Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
cura F 4970 oc.
cura M 13 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cura Freqüència total:  4983 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

delícia, que tothom resultava parent de tothom, i s'havia d'anar amb cura de no esllavissar-se en els comentaris, la més fina menja —amb
i dori, tothora pulcre i net, s'havia tanmateix rentat avui amb una cura minuciosa, sense negligir ni el més íntim detall. Anava gairebé sempre
així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té cura que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el triomf de la vida.
de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir cura del petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya verge.
la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa cura —plorant em ric de mi—, el llaç que m'ha d'escanyar, aquest groguenc o
la vida prescindint en absolut de la seva dona. Encarregà al seu germà la cura de la seva hisenda de Santa Maria, i es dedicà a viatjar per les terres
fills i criar-los i educar-los en la virtut i en la religió; és tenir cura de la casa i tenir sempre l'ull en tot el que s'hi fa. La resta són
no lluny del poble, amb una masia on criava l'aviram i que estava a la cura d'un masover. Mai no ho feia sense advertir abans a la criada —una vella
l'única hereva dels seus béns. El padrí vivia amb una vella criada, tenia cura de les seves terres i de les del seu germà durant les seves absències,
del poble; la seva mare, amb una germana més gran que ell, tenia cura de la casa. Ella, sa mare, era d'origen italià, i el fill se li assemblava
la nena i l'enviava: —Vés una estona, Sileta; distreu-te. Ja en tindré cura jo. La nena mirava el pare com demanant-li el seu assentiment. Després se
a mal borràs. Tot seguit de la desgràcia del pare les terres quedaren a cura de Candi, i el patrimoni començà a minvar. Darrera la desgràcia de Candi
de posar-se en contacte amb una de les germanes de la Caritat que tenien cura dels malalts, la qual li facilità l'accés a la cambra mortuòria. Tino
més aviat baixa, lletgeta, però forta i alegre de caràcter. Ella sola té cura de rentar i de la neteja de la casa, en la qual cosa l'ajuda de tant en
gairebé desamoblada. A baix, a l'estable, dorm Andreu, el criat, que té cura de les bèsties i s'aixeca cada nit a una hora determinada a renovar-los
a agenollar-se en terra i tornava a preparar les seves coses amb una cura infinita. Després tornà a resar. Li resà molt a Déu, i a la fi es sentí
dormen, Mila fermarà la porta de la seva habitació; passarà amb molta cura el forrellat, procurant que el ferro no xerriqui. (Demà pensaran que està
decidí anar a Argona tota sola. Encarregà una de les filles que tingués cura de Mila i la vigilés i es posà en camí. Anava amb la idea de què allí
un dels mossos portà Arcisa a la casa on ella es trobava. Arcisa tindria cura de què estigués ben atesa, però sense mostrar-se a ella, i tindria cura,
cura de què estigués ben atesa, però sense mostrar-se a ella, i tindria cura, sobretot, de què no pogués intentar de nou fugir. Mentrestant,
més que no veié, el seu cap; va inclinar-se sobre les pedres amb molta cura i el tornà a cridar: —Tinet! Tinet, fill meu... Tinet... Silenci. Tal
no és un ésser asexuat, i que el sexe és una part del cos tan digna de cura i de previsió com l'estómac o els ulls. Tot i el caràcter cientificoide
Sagan. El mostrari esfereïdor d'obscenitats i de sevícies que amb tanta cura confeccionà Curzio Malaparte en /Kaputt\ o /La pelle\,
ambulàncies. Els ferits eren duts als hospitals sense haver-los fet cap cura, amb espigues, terra i herba dins les ferides. 25 juny.
assaigs sobre el segle XVIII a Anglaterra, aplegats sota la cura del meu amic Bonamy Dobrée, que me n'ha fet present. La introducció
urgent?... Sí?... No, no el molesteu. —Penja el telèfon amb molta cura, es torna a girar, li fa l'ullet—. Està cagant —diu amb una sospita de
crescut mig metre més, però l'encarregat de la secció tercera ha tingut cura d'anar-la bastint una mica decantada per tal de facilitar-li l'entrada,
marca definitivament un home, però no sabem com. Perquè un excés de cura o un excés d'abandó, per raons contràries i totes elles plausibles, poden
Se'n pot tornar satisfet; al noi i al vell no els falta res. Tenen cura d'ells la dida del noi, Josefa Valls, una robusta i feinera dona de Rubí,
i una arca. Als peus del llit hi havia ben plegada, i amb una excessiva cura, l'esfilagarsada sotana. Sense la toga llarga Erasme tenia un aire ben
Probablement, en les memòries que Carolina va cremar, amb meticulosa cura, Jeroni parlava d'aquests temps de conspirador i podem estar segurs que
de la Portaferrissa. És una pena que Carolina Masramon cremés amb tanta cura les memòries del poeta, ara tindríem la narració fidel d'aquests feliços
de nou la casa al seu gust. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren cura del seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres
ni en el moment en què arribà quasi dessagnant-se, ni després, en la cura, que es feia amb sal i vinagre, cura habitual a la masia, per a les
dessagnant-se, ni després, en la cura, que es feia amb sal i vinagre, cura habitual a la masia, per a les bèsties i per a les persones. Arrossegà
contenta sa mare, per mostrar-li la carta i el retrat, va agafar-los amb cura, com si es tractés d'un tresor; va ficar-s'ho, també amb cura, al
los amb cura, com si es tractés d'un tresor; va ficar-s'ho, també amb cura, al pitral, sota la camisa, es cordà bé i, sense escoltar-nos, s'allunyà
el soroll de la mar esvalotada. Quico, com sempre, es ficà amb molta cura la recepta al pitral, sota la camisa, i embolcallat en un vell
acompanyat de la Carmeta. Ella li portava la crossa i l'ajudava amb molta cura, dolçament, mentre ell se li repenjava al muscle. El Valent, des d'allà,
no hi hagués un cas de ràbia, i això en tots els pobles de la comarca. La cura era complicada, i, en el cas millor, calia sotmetre's a un tractament
com per mossegar; però no ho arribava a fer i suportava el dolor de la cura mirant-los, només mirant-los. Jaume l'acariciava. —Quieta, Canela... No és
i endegava els solcs amb una gran atenció, aplicat en la feina, amb una cura excessiva, i s'endevinava, també ara, absort en una idea, llunyà; es
treball; tornava a l'aixada; tornava a arreglar els solcs, amb la mateixa cura excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no estava ni en els
les hores de soledat a la masia. Llavors tot el seu esforç, tota la cura i diligència posades en els afers de la casa, i els estalvis per al
a causa d'aquells rumors. Ell s'adonà del fet i a partir d'aleshores la cura principal de la seva vida consistí a anar cultivant la mala fama que li
en veu baixa per les reunions, històries que el mateix Borra tenia cura de propalar amb anècdotes de tota mena sobre la vida que havia menat en
sense dissimular per res l'afecció, i sense tenir, tampoc ella, cura de Borra ni del que pogués pensar. Borra, en el seu racó, voltat dels
Varen endinsar-se amb precaució per la intricada xarxa del melonar, amb cura de no aixafar els brots, de no esfullar cap flor. Jaume anà triant els
des de feia temps, sense poder abandonar el llit, d'un mal que no tenia cura. El seu pare treballava al camp, on no guanyava ni per a medecines per a
La sang continuava escorrent-se del coll, però ja no en prenia cura. Amb un darrer esforç aconseguí sortir dels arbres. Es trobà a dalt. Així

  Pàgina 1 (de 100) 50 següents »