Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de la posició del cos. Amb respatllers més o menys perpendiculars, i	culs	plans, i dimensions inconcebibles, les cadires i els setials que han
una renúncia tan radical, i els detractors i reticents de què es tracta,	culs	-de-biblioteca o culs-d'acadèmia, si no culs-de-cafè, no s'
i els detractors i reticents de què es tracta, culs-de-biblioteca o	culs	-d'acadèmia, si no culs-de-cafè, no s'avindrien a una ascesi que els
i reticents de què es tracta, culs-de-biblioteca o culs-d'acadèmia, si no	culs	-de-cafè, no s'avindrien a una ascesi que els retrotrauria a l'Edat
amb tantes explicacions —diu l'afemellat—. Ja se'm comença a cansar el	cul	. Per cert —afegeix—, no hi torna a haver paper. A veure si en porteu una
amb la capa de zenc es filtra una mica d'aigua, però no és problema, al	cul	del safareig hi ha el forat del desguàs, per on s'escorre sense
—Qüestió de pràctica —s'estarrufa l'altre amb falsa modèstia—. En tinc el	cul	pelat, d'aquestes coses... —Es consulta el rellotge—. Catorze minuts.
corre carrer avall, tan de pressa que els talons li freguen la ratlla del	cul	. Ell i la noia es miren, ara riallers. —Anem? —fa ella. S'adrecen
a giravoltar vagament, ell arrossegant la galleda cap al centre, fregant	culs	i pits que avancen al seu encontre. —Potser valdrà més que sortim tots...
darrer. L'home s'asseu i va avançant fins a la vora amb tot de copets de	cul	facilitats pel joc dels peus i de les mans. —Li ho puc dir? —pregunta. —
aixecar els qui l'ocupaven. —Aixequeu-vos, si no voleu que us mulli el	c	... —Amarrà la barca a l'escàlem, amb una passada, i deixà escórrer la
Totes descalces, totes iguals, totes el mateix llençol blanc, totes un	cul	enorme. Les úniques que he pogut veure una mica tal com eren han estat
és que sigui dura, però tampoc no és perquè les odalisques hi remenin el	cul	. Vaig veure de seguida que els companys de viatge eren gent més aviat
de la qual un pollet groc pur balla una polca, esplèndides, remenant el	cul	a compàs d'un ritme de trompetes militars. El cul d'aquestes respectables
remenant el cul a compàs d'un ritme de trompetes militars. El	cul	d'aquestes respectables antillanes, vestides de tots colors, deu ésser la
les més canalles. I està satisfet sent negre, tocant la guitarra amb el	cul	apedaçat, cantant amb el màxim impudor i parlant un castellà que, per
encara no dues setmanes que érem a Guadalupe. Ara el madràs virolat i el	cul	tremolós de les negres de la Pointe à Pitre em fan l'efecte d'un
de compte en la indumentària, la cabellera i el ritme melodramàtic del	cul	. Al cap de dos dies de ser a Papeete, les haureu vistes totes;
marejada com una sopa i les feines de canviar les calcetes i rentar el	culet	d'una criatura meravellosa però rebeca com una rata-pinyada de cara al
grotesc, calb, sense amplada de pit, amb uns bracets ridículs i amb un	cul	com una mona. Sap que Mr. Tisserand viu amb una tahitiana que li rega,
sumaris, que està a l'altura de qualsevol mestre vegetarià o de qualsevol	cul	de cafè. Gerbault té la pretensió de sentir i pensar com un poeta, i el
i la importància d'Europa. El gos sempre va amb la pedrada al	cul	i sempre mira amb desconfiança, perquè coneix el perill de caure dins de
món sense cocoters i sense illes de Patinir, en el qual tothom va de	cul	per terra, castigat per les ales dels àngels i per les dentadures dels
tampoc ningú ja no s'estranya —ni la rància donzella,	cul	refinat de sagristia— que l'Infant vagi nu a l'hivern
aquest tombant; les excepcions foradarien el	cul	de sac on remuguem veus i silencis arrapats i les
Com és ara la lluna: puix que els russos li han vist el	cul	, no té raó si no ens l'ensenya: tots fruiríem de
falb, cama-ros, trifàsic, orellut, salmonat,	cul	-caigut, etern i principi i fi de totes les coses.
