×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cuitós |
Freqüència total: 43 |
CTILC1 |
Caín. Ja vindrà. ¿Què no et plau conversar amb mi? [( | Cuitós | ; volent donar interès a la conversa.)] A tu t'ho puc dir tot. A la | el teu hereu... Eva. Vaja! Allò de sempre... Diab· [( | Cuitós | .)] Eva! Et juro que el perill existeix i que és imminent. Potser | d'ambres que Laura li havia ofert uns quants dies abans. —Tingui —diu | cuitosa | , pàl·lida i dura com si infligís un càstig. —No estranyi que l'hi torni; | va obeint amb l'ajut de la cunyada. Teresa també obeeix en silenci, | cuitosa | , perquè ho mana l'amo: el germà: l'hereu de la casa: un home; i | endugués al meu estatge, i ho examinés amb molt d'esment, i no em mostrés | cuitós | o irreflexiu. Jo estava tot confós i necessitava discutir una mica més la | a la mà, blanc com el paper, i el propietari de la botiga comparegué | cuitós | , per saber què passava, i digué bruscament: —Bé, què hi ha? Quína és la | espinoses li esquinçaven les sandàlies, però ella caminava endavant, tota | cuitosa | . Els cérvols, que pujaven del riu, on s'havien fet passar la set, | Tot seguit va començar de ploure, i les gotes caigueren més i més | cuitoses | , fins que arribà a congriar-se un regular torrent. Quan la pluja fou | damunt el camí endurit era tot musical, mentre venia a un trot molt més | cuitós | que no tenia per costum. Vam portar una cadira a fora, a punt per a quan | llavis més a tall de maledicció. —jo us diré —féu ella, en igual murmuri | cuitós | i apassionat— com és la veritable amor. És la devoció més orba, la | més la por que després de la mort em recordessin enganyats. I tan | cuitosos | eren els meus pensaments, que em vaig veure menyspreat per generacions | temps; però mai no oblidaré aquests. —Pip —digué Joe, semblant una mica | cuitós | i contorbat,— hem tingut les nostres xalades. I, benvolgut senyor, entre | cos li demanava, va arribar-me l'hora de dinar, i ni massa lent ni massa | cuitós | vaig anar-me'n cap a casa. A l'escala vaig palpar-me la butxaca de les | meravellats de l'infinit que descobrien. La Carme va sortir de l'alcova, | cuitosa | . Manà la neboda més gran que anés en cerca d'ajut en alguna casa propera. | davallí de la columna. L'enterrament i la complanta. Arribà tot | cuitós | el bisbe d'Antioquia amb altres tres bisbes més i amb Ardabori, cabdill | el fons, el pudor amaga una inclinació a restaurar la unitat perduda. El | cuitós | respecte per l'arcà és, doncs, una protesta contínua contra l'impudor i | de davant amb només tres frases. Sembla que tampoc aquest especialista | cuitós | no conegui la disgregació històrica del hegelianisme, el rebuig de | Berenguer de Palou, el qual vol posar fre a l'ardida impaciència del rei, | cuitós | aquest de tirar endavant l'empresa, sense mica de trigança: —No cuiteu | que va desenrotllar-se a la novella capital raïa només en el canvi | cuitós | i ben planer de mercaderies i diners; un esperit de disbauxa i de plaer i | amors i tanmateix s'encanta. No hi ha en la meva vida, que | cuitosa | va esparpillant-se a la claror del dia, un sol moment | travessat als astos. I va ser aleshores, que el son suau partí | cuitós | de les meves parpelles: i vaig anâ envers la ràpida nau i la | just lo treuhen del foch y és bo que reposi un instant. Semblas un llegum | cuitós | . [(Apart a Mercenetas.)] (Ay, Mercenetas, som 13!) Batista | Y entre pregunta y contesta los passa 'l temps tan | cuitòs | , que 'ls sorprén sentí l' orquesta que senyala 'ls | ó desgranats. Escudella de pésols. Los pésols regularment no son tant | cuitosos | com las llentias y monjetas y per això se observarà en còurerlos lo que | durs ó de mal cóurer se tirarán á la cassola junt ab lo anech, y si son | cuytosos | ó de bona qualitat se hi tiran al ser aquell ja mitg cuit. Anech á la | de renec, francesilles per al llec, mentre corbs de | cuitós | bec amb esquírria em deixen cec, tot xautant-se del | aquell dia pastava, que ja calia, pastava tota | cuitosa | , i s'escampava a l'entorn una olor de pasta fresca | Reina Em temo que només hi ha la cabdal: la mort del pare i la | cuitosa | boda. Rei Bé, això ja ho porgarem. [(Torna Polònius amb | d'enveja, que ja tot era desitjar, pregar-nos, que per lluitar amb ell | cuitós | vinguessis. Després d'això... Laertes Què hi ha, després? | molts d' hostes y pochs amichs. Talment los ne pren als lectors massa | cuytosos | que, sense preferir cap llibre, en trescan y recorren massa molts." | per tenirte content y perque ella posás en tu tot son amor, no sies | cuytos | de prendre esposa. Has de romandre fadrí, més tost que no jurar un amor | Oberts, els ulls són buits; i on va, què vol, Ni el | cuitós | sap. I oposem cor i ment! Bru i descofat, i descalç, d'aventura, | lo sacrifici dels folls; car no saben que fan mal. 2 No sies | cuytos | ab ta boca, ni-s do pressa ton cor a proferir paraula davant Deu; car Deu | meua presència al bar a aquelles hores. Va deixar el tiquet, això sí, i | cuitós | va tornar darrere el taulell. Tan aviat com vaig desdejunar vaig resoldre | als entesos. Ara: aquests escrits empal·lidien en una lleixa... Una mà | cuitosa | hagués pogut enretirar-los... Hom temia de tocar-los... Ni tan sols | i ara, amb el pes dels anys i les arrugues a la cara, sentia cada dia més | cuitoses | les punxades instintives de deixar vida nova darrera ell. Un matí de | cosí cerdanyol. Però la joia de la que anava a quedar-se més esglaïat el | cuitós | Berenguer fou una a la que no s'esperava: Sància, la cosineta més xamosa | de Joan i li provocava un esglai. Aquell dia, a més, l'alcalde estava | cuitós | . —¿On és Patrice? —li va preguntar alçant la veu i separant les | citava un vers de Baudelaire. —¿Com feia? —Salgado, cordant-se la camisa | cuitós | . —Ainsi je voudrais, une nuit, quand l'heure des voluptés sonne, vers | es nega amb les plogudes. M'ho corroboren els esclaus del temps | cuitós | , que si han mort penedits, han viscut malfactors. ¿I què si | per a una mala espina Totes les guies en parlen, de la | cuitosa | reconstrucció de la ciutat assolada, però cap no ens | Ho hem vist. —Ha buscat en els lavabos? —Encara no. —Tordera —intervingué | cuitós | Marcelino—, més val que ho deixem córrer. —No volen prendre una copa? | passen com fruites a la branca. El més | cuitós | dels fills del Temps, el Desengany, que |
|