DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dèria F 974 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dèria Freqüència total:  974 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

pel nostre país. Veuràs, no em puc pagar manies ni dèries distributives. A mi que no sóc productiu m'interessa
ulls insensible? Tancar-se, marcir-se, posar veu de nas! Jo qui sap quines dèries tenia: creia el món enganyós, ple d'esculls. Però el maig, que eixa nit
a la lluita contra tota forma d'ordre o de govern, sinó a la seva dèria de conservar, més enllà de tot ordre i de tot govern, el domini sobre si
cares i terres noves. En Tomàs no em deixa tocar de peus a terra; quina dèria que té aquest xicot per mi! Casa't, Maria, i ja sabràs dir-m'ho.
a casa l'enterramorts. Com que havia estat un hereu divertit, amb poques dèries per l'estudi (vist que no li havien de fer cap falta per a regir un
qui sap què de la felicitat. Provem de buscar-la. No tinc pas cap altra dèria des de tota la meva vida. Vull ser això que m'han dit les bones persones.
un entusiasta de l'autodidactisme. En això, com en altres coses, tenia la dèria de fer prosèlits. Renegava d'una infinitat de prestigis, institucions i
estudis? Ells no ho sabien pas. Jo volia ésser pilot de vaixell. Aquesta dèria em venia de la primera vegada que vaig veure el mar i vaixells a
superioritat. Es mofava benignament del meu posat d'artista i de la meva dèria de fer versos. Era un xicot lànguid, d'aspecte malaltís, groc de cara com
mancava disciplina i voluntat. En canvi, les quimeres, els somnis i les dèries se m'emportaven. Cada dia, damunt la meva taula, s'amuntegaven una pila
que em mantingués fora de la immediata realitat i en plena quimera. La dèria de fugir em feia creure que la trobaria al final del meu viatge. Durant
que li digui la veritat, no me'l veig segur. El millor dia li tornarà la dèria de fugir... —I pobre de mi que no em torni! —vaig exclamar amb una força
per causa principal la nostra pobra situació econòmica. Jo, amb la meva dèria de la literatura, havia esdevingut incapaç de guanyar-me la vida. Ella
vespre, a l'hora de sopar. Josep no sabia parlar de res més. Era com una dèria, una fal·lera d'enamorat que se'm contagiava. Semblàvem dos adolescents
adonar-se de res, com si caminés d'esma, empès tan sols per les seves dèries. Quan fou més a prop, Mònica redoblà la seva atenció; l'excés de llum li
abocat sobre els llibres de text! Em seduïen altres llibres, altres dèries, però només de mirar-me el meu pare... Tant se val! Un dia, a l'
d'escriure tal com estic cansat de viure. De molt jove havia tingut la dèria d'escriure un llibre; feia els meus somnis, divagava. Després d'haver
ve del simi i que la matèria orgànica ve de la inorgànica. Tenia la dèria d'inventar noms. Com si una sola paraula traduís un pensament. La major
es portaran. A propòsit d'aquestes paraules i per tal de destacar la seva dèria, recordarem que quan Bismarck va visitar Jena, Haeckel ja estava
dels artistes. És a l'entorn dels seus quaranta anys que li comença la dèria sobre reformes socials i econòmiques. La seva concepció contra la
dues-centes mil lliures esterlines i les despèn totes darrera de la seva dèria. Fundacions, Conferències, Cicles, Publicacions. A Manchester, seu de la
als peus?" "Perquè no tinc diners per a pagar-te!" "¿Tens la dèria del santuri?" "Sí." "Doncs bé, queda't, minyó, no cal que
I per què n'han de portar! Jo, una vegada, quan era jove, vaig tenir la dèria de recollir un floc de cabells de cada dona que dormia amb mi. Per això
de sensacions i de silencis posava ales a la meva imaginació. I la meva dèria per la matemàtica la feia volar més alt. Durant anys mai no vaig pensar
d'analogia, de mites, de teories, de realitat, del món. De la nostra dèria per a elaborar anàlegs del món amb signes. Quina relació tenen amb el
