Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

els homes amb la mateixa tranquil·litat amb què tu mates les ""	cuques	"" (els porcs)." Certament, com deia l'escriptor rus Ilja Erenburg,
l'hivern. A l'estiu tirava bé, perquè, ja se sap: "a l'estiu tota	cuca	viu". A part d'això, els anys començaven a pesar-li i a doblegar-lo
és això i res més: un vaixell de diamants i una alga enorme, cosida de	cuques	de llum i morint-se a poc a poc sobre la negror de les aigües marines.
tota menuda, aficadissa i temorega, quasi un insecte, quasi una	cuca	. L'altra, magra i malgirbada —els seus ulls es negaven a creure-ho— era
que reposa (l'ànima, aquest minúscul foc d'una	cuca	de llum: el cos). I si algun dia algun espasme
la processó que ve de Palafrugell. Crec que en diuen la processó de "la	cuca	", perquè és per demanar que sigui posat remei a les malures del camp.
del llit, ajagut com estava, vaig tornar a veure l'ull obert, com una	cuca	de llum, allà al recó de la cambra, damunt el matalàs. Tenia un esguard
que cremaven cap per avall. Hi havia serpentines. Hi havia fars i	cuques	de llum. Era una festa prodigiosa. El port s'havia engalanat per a mi.
tinguts. I som a l'estiu, que és quan ells, eh?... A l'estiu tota	cuca	viu. Una altra gran riallada. Li tinc odi. M'esgarrinxa com si em passés
voleu tenir una idea del que han fet, fixeu-vos en això: ¿veieu aquella	cuca	vella que trota arran dels murs sobre les seves menudes potes negres? És
vagaven pels prats de maragda les ànimes dels benaventurats, com radiants	cuques	de llum. Jo anava i venia amunt i avall del terrible destí, recorria a
tu. Les estrelles titil·laven, el mar sospirava i llepava la platja; una	cuqueta	de llum encengué sota el ventre el seu fanalet eròtic. Els cabells de la
en res. Era una sola cosa amb la nit i la mar, em sentia l'ànima com una	cuqueta	de llum que, amb el seu fanalet d'or il·luminat, s'ha posat damunt la
de neu. Les mans, la cara, el coll, ens fosforejaven com un ventre de	cuqueta	de llum. I com una medalla rodona, exòtica, sobre el nostre pit penjava
la vida, perquè, diu, fem una relliscada, passem per damunt de la	cuca	del veí i mengem, diu, una queixalada de carn el divendres sant? Quines
li fregava les calces. La seva cara recordava un pergamí picat per les	cuques	. L'infeliç no feia goig i hom s'apartava d'ell. Mes des d'aquell dia,
Quants cavalls deuen haver-hi? Calculo que cap al centenar. L'onada de	cuques	de llum es perd fent ziga-zagues en la fosca. Els rostres dels genets
amb una bombeta elèctrica, també trista i també funerària com una	cuca	de llum, que fa claror a una llagosta que sempre sol ésser la mateixa,
el ritme que els governa. I li diu igualment el com i el per què de la	cuca	de llum i la viola boscana i el que ningú no pot veure a vista nua. I del
Entre aquest sol tan resplendent, alegria i salut de la terra, i la	cuca	de llum que tot just il·lumina el baix d'una fulla de malva, no hi ha més
Cinc boques obertes d'així que surt el sol fins que es colga! I la	cuca	tan escassa i la mosca que no es deixa atrapar fàcilment i el mosquit que
glateixen per haver-te! Tot-d'una que et fas realitat, esdevens trista	cuca	, mísera papallona que ha perdut les ales. I encara a tocar, el somicó de
i els ocells, cogullades, pardals, cueretes, piquen amatents les granes i	cuques	que deixa la terra en descobert quan es capgira. Temps abans, amb la saó
veure-n tants eixint del turó, arriba a semblar una immensa mata plena de	cuques	de llum o un gran altar plè d'animetes. El cel, darrera, es torna blavós,
barana, i s'aboca a l'abim. A baix de tot s'hi veu un llumet com una	cuca	de llum, que rellisca ones enllà. És molt petit, però fa el seu camí, i
