×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dèbil |
Freqüència total: 2020 |
CTILC1 |
padrí. El vell Candaina, mirant-la allí prop del fill, fràgil i delicada, | dèbil | , refugiada en la fortalesa d'ell, rigué gairebé commogut. El pastor agafà | Sia, apareguda també davant d'ell (en la petita habitació); és una nena | dèbil | i indefensa; està una mica malalta i tus sovint; la seva veu és tendra i | rabents sobre amples extensions de camps; i ell era un infantó, una | dèbil | criatura, i estava sol a la vora del riu, en una suau elevació ja | Maro; altres i altres formes es drecen i dansen sense parar. Ell és una | dèbil | criatura i està sol, i no té més que la seva mare. "Mare!" Torna a | de l'Altíssim: sobre les seves dones, els seus ancians i les seves | dèbils | criatures; sobre els bons i els dolents, segons la seva justícia i la | tractarà de resistir-s'hi. Com va fer Erasme, el pobre, malalt, | dèbil | , previngut, reticent, enginyós, equívoc Erasme de Rotterdam... Interès Un | subsegüent: de paraula o d'obra. La venjança, en canvi, és el recurs del | dèbil | . El fort repel·leix l'agressió sur place: el dèbil espera a deixar | el recurs del dèbil. El fort repel·leix l'agressió sur place: el | dèbil | espera a deixar de ser-ho —a deixar de ser dèbil— per a rescabalar-se de | sur place: el dèbil espera a deixar de ser-ho —a deixar de ser | dèbil | — per a rescabalar-se de l'oprobi sofert. I és aquest ajornament allò que | del venjador es caracteritza per ser un cop rancuniós. I quan dic que el | dèbil | espera a deixar de ser dèbil per a prendre venjança —la seva venjança—, | per ser un cop rancuniós. I quan dic que el dèbil espera a deixar de ser | dèbil | per a prendre venjança —la seva venjança—, no vull dir que hagi de ser | de força: per atzar, per entrenament, per trampa o per constància, el | dèbil | i oprimit es converteix en poderós i dominador, i aprofita la | ser, tanmateix, un altre: qualsevol altre. La impunitat, per exemple. Un | dèbil | segur, i per afegidura rancorós, és una de les bèsties més temibles de la | serà la decadència de l'enemic: l'ofensor, altiu ahir, és ara més | dèbil | que el dèbil —i aquest no ha deixat de ser-ho—, i el dèbil s'hi | la decadència de l'enemic: l'ofensor, altiu ahir, és ara més dèbil que el | dèbil | —i aquest no ha deixat de ser-ho—, i el dèbil s'hi rabeja. No | ara més dèbil que el dèbil —i aquest no ha deixat de ser-ho—, i el | dèbil | s'hi rabeja. No caldrà precisar que venjança és un d'aquells mots | la venjança vagi unida a la noblesa. Aquest és un hàndicap que tenen els | dèbils | —físics o econòmics—: que mai no semblen nobles, almenys als ulls | s'assaja la mallerenga. Avui no feia tan bon temps com ahir; el sol era | dèbil | , però hi havia una gran calitja estival a muntanya. 27 | Roser plorava i l'Albert tenia un aire bastant esverat. Jo em trobo molt | dèbil | i m'he tornat a ficar al llit a les quatre. Sobre el Camp de les Perdius | pel sol. Només brillen les bombetes que pengen del sostre, uns llums | dèbils | i grocs que s'estavellen contra l'ombra dels racons profunds i plens de | diu una cosa que no entén, i ell torna a emergir, ara lliure, però massa | dèbil | per a redreçar-se. Respira sorollosament, escup, i un altre brollador de | d'un superior. 