×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb curar |
Freqüència total: 3197 |
CTILC1 |
boscos. I vaig envejar, per aquelles belleses, els qui les produïen i les | curaven | . Aquestes són les veritables riqueses per a mi. Les enyoro i les | resolgué en vòmits i febres que l'enfonsaven en una atroç postració. Ella | curà | del seu fill amb sol·licitud, i, tal vegada enmig de les seves angúnies | unes terres. Sileta, encara una nena, entre la doble preocupació de | curar | del pare i de la inquietud pel seu germà, no li quedava esma d'ocupar-se | , com si fugís d'ell mateix i deixà que la mare l'ajudés a aixecar-se o la | curés | . Però tenia l'os dislocat al monyó i hagueren de córrer a buscar el | i d'ell. Mila, si a Déu plau, no tenint ja esperança de veure'l, anirà | curant | , resignant-se... No hi ha com el temps i la distància per aquesta mena de | anava com sempre, dia rera dia, a l'antiga propietat del seu pare. Sileta | curava | de la neteja de la casa i de fer el menjar. Parada la taula, s'asseien | la nit a casa nostra. Reposaràs. Només estem jo i les meves filles. Et | curaràs | els peus, i demà t'acompanyaré fins al poble. La diligència no sortirà | La van cremar... Però res! Feina per als escultors. La Santa Llúcia que | cura | , aquella poc que podran cremar-la". Amb la Fina, la Roser i les nenes | —No, no pot ser... Vés a la masia i porta el vinagre i la sal. La | curarem | ... Jordi anà a la masia i tornà amb la sal i el vinagre; ajagueren la | i tornà amb la sal i el vinagre; ajagueren la Canela al sol i el pare la | curà | , mentre Jordi la subjectava. La Canela grinyolava lleument; feia un | sorracant garbes, allà baix a l'arrosser, i, a l'arribada, Marina l'havia | curat | . Com coïa l'alcohol sobre la carn viva! Però de seguida va envair-lo un | prenyades que havien tingut contactes il·legals. És clar que això no va | curar | res, perquè a Raiatea, i a Tahití, i a totes les illes de la Societat, | Del darrê esguard que et donava ningú no te'n pot | curar | : dels esguards que la mort dóna sols ella ens en pot | que molt a poc a poc el nen va començar a xuclar el biberó, el pit se'm va | curar | i la mare d'en Quimet va venir a buscar la rosa de Jericó, que ja estava | esmorteït i havia deixat miques de sang per terra. Era jovenet. El vaig | curar | i en Quimet va dir que el guardaríem, que li faria una gàbia a la | petó als nens per no passar-los microbis. Li vaig preguntar si es podria | curar | i em va dir que a la seva edat quan s'arreplegava una broma d'aquestes ja | tornar; la que vós ens heu donada, la tindrem de mal | curar | . A les muntanyes d'Espanya, hi tenim un camp sembrat, | en el català acaba en l'ensopiment, i per això també el català | cura | d'una manera tan exquisida el que constitueix el fonament de la seva | art mínim, però ben estimable, que és l'autèntica menestralia. Ara bé, | curar | exquisidament el que amb freqüència es considera una cosa poc noble —el | desaparèixer Guillem, però aleshores era inútil; què en treuria? Ja no | curava | de res, la mort d'aquell xicot; i sobre l'horror que aleshores | vist obligada a estalviar. Molta gent s'ha apartat de mi, però jo no puc | curar | -me del vici d'interessar-me per les coses, sobretot per allò que és nou i | Temor de Déu és fonament de sapiència. Pensant així, | cura | , fill meu, de posseir intel·ligència. Si l'honres tu, | eficàcia defensiva, ho revela el seu nom "perpunt". Peça exterior, hom | curava | de la seva bellesa i sobre ella era possible de brodar senyals heràldics, | de la fulla o ferrussa; i en aquest aspecte Joan Albertí (1457) | cura | de precisar que es refereix a la part més ampla de la secció del ferro: | mot "llança" en el sentit d'"asta", car els altres