DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cuitar V 881 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cuitar Freqüència total:  881 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

de tota llei... Anau, anau a vostres llodrigueres. Cuiteu: no fos que, si triguéssiu massa, els arquers de Saül us donin
que el sol i tot s'entela amb un començ de grogor malaltissa. Laura cuita a abocar-se a la finestrella; i la mutació del paisatge encara la sorprèn
el rei i el seu seguici són sobtats per una inesperada alarma, tothom cuita a armar-se "e don Fortuny Lòpeç no havia sinó una barbuda que¢s mès
abrigall d' un pentinador sense mánegas, posat com muceta de doctor. —Cúyti, Carme, cúyti, llíguim lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse
un pentinador sense mánegas, posat com muceta de doctor. —Cúyti, Carme, cúyti, llíguim lo cabell, —digué á la pentinadora, ja removentse en la cadira
que per a mi significaven, per tal com en sentia tanta de vergonya, que cuitava a amagar-los als ulls dels amics com si fossin un mal lleig. Quan la
la porta de fora; un escrupoló de cuina, en un costat, que ella cuità a amagar tirant una cortina de pisana vermellosa, i el dormitori o
a poc a poc, es concentrava als polsos i em percudia el cervell, o cuitava a ofegar-me l'alenada al pit. Sabia que en trobar-me sol dintre el pis,
de l'home que en vol salvar un altre d'un greu perill: "Aparta't, cuita, que ve una bèstia carregada!" Jo mirava al meu davant i veia venir per
fes rient, no feia sinó augmentar el meu neguit. —T'espero allà, doncs. Cuita, vés de pressa, no triguis, li vaig dir tot estrenyent-li la mà
gustos i sentiments, romanalles de la meva educació anterior, que ell cuitava a ridiculitzar tan aviat com jo els donava expressió. Aquest amor per la
amunt, que 'l matarán!... Al cap d'amunt del carrer hi ha tropa... Entri, cuiti, no perdi temps; vingui á casa meva... Instintivament vaig dirigir los
un vehi.— Si vols veure al teu marit lo trobarás carrer avall... Has de cuitar perque he vist qu' anaba molt depressa ab un jove... Son posat, si vols
l' home. Y afegí: —Mireu: aqui, al tombar, los trobareu; pero heu de cuitar, perque pot ser ne trobareu algun de mort si no us deu pressa... Y l'
vessessin simplement per excés. Quan va sentir els passos de la seva mare cuità a vestir-se igual que els altres dies. Coincidirien al lavabo. —No havies
americà que es trobava al país em va avisar. El ministre de Finances cuità a Nova-York: amb un santiament ens posàrem d'acord. Vaig avançar alguns
camí, si és el que cerques; més a la vora és el perill. Vés, cuita; per a mi estralls, ruïnes i destroces!" Digué; i Satan no
ordre important és emissari, i es dignarà que l'alberguem. Vés, cuita, treu tot allò que guardes, sigues pròdiga per a
no hem viscut encara; ens ha arribat massa aviat aquest vell esgotat. Que cuiti a anar-se'n! Així cridava dintre meu, i vaig posar-me a escriure. No
deixar agafar, la porca, però ja l'he enxampada! —Tira, doncs, endavant, cuita! Foc a l'estopa, Zorbàs! Què necessites? —Demà, de bon matí, hauré d'
legítim; lloat sia Déu!" Zorbàs sentia el pes d'ella, l'arrossegava i cuitava el pas per arribar més aviat al poble i desempallegar-se'n. I la
s'havia aixecat de l'herba, amb els cabells plens de rosada i de terra. —Cuitem, patró! —em cridà—. Mudem-nos, arreglem-nos. Avui tenim la benedicció
És perquè te la posis als cabells, diu, i facin olor! —Vés-te'n, cuita! Calla! Rigué, escopí de nou a les mans: —Hop! Hop! —cridà—
—li vaig cridar—, calla! Vaig agafar un tros de paper, vaig escriure: —Cuita, porta aquesta nota al metge; no tornis fins que l'hauràs vist pujar a
capità —vaig dir—, a la brasa." "—Fes-lo com vulguis, però cuita; tenim gana!" "Cavem un clot, el folro amb la pell del corder, li hi
