×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cruixit |
Freqüència total: 223 |
CTILC1 |
en el silenci, i les plantes es rompien al seu pas amb breus i sords | cruixits | , com gemecs. Borra girà de sobte i s'endinsà pel panissar. Jaume s'hi | el porta el seu trepig que marca la terra, i sentir | cruixits | de les branques trencades. Per què seguir? Veus on anava | asseure al costat i va dir si aniríem a dormir d'hora perquè tenia el cos | cruixit | de no estar acostumat a dur armilla i jo li vaig dir que també estava | el pit. Així que el cotxe se n'ha anat amb tots els seus cascavells i amb | cruixits | de molles rovellades, a la placeta del davant de l'estació comenten | als llavis; els aplica al senyal, profundament, terriblement. Un breu | cruixit | sec; un bocí de vidre entre les dents; el llavi sagna. Gairebé no té | de conyac per als homes, s'acosta a l'escala. No res; ni el més lleu | cruixit | , tan sabut, tan estimat, de les sabates de Pere Gifreda. Perquè Teresa, | que no l'ha volgut mai per a això; no és pas aquesta passió la d'ella. Un | cruixit | de roba que s'estripa sota la batzegada de la mà del mascle... —No! | sense calmar el fueteig ben repartit. Ens aixecàrem amb l'esquena | cruixida | , esllomats, fent tentines, tot plorant de ràbia i de dolor. Diu que els | astringents, residus d'uns pòsits metàl·lics en descomposició. Era un | cruixit | raríssim, aspriu, com si hagués mossegat un ferro rovellat i m'haguessin | ja tard, em vaig adormir. Matí de diumenge Em vaig despertar de matí, | cruixit | . El meu amic ja es llevava. La porta era oberta. Vàrem cercar el vell que | subterrani, sabia que els puntals no eren segurs; sentia, lleus encara, | cruixits | imperceptibles per als altres, com si l'encavallada del sostre gemegués | Estona hà que, de dalt del matxo ahont boy ja ni'm podía tindre de | cruxit | , els meus ulls no sabíen apartarse d'un cert castellet en gran part | fruhir d'aquella gran sublimitat, quan, de sobte, he sentit a vora meu | cruxits | de llenya. Un'ombra humana y bellugosa s'es anat extenent sobre'l meu | crestallera. Ensopegà el moment en què els cinc actors de la moixiganga, | cruixits | de tant anar i venir i de tant pujar i baixar les escales, arrossegant | el seu ofici i el significat de totes les coses de la Jungla: cada | cruixit | de sota les herbes, cada alè de l'aire calent de la nit, cada nota que | freds; les fulles i els arbres tenien un aire gastat i pansit i s'oïa un | cruixit | sec i intermitent arreu on el vent s'alcés una mica. Una fulleta començà | fer nit a cobert de la serena. Roda que roda, no n'atalaiava cap enlloc. | Cruixit | d'ossos i ranquejant més i més a cada pas, arribà per fi a un pradell, | i examina atentament la vegetació. Llur pas és lent i silenciós. Un | cruixit | de branca, una fulla que cau, els llença dins un pànic foll i els fa | només que amb una ondulació suau de les espigues, sense un frec ni un | cruixit | de la palla que assenyali el seu pas. L'enemic no és enlloc i és a tot | de la seva pròpia claror, En Sànchez, amb el cap abonyegat, amb els ossos | cruixits | , amb una altra dent d'or a la misèria es mirava les seves mans, tres dits | torna a casa. Està satisfeta, es frega les mans i riu tota sola. Es troba | cruixida | , gemega i s'asseu en un tamboret, rera la reixa. Passa el rosari amb | aquestes paraules, es quedà com mut i cor-glaçat en sentir un fort | cruixit | i veure que davant seu mateix acabava de caure una enorme branca d'avet, | acabava de donar aquesta resposta, un sotrac violentíssim, seguit d'un | cruixit | espantós, els va llençar d'un sol cop a tots dos fora de la barca. | sentir-me de tots els mals que fins llavors no m'havia sentit: cansat, | cruixit | , capolat, enfredorit i cama-segat, i em va semblar que el millor remei | les ties, i van haver d'ésser quatre per alçar-la i va estar quatre dies | cruixida | asseguda al ganapè! Encara que falten tres