Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de tota llei... Anau, anau a vostres llodrigueres.	Cuiteu	: no fos que, si triguéssiu massa, els arquers de Saül us donin
que el sol i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa. Laura	cuita	a abocar-se a la finestrella; i la mutació del paisatge encara la sorprèn
el rei i el seu seguici són sobtats per una inesperada alarma, tothom	cuita	a armar-se "e don Fortuny Lòpeç no havia sinó una barbuda que¢s mès
abrigall d' un pentinador sense mánegas, posat com muceta de doctor. —	Cúyti	, Carme, cúyti, llíguim lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse
un pentinador sense mánegas, posat com muceta de doctor. —Cúyti, Carme,	cúyti	, llíguim lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse en la cadira
que per a mi significaven, per tal com en sentia tanta de vergonya, que	cuitava	a amagar-los als ulls dels amics com si fossin un mal lleig. Quan la
la porta de fora; un escrupoló de cuina, en un costat, que ella	cuità	a amagar tirant una cortina de pisana vermellosa, i el dormitori o
a poc a poc, es concentrava als polsos i em percudia el cervell, o	cuitava	a ofegar-me l'alenada al pit. Sabia que en trobar-me sol dintre el pis,
de l'home que en vol salvar un altre d'un greu perill: "Aparta't,	cuita	, que ve una bèstia carregada!" Jo mirava al meu davant i veia venir per
fes rient, no feia sinó augmentar el meu neguit. —T'espero allà, doncs.	Cuita	, vés de pressa, no triguis, li vaig dir tot estrenyent-li la mà
gustos i sentiments, romanalles de la meva educació anterior, que ell	cuitava	a ridiculitzar tan aviat com jo els donava expressió. Aquest amor per la
amunt, que 'l matarán!... Al cap d'amunt del carrer hi ha tropa... Entri,	cuiti	, no perdi temps; vingui á casa meva... Instintivament vaig dirigir los
un vehi.— Si vols veure al teu marit lo trobarás carrer avall... Has de	cuitar	perque he vist qu' anaba molt depressa ab un jove... Son posat, si vols
l' home. Y afegí: —Mireu: aqui, al tombar, los trobareu; pero heu de	cuitar	, perque pot ser ne trobareu algun de mort si no us deu pressa... Y l'
vessessin simplement per excés. Quan va sentir els passos de la seva mare	cuità	a vestir-se igual que els altres dies. Coincidirien al lavabo. —No havies
americà que es trobava al país em va avisar. El ministre de Finances	cuità	a Nova-York: amb un santiament ens posàrem d'acord. Vaig avançar alguns
camí, si és el que cerques; més a la vora és el perill. Vés,	cuita	; per a mi estralls, ruïnes i destroces!" Digué; i Satan no
ordre important és emissari, i es dignarà que l'alberguem. Vés,	cuita	, treu tot allò que guardes, sigues pròdiga per a
no hem viscut encara; ens ha arribat massa aviat aquest vell esgotat. Que	cuiti	a anar-se'n! Així cridava dintre meu, i vaig posar-me a escriure. No
deixar agafar, la porca, però ja l'he enxampada! —Tira, doncs, endavant,	cuita	! Foc a l'estopa, Zorbàs! Què necessites? —Demà, de bon matí, hauré d'
legítim; lloat sia Déu!" Zorbàs sentia el pes d'ella, l'arrossegava i	cuitava	el pas per arribar més aviat al poble i desempallegar-se'n. I la
s'havia aixecat de l'herba, amb els cabells plens de rosada i de terra. —	Cuitem	, patró! —em cridà—. Mudem-nos, arreglem-nos. Avui tenim la benedicció
És perquè te la posis als cabells, diu, i facin olor! —Vés-te'n,	cuita	! Calla! Rigué, escopí de nou a les mans: —Hop! Hop! —cridà—
—li vaig cridar—, calla! Vaig agafar un tros de paper, vaig escriure: —	Cuita	, porta aquesta nota al metge; no tornis fins que l'hauràs vist pujar a
capità —vaig dir—, a la brasa." "—Fes-lo com vulguis, però	cuita	; tenim gana!" "Cavem un clot, el folro amb la pell del corder, li hi
