Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

plàcida i ser una mica grassona, amb un punt de sotabarba. "És la	cultura	i la intel·ligència destil·lades", es va enganyar Zeus, força cansat de
que l'artista no ha volgut representar Hipòlita, la reina: la vostra	cultura	sap per què. És, doncs, una simple amazona sense nom, de les de la tropa
els antagonismes que s'hi estableixen, les formes de comportament i de	cultura	que segreguen, les tècniques de producció que s'hi succeeixen, i tants
del "progrés", posen en perill. Hi ha el fàstic davant la invasió d'una	cultura	de pacotilla, la dels mass media, exclusivament comercial. Hi ha
en relació amb el futur. La "moral" que avui es desintegra —la	cultura	moribunda en què vivim— no pot oblidar ni ocultar-se la seva condició de
en mica. A una societat nova haurà de correspondre una ètica nova: una "	cultura	" nova. La "moral" del futur serà una "moral" que arreli en les
de més a més, les "bones lletres", és a dir, en equivalència moderna, la	cultura	. Erasme està segur de ser un dels puntals de la restauració humanística,
de la intel·ligència. D'Erasme, pràcticament, l'ha heretat la moderna	cultura	europea, i l'ha fet centre de la consciència intel·lectual. Només si té
els problemes, no hi ha possibilitat de literatura. En el seu criteri, la	cultura	s'ha de basar forçosament en les condicions que ha deixat establertes, no
a assegurar-nos que hi ha hagut èpoques, no curtes, en les quals la	cultura	, una cultura tan respectable com la nostra, ha estat possible en
que hi ha hagut èpoques, no curtes, en les quals la cultura, una	cultura	tan respectable com la nostra, ha estat possible en condicions ben
seria un dels noms genials susceptibles de ser al·legats a favor d'una	cultura	no liberal, perquè l'Edat Mitjana, ferma en una ortodòxia i en una
El record d'Erasme torna a la nostra consideració. Aquesta	cultura	que hem anomenat liberal té en ell el seu origen. L'humanista de
per la ruptura amb el concepte, perdurat durant l'Edat Mitjana, d'una	cultura	eclesiàstica o paraeclesiàstica, subordinada i adjacent. Amb totes les
impunement, a vagues temptacions de convertir-se en una estàtua. Si la	cultura	, acceptada com un patrimoni, i si el clàssic, consagrat com a valor
i fastuosa, una terrassa d'hotel o una roca lliure. Per poca que sigui la	cultura	general de què disposem, l'anar i venir de les onades —"/la mer, la
també ho és que tot el que la nostra estirp va assumir de les ancianes	cultures	de l'Orient, quedà transformat de tal manera, que ens és lícit
a ser, segons ell, un dels molts senyals que acompanyen el trànsit d'una	cultura	viva a aquella mena d'arteriosclerosi final que és la civilització.
i tant!— portava oportunament a col·lació els casos paral·lels d'altres	cultures	que han passat pel mateix destret. Esmentava, sense anar més lluny, el
en aquella direcció. El procés de l'individualisme en el camp de la	cultura	ha de relacionar-se necessàriament amb un procés paral·lel que es consuma
cita i estima aquests i tots els altres monuments de la més esmolada	cultura	. I és ell qui s'emporta la palma, al final, en matèria de massacres
assaig de Berdiaev: /El destí de la Cultura\, on contrasta la	cultura	, orgànica i aristocràtica, amb la civilització, mecànica i democràtica.
grup d'intel·lectuals amics seus que treballen per "la restauració de la	cultura	i l'esperit de Catalunya" representen la contrarevolució. 22
estrangeres, però conscient de les seves afinitats de raça i de	cultura	, arribarà a ser, entre el Pirineu i el Mediterrani, un factor d'equilibri
principi de convivència harmònica i inalterable entre els integrants de	cultures	originàriament sorgides d'una fase comuna i ineludible i posteriorment
