×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cuirassa |
Freqüència total: 354 |
CTILC1 |
i el cel per sobre, eren de color de sang de bou i les llagostes duien | cuirassa | de ferro i mataven a cops de cua... A fora plovia. La pluja queia petita | i fa referència a l'ausberg (no esmentat mai per Jaume I) i a les | cuirasses | : "donà-li tal colp per mig lo pits que no li valgueren cuyrasses ne | de la galea" (cap. 113; IV, pàg. 21). Les | cuirasses | , sempre en plural ("unes cuyrases", a l'inventari del | En diverses ocasions Desclot pondera la bellesa i la lluentor de les | cuirasses | , per exemple: "beles cuyrasses ab cubertes de samits e de drap | Més endavant (§ 21) tractarem amb deteniment de les | cuirasses | i de les espatlleres, aquestes citades només una vegada per | Altres peces superposades a l'ausberg, o cota de malles, com les | cuirasses | i el menys freqüent buc, que ja hem trobat a finals del segle XIII (§ | en la part interna d'un element defensiu, com el perpunt o les | cuirasses | , anaven reblades amb claus, els caps dels quals eren visibles a | i "camisol". Un dels termes avui més populars de l'armadura antiga, " | cuirassa | ", és paradoxalment un dels més discutits i més difícils de precisar. És | de guerra, i el vell consell municipal puja i es posen en llurs esquenes | cuirasses | de truja amb les quals cobreixen llurs ossos". Aquestes primeres | de truja amb les quals cobreixen llurs ossos". Aquestes primeres | cuirasses | , doncs, són una defensa, almenys de l'esquena ("dos"), feta de | contemporanis o poden ésser posteriors al primer esment català de les | cuirasses | , que apareix en un text que revela que tant el mot com la cosa són de | Ja sabem que al /Libre dels feyts\ de Jaume I les | cuirasses | no són citades; sí, en canvi, en la crònica de Desclot, on es diu que van | aja cuirasses ho aja gonió et perpunt". Fins ara hem après que les | cuirasses | , sempre anomenades en català en plural, són una defensa equiparable a | cuyrasses" dues peces de samit, una roja i l'altra groga, per a fer | cuirasses | , guants i dues gorgeres, per a ús del rei, i altres cuirasses per a ús | per a fer cuirasses, guants i dues gorgeres, per a ús del rei, i altres | cuirasses | per a ús dels infants Jaume i Alfons. Ja sabíem, per Desclot, que les | per a ús dels infants Jaume i Alfons. Ja sabíem, per Desclot, que les | cuirasses | podien anar cobertes de samit; però ara tenim un detall més: el mestre | francès del 1266 ("paires de cuiraces"), en anotar "mitges | cuirasses | ", hom vol dir una defensa de dues peces, una pel pit i una altra pel | encara, que hom remarca que les llaunes són amples i que aquestes | cuirasses | no són de guerra, ans de junyir, cosa que suposa un cert luxe. Ja l'any | del 1321, que ens permet de fer-nos càrrec de com eren unes | cuirasses | la primera meitat del segle XIV, sempre que fem l'esforç | català o és deguda a considerar poc eficaç el de Venècia— revela que les | cuirasses | tenen "cos", "mànigues" i "gorgera" amb "faldes". Hom ordena, | d'una coberta exterior o "sobirana", que devia ésser de cuiro, les | cuirasses | tenien tres teles interiors de canemàs, que servien per a enfortir la | veurem (§ 50) que les ordinacions municipals es refereixen a les | cuirasses | d'acer o de ferro de l'arnès blanc, que són cosa molt diferent. Però les | o de ferro de l'arnès blanc, que són cosa molt diferent. Però les velles | cuirasses | amb mànigues encara seran en ús els primers decennis del segle | el Magnànim, nº. 130). Les disposicions municipals sobre les | cuirasses | del 1321 són quatre anys anteriors a la data que Muntaner | la qual cosa ens permet de suposar que, quan el cronista parla de | cuirasses | , es refereix a les defenses les característiques de les quals acabem de | característiques de les quals acabem de reunir. Muntaner considera les | cuirasses | una protecció forta i eficaç, que ell mateix exigeix als seus | interpretació de "frontisses". Són tan sovintejats els esments a les | cuirasses | en textos i documents del segle XIV que és indiscutible que | les quals pertanyen als claus que fixen les llaunes. Gosaria dir que són | cuirasses | aquestes defenses en el guerrer a cavall i en els guerrers a peu del | com de vegades s'unien al dors, per mitjà de corretges, les dues "mitges | cuirasses | ". I atès que les cuirasses ja estaven molt divulgades a Catalunya l'any | per mitjà de corretges, les dues "mitges cuirasses". I atès que les | cuirasses | ja estaven molt divulgades a Catalunya l'any 1249 podríem creure | defensa del cos que cal considerar paral·lelament a les | cuirasses | . Les trobo per primera vegada a la crònica de Desclot: la nit anterior a | a l'ausberg (ací és l'única vegada que Muntaner l'esmenta) i que les | cuirasses | . En certa manera aquests mots del nostre cronista es poden comparar amb | mot "coraza" en castellà obliga a creure que la defensa dita | cuirasses | hi devia rebre un altre nom. Les referències medievals reunides sobre les | fins al segle XV, el terme "fojas" és un sinònim de | cuirasses | , i que les espatlleres en castellà eren dites "espaldas", com | crec que la diferència essencial entre les dues defenses del cos dites | cuirasses | i espatlleres és que aquelles podien ésser de dues peces (com atesta | ha vist un jac en el qual ha observat unes llaunes que són pròpies de les | cuirasses | , no del jac, i el jac era una mena de sinònim de les espatlleres, si | de la indústria d'aquesta arma. Em sembla evident, doncs, que el terme | cuirasses | , tan freqüent en textos catalans des de mitjan segle XIII, | que certes armes són "de júnyer" (un casc, un escut, unes | cuirasses | , les rodes de la llança) i s'enregistra, el 1315, tot un | porta el tors protegit per una defensa que gosaria identificar amb les | cuirasses | . Du cervellera coberta per les malles del cap i les cames protegides per | o bacinet, lança e pavès, es- pada e coltell". Remarquem-hi que les | cuirasses | són considerades equivalents a les espatlleres i al jubet, així com es fa | 20 abril); que Álvar Gómez de Xerès s'emporta a Sevilla unes | cuirasses | i altres armes que de Xerès havia portat a València (1415, 8 | que la constitueixen suposa moltes hores de treball. Després de les | cuirasses | , o plata, destaca l'alt preu del casc (elmet), que exigia una especial | el Centurió tot ell abillat amb una completíssima armadura de ferro ( | cuirasses | , guardabraços, colzeres, amambraços, arnès de cama i de cuixa, però cofat | toràcica, que, de primer, podem assegurar que hom diferenciava de les | cuirasses | , car en dues enumeracions d'armes trobem: "huna peça de ferre per a | del XV hom donés el nom de "curasses closes" a les | cuirasses | en dos elements, un per a cobrir el tòrax i l'altre per a cobrir | i al castellà "pancera", amb què es designa la part de la | cuirassa | que cobreix el ventre. Ara bé, a continuació de la "pansière" | en certa manera, pel mot francès "écrevisse", nom donat a unes | cuirasses | lleugeres, compostes de plastró i dorsal, que en general eren anomenades | ben determinada: les defenses del pit i de l'esquena, i era un sinònim de | cuirasses | . Ja hem trobat aquest terme entre els elements de l'"arnès complit a la | deu /miges plates\" (1427, 9 maig). La sinonímia entre plates i | cuirasses | és freqüent, i així en uns comptes reials fets a Sogorb trobem: "Per | 50. Més freqüent que el mot plates és el seu sinònim | cuirasses | , de vegades usat en singular, cuirassa. Hom podria sospitar |
|