viatge. L'Antoni Espadaler no i quan va tornar ja el vaig trobar amb la dèria medieval. D'aquí a vint-i-cinc anys, si som vius, ja farem fer alguna
ell operarà, francament desimbolt, el clan jacobí del XIX. Les dèries unitaristes dels liberals del Vuit-cents no haurien prosperat gens —o no
assegurada, i els monuments s'hi alçaren a balquena, rics i bells, amb la dèria d'eclipsar els altres del món hel·lènic. El més ben conservat (molt
adular les multituds tumultuàries. I ja hi ha quelcom de noble en aquesta dèria, ridícula als ulls profans, que té tot poble ressorgit de treure els seus
els seus pergamins; com hi ha certament un principi de noblesa en aquesta dèria de molts renaixentistes per a ennoblir-se personalment. I és que tot
Llur perfecció en el domini del castellà arriba al pastitxo en la dèria casticista del meu homònim Joan Ll. Estelrich. En el fons hi ha en tots
per l'esperit d'elevació, d'independència i de puresa; i amb la mateixa dèria de renovació classicitzant, amb la mateixa enyorança de perfeccions
llibre d'Història, hem conegut els herois de la nostra; per ell, quan la dèria excursionista ens empenyia a recercar els paisatges i els monuments de
del batxillerat, que el Ministeri d'Instrucció pública va tenir la dèria de mudar-nos cinc vegades en sis anys, els Jesuïtes, on nosaltres
el seu desinteressament de la literatura i de les idees generals. La seva dèria del fet concret anunciava el futur /chartiste\, així com en
vegades, jo era obligat a resoldre-ho tot simplement en les inexplicables deries de la follía; perquè el veia mirant dins el buit durant llargues hores,
iniciatives folguerianes per convertir-lo en cap de colla d'"una dèria o d'una empescada". L'essencialitat d'En Folguera, acordada amb aquesta
pàgines del /Journal\ de la senyora Elisabeth Leseur. Contra les dèries literàries, contra l'artifici professional dels costums d'altres escoles,
Entre Enric Mann i Max Brod (esmentem a l'atzar), és constant una dèria explicativa i comprensiva. ¿No passa el mateix a Itàlia on la glòria una
hauria cregut que me la robaven, lo que prova que el substreure són dèries d'imaginació, i que "lo teu i lo meu" són teories que ens anem imposant
de no tenir sal o farina. I tothom va atrafegat, cada u amb la seva dèria, qui somrient a l'esperança que li aclareix el cor, qui arrugat de celles
més de petroli. I els torrers van tirant. Passen anys, i la seva única deria és el retiro, o l'ascens. I el retiro, pera ells, vol dir
com cosa de vostè, per que la meva dòna n'es contraria; creu qu'es una deria meva, y estich segur que no s'hi avindría sinó tractantse de la salut de
mà, una cada minut. En tornar a apagar-se, el tornava a desar. La meva dèria consistia a servar-ne poc o molt pel matí següent, hora dels parts
després esbrinaren llurs idees sobre el món i la vida —angúnies, dolors, dèries;— darrerament acabaren descobrint-se la llur personalitat concreta. La
tan ple de fums com una germana seva (segurament aquesta germana era la dèria de la velleta) qui tot i posseint els mateixos cabals que elles, vivia
da Silva Rego, a la revista "Naçao Portuguesa", atribueix a la dèria dels estudis exòtics (psíquics, principalment), al materialisme de la
vaivé de les gents, que seriosament han plegat la feina sense plegar la dèria, escarneix la dansa de la vostra ombra en el darrer tombant, i les
grans decisions dels homes. Ells menyspreen amb incurança de prínceps les dèries del qui els aclaparava amb la magnitud del seu cas i s'entreté ara a
que a voltes feia per distreure-se'n, no passava un moment que la mateixa dèria no l'embadalís. En Joan, aquell únic fill que Déu li havia donat, li

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »