DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
culivat A 11 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb culivat Freqüència total:  11 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fa: —Ve algú. —Deu ser ella. Hi deu haver algú altre. I continua mig culivada al seu davant, es torna a moure rítmicament quan els braços d'ell es
precipita a terra, on cauen amb els membres desordenats, la dona damunt, culivada i estretament adherida a la carn dreçada, ell amb un retruc de nuca que
sentireu evaporar i atribuireu a la vostra pipa (dintre la qual us sentiu culivat i recollit com el tabac) l'estranya facultat de fumar-vos. Per
els posen el nom de la mare. La noia assenteix, es treu les calces i, culivada a la vora de la tomba per tal de respondre al repte de la mort amb el
li eixampla la vulva. El deixa caure en un racó, sota la grípia, i, més culivada, orina sobre el pallot—. Són molts, pensadors, científics, filòsofs, que
que fem les nostres necessitats, tanta estona retingudes, discretament culivats darrera unes mates del pendent que ell, des de dalt, domina. El retard
escriuen llargues penitències i una vella desdentegada, que ven llepolies culivada darrera un caixó on exposa la seva mercaderia, em proposa virginitats a
cantant, flama viva de rialles! i ell al sol, tot culivat, quall de neu amb una brasa d'un cor a mig alenar...
pagar principescament la seva complaença. [Tercera diapositiva. La mare culivada i amb els braços allargats cap al menut que s'aguanta tot solet, en un
Ha arribat aquí amb un vell, desgraciats, amb un vell llardós, culivat, míser, arrugat, calb, esdentegat, i, pel cel, crec que fins i tot és
i d'esquerra a dreta, arribà fins al Segre i es va deixar anar a terra, culivat. I de no poder més de tant sofrir, tant sofrir, de ràbia plorava... El