aquest temps de malastre! Ho sap ta mare? I com véns tan desabrigada? —Cuita, cuita, padrina, que ens cal anar a l'espera dels reis. Heu promès que
temps de malastre! Ho sap ta mare? I com véns tan desabrigada? —Cuita, cuita, padrina, que ens cal anar a l'espera dels reis. Heu promès que aniríem
Alguns homes que ja se'n tornaven havien segurament vist l'espectacle. —Cuita, cuita, padrina! Ara cal dir que entre aquells homes hi havia veïns del
homes que ja se'n tornaven havien segurament vist l'espectacle. —Cuita, cuita, padrina! Ara cal dir que entre aquells homes hi havia veïns del carrer:
saps, Bepa. El teu i el meu eren tocants. El meu ja no hi és... —Cuita, cuita, padrina. Tanmateix era difícil de seguir endavant, per la molta
Bepa. El teu i el meu eren tocants. El meu ja no hi és... —Cuita, cuita, padrina. Tanmateix era difícil de seguir endavant, per la molta gent que
van trigar a veure les dues mules. La de la Font Roja seguia la de casa. —Cuita! Cuita! El qui ve és l'hereu de la Font Roja. No havien acabat de
a veure les dues mules. La de la Font Roja seguia la de casa. —Cuita! Cuita! El qui ve és l'hereu de la Font Roja. No havien acabat de consultar el
Mirin que les guardes comencen la ronda. Aixequeu's. No espereu més. Cuita! La flama és morta. [Escena X] [Fill del rei, Comtessa Clara,
quan encara és carn viva. Avisem un xicot que trasteja per allà i aquest cuita a cercar el senyor rector. El rector de la Mata és un home jove i afable,
amb certa gasiveria. La quitxalla —mica a mica se n'hi ha afegit— cuita a recollir-los. I el venedor d'"iguals" s'ajup també, amb difícil
salut exigia, el vèiem en dies d'hivern, ofegant-se de tos sota la pluja, cuitar a prendre un tramvia per a anar al despatx o la càtedra, mentre sorges de
per jo no sé quina estranya alteració en la fesomía personal del cadavre? Cuito a acabar. La major part de l'espaventosa nit era passada, i aquella que
l'odiat i temut rival de la casa Bransby? Impossible. —Però deixeu-me cuitar cap a l'espaventosa escena final del drama. Fins a-les-hores jo m'havía
dins el pit. En aquest moment algú va bellugar la balda de la porta. Vaig cuitar a prevenir cap intrusió, i vaig retornar immediatament cap al meu
estudis. Jo li dic que'm deixi refer quatre o cinc dies. Ell diu "que cuiti..." I aixís ho acordem "en acta". Ja acordat, em poso a taula, i
Els mals pensaments fugen lluny tot just l'entreveuen. Les males passions cuiten a encauar-se en oir que s'acosta. I els rius s'aturen i parteixen les
ha de dur amunt i avall, no poder parar enlloc sinó un quart d'anyada! —Cuitem i correm! Ja han fet el senyal estona ha. Ull viu, mà llesta i peu
mai junts? Quina cassola hem escurat en bona pau i concòrdia? Si no cuites a treure'm del davant aquesta mà afrontadora, te la bescanvio amb les
per tu si em dónes la corda. Al sentir una proposta tan senzilla el nen cuità de fer el canvi i sols digué aquestes paraules però amb una veu feble i
no n du mai. Jo prou li dic: "Malguelida, tindries de cuitar un poc més"; però quan ella fa ses sopes, primer són ses
del carrer de Fernando hont comensava un'altra secció de igual preu, cuytà a baxar, atropellant, gros com era, a una pobra dòna que pujava l'escaló
fet encara l'actual don Bonifaci, qui, a la mort de son pare don Feliu, cuytà d'arreconar dins la fosca rebotiga totes les restelleres de pòts de pisa
de la qual n'ha tret ell la seda per brodar una brillant llegenda, que cuyta a repetir a cada amich qu'acut allí, mal se despacienti y renegui per
de negarho, Berta. Però si apenes l'he vista. —Tant com guapíssima, —cuytà a obgectar la Sumpteta Rodés,— no ho trobo. —Noya!... —rondinà sa mare,

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »