×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cruixir |
Freqüència total: 731 |
CTILC1 |
al front, damunt les celles, amb tanta força, que els ossos del crani | cruixiren | i la cetra caigué per terra desfeta a miques. Randa es desplomà, | amb totes dues mans, li sacsejà el cap tan violentament, que en sentí | cruixir | les vèrtebres, com si el coll anés a trencar-se-li. Però ella continuava | encara he alçat amb el bastó llenques de glaç de dos dits de gruix, que | cruixien | com vidre. És curiosa, en aquest país, la simultaneïtat de la bonança, | de silenci, procurant no moure's perquè el matalàs de palla de moresc | cruixia | estrepitosament si es movien. Jeroni i Erasme es comunicaven aquell | amb màrfega de moresc, amb una caixa del tot insuficient. La màrfega | cruixia | de tal manera que no li permetria dormir, segons deia Jeroni. Poc o molt | moment de l'aturada definitiva i el primer cop, dintre del panissar, que | cruixia | i es rompia, entre el fang i els tolls d'aigua formats en els solcs més | Jaume s'acostava com un alè de vent, i al seu pas les fulles del panís | cruixien | i es rompien. Borra, veient-lo acostar-se, fou pres d'un pànic sobtat i | Només hi havia la figura odiada, que s'escorria al davant seu, amb un | cruixir | de plantes, i la còlera que el menava. Respirava afanyosament, i la | implacable; segura i tenaç era en l'altre la fugida. Les fulles del panís | cruixien | contra els cossos; els tanys es rompien; s'enxarxaven en les plantes | que es regirava en el fang, maldant per aixecar-se, i borbollà l'insult, | cruixint | de dents: —Fill de p...! I se sentí abrandat d'una ira homicida i feroç, | colpí al cap, i tornà a aixecar-la, i el tornà a colpir. I els ossos | cruixiren | esberlats, i la carn s'enfonsava i s'esbocinava sota els cops, i la sang | els miserables trens que creuaven la nit amb un | cruixir | de ferros i un cruixir de llistons, benes plenes de sang, | trens que creuaven la nit amb un cruixir de ferros i un | cruixir | de llistons, benes plenes de sang, aquells pèls plens de sang, | de la goleta el mar es podia tocar amb els dits, els cops d'aigua feien | cruixir | tota la fusta i les estrelles semblava que em punxessin la conjuntiva. A | vent infernal amb prou feines ens deixaren viure sobre el pont. La goleta | cruixia | dolorosament, però el capità reia, amb el cos de pijama lila cada vegada | de sortir de les incandescents galeries on tothora hi ha el plor i el | cruixir | de dents! Caín. Ets un diable de bondat! Quer· Un pobre | d'expressió del vent, que arriba net. Les arrels | cruixen | sordes, i les branques exulten de dolor, per proclamar | del somni, és ella que tens als teus braços. Fill | Cruixi | la tarda. El temps se'ls ennuegui. Traspuen sorollets. Tota una | i la mare d'en Quimet, amb un vestit de seda negra que quan es movia | cruixia | de pertot arreu. I la Julieta amb un vestit de punta de color de cendra | núvols regiren falconades silencioses per l'espai que | cruix | com vidre; ara que es torna erm el terme, que els matins urpen | el pas del dall, claror justa recremada de l'espriu | cruixint | al tall de falcilla afoguerada. Espès silenci dels blats; | en les nits horribles de tempesta, vetllàvem al Castell, que al vent | cruixia | , sentíem, lluny, la veu desconsolada de la reina difunta, que els seus | aguanti, ma set apaivagant, i a més li plàcia fer | cruixir | de bell nou la corriola per abeurâ els camells, i tota sola | mitja de goma —insisteix la Ventura, amb un gest tan despectiu, que li fa | cruixir | les barnilles de la cotilla. —Això ho fa córrer la mala llengua de la | suau, amb aquell seu daler de trobar la fórmula de la felicitat. L'escala | cruix | sota les sabates ferrades de l'amo Tomàs. Entra vermell de l'aire fred, | de dos