Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

era un centre religiós en el quart mil·lenari abans de Crist, i els seus	cultes	estaven estretament emparentats amb l'esquarterament d'Osiris i la
pugen. És una tetradracma", repetia amb fermesa l'administrador del	culte	. "Cada vegada ho poseu més car, gairebé fora del meu abast. I
de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un	culte	fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa i d'una
la mare. Té un aspecte noble, acollidor, i la mirada és serena. El seu	culte	va partir, diuen, de Tricca, s'escampava per la Tessàlia i arrelava a
diverses festes que li dedicaven a Atenes, que coneixem força bé. El seu	culte	és místic en la quietud de l'orfisme, desordenat, violent i salvatge en
com acabaria, amb tanta estúpida fal·lera per caçar, fanàtic del perillós	culte	d'Àrtemis? Ara és un esportiu poca-solta, es convertirà després en un
primera barrera classista, però continua incardinat a les minories	cultes	: escriptors i lectors, que, per molt de temps encara, es recluten entre
cosa, de més a més, literalment negligible. Però la convicció popular i	culta	pogué atribuir als flirts de la sobirana egipcíaca un pes decisiu
només, les lectures. Abunda la gent, i entre aquella que solem anomenar "	culta	", que defuig el contacte amb els llibres recents. Qualsevol autor,
llavors —l'Edat Mitjana, per exemple— l'escriptor jugava amb avantatge:	culte	dins una societat que no ho era tant, tenia al seu abast uns textos que
I si el folklore de qualsevol comunitat n'està ple, les minories	cultes	no deixen de participar-hi, i ho fan sense ambages. La literatura
de veure, en un dels palaus de Montjuïc, l'enorme dipòsit d'objectes del	culte	que eren concentrats allí per a fondre o cremar: imatges, campanes,
que no posaria els peus a l'església fins que hi sigui restablert el	culte	. Fa molt vent, avui. Al vespre, plou. Els diaris parlen de la terrible
el Renaixement i la Reforma: negació de l'autoritat espiritual, anarquia,	culte	de la força. Diu que l'error de l'home modern és creure que el seu punt
fatal del seu esperit. Però la seva sensibilitat es commou davant el	culte	religiós: la predicació, la litúrgia... És un religiós estètic, però
sec: —No s'entén res... L'altre el mira amb un esguard suficient i	culte	que el mesura de dalt a baix, i aleshores condescendeix a explicar:
havia a l'Albereda certa font, secretíssima, per als amants més	cultes	. Spill, o llibre de les dones /"A la vora del riu, mare,
aquella dignitat italiana, em pense, la vida entre les pedres	cultes	i nobilíssimes, les fulles de lletuga espargides per terra,
màgica i ens decanta cap al costat pràctic i material de l'existència. El	culte	als valors econòmics, sovint idolàtric, ens aproxima al sentit burgès de
difongueren l'esperit originari de la classe: la dedicació a la feina, el	culte	per les virtuts econòmiques, el decantament pràctic de la vida i la
es conquerí el dret de comerciar amb Amèrica, encetàrem de bell nou el	culte	a les arts i a les ciències i nodrírem institucions esplendoroses com la
celtes, mentre que els classicistes fan remarcar sobretot l'expansió del	culte	imperial i la constitució de la diòcesi d'Hispània, ja en els darrers
nervis, abocats a la demagògia. Exciten les passions més baixes (com el	culte	al príncep de Viana), estimulen la reacció al camp, escometen els
l'antítesi de la prudència i del seny; i així ha recollit el mot la verba	culta	. "Vanitosa, arrauxada i traçuda", així Maragall qualifica
nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble,	culta	, rica, lliure, desvetllada i feliç! Aleshores, a la
i s'escampa per les seques vinyes, et serà lícit de sentir-te	culte	i, a estones, qui sap si felicíssim. Llibre dels morts
Mallorca i l'Església els havien pegats com ningú. Més intel·ligents i	cultes	que el nivell mitjà de l'illa, quasi tots amb posició acomodada, es feia
són summament estirats, inassequibles... Aquella gent ha fet tot un	culte	de les conveniències socials: —¿Qui pot esser —es demana Proust— una
els èxtasis. Les cerimònies em desassosseguen: el	culte	, el núvol sacre. I voldria sentir-lo i veure'l,
que són, en últim terme, les exigències d'una minoria social, cortesana i	culta	, novament optimista i areligiosa. Això es basa en una nova confiança en
i Bera es confessa culpable". Com sia que Ermold el Negre escriu en un	culte	llatí amb influències clàssiques dóna a les armes dels lluitadors els
freqüent en provençal i en francès, devia tenir a Catalunya un cert matís	culte	o literari. L'empra Guillem de Berguedà quan escriu "al bran d'acer
és a dir, tractant gairebé d'igual a igual; més afinat que pròpiament	culte	. (En el nostre país, el nivell de cultura havia ascendit, en pocs anys,
havia ascendit, en pocs anys, d'una manera prodigiosa, i quan veus gent	culta	del segle passat te n'adones.) Encís i simpatia pel tracte, pel gest i
les frases finals del film— ni tan sols del prestigi que tenia com a home	culte	i com a competent en astronomia. Suprimeixen unes altres escenes del
altra de matrilineal i social, per tant, exogàmica: "Els membres d'un	culte	totèmic patrilineal celebren ritus de creixença amb l'ajuda dels fills de
llur /madu\ o tòtem social, al qual, per altra banda, no reten	culte	." (Elkin /2a\, pàg. 180.) Elkin objecta, doncs, a la
porc, serpent pitó, etc., per raó de llur paper simbòlic en certs	cultes	. Que les prohibicions no resulten de les propietats intrínseques de
clarament del fet que la pintada està prohibida a les iniciades del	culte	femení nkang, mentre que, en els cultes masculins, preval la regla
està prohibida a les iniciades del culte femení nkang, mentre que, en els	cultes	masculins, preval la regla inversa: l'animal cultual està permès als
de matar i de menjar els tòtems comestibles va sempre lligada als	cultes	maternals i al totemisme social de línia materna. Els tabús són més
o bé com a suplementària, o bé com a complementària. Ara, l'exemple dels	cultes	fang, femenins o masculins, ens ha demostrat que es pot "dir la mateixa
com les plantes i els animals totèmics: ja sigui que se'ls rendeixi	culte	en ocasió d'una boda, ja que el respecte que hom els té afecti una norma
El primer terme designa l'ésser o l'objecte al qual l'infant rendirà	culte	i que comporta una prohibició de casament amb tota persona que tingui el
a la regla que ordena que després del casament la dona continuarà rendint	culte	al seu /orisha\, però no el transmetrà als seus fills. D'aquesta
dies en què l'oncle, materialista i volterià com tantes persones mig	cultes	que fan gala de llur despreocupació, es valia de les coses més sagrades
que l'havia fetillat. Natch era sobri com un franciscà, fort, nerviós,	culte	i extravagant. Havia passat tot un any amb pa i te solament. Venia de
insignificant, per donar una idea del fervor amb què havíem entrat al	culte	de l'esperit i dels grans homes. Jo, personalment, puc dir que si la
més espiritual. Vaig arribar a una mena de misticisme joiós en el meu	culte	de l'ideal i de la simpatia humana. M'aturava a les botigues dels
al roig-blanc quan topava amb Xavier Viura, més fred que jo, molt més	culte	, que m'exasperava amb les seves ironies embolcallades amb frases atentes

Pàgina 1 (de 91)

50 següents