DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
culpa F 5818 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb culpa Freqüència total:  5818 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Una vegada comès el crim, deixes de ser tu mateix, ets un cec amb la teva culpa sobre les espatlles i corres a les palpentes cap al càstig que et
, si m'afalaga i no em sorprèn, no m'agrada. Qui gosarà acusar-me d'alguna culpa, si la meva bellesa és perfecta? Ni la pietat ni la por no han d'influir
a guanyar la porta del pis. Escales avall, el presumpte ja exempt de culpa era perseguit pel teclejar implacable, sense cap pausa, de les antiquades
d'ell. —Què li has dit, a ta filla? No te'n dónes vergonya? La culpa és teva, que l'has tinguda aquí tancada com una monja, sense deixar-li
de Déu, és cert, i tots els turments de l'infern serien poc per a la seva culpa... —I callà de sobte, i es digué una vegada més: "No em comprendrà".
"És el meu càstig; no podré mai ésser feliç; he d'expiar la meva culpa." Així, quan el fill tornava, ella ja no podia dir-li res de la seva
com ella somniava? Per què havia d'ésser tan trista la vida, i quina culpa tenien aquells innocents per a sucumbir amb mort tan horrorosa enmig de
una perquè la fusta se li badà; una altra, ja gairebé acabada l'obra, per culpa d'un braç el gest del qual torbava l'atmosfera de solitud en què la
busca d'ell. —Pobra Maria Àgueda! —Com ha patit, també, i com pateix per culpa d'ell! —Càndia del Noro l'acompanyà. Ho sabíeu? —Sí, es sap també que
No ploris. —La tocà amb la mà—. El que resulti després serà culpa d'ella... I, qui sap! Munda del Roso continuava plorant. S'havia
de pegar-li i menys encara de fer-li mal. Només l'actitud d'ella tingué la culpa del seu arravatament. "Em penso que en un moment així —digué després, ja
que l'acompanyi. Ja sap el que li tocà passar a la bona Càndia per culpa d'ella. Altrament, el camí és fàcil. Anselma l'ha fet mil vegades. És a
"Només la teva felicitat, Mila. Però ara em preocupa." "No era culpa teva, pare. Però jo t'estimo igual; t'estimo com sempre t'he estimat, i en
un individu uniformat, que seria alt si no anés plegat en dos per culpa de les medalles que li pengen del pit, amb una de tan llarga que li
per les quals l'acusat, còmplice del delicte, incorre en el tant de culpa pertinent segons assenyalen els articles 0043 bis i
tots dos encenen lentament mentre es miren amb ullades parpellejants per culpa de la flama. —Sé que intenten de matar-la —fa aleshores el jutge. —La
però després, en acabar, diu: —I tu per què ho ets, així? —La culpa és d'ell, per bé que no ho reconeixeria mai. He sentit parlar tant de la
i a la fi també us costa una mica de quedar embarassada. —De vegades és culpa dels nostres amics —es defensa la noia. —Fins a un cert punt —precisa la
amb el seu feix de papers, els ulls encara mig tancats, estossegant per culpa del cigar que ben just si aconsegueix de retenir a la comissura dels
rosat de la pitrera. —Està bé, està bé, ja sé que vós no hi teniu cap culpa. —Em podia quedar ben tranquil·la al meu despatx... —i es moca
que el van tornar a expulsar una segona vegada, i aquest cop no pas per culpa d'unes faldilles... —A Roma —explica ella—. Va ser aleshores que es
no tens raó. De la meva vida, de la meva obra no en quedarà res. I la culpa és meva, perquè m'he equivocat. Jo hauria d'haver estat soldat i gastar
i tot, més d'una vegada es decidirà a justificar el seu pare donant la culpa de tot a Cinta, donant per segur que Cinta ha fet i desfet al seu gust.
