Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

malagradosos, Poder i Força. I tots dos, junt amb Hefaistos, deixaven el	culpable	. Cada matí, una àguila planava damunt el reu, s'abatia després sobre el
potser perquè la víctima havia estat un sogre. No sols va perdonar el	culpable	, sinó que el va fer seure a la taula dels immortals. L'insensat Ixió es
i ni l'habilitat del ferrer no va servir la teva venjança. Et senties	culpable	de la desgràcia. Sabies, gegant delicat, que sense raó no es té mai
la seva mare es veia a si mateix com l'ésser més miserable de la terra,	culpable	d'un terrible delicte. Tal vegada llavors, en el fons de la seva
la compadia, perquè la veia víctima del seu caràcter, més desgraciada que	culpable	; estimava el seu germà, i també sabia que ell no es dominaria, i el
seves penes, la indignació del cavaller, el seu pensament de castigar els	culpables	, i l'abraçada final amb la qual segellen llur alegria. Moltes altres
quina —i ai també aleshores del qui es trobi amb ells a la selva, sia	culpable	o innocent! El pretext serà la pàtria, serà la idea, la llibertat —noms
son germà. I les invectives més violentes contra el que consideraven el	culpable	de tot tornaven a brollar de les boques. Poc després va saber-se que
com sabia que no podia fer res. Mila, pel que tocava a ella, no es sentia	culpable	, i encara que en el fons la turmentés vivament el dolor d'haver-lo ofès,
i mirant-lo als ulls, li digué que se n'anés, l'acusà d'ésser el principal	culpable	del que succeïa, junt amb "aquella bruixa de la Càndia, a la que tinc
es guariria. I, no obstant, fou ell, amb les seves paraules, el principal	culpable	de que Mila no sols no es resignés, sinó que vibrés de nou amb tota la
o més ben dit, en el seu amor desmesurat per Mila, fou el principal	culpable	del canvi que en ella s'operà i dels fets que s'havien de produir i que
com una mena de terror còsmic. Es sentia més sol que mai, desgraciat,	culpable	, digne de menyspreu. "Sileta s'allunya de mi —es deia—; Sileta deu haver
darrera del cementiri on dormien els innocents morts sense bateig i els	culpables	morts sense confessió. Era una peça rectangular, a penes de vint metres
de més a més, a costa de l'individu "particular" que consideren	culpable	de les seves desgràcies terrenals. En un pla més elevat, gairebé polític,
vergonyosa sigui la categoria criminal de l'afavorit. Ser generós amb els	culpables	de cent mil assassinats significa ser "molt" generós. Ara bé: ¿per què
generós. Ara bé: ¿per què no seríem igualment generosos amb els "	culpables	d'un sol assassinat, d'una estafa, d'un robatori, d'un modest furt?" És
com, per exemple, la del Renaixement a Itàlia, no oblidaven el caràcter	culpable	de la seva "llicència". En l'actualitat, els fets es produeixen sense
del Nord. Al·ludeix la "desgràcia" d'Aragó, i diu que buscar els	culpables	—si tal o tal altra divisió ha fet o deixat de fer— és feina inútil.
més, negatius —declara la veu afemellada— per una negligència encara més	culpable	que la primera: ignorar la llei. Us la recordaré: "En el complex
del cigar torna a riure abans de manar als uniformats que s'enduguin el	culpable	. L'ordenança s'allunya entre ells, capcot. —No havíeu vingut pels
homes es miren entre ells, entre divertits i escandalitzats, fins que el	culpable	d'una alteració en el seu parlament s'arronsa d'espatlles i condescendeix
per altre —li recorda el jutge. —Sempre, doncs! Digueu: em consideràveu	culpable	, ahir? —Sí. —Ah! —se sorprèn ell—. I avui? —També
I vós en protegiu una. —La protegeix la meva filla. —La qual es fa	culpable	. —Ben cert. —Per què no la jutgeu, doncs? —Ningú no l'ha acusada
però en aquest cas contradiu la llei general, de cara a la qual no sóc	culpable	. —I els nostres, de drets? —pregunta aleshores la noieta, inesperadament.