era una plaça polsosa i pobletana. Més enllà, l'Institut, oh la	cultura	, mare! Aquells tramvies grocs, els autobusos blaus,
els indígenes. Més avant escriuràs el teu cant a València.	Cultura	/"Los jocs honests tu usaràs"\. Anselm Turmeda.
cuixes esplèndides, i són perfectament musculats, sense necessitat de fer	cultura	física, cosa que, a l'americana, li sembla impossible i que, com sant
cames de ciclista entrenat; més que mestre de minyons sembla professor de	cultura	física, i per tot vestit acostuma a dur uns shorts de color blau.
familiars. Alguns han muntat bellíssimes teories sobre la marxa de les	cultures	en aquelles reculades èpoques, com si l'home del paleolític o neolític
i, per tant, una bona llesca del país pertany a una biologia i a una	cultura	de mestissatge. No remuntant-nos més enllà de l'època carolíngia, sabem
ideològics medievals, la pèrdua d'un Estat protector de l'esperit i de la	cultura	pròpies, i el confusionisme que comporta el reflex de dues cultures i la
de la cultura pròpies, i el confusionisme que comporta el reflex de dues	cultures	i la barreja de tres aportacions ètniques en el breu espai de tres
accentuar les tendències individualistes en el camp de l'economia, de la	cultura	i de la vida. Una altra hauria estat, sens dubte, l'eficàcia constructora
Capítol IV Prohomia i gent de bé Selecció i oligarquia. No hi ha	cultura	possible sense una minoria selecta que en constitueixi l'ossada; no hi ha
i polític en fa una dura crítica. De fet, no hi ha possibilitat de	cultura	o de vida política i econòmica sense l'existència d'un grup humà que
i recomençarà el cicle històric que permet de rejovenir els pobles i les	cultures	. Voldríem que aquest esquema es tingués present en llegir les planes que
ningú ni en el món del treball i la riquesa, ni en el de la política i la	cultura	; quan estàvem devorats per faccions internes irreconciliables i se'ns
les inquietuds espirituals i corregueren a assadollar-se a les fonts de	cultura	europea que satisfeien llur faisó de veure les coses d'aquest món. En
més enllà de les nostres fronteres. Cas singular el de Ripoll, llum de la	cultura	occidental en caure el primer mil·lenni. Amb l'experiència dels uns i
en 1150; Scala Dei. Llars de l'oració i la pietat, fogars de	cultura	i civilització, i ensems masos modèlics de renovació agrària. Però també
i concorregudes que mai. A més, l'Església perdé la direcció de la	cultura	catalana, el ceptre de la qual mai no havia deixat de les mans, ni en
de molts altres autors —sobretot d'Alexandre Galí— sobre la sort de la	cultura	catalana en aquest moment crucial. Car, si bé és cert que en la
ben pocs anys. Però basten per al traspàs efectiu de la direcció de la	cultura	a Catalunya. Redreçament de l'església pel poble. El primer terç del
tan poca cosa a Espanya com des de 1840 a 1860; mai la	cultura	eclesiàstica no estigué a un nivell tan baix com des de 1850 a
des del punt de vista consular i jurídic. Ningú que tingui una mitjana	cultura	històrica no desconeix la valor del nostre Consolat de Mar, una de
dels Argonautes, per damunt de les plaents llegendes dels herois de la	cultura	lluitant contra els monstres de la barbàrie, ha planat la cobejada figura
modern, sens dubte perquè, en espai més reduït i nodrit per una mateixa	cultura	, no existien entre les seves parts els abismes racials, econòmics i
havia produït en la cort, en les universitats i en els convents una	cultura	considerable, amb coses a dir al món. Castella es feia llavors admirar de
pròpies de cadascun dels pobles hispànics, girant-los devers el focus de	cultura	alemany o francès, cap al romanticisme conservador o cap al liberal, cap

Pàgina 1 (de 379)

50 següents