DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cup M 356 oc.
cup SIG 97 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cup Freqüència total:  453 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

joves dansen, follets, sense traüt alçau les portadores i duis-les an el cup. Chor de fades Allà amb els peus descalços trepitjau els raïms i
gran cos d'edifici aïllat als baixos del qual hi havia les granges, els cups i el celler. El primer pis era habitat per una vintena de jornalers
revolucionari, com és natural. Als baixos hi havia els cellers i els cups, i a dalt, en una sala grandiosa i esbalandrada, la casa llur. Ho tenien
Allò era com una mena de dansa semblant a la del trepitjador damunt el cup. I l'herba, com els raïms, feia olor. I altres vegades jo em quedava allí
de vi en determinades èpoques de l'any. Els bancals eren de vinya. Els cups, nombrosos. Els colliters, per centenars. A la casa on hi havia vi per
ton poble no maleiràs." "El vessar de ta era, ni el llagrimejar de ton cup, no endarreriràs." "El primogènit de tos fills em donaràs."
del vi de Castella collit a les muntanyes de Judea, trepitjat en els cups de Palestina i guardat als cellers d'Israel, que és el poble que collint
que ens volta, tal com hom cull els raïms dels ceps, la va tirar al cup de la humanitat per tal de trepitjar-la amb els peus i fer-ne sortir i
peus i fer-ne sortir i rajar el vi de la realitat fermentada, que bull al cup i puja al cap com l'ideal, i que va embriagar l'imperi castellà, que,
d'un pou a cops de volant. Avui hi havia una novetat. A la paret dels cups s'hi veia aferrada una ferma canonada de ferro que tot d'una virava en
carros i sis o set matxos de bast anaven i venien de les vinyes als cups i dels cups a les vinyes, i nosaltres fèiem també viatges ara darrera
i sis o set matxos de bast anaven i venien de les vinyes als cups i dels cups a les vinyes, i nosaltres fèiem també viatges ara darrera l'egua, ara
ara, que més que mai els records li bullien dintre com el vi dins els cups, el passat se li endolcia de compassió; i en el futur comparava Tallafer
de grills i saturada de l'aspra sentor del most, que provenia dels cups i de la rapa seca estesa pels camins. Encara no havien passat de les
es prepara per a les operacions de la verema. El mer fet de veure bótes i cups pels carrers emplena l'aire de la vila d'una il·lusòria però viva olor de
s'escriu generalment /p\; exemples: cap, cep, macip, glop, cup "recipient", camp, serp, colp, Calp, Asp, etc.. Emperò en final
davant de les vocals, /a, o\, i /u\ (cap, cop, cup) és representat per /qu\ davant de les vocals /e\ i
/p-b\. Ex.: llop, llops, lloba, llobes, llobató; cup, cubell. /ig\ (o /g\)-/tg\ (o /tj\). Ex.:
ell, ella. Ex.: porta, portella; bóta, botella; pom, pomell; cup, cubell; aixada, aixadell; taula, taulell; canastra, canastrell; pla,
forn, sense restes de cap indústria al seu entorn. Prop d'aquest lloc, un cup destinat a l'elaboració del vi, conservat en la seva totalitat, excepte
l'elaboració del vi i de l'oli, assenyalada per la troballa d'àmfores, cups i restes de premses; la fabricació dels teixits, pels pesos de telers i
i d'estany que, junt amb terres de conreu, unes cases, un molí, un cup i un bót de vi —tresor mig espiritual, mig de rústec vinyataire— eren el
els fruits de les collites, i on es trobaven els forns, els molins, els cups i els trulls. Els tractats clàssics d'agricultura i àdhuc d'arquitectura,
que ofereix la grandor del casal, amb la seva capella, els seus cellers, cups, trulls i corrals, que verament el fan semblar un petit burg on hi menen
volta, que fins al migdia de Sant Roc se'ls passà el temps ensomniant ab cups de claret i rius de moscatell, processons de patos, raberes de conills,
soroll de portadores i regust de moscatell, vi verge que omple botes i cups, principal riquesa de la comarca. La Festa Major, Mare de Déu de la
a l'esquena, dels llocs més inversemblants, dels pendents més aspres, els cups pesadíssims —pujant i baixant rostos impossibles—, portaven els raïms a
i 't portaven a cabaçades, de allí anaves al cup, i 't rebentaven a patades; tú t' has format mala
ab la presencia de gasos dolents, com el dels llums, de les estufes, dels cups de vi, o d'altres recipients on hi han fermentacións, i també ab l'àcit
(no bufar, sinò tancar l'aixeta del gas). Si se tracta de baixar a un cup o altre lloc hi poden haver gasos acumulats, s'ha de procurar baixarhi un
quasi sempre amb esplendidesa i confort; establies, corrals, sitges, cups, cellers, dipòsits de fruits i d'eines, farratge, elaboració de productes
els vins, en molts casos, bastaría emplear una cosa que en nostres cups i cellers no's gasta gaire: neteja, neteja i neteja.