3 (4) Quan arriba al cementiri, una pluja | dèbil | que sembla tenir tendència a augmentar, ha foragitat el sol ardent de | el sol ardent de primeres hores de la tarda i humiteja amb una remor | dèbil | i distreta les copes dels pins que s'espesseixen pels vessants de la | ? —El porter —diu l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la | dèbil | claror d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil, el posat una | els acull en el seu misteri que semblen aprofundir els llums escassos i | dèbils | penjats entre els balcons. Més amunt, ni això. La nit és una taca negra i | per foradar-li la pell —diu, encara mirant cap a l'os. La noia inicia un | dèbil | moviment per incorporar-se, però no ho aconsegueix, tot i que sembla | és molt pàl·lida, i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença, | dèbils | degotissos liles. Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. | És capaç de tot. I jo, pobre de mi, no tinc defensa contra ell. Sóc tan | dèbil | ! ¿Per què em vàreu fer tan dèbil? Eva. Però fill meu! Si no en | mi, no tinc defensa contra ell. Sóc tan dèbil! ¿Per què em vàreu fer tan | dèbil | ? Eva. Però fill meu! Si no en tens res, de feble. Ets delicat, | Perquè retorna, quan sóc perdut en l'ombra, un | debilíssim | record d'infant, les ales passen sense tocar-me. Prec | aqueix esporuguiment! Tu endevines la meva follia i et sents | dèbil | per a compartir-la. Perquè tu en seràs d'apassionada. Sí; jo faré que en | cap, mig de gairell sobre el coixí. A penes alenava. De tard en tard un | dèbil | somiqueig es desprenia dels seus llavis exsangües. Un fil de saliva se li | lentament la mà pels ulls; exhalava un sospir. —Tinc set! —va dir amb veu | dèbil | . Cosme seguia cada un dels seus gestos; escoltava aquella veu que | com de costum, el so de la campana que cridava a rosari. Estava tan | dèbil | que de feia temps els sons aguts la molestaven, i la llum massa viva, | entrava dins la línia de conducta que m'havia traçat. Hauria estat | dèbil | per sorpresa, però per càlcul era fort." "Si no has oblidat la | el silenci encauat i perceptible. No entrà fins que, avesat a l'ombra, la | dèbil | claror de la finestra va orientar-lo. Encengué el llum de la tauleta. Es | un equilibri impossible, anormal. També la rèplica era indecisa, | dèbil | : "Em convé rentar-me, canviar-me", però bastava que la seva mare li | una treva, com un petit oasi... La veu de Mònica s'havia tornat prima, | dèbil | , diria que els seus sentiments, per a expressar-se, trobaven excessiu el | tota la vida: és una marca que t'ha de posar en guàrdia. Quan et sentis | dèbil | , mira't al mirall, ressegueix lentament amb un dit la teva cicatriu i | Per què? ¿Per què cada dia és més gran el nombre de neurastènics i de | dèbils | mentals? Aquesta és una altra conseqüència alarmant: segons C. W. Beers, | els Hospitals dels Estats Units d'Amèrica tenien tres-cents quaranta mil | dèbils | mentals, vuitanta-un mil dos-cents vuitanta-nou idiotes i onze mil que | i llurs dons, llur fortalesa de quina mena és, en què són | dèbils | i si ens serà més fàcil d'atacar-los per braó o per | el teu destí al celeste signe que et mesura i et mostra com ets | dèbil | , com ets inconsistent, si resisteixes." L'Enemic | li vull provar la força, provada com li tinc la raó | dèbil | i corrompuda; és just que per les armes triomfi qui | ferotges adversaris, milions d'Àngels, i àdhuc al més | dèbil | li seria possible fer anar en doina tots aquests | glaçat l'horror, i les juntures se li seguen. Li cau de la mà | dèbil | la corona per a Eva entreteixida, en escampall les | li sobrevé algun mal, acusa l'home tot seguit per la | dèbil | indulgència." Malversaven llur temps en retrets mutus; mai, | que en mi recaigui tot, que se't perdoni per fràgil, per més | dèbil | el teu sexe, que a mi se'm confià, i vaig exposar-lo. | la teva joventut, beutat i força, beutat que es marcirà, | dèbil | i grisa; llavors els teus sentits, tornats obtusos, | home, no, perdona'm que t'ho digui! És una dona, comprens?, una criatura | dèbil | , plorinyosa. Sort que jo vaig quedar-me a consolar-la. —Però què és això |
|