també la crucifixió de Jesús i la seva repercussió en cadascú de nosaltres. Ells fan penetrar
que porta la creu al Calvari. 5) L'últim misteri dolorós és la crucifixió i mort de Jesucrist. Misteris de glòria (dimecres, dissabte i dumenge)
Presento només dos exemples que són convertits en cosa antiga amb la crucifixió de Jesús. L'escrit sacerdotal formula la pena de mort com una ordenació
Déu pronuncia el judici de condemna sobre la suficiència de l'home (crucifixió) i declara la pròpia voluntat de perdó i de gràcia com a renaixença a la
sensatament pessimistes. Només sabem que s'ha perpetrat el crim de la crucifixió, i ara, pels nostres pecats d'orgull i de supèrbia, ens toca viure en
en la creu. Aquesta interpretació, que sembla vela la infàmia de la crucifixió, va sobreviure en l'art romànic, en el qual la idea de majestat va ésser
Majestats. Del segle V-VI es conserva una representació de la Crucifixió que sembla calcada de l'anterior, però amb un accent més artístic. Els

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »