Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

i el cel per sobre, eren de color de sang de bou i les llagostes duien	cuirassa	de ferro i mataven a cops de cua... A fora plovia. La pluja queia petita
i fa referència a l'ausberg (no esmentat mai per Jaume I) i a les	cuirasses	: "donà-li tal colp per mig lo pits que no li valgueren cuyrasses ne
de la galea" (cap. 113; IV, pàg. 21). Les	cuirasses	, sempre en plural ("unes cuyrases", a l'inventari del
En diverses ocasions Desclot pondera la bellesa i la lluentor de les	cuirasses	, per exemple: "beles cuyrasses ab cubertes de samits e de drap
Més endavant (§ 21) tractarem amb deteniment de les	cuirasses	i de les espatlleres, aquestes citades només una vegada per
Altres peces superposades a l'ausberg, o cota de malles, com les	cuirasses	i el menys freqüent buc, que ja hem trobat a finals del segle XIII (§
en la part interna d'un element defensiu, com el perpunt o les	cuirasses	, anaven reblades amb claus, els caps dels quals eren visibles a
i "camisol". Un dels termes avui més populars de l'armadura antiga, "	cuirassa	", és paradoxalment un dels més discutits i més difícils de precisar. És
de guerra, i el vell consell municipal puja i es posen en llurs esquenes	cuirasses	de truja amb les quals cobreixen llurs ossos". Aquestes primeres
de truja amb les quals cobreixen llurs ossos". Aquestes primeres	cuirasses	, doncs, són una defensa, almenys de l'esquena ("dos"), feta de
contemporanis o poden ésser posteriors al primer esment català de les	cuirasses	, que apareix en un text que revela que tant el mot com la cosa són de
Ja sabem que al /Libre dels feyts\ de Jaume I les	cuirasses	no són citades; sí, en canvi, en la crònica de Desclot, on es diu que van
aja cuirasses ho aja gonió et perpunt". Fins ara hem après que les	cuirasses	, sempre anomenades en català en plural, són una defensa equiparable a
cuyrasses" dues peces de samit, una roja i l'altra groga, per a fer	cuirasses	, guants i dues gorgeres, per a ús del rei, i altres cuirasses per a ús
per a fer cuirasses, guants i dues gorgeres, per a ús del rei, i altres	cuirasses	per a ús dels infants Jaume i Alfons. Ja sabíem, per Desclot, que les
per a ús dels infants Jaume i Alfons. Ja sabíem, per Desclot, que les	cuirasses	podien anar cobertes de samit; però ara tenim un detall més: el mestre
francès del 1266 ("paires de cuiraces"), en anotar "mitges	cuirasses	", hom vol dir una defensa de dues peces, una pel pit i una altra pel
encara, que hom remarca que les llaunes són amples i que aquestes	cuirasses	no són de guerra, ans de junyir, cosa que suposa un cert luxe. Ja l'any
del 1321, que ens permet de fer-nos càrrec de com eren unes	cuirasses	la primera meitat del segle XIV, sempre que fem l'esforç
català o és deguda a considerar poc eficaç el de Venècia— revela que les	cuirasses	tenen "cos", "mànigues" i "gorgera" amb "faldes". Hom ordena,
d'una coberta exterior o "sobirana", que devia ésser de cuiro, les	cuirasses	tenien tres teles interiors de canemàs, que servien per a enfortir la
veurem (§ 50) que les ordinacions municipals es refereixen a les	cuirasses	d'acer o de ferro de l'arnès blanc, que són cosa molt diferent. Però les
o de ferro de l'arnès blanc, que són cosa molt diferent. Però les velles	cuirasses	amb mànigues encara seran en ús els primers decennis del segle
el Magnànim, nº. 130). Les disposicions municipals sobre les	cuirasses	del 1321 són quatre anys anteriors a la data que Muntaner
la qual cosa ens permet de suposar que, quan el cronista parla de	cuirasses	, es refereix a les defenses les característiques de les quals acabem de