redueix bastant el volum de les premses. Els raïms desrapats dintre dels cups de fermentació ocupen un terç menys de volum. IV. El most
que's nota en favor de la fermentació quan s'aireja el most en el cup. 5a· Si hi ha algún antissèptic al most. Mig gram de sulfurós
amb presses, deixant poc eixuta la brisa, guardi's aquesta en un cup amb 10 grams de metabisulfit de potassa per 100 kg..
darrera premsada de cada dia, netejar bé el trepitjador, la premsa i els cupets, perquè no hi quedi most en fermentació. c) És difícil fer la
quedi most en fermentació. c) És difícil fer la defecació en un cup que vagi rebent el most per alguns dies consecutius. F.
a) Els raïms desrapats ocupen un terç menys de volum en el cup de fermentació. b) Els premsats valen tant com el vi de raig.
de l'aigua de la rapa. La verema trepitjada i desrapada va a parar al cup o tina on se farà la fermentació. 3. Sulfitatge.
Precaucions en la fermentació. a) Prefereixin-se cups tancats amb volta que no pas oberts, principalment en vins de poc grau.
Si s'aturen pel fret, deurà escalfar-se una part de most i tirar-lo al cup de manera que tot plegat quedi entre 30 i 35º.
i desrapat. Els raïms es trepitgen i desrapen, anant tot plegat al cup. 4. Sulfitació. Serà bo sulfitar les veremes amb
doncs, l'aire. El microbi ve de l'aire, o de les bótes brutes, o del cup de fermentació si s'ha agrejat la brisa. Principalment ataca els vins de
vigilant la fermentació, ensorrant la brisa per a refrescar una mica el cup, traient el vi per baix i tornant-lo a tirar per dalt per a refredar el
la mólta terra que portin els raïms, el contacte amb el ciment dels cups, amb peces de ferre rovellades. Contribueix a prevenir-la l'adició de
amb estiva defectuosa, vegent-se obligats a llogar bocois i a aprofitar cups i tines de no molt bones condicions. En aquest cas se poden suplir els
quedaràn aixís degudament ensofrades. Igual operació podríem fer amb dos cups cremant sofre, ara en l'un, ara en l'altre, i traspassant el most de l'un
, i traspassant el most de l'un a l'altre, fent-lo rajar amb regadora. Els cups dehuen esser tapats. Com que aquí l'agitació no's pot fer be, serà
amb altre que no ho sigui. Ensofrant el vi aixís, pot utilitzar un cup de no gaire bones condicions per a guardar el vi vell, utilitzant la
no exigeix dipòsits tan ben acondicionats podent-se conservar en conos, cups i fins en bocois al aire lliure. La mistela no es altra cosa que el most

  Pàgina 1 (de 10) 50 següents »