DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cruixir M 70 oc.
cruixir V 661 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cruixir Freqüència total:  731 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

al front, damunt les celles, amb tanta força, que els ossos del crani cruixiren i la cetra caigué per terra desfeta a miques. Randa es desplomà,
amb totes dues mans, li sacsejà el cap tan violentament, que en sentí cruixir les vèrtebres, com si el coll anés a trencar-se-li. Però ella continuava
encara he alçat amb el bastó llenques de glaç de dos dits de gruix, que cruixien com vidre. És curiosa, en aquest país, la simultaneïtat de la bonança,
de silenci, procurant no moure's perquè el matalàs de palla de moresc cruixia estrepitosament si es movien. Jeroni i Erasme es comunicaven aquell
amb màrfega de moresc, amb una caixa del tot insuficient. La màrfega cruixia de tal manera que no li permetria dormir, segons deia Jeroni. Poc o molt
moment de l'aturada definitiva i el primer cop, dintre del panissar, que cruixia i es rompia, entre el fang i els tolls d'aigua formats en els solcs més
Jaume s'acostava com un alè de vent, i al seu pas les fulles del panís cruixien i es rompien. Borra, veient-lo acostar-se, fou pres d'un pànic sobtat i
Només hi havia la figura odiada, que s'escorria al davant seu, amb un cruixir de plantes, i la còlera que el menava. Respirava afanyosament, i la
implacable; segura i tenaç era en l'altre la fugida. Les fulles del panís cruixien contra els cossos; els tanys es rompien; s'enxarxaven en les plantes
que es regirava en el fang, maldant per aixecar-se, i borbollà l'insult, cruixint de dents: —Fill de p...! I se sentí abrandat d'una ira homicida i feroç,
colpí al cap, i tornà a aixecar-la, i el tornà a colpir. I els ossos cruixiren esberlats, i la carn s'enfonsava i s'esbocinava sota els cops, i la sang
els miserables trens que creuaven la nit amb un cruixir de ferros i un cruixir de llistons, benes plenes de sang,
trens que creuaven la nit amb un cruixir de ferros i un cruixir de llistons, benes plenes de sang, aquells pèls plens de sang,
de la goleta el mar es podia tocar amb els dits, els cops d'aigua feien cruixir tota la fusta i les estrelles semblava que em punxessin la conjuntiva. A
vent infernal amb prou feines ens deixaren viure sobre el pont. La goleta cruixia dolorosament, però el capità reia, amb el cos de pijama lila cada vegada
de sortir de les incandescents galeries on tothora hi ha el plor i el cruixir de dents! Caín. Ets un diable de bondat! Quer· Un pobre
d'expressió del vent, que arriba net. Les arrels cruixen sordes, i les branques exulten de dolor, per proclamar
del somni, és ella que tens als teus braços. Fill Cruixi la tarda. El temps se'ls ennuegui. Traspuen sorollets. Tota una
i la mare d'en Quimet, amb un vestit de seda negra que quan es movia cruixia de pertot arreu. I la Julieta amb un vestit de punta de color de cendra
núvols regiren falconades silencioses per l'espai que cruix com vidre; ara que es torna erm el terme, que els matins urpen
el pas del dall, claror justa recremada de l'espriu cruixint al tall de falcilla afoguerada. Espès silenci dels blats;
en les nits horribles de tempesta, vetllàvem al Castell, que al vent cruixia, sentíem, lluny, la veu desconsolada de la reina difunta, que els seus
aguanti, ma set apaivagant, i a més li plàcia fer cruixir de bell nou la corriola per abeurâ els camells, i tota sola
mitja de goma —insisteix la Ventura, amb un gest tan despectiu, que li fa cruixir les barnilles de la cotilla. —Això ho fa córrer la mala llengua de la
suau, amb aquell seu daler de trobar la fórmula de la felicitat. L'escala cruix sota les sabates ferrades de l'amo Tomàs. Entra vermell de l'aire fred,
