×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cugucia |
Freqüència total: 21 |
CTILC1 |
ia. Ex.: alegre, alegria; eixorc, eixorquia; cuguç, | cugucia | ; covard, covardia; foll, follia; groller, grolleria; parencer, | ella, y que'l goig d'amagatotis, la ventura de frau, eran enviliment, | cugucia | , pecat... dolceses reprobades y repugnants a la conciencia. Quasi bé | seva la part d'herència llegítima que hauria correspost als fills. La | cugucia | era la part dels bens que corresponia al senyor en cas d'adulteri de | fet menció, i explicat en que consistien intestia, exorquia i | cugucia | . (Vegis Ensaig Històric de Banyoles, página 149) fent en | a Catalunya eren en nombre de cinc: tres de dret escrit —intèstia, | cogúcia | i eixorquia— i dos de dret consuetudinari —l'àrsina o àrcia i la firma | a tot Europa i, no cal dir, als altres països d'Espanya. Tracta de la | cogúcia | l'Usatge /Similiter de rebus\, així com de les sancions a | que la protesta del sentiment popular fos singularment viva contra la | cogúcia | i que donés lloc a aquesta frase /Sobre cornos sinquo soldos\, | que per a poder exercir el dret senyorial referit era necessària que la | cogúcia | fos manifesta, per exemple, que els amants fossin sorpresos | fugat plegats, que el culpable fos convicte i confés. El nom de | cogúcia | té una etimologia confusa: Pella i Forgas suposa que ve del cogut | la part de herència —legítima— que hauria correspost a aquells. | Cugucia | , era la part dels béns que corresponia al senyor en cas de adulteri | fòrcies, plets, establiments, redempcions d'homes, intèsties, eixòrquies, | cugúcies | , homicidis, àrcies, terç dels honors, albèrgies; i, encara, el document | sis mals usos Quatre d'ells: la remença pròpiament dita, la intèstia, la | cogúcia | i l'eixorquia, eren de dret escrit; l'àrcina o àrcia i la firma d'espoli | intestades defunctes, com desus es dit pels marits". Tracta de la | cogúcia | l'Usatge "/Similiter de rebus\", així com de les sancions a | que la protesta del sentiment popular fos singularment viva contra la | cogúcia | i donés lloc a la frase: /Sobre cornos sinquo soldos\ escrita al | disposava que per a poder exercir el dret senyorial era necessari que la | cogúcia | fos manifesta; per exemple, que els amants fossin sorpresos | amb els regateigs que es dedueixen de la resposta feta en motiu de la | cogúcia | en els termes següents: "La cogucia, que romangue e stiga en | Los mals usos eran sis: la remensa personal, la intestia, la | cugucia | , la xorquia, la arcia y lo dret de cuixa ó firma d' espoli forsada. * | ell que és coix, amb ses traces: i haurà de pagar-li | cugúcia | ." Així s'anaven ells enraonant uns amb altres; i el príncep, | posseeixen: ell, el coix, amb ses manyes; i haurà de pagar-li | cugúcia | . Mentre s'anaven els déus parlant així l'un a l'altre, diu a | veia sotmès a cinc mals usos més: la intestia, l'eixorquia, l'àrsia, la | cugucia | i la ferma d'espoli. El primer es refereix al pagès que mor sense fer | trobàvem esments de residència obligada o d'algun dels mals usos (la | cugucia | , l'eixorquia i la intestia no són esmentats conjuntament fins el 1174), |
|