DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
cursa F 2039 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb cursa Freqüència total:  2039 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen curses i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop
m'entretindré a descriure. És incansable, perquè practica sense parar la cursa. Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el marrà l'acompanya. El
un vast espai per edificar, en el qual s'havien celebrat a vegades curses de braus. Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi reunien a jugar, i
s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els crits i les curses, amb les cançons, que duraven fins a l'hora de sopar, o fins que les
tio Borrat foren tancats en sengles carros i traslladats, per a la cursa, al poble esmentat. En un dels carros anava de carreter Joan de Mates,
instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una cursa folla bo i atropellant Mates caigut sota les rodes. No se sap com, el
escoltà el silenci; s'aixecà de sobte i emprengué altra vegada la cursa amb la mateixa ardor. Ara pujava un pendent pedregós: les pedres cedien
com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar a la seva cursa folla. Fou més enllà del bardissar, rodejant la coma d'Andust, quan
—Caldrà que vagi al cementiri... Continuen cap avall, la remor de llur cursa sobtadament ofegada pel crit d'una sirena més aguda que la de
dos homes, cap al costat dels quals perllonga de lluny en lluny la seva cursa un os particularment esmolat. El de la barbeta recull una pelvis.
aquell estiu de 1811, quan una certa calma semblava frenar la cursa de la guerra, i una certa pau es feia lloc enmig de la guerra, i tothom
plat fort d'aquestes festes, de banda les diversions nocturnes, eren les curses: n'hi havia de cavalls, de muls i d'ases; n'hi havia d'homes, a
més color a la festa, es va ocórrer a les autoritats d'organitzar una cursa a base dels coixos del poble; s'oferia, per al vencedor, un premi en
un bou pel poble, en les festes de Sant Jaume, mentre se celebrava la cursa. Ho solien fer cap a la meitat, quan la gent estava més desprevinguda i
que nosaltres no tinguérem, es negà rodonament a prendre part a la cursa. Contra els precs dels seus pares, contra els insults dels seus germans i
entre els homes, i encara entre els coixos, estava entusiasmat amb la cursa, i va tenir un disgust. La festa, sigui com sigui, no fou celebrada. Tots
un cavallet negre, àgil i veloç, i per les festes de Sant Antoni, en la cursa del gall, pocs eren els anys que no s'emportava ell "la joia". Passava
—en el sentit que diem "deshumanitzar"—, com passa amb els llebrers de curses, massa fins i idiotitzats. El cavall de curses, massa estilitzat, és un
passa amb els llebrers de curses, massa fins i idiotitzats. El cavall de curses, massa estilitzat, és un objecte bell més que un animal vivent. En canvi,
hom pretenia que els del casuari tenien cames llargues i excel·lien en la cursa. (Frazer, vol. II, pàgs. 3*9, citant Haddon i Rivers.)
tècniques ràpides que han marcat la nostra època, sinó als cavalls de cursa, la posició sociològica dels quals contrasta netament amb els casos ja
com qualificar aquesta posició? No es pot pas dir que els cavalls de cursa formen una societat independent per l'estil dels ocells, ja que són un
obliga, en aquest cas, a dues reserves: els noms donats als cavalls de cursa són escollits en aplicació de regles particulars, diferents per als pura
tradició oral. Dit això, no hi ha cap dubte que els noms dels cavalls de cursa contrasten d'una manera significativa amb els noms dels ocells, dels
noms descriptius formats a partir dels mots del discurs, els cavalls de cursa reben, com a noms, mots del discurs que no els descriuen o que els
atès que se situa al límit de l'objecte. Finalment, els cavalls de cursa formen, com els ocells, una sèrie disjunta de la societat humana, però
metonímics", el bestiar és "inhumà metonímic" i els cavalls de cursa són "inhumans metafòrics": el bestiar no és contigu més que per falta
el bestiar no és contigu més que per falta de semblança, els cavalls de cursa no són semblants més que per falta de contigüitat. Cadascuna d'aquestes
mai d'ésser més que "allò de què es parla". Els noms dels cavalls de cursa estan "en discurs" d'una altra manera: no "encara en el discurs",
a la part inhumana de la societat humana, mentre que els cavalls de cursa —que provenen objectivament de la mateixa categoria— ofereixen, d'antuvi,
social, tot i que el bestiar en formi part (metonímia) i els cavalls de cursa hi tinguin una semblança negativa (metàfora). Finalment, cal afegir dos
ha pas només un gos que s'anomeni Perla. Només els noms dels cavalls de cursa i d'altres bèsties de raça són absolutament individualitzats: durant els
de les coses, ni perquè el mecanisme s'hagi garrotat: és que ha acabat la cursa i ha complert plenament la seva funció. Quan la intenció classificadora
d'irritació. Va voler demostrar-nos que no era covard. A Marsella feien curses de braus. Posaven a la testa del brau, una cocarde (un magnífic
maneres, els espanyols tenim una cosa gran, encara que salvatge: les curses de braus! Ah! /c'est crane\, tanmateix, de jugar-se la vida amb
amb una bèstia banyuda. Expliquem que els catalans no som amics de les curses de braus, que el catalanisme les combat com una de tantes plagues de
el Museu arletà, les Arenes mil·lenàries on el dia abans havien fet cursa de braus i sota les arcades de les quals s'aixecava una tenda de carn de
toros a Nimes, em diu la muller de Baroni, en castellà. Hi ha una gran cursa. ¿Com deuria agradar-te, no? I adreçant-se als altres—: Afigureu-
amarada de pluja i jo guaitant a la finestra, embadalit davant la ràpida cursa dels arbres, de les terres i de les muntanyes; en un moment deixàvem
a córrer devers ell. Aviat vaig adonar-me que ell feia el mateix. La seva cursa i els seus crits em van tranquil·litzar plenament. Les cames em saltaven,
del vespre anterior; en aquesta mateixa hora jo descrivia animat una cursa de braus, mentre en els respatllers de dues cadires acostades als tions
de cada animal corredor i que han de pronosticar el resultat de les curses. A la porta de l'Hostal de Dalt, vora la ratlla, la meta, un grup de
de les joies, o dels qui queden pata a pares i han de repetir la cursa. És el grup dels austers, dels estoics, dels justiciers. Ni les cançons
Han aplegat a la ratlla, l'han passada i encara corren pel Pati... La cursa ha estat cosa de segons. —Corrien que volaen!...— I retornen les haques
poc, entre rialles i avalots de bon humor. I encara, seguidament, la cursa dels fadrins, que s'apleguen per colles, que disputen abans de l'eixida,
"crisi" anguniosa que hem subratllat en començar. Emborratxats amb la cursa triomfal del "progrés" arribem a somniar que tota la Biologia és
Uns, per l'aire sublim o per la plana, volant o en cursa ràpida, es disputen com als olímpics jocs o als camps de Pito;
i els heroics martiris), o descriure, altrament, els jocs i curses, emblasonats escuts i pompa bèl·lica, divises
que no podríem criar els nostres cavalls de tir i els nostres cavalls de cursa, el bestiar de banyes curtes i el de banyes llargues, les diverses races
a aitals circumstàncies les diferències entre el cavall de tir i el de cursa, entre el gànguil i el gos coniller, entre el colom missatger i el

  Pàgina 1 (de 41) 50 següents »