Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mastí, el sobrenatural aturall, que algú representa amb tres caps i amb	cua	com de serp. És a l'entrada de l'infern, de portes sempre obertes. El qui
obertes. El qui les traspassa és festejat pel gos amb l'escurçó de la	cua	i fins amb les orelles. El qui en vol sortir és devorat per l'estrany i
de vells senyors àvids i tímids, de seguida l'havia apamat i vigilava de	cua	d'ull, amb una fina vista de pastor i de caçador, les seves ocupacions
damunt la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la	cua	d'un serpent mutilat, palpita i busca, en morir, "dominae
, la crinera, la creu, els lloms, la gropa, les anques, les natges i la	cua	, que et repasso molt pentinada perquè facis goig. Però per què et mous
moguessin en una atmosfera infernal. Amb les fingides banyes i la llarga	cua	cargolada avançaven àgilment. Els precedia una alta dama, coberta amb un
circulació de cotxes, per manca de benzina. A les fleques hi ha llargues	cues	de gent. En una d'elles, al carrer Major de Gràcia, ben bé s'aplegaven
lluents. Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent	cua	. Cues per comprar pa, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu,
lluents. Diuen que molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua.	Cues	per comprar pa, cues pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o
molta gent es passa tota la nit al carrer, fent cua. Cues per comprar pa,	cues	pel carbó, els ous, la llet. A l'Ateneu, deu o dotze persones aturades
una mica ventós, però tebi. Poca circulació, al matí. Llargues	cues	a les fleques. Uns vellets prenen el sol en uns bancs de pedra, vora el
si es tractés d'una festa. A primera hora de la tarda he vist una llarga	cua	en un cinema de la Rambla; més avall, les floristes de sempre, amb les
dia que vaig ser a Barcelona, vaig veure al Passeig de Gràcia una llarga	cua	de refugiats. Esperaven torn per entrar a l'oficina de la Generalitat
juliol. Al matí torno a Barcelona. Molta gent als bars i cafès,	cues	a les taquilles dels teatres (i també a les lleteries i a les tendes
30.000 homes. 27 juliol. Al matí vaig a ciutat.	Cues	eternes del sabó i de l'oli. Un cartell de la CNT, commemorant el
. No hi ha arròs, ni patates, ni carn, ni llet, ni fesols. Cal fer	cua	per l'oli, pel carbó, pel sabó, pel raïm, pels bolets... El sucre
manca de queviures, cridaven: "Visca el feixisme!". Hi havia gent fent	cua	a l'estació des de les 9 del matí a les 9 del vespre:
No... Eren camions que passaven. 14 octubre. Al matí faig	cua	, inútilment, a l'estació. A la tarda hi tornem: estem al rengle des de
Compassadament amb el cant, inclinava el cos i movia les plomes de la	cua	. Quan el cant parava, aquella "dansa" durava encara una estona. Després
Cap a migdia hi torna a haver alarma, però no sonen els antiaeris. Fem	cua	a l'estació del Nord des de quarts de cinc fins a les set tocades. Sort
els amos: "Si ells menjaven ala de pollastre, jo ala de pollastre; si	cua	de lluç, jo menjava cua de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus
ala de pollastre, jo ala de pollastre; si cua de lluç, jo menjava	cua	de lluç". La cuinera deia: "Sí, però els meus encara eren gent més
de la Península a l'estació. Tot respira un ambient de guerra. A la	cua	dels bitllets m'expliquen episodis de la caiguda de Tona i de Vic. Quan
Cal que l'uniformat intervingui encara perquè s'arrenglerin en una llarga	cua	que es cargola en espiral per l'interior del quiròfan. —Què passa, ara?