de dos metres que tenen les parets d'aquesta ermita. Totes les finestres cruixen, i les portes tremolen, amb una vibració constant, anguniosa, com si
record de la meva veu em repercutia dolorosament a les temples i em feia cruixir les dents, com si en passar-hi hagués deixat un rastre de morques
a núvols la pols que inundava el pis, emblanqueïa els mobles, feia cruixir les nostres petjades damunt el trespol, es posava irritant, insidiosa
un jardinet amb arbrissons, uns caminals i una placeta arenats; l'arena cruixia sota els nostres peus. Això m'inquietava. —Té aires d'un xalet. Deu ser
com la paret de ca'n Rovirat se movia al mateix temps que sas pedras cruixian. Aquella massa de cals y pedra anaba á desplomarse y á enterrarnos á
feble i blava. ""Avança!"" Obeir era una delícia. L'empostissat cruixia, però no massa, just per a donar-me la sensació que no es tractava de cap
nerviosament enllaçades, contenint-se el respir, tot ell atent al lleu cruixir de la fusta de l'empostissat. Per tal d'escapar a l'imperdonable
ni un sol instant no deixava de sentir la cremor de la carta, ni el lleu cruixir del paper a cada moviment del seu respir. Escoltà al seu entorn. Es va
les escales com un lladre, aferrat de tot el cos a la barana. La fusta cruixia sordament. Una feble claror s'escapava per l'escletxa d'una porta
baixava cautelosament les escales de la torratxa. La fusta dels graons cruixia sota passos mesurats i ferms. Josep apagà el llum i es va posar a
s'asseu al tron. Soldat Segon. —¿Vols dir que el seu cul gros fa cruixir les fustes de la cadira? Impossible, noi, els morts no tenen pes.
amb els dits el glaç que penja dels arbres gelats, trepitgeu la neu que cruix al vostre pas. Rellisqueu, feu tombarelles, us feriu i no us esglaieu.
que era apartat de l'aldarull: l'hi deixen amb un cruixir de dents, cruixir d'angúnia no menys que de despit, i la
era apartat de l'aldarull: l'hi deixen amb un cruixir de dents, cruixir d'angúnia no menys que de despit, i la vergonya
coses velles. La seva ànima avançava més ràpida que el món. Als pals cruixien les cordes, les costes ballaven, les dones s'havien tornat més grogues
el vent d'Àfrica que els fa pujar. Si de nit t'ajeus a l'horta, els sents cruixir, crr! crr! crr!, i creixen. Zorbàs anava davant i feia esses, encara
anar-se'n. Però que ets gran, Senyor! Al mateix instant la icona es posa a cruixir fort, com si s'esquerdés. Les icones cruixen així, sapigueu-ho si no ho
instant la icona es posa a cruixir fort, com si s'esquerdés. Les icones cruixen així, sapigueu-ho si no ho havíeu sentit dir, cruixen així quan fan
Les icones cruixen així, sapigueu-ho si no ho havíeu sentit dir, cruixen així quan fan miracles. El meu pare va comprendre; es va girar, es penedí
fresca; t'hi inclines, t'hi mires la cara, beus, beus, i els ossos et cruixen. I després ve un altre que també té set, també s'hi inclina, s'hi mira la
possible era la fugida. Però com fugir? La vídua s'atansava. La grava cruixia com si passés un exèrcit; brandà el cap, li lliscà la mantellina,
però sobretot amb el meu cos. M'agrada fatigar-me, suar, sentir com em cruixen els ossos. El diner, l'odio, el llenço, el malverso on i com em sembla.
Es perdia, no recordava bé. Tot es confonia, se li dreçava el pit, cruixien les riberes. I de sobte, mentre ella dansava, la mar es va cobrir de
s'arremolinaven a l'aire i penetraven la gorja i els pulmons. Les dents cruixien, els ulls cremaven, calia tancar amb forrellat portes i finestres per
una hora perillosa. L'aire és ple de crits i de fantasmes. Una branca cruix, un llangardaix llisca, un núvol passa projectant la seva ombra, i

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »