DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cruel AI 2607 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cruel Freqüència total:  2607 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els homes, tampoc no ens desanimarem i ajudarem Sísif en la seva cruel lluita, en el seu esforç. A veure si entre tots arribarem, amb Sísif, a
benèvols o perversos, i contra els homes, sovint més perillosos i més cruels que Forkys i la seva estirp. Perquè no aconseguiràs d'evitar-ho, intenta
recordeu-ho. Guardeu-vos, si podeu, de totes dues. És un xicot capriciós i cruel, que es diverteix amb el sofriment de les seves víctimes, amb el dolor
la causa profunda d'aquesta seva ignorància, perquè la rialla pot ser una cruel arma infinitament més eficaç que l'escut i la llança que el simbolitzen.
per pur enuig i sense adonar-se'n, estúpidament irònica i alhora cruel, uns termes que els hegemònics perversos barroers sovint confonen.
Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel ordre d'uns malignes ulls. I jo l'estimo, de debò l'estimo, a pesar de tot
que ta mare se n'assabenti... —Mai com aquesta nit no m'han semblat tan cruels, volent-me separar de tu... —Ens separaran, però nosaltres continuarem
Moltes bromes li havien gastat durant la seva vida, i algunes de tan cruels i encara més que aquella. Moltes vegades s'havia sentit, sí, abrandat per
"perreries" que havia fet, i "li demano perdó". (El disgust el feia cruel.) Ell aixeca la veu i fa el valent, i es gloria de no creure en bruixes ni
no veure-la, de dur a terme, fos com fos, la seva idea; d'ésser cruel amb ella i amb ell mateix. I ve't aquí que, de sobte, quan menys s'ho
veure-la, que en aquell moment es sentia gairebé amb forces per a ésser cruel. La tenia allí davant dels ulls, tremolant sota les seves robes mullades,
contra el seu estat d'ànim, la veu li sonà amb més duresa, gairebé cruel. —No havies d'haver vingut, Mila, aquesta nit. Per què ho has fet això?
marge del problema, hem d'acceptar que, malgrat tot, aquesta indignació cruel, si no és justa, és justificada. Sigui com sigui, no és això el que més m'
Són els dos homes que s'han perdut la citació, més forts que ell, més cruels, però ara l'anima una ràbia sorda i tan carnissera com l'obra d'aquells
i els ulls de l'home de la veu dura tenen una resplendor estranya i cruel que encara sembla intensificar-se quan pregunta: —On? Però ell troba
els nostres confidents —afegeix amb una rialleta voluntàriament freda, cruel. L'individu sembla impressionat, ulla la noieta amb interès, però ell no
que no podem fer res amb les tres primeres. —Però això és estúpid! I cruel... Darrera seu s'alça un xiuxiueig reprovador i, quan es tomba, s'adona
tot. Mai del tot un adult, però ja en els seus nou anys un vell trist i cruel i cansat. Havia viscut molt sol entre gent vella, malalta i salvatge.