ultra tenir més cames i més resistència física, anaven pellucant de pas,	cuques	i ginebrons del bosc; nosaltres ens sosteníem amb el desdejuni matiner.
En llurs assemblees de taverna feia temps que havien acordat que morta la	cuca	mort el verí, però en parlaven massa per a estar-ne convençuts. En
Allà vaig iniciar-me en l'amistat de les herbes i dels matolls, de les	cuques	i de les flors boscanes, del vent i dels núvols; allà vaig viure les
i desenganys: en mig de la seva celibatària foscor, prou ha obirat la	cuca	de llum, i la cuca de llum es deia Isabel; però ara ja és impossible
mig de la seva celibatària foscor, prou ha obirat la cuca de llum, i la	cuca	de llum es deia Isabel; però ara ja és impossible assolir-la. Sí, sí, és
els ocells no paren un moment, i van a la caça de tota mena de mosquits i	cuques	i escarabats, per al menjar d'ells i per al menjar dels petits del niu,
morts, s'hi troben dotzenes i dotzenes de mosquits i escarabats i	cuques	de tota mena. Ja hem parlat, abans, dels viatges que fan els ocells i que
quan ens llevarem de bon matí, i ens netejarà el conreu de totes les	cuques	dolentes, i ens alegrarà els ulls volant i saltironant damunt de la gleva
es veia una alzina surera, i a terra tot eren escarabats, papallones i	cuques	de cent colors. I les puputs s'estaven allí furgant i regirant, amb
de la mateixa manera, i no paren un sol moment de caçar-li tota mena de	cuques	, perquè la gana no se li acaba mai. I, quan surt del niu, encara el
en agraïment, faré la feina que vosaltres no podeu fer: em menjaré les	cuques	peludes que us fan por i fàstic; i així, entre tots plegats, defensarem
Amb el seu bec furga les molses del tronc, i en xucla tota llei de	cuques	d'aquelles tan menudes. No menja altra cosa que insectes, i la seva feina
l'existéncia d'un altre món i una altra vida. Matar-se? Bé, si morta la	cuca	, mort el verí; però, si era passar d'un patiment a un altre de pitjor, la
que omplen l'espai amb la porfídia monòtona del seu zumzejar. Aquí tota	cuca	viu i canta com pot les alabances de Déu. I talment és harmònica la
i els tres animals llegendaris que són: el delfí, el llangardaix i la	cuca	de cent cames. I en haver donat tres cops amb la tija d'autí sobre
cap més claror blanca que la fosforescència dels éssers vivents, com les	cuques	de llum enceses entre les fulles i la llum dels brillants i de les
els goigs el dia de la processó primaveral que en diem la processó de les	cuques	i que fem el dilluns de Pasqua. Sant Sebastià ens manté les viandes
brossa, cull un fonoll, llença una pedra, redreça una tòria, espolsa una	cuca	verda de sobre un pàmpol. De seguida és migdia. A l'estiu poua una
com un borrissol de llana. Els focs de les teranyines cremaven com	cuques	de llum sobre el mar. El ventet de la terra, que llavors entrava, portava
de la terra, els llumets de Palafrugell cremen com microscòpiques	cuques	de llum amb una mandra que sembla evitar el seu apagament definitiu. En
platja i avararen les embarcacions. Remant en silenci —les pales treien	cuques	de llum— s'acostaren al vaixell. La carcassa semblava l'ombra d'un
com cada any, l'aplec al santuari de Sant Sebastià i la processó de les	cuques	. Des de la creu de terme, hom beneeix els camps, i les cuques —els
de les cuques. Des de la creu de terme, hom beneeix els camps, i les	cuques	—els paràsits i els insectes de les plantes— queden, si no mortes,
del Pla i de la calor de la tarda d'estiu, la processó semblava una	cuca	esmorteïda. Davant anaven els al·lots i després els homes —Déu vos
de fer de pescador. —Tot s'ha acabat! No hi pensis més! Morta la	cuca	, mort el verí! En Quel és mort!... Mira, Vadoret, ara cal que miris el

Pàgina 1 (de 13)

50 següents