×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb culpar |
Freqüència total: 450 |
CTILC1 |
seu matrimoni era encara viva a la memòria de tothom, encara que molts el | culparen | aleshores de la pròpia desgràcia. Antoni Costa —així anomenaven l'avi— | tota. Els homes s'aturaren davant la casa: comentaven amb veus aïrades, | culpaven | el seu fill d'haver enganyat Mila, proferien amenaces, imprecacions, | del seu fill, cosa ja en si monstruosa i absurda, però a ningú no podria | culpar | d'aquesta mort, en canvi podria culpar-lo d'haver destruït, | i absurda, però a ningú no podria culpar d'aquesta mort, en canvi podria | culpar | -lo d'haver destruït, deliberadament, en si mateix, la respectabilitat, | dels obrers que es consideraven injustament tractats i retribuïts —de què | culpaven | l'Estat, arma de la burgesia— i en la dels murcians que acabaven | un moment d'oblit del seu deure, Laura. I la pitjor cosa és que no podem | culpar | ningú d'ells. Tant el meu nebot com vostè han donat motius sobrers perquè | ni afany de preponderar: era la naturalesa que s' imposava y ¿quí | culpa | á la naturalesa? Per altra part, en Lluís los atenía sempre, 'ls estimava | Nació á n' al Rey: lo Rey es quí fá la lley, y la lley may al Senyó'. | Culpéu | al rey insensat que ab los seus instints s' aferra, y sóls perqué éll vol | conciencia es cega y no veu mes que foscor. Roch· (¡Com me | culpa | !) Gratitut sento jo pe 'ls catalans. Julia. Demostreula ab fets | per la gelosia. Si el Nadal d'aquell any va ser tan lamentable, | culpa | 'n, doncs, la meva gelosia." Clapats de llum, vora la llar, els seus | Queien esmaperduts després d'una mitja volta. I encara no els calia massa | culpar | , perquè tota cosa vol son aprenentatge. Nosaltres no en sabíem gaire, de | l'art de l'argumentació, a la fi dut del seu ressentiment es complagués a | culpar | els arguments, s'espolsés tota responsabilitat i passés la resta de la | es sentia amenaçat amb la pèrdua dels mercats colonials. Els uns en | culpaven | la monarquia, d'altres el centrisme, d'altres, encara, el centrisme i la | no féu més que accentuar-se. —Marianneta —li respongué. De res no puc | culpar | -te quan el senyor baró acaba de donar exemple de tan gran bondat; però | s'endugueren el noi gran. Quin desori va haver-hi en aquella casa! Rosa | culpava | En Vadó perquè no havia cedit el quillat, en compte d'esgratinyar-se amb | justificar la seva atzagaiada de noi rebec i no sabia com fer-ho. Volia | culpar | les dones i no gosava. Cercava una causa per suscitar la conversa i no la | cosa que no era d'estranyar si no s'hagués afanyat tant de dissimular-ho, | culpant | al sac i al cabàs i al vell que ho havia deixat de qualsevol manera. I | que vosaltres lliureu graciosament al vostre botxí. Esteu descontents? No | culpeu | a ningú, ans culpeu-vos; cal l'esforç de tots i de cadascun per a | graciosament al vostre botxí. Esteu descontents? No culpeu a ningú, ans | culpeu | -vos; cal l'esforç de tots i de cadascun per a afrontar les hores difícils | de Baiona —afegeix, al·ludint els espanyols mediatitzats per l'Emperador— | culparen | les nostres províncies d'ésser causants dels desordres de l'any vuit. | i en feren comentari. Però no ho entenen; són uns ceguets i no se'ls pot | culpar | a ells. Incomprensió nòrdica Com a exemple del seu convenciment de la | descobrir la xarxa terrorista, era general. Les esquerres i les dretes es | culpaven | mútuament i els lerrouxistes, tan aviat acusaven les autoritats com els | entre alguns ineptes i envejosos, sinó que la policia ho aprofità per a | culpar | els anarquistes de la mort d'en Seguí i àdhuc Mateo Soriano va ser | de l'altre fet natural de la diversitat interna. Ningú pot ésser | culpat | de fructificar més, si té més saba. Però sí de que els fruits se'ls | per desexirmen. Si en el resultat veyeu decebuda la vostra expectació, | culpeu | ne la vostra