totes elles plausibles, poden fer un home feble, voluntariós, ressentit i cruel. ELL, com l'anomenava en gairebé totes les cartes, no va ser conscient
últim terme, perquè Luciènne és així: voluntariosa, voluble, generosa, i cruel. Com era en realitat Luciènne? En aquest temps Jeroni en parlava amb una
dels nostres mals s'estén la convicció que la ciutat paga amb una purga cruel el seu entusiasme constitucionalista. D'aquesta manera en l'esperit dels
jo, barrejant-me amb ells, vaig turmentar-lo més d'una vegada amb bromes cruels, que el posaven fora de si, i a causa de les quals va arribar a
d'una vegada, però, l'havia fet enfadar, com els altres, amb alguna broma cruel; més d'una vegada li vaig disparar els durs terrossos i el vaig ofendre
Tot ho recorde, ho pense. Aquelles mans enceses, de vegades cruels, d'altres vegades tendres; els moments d'estupor, o
de precaucions i tactes, de pactes clandestins, conformitats cruels. Ens digueren, un dia: la guerra s'ha acabat. I
no obstant, redimí la vilesa que vàrem perpetrar, innocents i cruels, plens ja de cap a peus d'obscenitat i fang. Res, ja,
fins a l'últim alè, confesso que és un dels espectacles més sòrdids i més cruels que mai hagi presenciat. Jo no vull defensar cap mena d'espectacle brutal
greixosa va destriant i barrejant olors i les va passejant, amb una calma cruel, per les cordes, les cadenes i els pulmons àvids de frescor, sota la
humà, però era molt de tant en tant i no ho feien d'aquella manera cruel i horrible d'altres pobles polinesis, i, com diu Bougainville, es veu que
és vell, amb aquesta cara antipàtica i obsessionant d'anciana viciosa i cruel que fan tots els xinesos de Papeete quan passen dels trenta anys. Amb la
un collar de petxines grogues. Marcelle, que és una criatura bellíssima i cruel, com si no tingués ànima, arrapada al meu vestit, no podia aguantar-se
quantes llàgrimes fa vessar de seguida el nostre amor cruel! I també hi ha la sang, la fatiga mil·lenària,
sovint de la meva quotidiana, solitària mort, i amb cruel accent carrego aquesta única síl·laba del meu petit
m'obrien una inútil saviesa sense amor, i jo somreia, cruel príncep, a la festa de la nit. Escolta, compta ara els passos
obert a les ferides de l'última resposta, que la cruel rialla dels de la sang, quan siguin per sempre en les
En què es parla del "Cometa" i del vestit lilà Les senyores són cruels quan tracten de jutjar-se. Per alguna cosa la Pilar Alonso, estel fugaç
era ben disculpable que miss Carlota, baldament això pugui semblar cruel, hagués anat a veure morir Dona Obdúlia per documentar-se. Per altra
pel fet mateix que l'Església i l'illa els havien perseguits d'una manera cruel. L'esperit semita és així. A l'/Ateneo\, on feien gala d'estar
cosa que l'hauria afalagada per damunt de tota ponderació. El destí és cruel: com havia dit una vegada la baronessa, era una llàstima que Dona Obdúlia
cantà anàrquicament la ciutat anarquista! Hi ha gent cruel, és cert, hi ha mala bava. Riallades de sang.
un hivern?) I encara, els trens de nit com xiulen al pas, cruels de projectes, i torcen un somriure a l'home que, per sempre,
de Júlia.)] I tan poc que encara les tinc balbes. És extremadament cruel, Júlia! Júlia. [(Juntant les dues mans d'en Pepe i
ets incapaç de resistir els planys i les súpliques; no sabries pas ésser cruel amb les tres desgraciades que es refien del teu guany. Víctor.
que es refien del teu guany. Víctor. Tampoc dec ésser cruel amb la meva ànima, Ernestina, i tu ets la meva ànima. Ningú té dret al
vivint una vida esllanguida i dolorosa. Ah, Víctor! Les malalties més cruels no són precisament les que maten! En això, tant ella com vostè poden
Rosaura [(acostant-se a Golferic)] Pot la metzina ser tan cruel? Golferic Moro del vostre desig del cel. Rosaura
reduir les faccions, d'empobrir-les, de descarnar-les d'una manera massa cruel, injectant-los una aguda expressió d'espectres. L'extraordinària bellesa
gent no comprèn... o no vol comprendre... La gent és tan hipòcrita, tan cruel, amb el pobre caigut! I, quan aquest caigut és un senyor que té molt per
no fos cap àliga, tampoc no era tan imbècil. Guillem passava un moment de cruel voluptuositat escoltant aquestes "teories" sobre l'atenció, la
ve un moment que passa la vergonya o la covardia; la temptació és massa cruel, i la pell nua de Siegfried saltarà per damunt de totes les flames. Per

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »