Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cua F 4565 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cua Freqüència total:  4565 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

mastí, el sobrenatural aturall, que algú representa amb tres caps i amb cua com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre obertes. El qui
obertes. El qui les traspassa és festejat pel gos amb l'escurçó de la cua i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i
de vells senyors àvids i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de cua d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions
damunt la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un serpent mutilat, palpita i busca, en morir, "dominae
, la crinera, la creu, els lloms, la gropa, les anques, les natges i la cua, que et repasso molt pentinada perquè facis goig. Però per què et mous
moguessin en una atmosfera infernal. Amb les fingides banyes i la llarga cua cargolada avançaven àgilment. Els precedia una alta dama, coberta amb un
circulació de cotxes, per manca de benzina. A les fleques hi ha llargues cues de gent. En una d'elles, al carrer Major de Gràcia, ben bé s'aplegaven
lluents. Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar pa, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu,
lluents. Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar pa, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o
molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar pa, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o dotze persones aturades
una mica ventós, però tebi. Poca circulació, al matí. Llargues cues a les fleques. Uns vellets prenen el sol en uns bancs de pedra, vora el
si es tractés d'una festa. A primera hora de la tarda he vist una llarga cua en un cinema de la Rambla; més avall, les floristes de sempre, amb les
dia que vaig ser a Barcelona, vaig veure al Passeig de Gràcia una llarga cua de refugiats. Esperaven torn per entrar a l'oficina de la Generalitat
juliol. Al matí torno a Barcelona. Molta gent als bars i cafès, cues a les taquilles dels teatres (i també a les lleteries i a les tendes
30.000 homes. 27 juliol. Al matí vaig a ciutat. Cues eternes del sabó i de l'oli. Un cartell de la CNT, commemorant el
. No hi ha arròs, ni patates, ni carn, ni llet, ni fesols. Cal fer cua per l'oli, pel carbó, pel sabó, pel raïm, pels bolets... El sucre
manca de queviures, cridaven: "Visca el feixisme!". Hi havia gent fent cua a l'estació des de les 9 del matí a les 9 del vespre:
No... Eren camions que passaven. 14 octubre. Al matí faig cua, inútilment, a l'estació. A la tarda hi tornem: estem al rengle des de
Compassadament amb el cant, inclinava el cos i movia les plomes de la cua. Quan el cant parava, aquella "dansa" durava encara una estona. Després
Cap a migdia hi torna a haver alarma, però no sonen els antiaeris. Fem cua a l'estació del Nord des de quarts de cinc fins a les set tocades. Sort
els amos: "Si ells menjaven ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de lluç, jo menjava cua de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus
ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de lluç, jo menjava cua de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus encara eren gent més
de la Península a l'estació. Tot respira un ambient de guerra. A la cua dels bitllets m'expliquen episodis de la caiguda de Tona i de Vic. Quan
Cal que l'uniformat intervingui encara perquè s'arrenglerin en una llarga cua que es cargola en espiral per l'interior del quiròfan. —Què passa, ara?
prou —diu l'home—. No es pot ser amable amb vós. De seguida abuseu! La cua avança ràpidament, els testimonis gairebé no s'aturen, omplen els fulls
s'ha anat acumulant al fons de la trinxera. Els homes els llambreguen de cua d'ull, sense abandonar la feina i més aviat severs. —Bona tarda —diu el
vista. —No és pas un tu? —És dels teus —diu ell intencionadament, i gira cua, carrer avall. Quan es tomba, veu que el vell encara no s'ha mogut de
d'udol llarg, en un trepig frenètic que timbaleja contra els vidres. De cua d'ull, ell pot veure encara una lluor rosada que s'esmuny arran de paret
desmaiat de la fortor i ara jeu a terra, estirat tan llarg com és. De cua d'ull, ell veu que es tracta del xicot de les baguetes. El caporal
S'obre pas en direcció als moneders, prop dels quals s'ha fet una cua immensa de persones peludes i esparracades que omplen papers darrera una
de bitllets de banc. En algun indret s'ha produït un inici d'avalot, la cua és tota desordenada i els homes d'uniforme, que han abandonat la paret on
—Ordre... ordre... Què passa, aquí? Però ell ja s'ha integrat a la cua, on procura fer-se petit i insignificant, i l'home abaixa l'arma, es gira
, però rosats. —Sóc jo —diu la noia. —I per a què és, aquesta cua? —Per a ingressar diners. —Si jo no en tinc! —exclama ell. —N'
cas. Però ara no ens en podem anar, no ens ho permetrien; un cop ets a la cua i ells hi intervenen, has de seguir fins al final si no vols que t'acusin
mirant, atent, greu, tancat amb ella en un món que ja no forma part de la cua, que sap prescindir de la cortina de pols que cap vent no s'emporta, del
—S'interromp i diu—: No t'adones que has escollit el desastre? La cua, fins aleshores immòbil, ara avança una mica, un parell de passos que els
—pregunta. —Sí. Els distreu una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de cua, on tot de persones assenyalen en direcció a un individu que va
només podeu ingressar. La cridadissa augmenta cap a l'extrem de la cua immòbil, i ara poden veure com unes quantes persones decidides se'n
que ara seu fregant-se les mans. Fan una pausa, examinen totes dues cues, críticament, però l'altra queda força més curta i un dels uniformats va
queda força més curta i un dels uniformats va escollint persones de la cua vella a l'atzar, les encamina cap a la nova, on el tercer els diu
braç. —Anem plegats —repeteix ell—. Us ho acaben de dir. —A l'altra cua de seguida! —I en veure que encara es resisteix—: Caporal! —Més val que
—A darrera de tot, doncs! Amb l'arma, l'acompanya fins al final de l'altra cua, darrera una xicota ja granada, d'uns trenta-dos anys, molt pintada i
Hi treballem força, a crèdit... L'uniformat torna a atansar-se al cap de cua, se'ls queda mirant i tot seguit mana: —A callar, vosaltres! No es mou de
a fer: —No us preocupeu. Així i tot es queda un moment a l'extrem de la cua, on no ha acudit ningú més. El sol va baixant, tota la paret de sota
seran tancades i aleshores ja no deixaran quedar ningú, només els de les cues. Hi ha una patrulla especial que se'n preocupa, ja deu estar per arribar.
que se'n preocupa, ja deu estar per arribar. —Però elles també són a la cua; a l'altra —intenta de tranquil·litzar-se ell. —No hi fa res —repeteix la
desaparegut del seu davant, és potser a tres metres de distància, car la cua, tanta estona immòbil, ha avançat sobtadament. —I vós, què? —li borda un
observa el caporal entretingut prop de la tauleta on s'allarga l'altra cua, inclinat sobre el cistell d'un dels venedors d'entrepans i begudes que
Fins aleshores no pregunta: —On les heu deixades, les noies? —Són a la cua dels moneders. Un policia ens ha obligat a posar-nos-hi, però jo m'he
doncs? —Sí. —Quina imprudència! —No podeu fer res per escatar-les? La cua encara és llarga, en tenen per estona... —diu, mirant cap a les tauletes

  Pàgina 1 (de 92) 50 següents »