aquest temps de malastre! Ho sap ta mare? I com véns tan desabrigada? —	Cuita	, cuita, padrina, que ens cal anar a l'espera dels reis. Heu promès que
temps de malastre! Ho sap ta mare? I com véns tan desabrigada? —Cuita,	cuita	, padrina, que ens cal anar a l'espera dels reis. Heu promès que aniríem
Alguns homes que ja se'n tornaven havien segurament vist l'espectacle. —	Cuita	, cuita, padrina! Ara cal dir que entre aquells homes hi havia veïns del
homes que ja se'n tornaven havien segurament vist l'espectacle. —Cuita,	cuita	, padrina! Ara cal dir que entre aquells homes hi havia veïns del carrer:
saps, Bepa. El teu i el meu eren tocants. El meu ja no hi és... —	Cuita	, cuita, padrina. Tanmateix era difícil de seguir endavant, per la molta
Bepa. El teu i el meu eren tocants. El meu ja no hi és... —Cuita,	cuita	, padrina. Tanmateix era difícil de seguir endavant, per la molta gent que
van trigar a veure les dues mules. La de la Font Roja seguia la de casa. —	Cuita	! Cuita! El qui ve és l'hereu de la Font Roja. No havien acabat de
a veure les dues mules. La de la Font Roja seguia la de casa. —Cuita!	Cuita	! El qui ve és l'hereu de la Font Roja. No havien acabat de consultar el
Mirin que les guardes comencen la ronda. Aixequeu's. No espereu més.	Cuita	! La flama és morta. [Escena X] [Fill del rei, Comtessa Clara,
quan encara és carn viva. Avisem un xicot que trasteja per allà i aquest	cuita	a cercar el senyor rector. El rector de la Mata és un home jove i afable,
amb certa gasiveria. La quitxalla —mica a mica se n'hi ha afegit—	cuita	a recollir-los. I el venedor d'"iguals" s'ajup també, amb difícil
salut exigia, el vèiem en dies d'hivern, ofegant-se de tos sota la pluja,	cuitar	a prendre un tramvia per a anar al despatx o la càtedra, mentre sorges de
per jo no sé quina estranya alteració en la fesomía personal del cadavre?	Cuito	a acabar. La major part de l'espaventosa nit era passada, i aquella que
l'odiat i temut rival de la casa Bransby? Impossible. —Però deixeu-me	cuitar	cap a l'espaventosa escena final del drama. Fins a-les-hores jo m'havía
dins el pit. En aquest moment algú va bellugar la balda de la porta. Vaig	cuitar	a prevenir cap intrusió, i vaig retornar immediatament cap al meu
estudis. Jo li dic que'm deixi refer quatre o cinc dies. Ell diu "que	cuiti	..." I aixís ho acordem "en acta". Ja acordat, em poso a taula, i
Els mals pensaments fugen lluny tot just l'entreveuen. Les males passions	cuiten	a encauar-se en oir que s'acosta. I els rius s'aturen i parteixen les
ha de dur amunt i avall, no poder parar enlloc sinó un quart d'anyada! —	Cuitem	i correm! Ja han fet el senyal estona ha. Ull viu, mà llesta i peu
mai junts? Quina cassola hem escurat en bona pau i concòrdia? Si no	cuites	a treure'm del davant aquesta mà afrontadora, te la bescanvio amb les
per tu si em dónes la corda. Al sentir una proposta tan senzilla el nen	cuità	de fer el canvi i sols digué aquestes paraules però amb una veu feble i
no n du mai. Jo prou li dic: "Malguelida, tindries de	cuitar	un poc més"; però quan ella fa ses sopes, primer són ses
del carrer de Fernando hont comensava un'altra secció de igual preu,	cuytà	a baxar, atropellant, gros com era, a una pobra dòna que pujava l'escaló
fet encara l'actual don Bonifaci, qui, a la mort de son pare don Feliu,	cuytà	d'arreconar dins la fosca rebotiga totes les restelleres de pòts de pisa
de la qual n'ha tret ell la seda per brodar una brillant llegenda, que	cuyta	a repetir a cada amich qu'acut allí, mal se despacienti y renegui per
de negarho, Berta. Però si apenes l'he vista. —Tant com guapíssima, —	cuytà	a obgectar la Sumpteta Rodés,— no ho trobo. —Noya!... —rondinà sa mare,

Pàgina 1 (de 18)

50 següents