cavallers | curen | de distingir aquesta part fonamental de l'arma, com Pere de Montagut | la seva ciència de la psicologia africana i la seva habilitat per a | curar | els seus semblants: associats, els meus coneixements mèdics i els seus | en recullen els excrements petrificats en acabar la hivernada per tal de | curar | la constipació. (Zelenine, pàgs. 47*59). En un estudi de Loeb | que la reflexió mítica "desmunta", per l'estil del bricoleur que | cura | dels pinyons d'un vell despertador desmuntat; i "poden servir encara" | (soapweed), que tothom utilitza al bany de vapor, per a | curar | el mal de queixal, d'orelles o els reumatismes, era collida com si fos | a causa de llurs flors grogues i de llur ús tintorial i medicinal —per a | curar | els trastorns de les vies urinàries, és a dir, de l'aparell genital | les classes de relacions de què està format el sistema. Certes societats | curen | gelosament els noms i els converteixen en pràcticament inutilitzables. | dias, y desde Ripoll, per cartas buscaré 'l medi de desencantarla, de | curar | la poch á poch. Tenintla al devant no ho sabría fer... Potser la Sra. | las llágrimas desfogan lo cor, lo desembrassan, es veritat; peró no | curan | , no aparían res. Jo sempre ho dich: poden plorar, y encara en prou | y no volía que 'l menut patís fretura. Al veure 'l trasbals, ajudá á | curar | á la malalta y s' oferí á alletar al nen, ni que fós de franch. Estava | desconegut, se revestí de forsas y demaná á son enginy lo medi de | curar | lo. Lo faría entrar: posaría 'l vici devant per devant de la suprema | mirant á la Madrona y sas noyas, —no ho veyeu com ha tornat y m' ha | curat | tots los mals? May m' havía trobat tan bé... Y 'ns voleu casar ara! Que | los coixins, cóm me tench? Ho veyeu? Mellor que fá vuyt dias... Me | curaré | , nos n' irém á Ripoll, allá hont vullas, ab lo nen y la dida, y viurém | la bona nova a la meva mare. Tot era obra d'ell, del bon clergue que | curava | d'assegurar la meva educació i l'esdevenidor de mare i fill. La mare | trobo meravellosos, bestioletes de Déu que desvetllen el meu amor. | Curo | de no trepitjar-ne cap. Què ha passat en mi? Què sento? Els meus | de las pedreras, ningú se 'n recorda. Qui hagi pres mal, que vegi de | curar | sel, y sí algú s' ha mort durant las obras, tal dia fará un any. Donchs | la vista, perque 'ls metjes que l' entretenian, fentli veure que 'l | curarían | , aixis li encarregaban. En cambi lo cego fingit, com s' hi veya tant bé | per la blusa, á un pobre pare de familia. Donchs bé: aquet infelis sigué | curat | , pagant lo metje i las medicinas don Joaquim, y colocat despues de porter | saltar lo cervell; pero are, sense testimonis, sense metjes a punt per | curar | al que prengui mal, y esgrimint lo ganivet, us esposeu á que us prengan | que si atmet per son escláu á un francés que la ceguera en un instant ha | curat | , y aborreix ab tot son ódi á tots los vostres tirans; que conti ja ab mos | Tu qu' ets de mon cor pubilla pots tranquilament parlar, y veurás com sab | curar | un pare 'ls mals de sa filla. Julia. Habéu renegat de Fransa? | avisarte pera aplicar sangoneres? Serap· No. Mer· ¿Pera | curar | cantaries? Serap· Tampòc. Mer· Fer una sangría? Tumor | la mateixa espècie. L'arma de la selecció és la "mort" la qual | cura | d'esporgar i diferenciar, entre mutacions viables i no viables. | d'ésser menys; amb tal desfici tot temor s'esvaí: de Déu no | cura | , d'Infern ni lloc pitjor, i en aquests termes | i amb tendre gest, des que éreu sols poncelles ja us | curava | , i els noms vaig imposar-vos! ¿Qui us posarà de cara al Sol? | principis les promouran els sacerdots, els homes que | curen | de l'altar, els qui més haurien d'amar la pau; violen amb |
|