propia cortesía y reflexionèu sobre l'encert de la elecció | encara. I parla com si el parlar fos un allargament del somriure: — | Culpi | 's, i no m'ho retregui, si hem deixat l'evasió, i ja ens és impossible | local planteja el problema de l'inassequible. Al principi, hom es | culpa | a sí mateix d'inexperimentat i d'espès. Hom camina, indaga, pregunta, | mobilitzat, enviant a l'Anatòlia algunes quintes més. Hom l'havia | culpat | de la crisi econòmica i de la baixa del dracma, i després del retorn del | i els seus ministres, que la liquidaren tan tràgicament, que hom ha de | culpar | de la gran catàstrofe? Serà la història, dintre uns quants anys, o dintre | a mesura que l'un d'ells accentuava sa actuació contra l'altre. El poble | culpava | els burgesos de cercar redós en els elements directors de l'extrema dreta | l'època present, un suplement d'espiritualitat. I Paul Nizar, més que | culpar | el capitalisme del fracàs material de l'organització humana, el culpa | culpar el capitalisme del fracàs material de l'organització humana, el | culpa | d'ésser el responsable de la claudicació d'una civilització vella de | allí assòles, qué diría a les families dels quatre desdijats, ¿no el | culparíen | a éll de la desaparició? ¿Podría eixir d' allí per tèrra? ¿No s' | sobtadament els articles són rebutjats sense motiu aparent. El fabricant | culpa | d'això a tota mena de causes menys la veritable; la superioritat i fama | causes. Passa amb això com amb els curts circuits als quals es | culpa | de la quasi totalitat dels incendis produïts en locals diversos quan en | professió a estudiar els actes de la passió vergonyosa, i ningú no els en | culparà | . En les altres matèries, això apar més clarament. Jo puc imaginar-me un | més greus que cap altre dany, no acreix a les seves malaurances, | culpant | l'home del seu dolor, ans inculpa aquella que és verament culpable —la | lligada al tético-positiu, i ara trobem resultats estranys. Que no se'ns | culpi | de tota l'obscuritat que es trobi en el que acabem de dir dels canvis | la vida catalanesca, l'estemordiment de l'esperit catalanista, però no'n | culpem | als autors ni als comediants catalans que han posat el nostre art | feia en "Pepín"... Molts d'aquests podrien ésser titllats d'il·lusos, | culpats | de temeraris, però alguns hi queien sense mala fe: són els qui avui van | Altres vegades, del fastigueig i dels defectuosos rendiments, no es pot | culpar | sols la pròpia persona. Una bona part s'ha de carregar als qui han | personal. Si comença per no saber triar els seus col·laboradors, no podrà | culpar | a ningú més que a ell mateix dels fracassos que li puguin caure més tard | Si en anar-hi nosaltres, no sentim aquesta divina fruïció, no en | culpem | la Santíssima Eucaristia; és que la terra de la nostra ànima no està ben | conducta dels quals vindicàvem al principi d'aquest Document. Que no es | culpi | , doncs, a l'Església de la situació anòmala a què s'ha arribat, en mèrits | a un altre, o un servent a son senyor, quan demanant alguna gràcia, quan | culpant | -se d'alguna malifeta, quan comunicant ses coses i volent-hi consell; i | Jerusalem. Davant la derrota i l'exili, molts israelites perderen la fe i | culpaven | Jahvè de no ser fidel a les promeses. El llibre demostra que ha estat la | el diari. O, si vols, mira la televisió... Estàs fatigat, no et puc | culpar | ; però després no diguis que sóc tancat. Com vols que m'obri a una | La deixa i es posa novament a escriure)]. "Senyor jutge: No es | culpi | a ningú del meu traspàs ni del dels llegidors de l'exemplar història de | en columna vertebral de l'Estat. També, amb massa freqüència, s'ha | culpat | l'esquerra d'una manca de preparació, quan, certament, l'esquerra a penes | possible que aquestes circumstàncies hagin influït. M'entengui; no vull | culpar | els intel·lectuals. Repetesc, a més, que l'intel·lectual, a Mallorca, ha |
|