mesos i més fins a Nadal, es | obria. Un vagit punyent, esgarrinxat, el sotragà. S'aixecà tot cançoner i | cruixit | : no debades hom passa per sorpreses tals, havent perdut tres unces de | de la senyora Blavatski...? El cap m'anava en roda. Vivia estomagat, las, | cruixit | , enfitat de teories, sense una ideologia ben fixa i definida sobre la | tot i que Albert el bressa desesperadament. Després sentim un lleu | cruixit | , una fressa lleugera, i quan, incidentalment, alcem els ulls, veiem que | refredi. Gràcies, Miquela. Si no maneu res més me'n vaig a dormir, estic | cruixida | , diu. Bona nit. Bona nit. Encens un cigarret. En agafar la sucrera, | i esfereïdes. Ja no pogueren dormir més. Amb els cossos lassos i | cruixits | de passar la nit damunt del matalàs de les lliteres estretes, sense les | Hi havia dos pams de neu flonja i els seus peus en enfonsar-se feien un | cruixit | especial de neu aixafada que al pescador li semblaven sospirs agònics del | pel seu camí cel amunt. Era gairebé migdia i la mare encara feia llit, | cruixida | del seu basqueig. ¿Com s'ho faria sense minyona? La bona dama cridà En | d'un feix que tant se li'n dóna. El minyó restà mig tombat en terra, | cruixit | de tots els ossos. Un enorme gatàs se li plantà davant, i fent el pont | cop i volta, en mig del brogit incessant de les onades, va sentir-se un | cruixit | estrany que féu adreçar el cap a tots els homes de la tripulació i | els homes de la tripulació i llençar una mirada de silenciosa angúnia. El | cruixit | no era prou fort per a fer sospitar una topada amb un escull. D'altra | vaig tirar escala avall, mentre cada peça de fusta en el meu camí i cada | cruixit | de cada peça cridaven al meu darrera: —Atura't, lladre! —i:— Lleveu- | morts. El senyor rector Martí Tamorer desaparegué, no sé per on, sense | cruixit | d'ossos secs ni renou de sabatotes. VIII. L'òliba L'òliba Jo som | En un jardí proper feien foc. Es sentia l'espetec dels branquillons i els | cruixits | de les branques verdes. Dalt d'una paret vella floria la molsa i en un | insuperable. Els fantasmes seguien darrera els nois; aquests sentien el | cruixit | sec de les fulles, i això era prou perquè l'esglai els dominés; els | arreu. Al pont, esvaït dins d'ella, passava aleshores un tren que feia un | cruixit | horrible de ferralla. Vaig aixecar-me per anar-me'n. Amb el peu vaig | desig de tafanejar i una certa malfiança de contingències imprevistes. Un | cruixit | de fibres esqueixades, sec, estrident, un "raaac" més formidable que | demagògica de les arengues d'aleshores. Les cames se'm segaven, | cruixit | per la nit passada. No sé si feia fred, però vaig sentir-ne molta estona. | —Alça, Pepet! Aquest "Alça, Pepet!" constitueix en certa manera un | cruixit | inconscient de la raça, una formulació constant de la nostra congènita | rescabalar-se la Mariàngela, el rebuig de la família! Potser va ser un | cruixit | de fusta o una mica de vent que movia les cortines. Va tenir la impressió | ni més, s'anà acostant al prestatge. Li calgué una mica d'estirada, amb | cruixits | del braç, per abastar el rengle de dalt. Amb la fresca d'avui, se li | si no poguessin espolsar-se la son dels ulls, deien: —Veritablement estem | cruixits | d'ossos. Ens sentim atuïts i rebentats. Avui sí que n'hem tingut un tip. | i serveix en aprestos imitant el tacte de la seda, per donar el | cruixit | al tacte, com s'ha utilitzat també per donar a les robes un cert tacte | Amb una mica de pràctica es treuen amb facilitat. Els canonets que quedin | cruixits | o amb l'ull alterat deuen rebutjar-se. Es poden treure els canonets tots | feu en Matías. La Mila no esperà que ho repetís, deixantse caure a terra | cruixida | , masegada, ab subzades als polsers y a les plantes dels peus, com si | qui hi va creure percebre un símptoma de dissolució de l'imperi i un | cruixit | de l'enorme màquina. Dioclecià es volgué venjar d'ell mateix perquè havia |
|