metres que tenen les parets d'aquesta ermita. Totes les finestres | cruixen | , i les portes tremolen, amb una vibració constant, anguniosa, com si | record de la meva veu em repercutia dolorosament a les temples i em feia | cruixir | les dents, com si en passar-hi hagués deixat un rastre de morques | a núvols la pols que inundava el pis, emblanqueïa els mobles, feia | cruixir | les nostres petjades damunt el trespol, es posava irritant, insidiosa | un jardinet amb arbrissons, uns caminals i una placeta arenats; l'arena | cruixia | sota els nostres peus. Això m'inquietava. —Té aires d'un xalet. Deu ser | com la paret de ca'n Rovirat se movia al mateix temps que sas pedras | cruixian | . Aquella massa de cals y pedra anaba á desplomarse y á enterrarnos á | feble i blava. ""Avança!"" Obeir era una delícia. L'empostissat | cruixia | , però no massa, just per a donar-me la sensació que no es tractava de cap | nerviosament enllaçades, contenint-se el respir, tot ell atent al lleu | cruixir | de la fusta de l'empostissat. Per tal d'escapar a l'imperdonable | ni un sol instant no deixava de sentir la cremor de la carta, ni el lleu | cruixir | del paper a cada moviment del seu respir. Escoltà al seu entorn. Es va | les escales com un lladre, aferrat de tot el cos a la barana. La fusta | cruixia | sordament. Una feble claror s'escapava per l'escletxa d'una porta | baixava cautelosament les escales de la torratxa. La fusta dels graons | cruixia | sota passos mesurats i ferms. Josep apagà el llum i es va posar a | s'asseu al tron. Soldat Segon. —¿Vols dir que el seu cul gros fa | cruixir | les fustes de la cadira? Impossible, noi, els morts no tenen pes. | amb els dits el glaç que penja dels arbres gelats, trepitgeu la neu que | cruix | al vostre pas. Rellisqueu, feu tombarelles, us feriu i no us esglaieu. | que era apartat de l'aldarull: l'hi deixen amb un | cruixir | de dents, cruixir d'angúnia no menys que de despit, i la | era apartat de l'aldarull: l'hi deixen amb un cruixir de dents, | cruixir | d'angúnia no menys que de despit, i la vergonya | coses velles. La seva ànima avançava més ràpida que el món. Als pals | cruixien | les cordes, les costes ballaven, les dones s'havien tornat més grogues | el vent d'Àfrica que els fa pujar. Si de nit t'ajeus a l'horta, els sents | cruixir | , crr! crr! crr!, i creixen. Zorbàs anava davant i feia esses, encara | anar-se'n. Però que ets gran, Senyor! Al mateix instant la icona es posa a | cruixir | fort, com si s'esquerdés. Les icones cruixen així, sapigueu-ho si no ho | instant la icona es posa a cruixir fort, com si s'esquerdés. Les icones | cruixen | així, sapigueu-ho si no ho havíeu sentit dir, cruixen així quan fan | Les icones cruixen així, sapigueu-ho si no ho havíeu sentit dir, | cruixen | així quan fan miracles. El meu pare va comprendre; es va girar, es penedí | fresca; t'hi inclines, t'hi mires la cara, beus, beus, i els ossos et | cruixen | . I després ve un altre que també té set, també s'hi inclina, s'hi mira la | possible era la fugida. Però com fugir? La vídua s'atansava. La grava | cruixia | com si passés un exèrcit; brandà el cap, li lliscà la mantellina, | però sobretot amb el meu cos. M'agrada fatigar-me, suar, sentir com em | cruixen | els ossos. El diner, l'odio, el llenço, el malverso on i com em sembla. | Es perdia, no recordava bé. Tot es confonia, se li dreçava el pit, | cruixien | les riberes. I de sobte, mentre ella dansava, la mar es va cobrir de | s'arremolinaven a l'aire i penetraven la gorja i els pulmons. Les dents | cruixien | , els ulls cremaven, calia tancar amb forrellat portes i finestres per | una hora perillosa. L'aire és ple de crits i de fantasmes. Una branca | cruix | , un llangardaix llisca, un núvol passa projectant la seva ombra, i |
|