Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ia. Ex.: alegre, alegria; eixorc, eixorquia; cuguç,	cugucia	; covard, covardia; foll, follia; groller, grolleria; parencer,
ella, y que'l goig d'amagatotis, la ventura de frau, eran enviliment,	cugucia	, pecat... dolceses reprobades y repugnants a la conciencia. Quasi bé
seva la part d'herència llegítima que hauria correspost als fills. La	cugucia	era la part dels bens que corresponia al senyor en cas d'adulteri de
fet menció, i explicat en que consistien intestia, exorquia i	cugucia	. (Vegis Ensaig Històric de Banyoles, página 149) fent en
a Catalunya eren en nombre de cinc: tres de dret escrit —intèstia,	cogúcia	i eixorquia— i dos de dret consuetudinari —l'àrsina o àrcia i la firma
a tot Europa i, no cal dir, als altres països d'Espanya. Tracta de la	cogúcia	l'Usatge /Similiter de rebus\, així com de les sancions a
que la protesta del sentiment popular fos singularment viva contra la	cogúcia	i que donés lloc a aquesta frase /Sobre cornos sinquo soldos\,
que per a poder exercir el dret senyorial referit era necessària que la	cogúcia	fos manifesta, per exemple, que els amants fossin sorpresos
fugat plegats, que el culpable fos convicte i confés. El nom de	cogúcia	té una etimologia confusa: Pella i Forgas suposa que ve del cogut
la part de herència —legítima— que hauria correspost a aquells.	Cugucia	, era la part dels béns que corresponia al senyor en cas de adulteri
fòrcies, plets, establiments, redempcions d'homes, intèsties, eixòrquies,	cugúcies	, homicidis, àrcies, terç dels honors, albèrgies; i, encara, el document
sis mals usos Quatre d'ells: la remença pròpiament dita, la intèstia, la	cogúcia	i l'eixorquia, eren de dret escrit; l'àrcina o àrcia i la firma d'espoli
intestades defunctes, com desus es dit pels marits". Tracta de la	cogúcia	l'Usatge "/Similiter de rebus\", així com de les sancions a
que la protesta del sentiment popular fos singularment viva contra la	cogúcia	i donés lloc a la frase: /Sobre cornos sinquo soldos\ escrita al
disposava que per a poder exercir el dret senyorial era necessari que la	cogúcia	fos manifesta; per exemple, que els amants fossin sorpresos
amb els regateigs que es dedueixen de la resposta feta en motiu de la	cogúcia	en els termes següents: "La cogucia, que romangue e stiga en
Los mals usos eran sis: la remensa personal, la intestia, la	cugucia	, la xorquia, la arcia y lo dret de cuixa ó firma d' espoli forsada. *
ell que és coix, amb ses traces: i haurà de pagar-li	cugúcia	." Així s'anaven ells enraonant uns amb altres; i el príncep,
posseeixen: ell, el coix, amb ses manyes; i haurà de pagar-li	cugúcia	. Mentre s'anaven els déus parlant així l'un a l'altre, diu a
veia sotmès a cinc mals usos més: la intestia, l'eixorquia, l'àrsia, la	cugucia	i la ferma d'espoli. El primer es refereix al pagès que mor sense fer
trobàvem esments de residència obligada o d'algun dels mals usos (la	cugucia	, l'eixorquia i la intestia no són esmentats conjuntament fins el 1174),