Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cugucia F 8 oc.
cugúcia F 13 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cugucia Freqüència total:  21 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ia. Ex.: alegre, alegria; eixorc, eixorquia; cuguç, cugucia; covard, covardia; foll, follia; groller, grolleria; parencer,
ella, y que'l goig d'amagatotis, la ventura de frau, eran enviliment, cugucia, pecat... dolceses reprobades y repugnants a la conciencia. Quasi bé
seva la part d'herència llegítima que hauria correspost als fills. La cugucia era la part dels bens que corresponia al senyor en cas d'adulteri de
fet menció, i explicat en que consistien intestia, exorquia i cugucia. (Vegis Ensaig Històric de Banyoles, página 149) fent en
a Catalunya eren en nombre de cinc: tres de dret escrit —intèstia, cogúcia i eixorquia— i dos de dret consuetudinari —l'àrsina o àrcia i la firma
a tot Europa i, no cal dir, als altres països d'Espanya. Tracta de la cogúcia l'Usatge /Similiter de rebus\, així com de les sancions a
que la protesta del sentiment popular fos singularment viva contra la cogúcia i que donés lloc a aquesta frase /Sobre cornos sinquo soldos\,
que per a poder exercir el dret senyorial referit era necessària que la cogúcia fos manifesta, per exemple, que els amants fossin sorpresos
fugat plegats, que el culpable fos convicte i confés. El nom de cogúcia té una etimologia confusa: Pella i Forgas suposa que ve del cogut
la part de herència —legítima— que hauria correspost a aquells. Cugucia, era la part dels béns que corresponia al senyor en cas de adulteri
fòrcies, plets, establiments, redempcions d'homes, intèsties, eixòrquies, cugúcies, homicidis, àrcies, terç dels honors, albèrgies; i, encara, el document
sis mals usos Quatre d'ells: la remença pròpiament dita, la intèstia, la cogúcia i l'eixorquia, eren de dret escrit; l'àrcina o àrcia i la firma d'espoli
intestades defunctes, com desus es dit pels marits". Tracta de la cogúcia l'Usatge "/Similiter de rebus\", així com de les sancions a
que la protesta del sentiment popular fos singularment viva contra la cogúcia i donés lloc a la frase: /Sobre cornos sinquo soldos\ escrita al
disposava que per a poder exercir el dret senyorial era necessari que la cogúcia fos manifesta; per exemple, que els amants fossin sorpresos
amb els regateigs que es dedueixen de la resposta feta en motiu de la cogúcia en els termes següents: "La cogucia, que romangue e stiga en
Los mals usos eran sis: la remensa personal, la intestia, la cugucia, la xorquia, la arcia y lo dret de cuixa ó firma d' espoli forsada. *
ell que és coix, amb ses traces: i haurà de pagar-li cugúcia." Així s'anaven ells enraonant uns amb altres; i el príncep,
posseeixen: ell, el coix, amb ses manyes; i haurà de pagar-li cugúcia. Mentre s'anaven els déus parlant així l'un a l'altre, diu a
veia sotmès a cinc mals usos més: la intestia, l'eixorquia, l'àrsia, la cugucia i la ferma d'espoli. El primer es refereix al pagès que mor sense fer
trobàvem esments de residència obligada o d'algun dels mals usos (la cugucia, l'eixorquia i la intestia no són esmentats conjuntament fins el 1174),