baixa, després del toc de silenci, a la gelada cambra de segona, que per culpa teva havia de suportar, perquè tu no podies permetre que jo pagués per tu
popularitat que ningú no s'hauria entretingut a concedir-li, a no ser per culpa de Jeroni, malgrat els dos anys que havia cursat ja a Cervera, dedicats a
de les botigues més aviat perquè, cal confessar-ho, tenen por. En té la culpa una notícia que s'ha anat estenent per la ciutat. Els qui ho han vist no
que només una miserable vanitat m'ha empès a imprimir aquest llibre. La culpa és teva, Erasme, teva i de Luciènne. I de la part de culpa que us toca tu
llibre. La culpa és teva, Erasme, teva i de Luciènne. I de la part de culpa que us toca tu en tens la major part, perquè tu em vas ensenyar a estimar
com els antics virreis, però Casanova devia estar tan ben alliçonat per culpa del seu excés de zel que els lliurà el presoner que reclamaven: Salvador
Duhesme perquè estava convençut, i segurament no s'equivocava, que és per culpa d'ell i no pel fracàs d'Hostalric que Augereau ha d'abandonar el seu lloc
ens permet de dubtar de l'actitud de Jeroni, sigui quina sigui la part de culpa de Carolina. A mitjans de desembre, amb l'excusa de visitar Erasme, deixa
dolça esposa un home de bé. Un home de bé qualsevol, no jo, ho entens? Per culpa de quin rar malefici, la veu, els gestos, les mirades ràpides i eficients
venia quasi invariablement del Boni, però era que també d'ell venia la culpa de la baralla, i sempre per alguna broma pesada. El Boni era, en efecte,
cap i a la fi, t'hai contat un somni, i un somni és un somni. Quina culpa en tinc jo? —Vés a contar-lo a ta tia, i no m'emprenyes. Fot
tota una tarda, i tenia el cor que no podia més. Tampoc no en té cap culpa l'animal... —Res de compassió! —Tornà el del Llauner, que tenia cara
engegar-ho tot... Ella plorava. —No t'enfadis. Jo... —Tu també hi tens culpa. Si tu m'estimessis com t'estimo jo... —Havia endolcit la veu. —T'estimo,
seves, ara que agonitzava, els posava les llàgrimes als ulls. —I tot per culpa de la filla! I una altra que la coneixia i vivia al mateix carrer
desgraciada, la pobra Pigada. I cadascú sap el que passa dintre seu. —Culpa d'ella i de "dengú" més. Hagués escoltat sa mare. Un altre gall li
mentre ella es matava de treballar i els nois se li morien de fam... —Culpa d'ella i de "dengú" més, t'heu torno a dir. Perquè ¿quina mare,
donar plenitud a la meva vida, fou un record esguerrat, incomplet, per culpa meva. Tenc present el seu gest ple de candor malaltissa, d'innocència
A nosaltres mai ningú no ens havia posat sa llengo damunt i ara per culpa seva..." Bé, supòs que no t'interessa saber la seva opinió, tu que mai
avorrida. Sa veritat sia dita, jo crec que es pensaven que jo en tenia sa culpa, que s'hagués mort. Es conco en Toni me'n dugué a sa possessió on estava
sabonera! Me vaig quedar embarassada quan en tenia trenta. I tot fou per culpa d'aquell hivern del 56 tan glaçat! Se'n recorda? Es vespres,
que no dorm. Aquest pes, aquest nus que tenc en es ventrell en té tota sa culpa. Jo abans era una dona fenera que tenia il·lusió per a tot. Vostè no sap
sifilítiques tan desagradables com vulgueu. Però, d'això, no en té la culpa la Polinèsia. La sífilis i la blenorràgia són un present que han fet els
ballant, i, amb les genives sense ni una dent, xiscla com una hiena. Per culpa d'aquests senyors i d'aquestes senyores, jo he hagut d'empassar-me un
meva mare i jo ens hem vist obligades a fer-ho. I, ben mirat, no és culpa seva; la qui no ho vol i l'en priva és la seva dona. Totes les dones de
sovintejaven. Ara tot això s'ha anat perdent; hi ha qui diu que per culpa de l'agent especial francès, hi ha qui diu que per mandra o per un excés
política. D'aquesta desconeixença de la realitat en tenim bona part de culpa nosaltres mateixos. Cap historiador no ha intentat d'aprofundir en
improvisació. No obstant això, aquest estudi no s'ha intentat. La culpa és absolutament nostra. No podem atribuir-la a altri, com és costum en la

  Pàgina 1 (de 117) 50 següents »