El tinc sobre la taula i me'l miro i remiro amb un èxtasi absolutament	culpable	. No puc estar-me de pensar, atret pel que tu anomenes "plaer del
. —Ets tu que li has pegat? ¿No te'n dónes vergonya, tan grandot? El	culpable	, generalment, no responia; dissimulava, a poc a poc anava escorrent-se,
Després, ja massa tard, vaig comprendre que, de tot això, només n'era	culpable	l'amor, que mai no li havien ensenyat a expressar d'una manera adient, un
de sa nina perquè ja havia complert set anys. Com que em consideraren	culpable	, no m'hagué de passar ni una pesseta i em vaig haver de posar a fer feina
una oració d'agonitzants: —"¿Què som jo, més que una miserable criatura,	culpable	de nombrosos pecats? Inflama't, ànima mia, i plora i humilia't davant la
dirigits a una senyora casada. Trucaren a la porta. Enfonyà la composició	culpable	, juntament amb la gasetilla, i cridà: —Endavant. Entraren el president
sospirs de l'àvia Carreres. D'aquell desafecte d'aquell cansament el més	culpable	era Frederic. Havia posat tres fills al món sense gens d'entusiasme,
un àngel, i que els altres sempre eren els seus enemics i els	culpables	de tot. Això no és que fos mania persecutòria, era simplement buidor de
més en el joc.] [La Comtessa, vivament, li replica que ell és l'únic	culpable	dels seus vicis i que En Bernat no partirà del palau.] [En Bernat
mals sia envilida, anc que la mort el Comte faci esclau. Ell és l'únic	culpable	dels seus vicis i mereix caure dins l'etern turment, en lloc
desvetlen una religiositat que sembla derivar-se d'un sentiment	culpable	, com penedint-se de la disbauxa renaixentista, i que proclama
contrariat. I de seguida ja no es sent tan contenta; com si es descobrís	culpable	d'una malifeta oblidada. —Què et passa, Tomàs? —comença amb dolcesa; —et
favorable a la pau i a la reconciliació, com a complicitat amb els	culpables	! Per altra banda, ella començava a sentir-se feixuga, la voluntat
ben educades, sense fer cap soroll, submisa com pertoca a qui es sent	culpable	d'una malifeta, involuntària o no, que li esclavitza la voluntat a la
que Teresa li feia menjar pa i aigua; que l'advocat Gifreda era el	culpable	de tot. El comaratge de les tertúlies es propagà al casino dels senyors:
ciris encesos on s'escau el confessionari, però Laura sent el terror dels	culpables	. No! no tindria prou coratge per a oferir-se a la mirada límpida i
la companyia de Tomàs... grosser... sol com ella... vexat... innocent...	culpable	... seu, ara que és lluny... les besades; la pressió dels braços de
amb les regnes afluixades, el fereix amb l'espasa i Bera es confessa	culpable	". Com sia que Ermold el Negre escriu en un culte llatí amb influències
cara a cara amb el seu enemic Pere de Berga (el cognom del qual és el	culpable	de l'esment en rima d'aquesta arma), en pla o en serra, cadascun al front
normalment humans. Però la satisfacció de veure caure, morts, uns homes —	culpables	o no, tant se val— amb tots els gestos convulsius, i les ganyotes de la
—voluntàriament o no— l'interdicte: per exemple, la cocció simbòlica del	culpable	en un forn a Samoa. Però l'equivalència es verifica de nou en l'ús
de bastons, cada unitat dels quals representa un membre del grup: el	culpable	serà denunciat pel còdol o el bastó en la direcció del qual s'escolaran
fortuit, una calamitat fatal, aixó es la desgracia, y d' ella no n' es	culpable	ningú, ni se 'n pot fer responsable á ningú. Cadascun de nosaltres dos,
Cercava calmants a la farmàcia. La tia acusava la serventa com a única	culpable	d'aquells extrems. La criada se m'acostava somrient per dir-me que tot
la humiliació, que no s'assembla a cap més, de l'home que es sent l'únic	culpable	de la seva misèria. Davant meu mateix, en aquell instant de confessió, no

Pàgina 1 (de 51)

50 següents