característiques de les quals acabem de reunir. Muntaner considera les	cuirasses	una protecció forta i eficaç, que ell mateix exigeix als seus
interpretació de "frontisses". Són tan sovintejats els esments a les	cuirasses	en textos i documents del segle XIV que és indiscutible que
les quals pertanyen als claus que fixen les llaunes. Gosaria dir que són	cuirasses	aquestes defenses en el guerrer a cavall i en els guerrers a peu del
com de vegades s'unien al dors, per mitjà de corretges, les dues "mitges	cuirasses	". I atès que les cuirasses ja estaven molt divulgades a Catalunya l'any
per mitjà de corretges, les dues "mitges cuirasses". I atès que les	cuirasses	ja estaven molt divulgades a Catalunya l'any 1249 podríem creure
defensa del cos que cal considerar paral·lelament a les	cuirasses	. Les trobo per primera vegada a la crònica de Desclot: la nit anterior a
a l'ausberg (ací és l'única vegada que Muntaner l'esmenta) i que les	cuirasses	. En certa manera aquests mots del nostre cronista es poden comparar amb
mot "coraza" en castellà obliga a creure que la defensa dita	cuirasses	hi devia rebre un altre nom. Les referències medievals reunides sobre les
fins al segle XV, el terme "fojas" és un sinònim de	cuirasses	, i que les espatlleres en castellà eren dites "espaldas", com
crec que la diferència essencial entre les dues defenses del cos dites	cuirasses	i espatlleres és que aquelles podien ésser de dues peces (com atesta
ha vist un jac en el qual ha observat unes llaunes que són pròpies de les	cuirasses	, no del jac, i el jac era una mena de sinònim de les espatlleres, si
de la indústria d'aquesta arma. Em sembla evident, doncs, que el terme	cuirasses	, tan freqüent en textos catalans des de mitjan segle XIII,
que certes armes són "de júnyer" (un casc, un escut, unes	cuirasses	, les rodes de la llança) i s'enregistra, el 1315, tot un
porta el tors protegit per una defensa que gosaria identificar amb les	cuirasses	. Du cervellera coberta per les malles del cap i les cames protegides per
o bacinet, lança e pavès, es- pada e coltell". Remarquem-hi que les	cuirasses	són considerades equivalents a les espatlleres i al jubet, així com es fa
20 abril); que Álvar Gómez de Xerès s'emporta a Sevilla unes	cuirasses	i altres armes que de Xerès havia portat a València (1415, 8
que la constitueixen suposa moltes hores de treball. Després de les	cuirasses	, o plata, destaca l'alt preu del casc (elmet), que exigia una especial
el Centurió tot ell abillat amb una completíssima armadura de ferro (	cuirasses	, guardabraços, colzeres, amambraços, arnès de cama i de cuixa, però cofat
toràcica, que, de primer, podem assegurar que hom diferenciava de les	cuirasses	, car en dues enumeracions d'armes trobem: "huna peça de ferre per a
del XV hom donés el nom de "curasses closes" a les	cuirasses	en dos elements, un per a cobrir el tòrax i l'altre per a cobrir
i al castellà "pancera", amb què es designa la part de la	cuirassa	que cobreix el ventre. Ara bé, a continuació de la "pansière"
en certa manera, pel mot francès "écrevisse", nom donat a unes	cuirasses	lleugeres, compostes de plastró i dorsal, que en general eren anomenades
ben determinada: les defenses del pit i de l'esquena, i era un sinònim de	cuirasses	. Ja hem trobat aquest terme entre els elements de l'"arnès complit a la
deu /miges plates\" (1427, 9 maig). La sinonímia entre plates i	cuirasses	és freqüent, i així en uns comptes reials fets a Sogorb trobem: "Per
50. Més freqüent que el mot plates és el seu sinònim	cuirasses	, de vegades usat en singular, cuirassa. Hom podria sospitar

Pàgina 1 (de 8)

50 següents