×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb cursa |
Freqüència total: 2039 |
CTILC1 |
l'altre de plom, de punta roma, però tots dos eficaços. Segueixen | curses | i súpliques d'amor, que són desateses. La noia, quan es veu molt de prop | m'entretindré a descriure. És incansable, perquè practica sense parar la | cursa | . Els efebus atlètics l'invoquen i el veneren, el marrà l'acompanya. El | un vast espai per edificar, en el qual s'havien celebrat a vegades | curses | de braus. Els nois, a la sortida de l'escola, s'hi reunien a jugar, i | s'hi reunien a jugar, i l'espai vibrava aleshores amb els crits i les | curses | , amb les cançons, que duraven fins a l'hora de sopar, o fins que les | tio Borrat foren tancats en sengles carros i traslladats, per a la | cursa | , al poble esmentat. En un dels carros anava de carreter Joan de Mates, | instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una | cursa | folla bo i atropellant Mates caigut sota les rodes. No se sap com, el | escoltà el silenci; s'aixecà de sobte i emprengué altra vegada la | cursa | amb la mateixa ardor. Ara pujava un pendent pedregós: les pedres cedien | com el brogit de la mar avalotada. I altra vegada es va llançar a la seva | cursa | folla. Fou més enllà del bardissar, rodejant la coma d'Andust, quan | —Caldrà que vagi al cementiri... Continuen cap avall, la remor de llur | cursa | sobtadament ofegada pel crit d'una sirena més aguda que la de | dos homes, cap al costat dels quals perllonga de lluny en lluny la seva | cursa | un os particularment esmolat. El de la barbeta recull una pelvis. | aquell estiu de 1811, quan una certa calma semblava frenar la | cursa | de la guerra, i una certa pau es feia lloc enmig de la guerra, i tothom | plat fort d'aquestes festes, de banda les diversions nocturnes, eren les | curses | : n'hi havia de cavalls, de muls i d'ases; n'hi havia d'homes, a | més color a la festa, es va ocórrer a les autoritats d'organitzar una | cursa | a base dels coixos del poble; s'oferia, per al vencedor, un premi en | un bou pel poble, en les festes de Sant Jaume, mentre se celebrava la | cursa | . Ho solien fer cap a la meitat, quan la gent estava més desprevinguda i | que nosaltres no tinguérem, es negà rodonament a prendre part a la | cursa | . Contra els precs dels seus pares, contra els insults dels seus germans i | entre els homes, i encara entre els coixos, estava entusiasmat amb la | cursa | , i va tenir un disgust. La festa, sigui com sigui, no fou celebrada. Tots | un cavallet negre, àgil i veloç, i per les festes de Sant Antoni, en la | cursa | del gall, pocs eren els anys que no s'emportava ell "la joia". Passava | —en el sentit que diem "deshumanitzar"—, com passa amb els llebrers de | curses | , massa fins i idiotitzats. El cavall de curses, massa estilitzat, és un | passa amb els llebrers de curses, massa fins i idiotitzats. El cavall de | curses | , massa estilitzat, és un objecte bell més que un animal vivent. En canvi, | hom pretenia que els del casuari tenien cames llargues i excel·lien en la | cursa | . (Frazer, vol. II, pàgs. 3*9, citant Haddon i Rivers.) | tècniques ràpides que han marcat la nostra època, sinó als cavalls de | cursa | , la posició sociològica dels quals contrasta netament amb els casos ja | com qualificar aquesta posició? No es pot pas dir que els cavalls de | cursa | formen una societat independent per l'estil dels ocells, ja que són un | obliga, en aquest cas, a dues reserves: els noms donats als cavalls de | cursa | són escollits en aplicació de regles particulars, diferents per als pura | tradició oral. Dit això, no hi ha cap dubte que els noms dels cavalls de | cursa | contrasten d'una manera significativa amb els noms dels ocells, dels | noms descriptius formats a partir dels mots del discurs, els cavalls de | cursa | reben, com a noms, mots del discurs que no els descriuen o que els | atès que se situa al límit de l'objecte. Finalment, els cavalls de | cursa | formen, com els ocells, una sèrie disjunta de la societat humana, però | metonímics", el bestiar és "inhumà metonímic" i els cavalls de | cursa | són "inhumans metafòrics": el bestiar no és contigu més que per falta | el bestiar no és contigu més que per falta de semblança, els cavalls de | cursa | no són semblants més que per falta de contigüitat. Cadascuna d'aquestes | mai d'ésser més que "allò de què es parla". Els noms dels cavalls de | cursa | estan "en discurs" d'una altra manera: no "encara en el discurs", | a la part inhumana de la societat humana, mentre que els cavalls de | cursa | —que provenen objectivament de la mateixa categoria— ofereixen, d'antuvi, | social, tot i que el bestiar en formi part (metonímia) i els cavalls de | cursa | hi tinguin una semblança negativa (metàfora). Finalment, cal afegir dos | ha pas només un gos que s'anomeni Perla. Només els noms dels cavalls de | cursa | i d'altres bèsties de raça són absolutament individualitzats: durant els | de les coses, ni perquè el mecanisme s'hagi garrotat: és que ha acabat la | cursa | i ha complert plenament la seva funció. Quan la intenció classificadora | d'irritació. Va voler demostrar-nos que no era covard. A Marsella feien | curses | de braus. Posaven a la testa del brau, una cocarde (un magnífic | maneres, els espanyols tenim una cosa gran, encara que salvatge: les | curses | de braus! Ah! /c'est crane\, tanmateix, de jugar-se la vida amb | amb una bèstia banyuda. Expliquem que els catalans no som amics de les | curses | de braus, que el catalanisme les combat com una de tantes plagues de | el Museu arletà, les Arenes mil·lenàries on el dia abans havien fet | cursa | de braus i sota les arcades de les quals s'aixecava una tenda de carn de | toros a Nimes, em diu la muller de Baroni, en castellà. Hi ha una gran | cursa | . ¿Com deuria agradar-te, no? I adreçant-se als altres—: Afigureu- | amarada de pluja i jo guaitant a la finestra, embadalit davant la ràpida | cursa | dels arbres, de les terres i de les muntanyes; en un moment deixàvem | a córrer devers ell. Aviat vaig adonar-me que ell feia el mateix. La seva | cursa | i els seus crits em van tranquil·litzar plenament. Les cames em saltaven, | del vespre anterior; en aquesta mateixa hora jo descrivia animat una | cursa | de braus, mentre en els respatllers de dues cadires acostades als tions | de cada animal corredor i que han de pronosticar el resultat de les | curses | . A la porta de l'Hostal de Dalt, vora la ratlla, la meta, un grup de | de les joies, o dels qui queden pata a pares i han de repetir la | cursa | . És el grup dels austers, dels estoics, dels justiciers. Ni les cançons | Han aplegat a la ratlla, l'han passada i encara corren pel Pati... La | cursa | ha estat cosa de segons. —Corrien que volaen!...— I retornen les haques | poc, entre rialles i avalots de bon humor. I encara, seguidament, la | cursa | dels fadrins, que s'apleguen per colles, que disputen abans de l'eixida, | "crisi" anguniosa que hem subratllat en començar. Emborratxats amb la | cursa | triomfal del "progrés" arribem a somniar que tota la Biologia és | Uns, per l'aire sublim o per la plana, volant o en | cursa | ràpida, es disputen com als olímpics jocs o als camps de Pito; | i els heroics martiris), o descriure, altrament, els jocs i | curses | , emblasonats escuts i pompa bèl·lica, divises | que no podríem criar els nostres cavalls de tir i els nostres cavalls de | cursa | , el bestiar de banyes curtes i el de banyes llargues, les diverses races | a aitals circumstàncies les diferències entre el cavall de tir i el de | cursa | , entre el gànguil i el gos coniller, entre el colom missatger i el |
|