em clavava cops de peu a la cama amb tota la seva ràbia i va caure de	cul	. Mai no m'havia mirat ningú amb tanta ràbia com el nen mentre el pegava.
botiga quan l'adroguer era al menjador. Les cadires eren de viena, amb el	cul	i el respatller ple de foradets. ¿No està cansada?, em preguntava sempre
Cànovas, tenien un os sencer. La Monarquia es passà una temporada de	cul	per terra, i totes les cordes que li llençaren van ésser inútils. A Jaca
(a la manera del XIX pur): l'experiment havia menat a un	cul	de sac. Els impressionistes no arriben a "saber" de les coses sinó que
de pantalons bruts i espellifats, cuixes femenines que s'acotaven i	culs	i sexes d'infant. Sentia, a més l'acre olor del carrer, de la taverna
atrets. Ens ho coneixem amb les cares. S'asseu. Es desempallega d'un	cul	de sac que li penja de l'espatlla. Es tomba a l'herba, de cara a mi.
. S'ha begut tot el vi, el seu i el meu. Només se n'ha guardat un	cul	d'ampolla perquè allà a mitja tarda, suposa ell, "em deurà venir set".
finestra vam apagar els llums i jo vaig obrir. Josep em va empènyer pel	cul	. En saltar a fora vaig sentir un pànic enorme, com si el perill fos allí,
et ruixa, de lluny, com els qui reguen els carrers; l'aigua et peta al	cul	, al pit, a la cara... —No, no i no!, vaig cridar, jo
pes! Vaig callar. Vaig anar traient roba. Quan la maleta fou buidada, al	cul	quedaven brots, fulles, brins, ja gairebé fets pols; jo aspirava
fa que anem junts, diu ell, si fóssim francesos ja ens hauríem donat pel	cul	. Els catalans no som així." Tot i la prohibició que em fa de girar-me
i sense perdre la tenue de gran cambrer, m'etziba un cop al	cul	. I després sento la seva veu al clatell, fina, courtoise, però
M'imagino que donen sobre patis ben tancats i foscos i que es giren de	cul	al carrer... [(Gest d'Orestes.)] Molt bé. Trucaré, però no esperem
que s'asseu al tron. Soldat Segon. —¿Vols dir que el seu	cul	gros fa cruixir les fustes de la cadira? Impossible, noi, els morts no
una decisió i vindràs? Tu també, com tots els grecs, t'has tornat un	cul	de cafè; i no solament, no creguis, són cafès els cafès; ho són també els
i tinc un record que quan morí la víctima i còmplice a l'hora, bevíem amb	culs	de got, sèiem en bocins de cadira i no hi havia un mirall a casa que ens
que ja el forro del meu mostruari venia a tenir el que's diu el	cul	pelat de l'anar per les aules; que ja entrava a totes les cuines de tots
gran. L'hortet de casa seva, enrondat per una tàpia d'esquena d'ase amb	culs	de got i trossos d'ampolles horripilants clavats de tou en tou a la calç
hagué d'animar-lo: —No en faci cas; devia ésser enganxat al	cul	de la galleda. No hi pensi més. Però aquella sensació llefiscosa ja li
tothom, sinó la gent que jo sé: els tartaners, els baliga-balagues i els	culs	de cafè. Estudia-t'ho, mira-t'ho pel cantó que vulguis i em donaràs la
—Si fos català diria, em sembla: qui vulgui peix que es mulli el	cul	. Anava molt pel carrer i rodava d'un cap de dia a l'altre. Al carrer
figura que m'ha sortit pensant en una Venus ha estat un monstre, amb el	cul	caigut, els braços desencaixats, els peus deformes. I ara jo em demano:
Cosa d'un pam en sobre, hàbilment arrodonit i foradat del vèrtix, un	cul	de porró de vidre blau, enfilat per la mateixa corda a guisa de pàmpol,

Pàgina 1 (de 47)

50 següents