×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cura |
Freqüència total: 5649 |
CTILC1 |
delícia, que tothom resultava parent de tothom, i s'havia d'anar amb | cura | de no esllavissar-se en els comentaris, la més fina menja —amb | i dori, tothora pulcre i net, s'havia tanmateix rentat avui amb una | cura | minuciosa, sense negligir ni el més íntim detall. Anava gairebé sempre | així s'anomena— és un dels seus símbols, perquè l'amatent guarda té | cura | que homes i folcs escampin i assegurin per sempre el triomf de la vida. | de fonts. Les nimfes, o un gran nombre d'elles, hi habiten i varen tenir | cura | del petit Dionís, dintre una espaiosa caverna envoltada de vinya verge. | la meva mort. Bé, acceptem-la. Trio amb mundanal atenció, amb minuciosa | cura | —plorant em ric de mi—, el llaç que m'ha d'escanyar, aquest groguenc o | la vida prescindint en absolut de la seva dona. Encarregà al seu germà la | cura | de la seva hisenda de Santa Maria, i es dedicà a viatjar per les terres | fills i criar-los i educar-los en la virtut i en la religió; és tenir | cura | de la casa i tenir sempre l'ull en tot el que s'hi fa. La resta són | no lluny del poble, amb una masia on criava l'aviram i que estava a la | cura | d'un masover. Mai no ho feia sense advertir abans a la criada —una vella | l'única hereva dels seus béns. El padrí vivia amb una vella criada, tenia | cura | de les seves terres i de les del seu germà durant les seves absències, | del poble; la seva mare, amb una germana més gran que ell, tenia | cura | de la casa. Ella, sa mare, era d'origen italià, i el fill se li assemblava | la nena i l'enviava: —Vés una estona, Sileta; distreu-te. Ja en tindré | cura | jo. La nena mirava el pare com demanant-li el seu assentiment. Després se | a mal borràs. Tot seguit de la desgràcia del pare les terres quedaren a | cura | de Candi, i el patrimoni començà a minvar. Darrera la desgràcia de Candi | de posar-se en contacte amb una de les germanes de la Caritat que tenien | cura | dels malalts, la qual li facilità l'accés a la cambra mortuòria. Tino | més aviat baixa, lletgeta, però forta i alegre de caràcter. Ella sola té | cura | de rentar i de la neteja de la casa, en la qual cosa l'ajuda de tant en | gairebé desamoblada. A baix, a l'estable, dorm Andreu, el criat, que té | cura | de les bèsties i s'aixeca cada nit a una hora determinada a renovar-los | a agenollar-se en terra i tornava a preparar les seves coses amb una | cura | infinita. Després tornà a resar. Li resà molt a Déu, i a la fi es sentí | dormen, Mila fermarà la porta de la seva habitació; passarà amb molta | cura | el forrellat, procurant que el ferro no xerriqui. (Demà pensaran que està | decidí anar a Argona tota sola. Encarregà una de les filles que tingués | cura | de Mila i la vigilés i es posà en camí. Anava amb la idea de què allí | un dels mossos portà Arcisa a la casa on ella es trobava. Arcisa tindria | cura | de què estigués ben atesa, però sense mostrar-se a ella, i tindria cura, | cura de què estigués ben atesa, però sense mostrar-se a ella, i tindria | cura | , sobretot, de què no pogués intentar de nou fugir. Mentrestant, | més que no veié, el seu cap; va inclinar-se sobre les pedres amb molta | cura | i el tornà a cridar: —Tinet! Tinet, fill meu... Tinet... Silenci. Tal | no és un ésser asexuat, i que el sexe és una part del cos tan digna de | cura | i de previsió com l'estómac o els ulls. Tot i el caràcter cientificoide | Sagan. El mostrari esfereïdor d'obscenitats i de sevícies que amb tanta | cura | confeccionà Curzio Malaparte en /Kaputt\ o /La pelle\, | ambulàncies. Els ferits eren duts als hospitals sense haver-los fet cap | cura | , amb espigues, terra i herba dins les ferides. 25 juny. | assaigs sobre el segle XVIII a Anglaterra, aplegats sota la | cura | del meu amic Bonamy Dobrée, que me n'ha fet present. La introducció | urgent?... Sí?... No, no el molesteu. —Penja el telèfon amb molta | cura | , es torna a girar, li fa l'ullet—. Està cagant —diu amb una sospita de | crescut mig metre més, però l'encarregat de la secció tercera ha tingut | cura | d'anar-la bastint una mica decantada per tal de facilitar-li l'entrada, | marca definitivament un home, però no sabem com. Perquè un excés de | cura | o un excés d'abandó, per raons contràries i totes elles plausibles, poden | Se'n pot tornar satisfet; al noi i al vell no els falta res. Tenen | cura | d'ells la dida del noi, Josefa Valls, una robusta i feinera dona de Rubí, | i una arca. Als peus del llit hi havia ben plegada, i amb una excessiva | cura | , l'esfilagarsada sotana. Sense la toga llarga Erasme tenia un aire ben | Probablement, en les memòries que Carolina va cremar, amb meticulosa | cura | , Jeroni parlava d'aquests temps de conspirador i podem estar segurs que | de la Portaferrissa. És una pena que Carolina Masramon cremés amb tanta | cura | les memòries del poeta, ara tindríem la narració fidel d'aquests feliços | de nou la casa al seu gust. La vella Josefa, vella i cansada que és, pren | cura | del seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres | ni en el moment en què arribà quasi dessagnant-se, ni després, en la | cura | , que es feia amb sal i vinagre, cura habitual a la masia, per a les | dessagnant-se, ni després, en la cura, que es feia amb sal i vinagre, | cura | habitual a la masia, per a les bèsties i per a les persones. Arrossegà | contenta sa mare, per mostrar-li la carta i el retrat, va agafar-los amb | cura | , com si es tractés d'un tresor; va ficar-s'ho, també amb cura, al | los amb cura, com si es tractés d'un tresor; va ficar-s'ho, també amb | cura | , al pitral, sota la camisa, es cordà bé i, sense escoltar-nos, s'allunyà | el soroll de la mar esvalotada. Quico, com sempre, es ficà amb molta | cura | la recepta al pitral, sota la camisa, i embolcallat en un vell | acompanyat de la Carmeta. Ella li portava la crossa i l'ajudava amb molta | cura | , dolçament, mentre ell se li repenjava al muscle. El Valent, des d'allà, | no hi hagués un cas de ràbia, i això en tots els pobles de la comarca. La | cura | era complicada, i, en el cas millor, calia sotmetre's a un tractament | com per mossegar; però no ho arribava a fer i suportava el dolor de la | cura | mirant-los, només mirant-los. Jaume l'acariciava. —Quieta, Canela... No és | i endegava els solcs amb una gran atenció, aplicat en la feina, amb una | cura | excessiva, i s'endevinava, també ara, absort en una idea, llunyà; es | treball; tornava a l'aixada; tornava a arreglar els solcs, amb la mateixa | cura | excessiva; tornava a les cols, al magraner; però no estava ni en els | les hores de soledat a la masia. Llavors tot el seu esforç, tota la | cura | i diligència posades en els afers de la casa, i els estalvis per al | a causa d'aquells rumors. Ell s'adonà del fet i a partir d'aleshores la | cura | principal de la seva vida consistí a anar cultivant la mala fama que li | en veu baixa per les reunions, històries que el mateix Borra tenia | cura | de propalar amb anècdotes de tota mena sobre la vida que havia menat en | sense dissimular per res l'afecció, i sense tenir, tampoc ella, | cura | de Borra ni del que pogués pensar. Borra, en el seu racó, voltat dels | Varen endinsar-se amb precaució per la intricada xarxa del melonar, amb | cura | de no aixafar els brots, de no esfullar cap flor. Jaume anà triant els | des de feia temps, sense poder abandonar el llit, d'un mal que no tenia | cura | . El seu pare treballava al camp, on no guanyava ni per a medecines per a | La sang continuava escorrent-se del coll, però ja no en prenia | cura | . Amb un darrer esforç aconseguí sortir dels arbres. Es trobà a dalt. Així |
|