prou —diu l'home—. No es pot ser amable amb vós. De seguida abuseu! La	cua	avança ràpidament, els testimonis gairebé no s'aturen, omplen els fulls
s'ha anat acumulant al fons de la trinxera. Els homes els llambreguen de	cua	d'ull, sense abandonar la feina i més aviat severs. —Bona tarda —diu el
vista. —No és pas un tu? —És dels teus —diu ell intencionadament, i gira	cua	, carrer avall. Quan es tomba, veu que el vell encara no s'ha mogut de
d'udol llarg, en un trepig frenètic que timbaleja contra els vidres. De	cua	d'ull, ell pot veure encara una lluor rosada que s'esmuny arran de paret
desmaiat de la fortor i ara jeu a terra, estirat tan llarg com és. De	cua	d'ull, ell veu que es tracta del xicot de les baguetes. El caporal
S'obre pas en direcció als moneders, prop dels quals s'ha fet una	cua	immensa de persones peludes i esparracades que omplen papers darrera una
de bitllets de banc. En algun indret s'ha produït un inici d'avalot, la	cua	és tota desordenada i els homes d'uniforme, que han abandonat la paret on
—Ordre... ordre... Què passa, aquí? Però ell ja s'ha integrat a la	cua	, on procura fer-se petit i insignificant, i l'home abaixa l'arma, es gira
, però rosats. —Sóc jo —diu la noia. —I per a què és, aquesta	cua	? —Per a ingressar diners. —Si jo no en tinc! —exclama ell. —N'
cas. Però ara no ens en podem anar, no ens ho permetrien; un cop ets a la	cua	i ells hi intervenen, has de seguir fins al final si no vols que t'acusin
mirant, atent, greu, tancat amb ella en un món que ja no forma part de la	cua	, que sap prescindir de la cortina de pols que cap vent no s'emporta, del
—S'interromp i diu—: No t'adones que has escollit el desastre? La	cua	, fins aleshores immòbil, ara avança una mica, un parell de passos que els
—pregunta. —Sí. Els distreu una cridadissa que s'aixeca a l'altre cap de	cua	, on tot de persones assenyalen en direcció a un individu que va
només podeu ingressar. La cridadissa augmenta cap a l'extrem de la	cua	immòbil, i ara poden veure com unes quantes persones decidides se'n
que ara seu fregant-se les mans. Fan una pausa, examinen totes dues	cues	, críticament, però l'altra queda força més curta i un dels uniformats va
queda força més curta i un dels uniformats va escollint persones de la	cua	vella a l'atzar, les encamina cap a la nova, on el tercer els diu
braç. —Anem plegats —repeteix ell—. Us ho acaben de dir. —A l'altra	cua	de seguida! —I en veure que encara es resisteix—: Caporal! —Més val que
—A darrera de tot, doncs! Amb l'arma, l'acompanya fins al final de l'altra	cua	, darrera una xicota ja granada, d'uns trenta-dos anys, molt pintada i
Hi treballem força, a crèdit... L'uniformat torna a atansar-se al cap de	cua	, se'ls queda mirant i tot seguit mana: —A callar, vosaltres! No es mou de
a fer: —No us preocupeu. Així i tot es queda un moment a l'extrem de la	cua	, on no ha acudit ningú més. El sol va baixant, tota la paret de sota
seran tancades i aleshores ja no deixaran quedar ningú, només els de les	cues	. Hi ha una patrulla especial que se'n preocupa, ja deu estar per arribar.
que se'n preocupa, ja deu estar per arribar. —Però elles també són a la	cua	; a l'altra —intenta de tranquil·litzar-se ell. —No hi fa res —repeteix la
desaparegut del seu davant, és potser a tres metres de distància, car la	cua	, tanta estona immòbil, ha avançat sobtadament. —I vós, què? —li borda un
observa el caporal entretingut prop de la tauleta on s'allarga l'altra	cua	, inclinat sobre el cistell d'un dels venedors d'entrepans i begudes que
Fins aleshores no pregunta: —On les heu deixades, les noies? —Són a la	cua	dels moneders. Un policia ens ha obligat a posar-nos-hi, però jo m'he
doncs? —Sí. —Quina imprudència! —No podeu fer res per escatar-les? La	cua	encara és llarga, en tenen per estona... —diu, mirant cap a les tauletes

Pàgina 1 (de 104)

50 següents