Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pel nostre país. Veuràs, no em puc pagar manies ni	dèries	distributives. A mi que no sóc productiu m'interessa
ulls insensible? Tancar-se, marcir-se, posar veu de nas! Jo qui sap quines	dèries	tenia: creia el món enganyós, ple d'esculls. Però el maig, que eixa nit
a la lluita contra tota forma d'ordre o de govern, sinó a la seva	dèria	de conservar, més enllà de tot ordre i de tot govern, el domini sobre si
cares i terres noves. En Tomàs no em deixa tocar de peus a terra; quina	dèria	que té aquest xicot per mi! Casa't, Maria, i ja sabràs dir-m'ho.
a casa l'enterramorts. Com que havia estat un hereu divertit, amb poques	dèries	per l'estudi (vist que no li havien de fer cap falta per a regir un
qui sap què de la felicitat. Provem de buscar-la. No tinc pas cap altra	dèria	des de tota la meva vida. Vull ser això que m'han dit les bones persones.
un entusiasta de l'autodidactisme. En això, com en altres coses, tenia la	dèria	de fer prosèlits. Renegava d'una infinitat de prestigis, institucions i
estudis? Ells no ho sabien pas. Jo volia ésser pilot de vaixell. Aquesta	dèria	em venia de la primera vegada que vaig veure el mar i vaixells a
superioritat. Es mofava benignament del meu posat d'artista i de la meva	dèria	de fer versos. Era un xicot lànguid, d'aspecte malaltís, groc de cara com
mancava disciplina i voluntat. En canvi, les quimeres, els somnis i les	dèries	se m'emportaven. Cada dia, damunt la meva taula, s'amuntegaven una pila
que em mantingués fora de la immediata realitat i en plena quimera. La	dèria	de fugir em feia creure que la trobaria al final del meu viatge. Durant
que li digui la veritat, no me'l veig segur. El millor dia li tornarà la	dèria	de fugir... —I pobre de mi que no em torni! —vaig exclamar amb una força
per causa principal la nostra pobra situació econòmica. Jo, amb la meva	dèria	de la literatura, havia esdevingut incapaç de guanyar-me la vida. Ella
vespre, a l'hora de sopar. Josep no sabia parlar de res més. Era com una	dèria	, una fal·lera d'enamorat que se'm contagiava. Semblàvem dos adolescents
adonar-se de res, com si caminés d'esma, empès tan sols per les seves	dèries	. Quan fou més a prop, Mònica redoblà la seva atenció; l'excés de llum li
abocat sobre els llibres de text! Em seduïen altres llibres, altres	dèries	, però només de mirar-me el meu pare... Tant se val! Un dia, a l'
d'escriure tal com estic cansat de viure. De molt jove havia tingut la	dèria	d'escriure un llibre; feia els meus somnis, divagava. Després d'haver
ve del simi i que la matèria orgànica ve de la inorgànica. Tenia la	dèria	d'inventar noms. Com si una sola paraula traduís un pensament. La major
es portaran. A propòsit d'aquestes paraules i per tal de destacar la seva	dèria	, recordarem que quan Bismarck va visitar Jena, Haeckel ja estava
dels artistes. És a l'entorn dels seus quaranta anys que li comença la	dèria	sobre reformes socials i econòmiques. La seva concepció contra la
dues-centes mil lliures esterlines i les despèn totes darrera de la seva	dèria	. Fundacions, Conferències, Cicles, Publicacions. A Manchester, seu de la
als peus?" "Perquè no tinc diners per a pagar-te!" "¿Tens la	dèria	del santuri?" "Sí." "Doncs bé, queda't, minyó, no cal que
I per què n'han de portar! Jo, una vegada, quan era jove, vaig tenir la	dèria	de recollir un floc de cabells de cada dona que dormia amb mi. Per això
de sensacions i de silencis posava ales a la meva imaginació. I la meva	dèria	per la matemàtica la feia volar més alt. Durant anys mai no vaig pensar
d'analogia, de mites, de teories, de realitat, del món. De la nostra	dèria	per a elaborar anàlegs del món amb signes. Quina relació tenen amb el
viatge. L'Antoni Espadaler no i quan va tornar ja el vaig trobar amb la	dèria	medieval. D'aquí a vint-i-cinc anys, si som vius, ja farem fer alguna
ell operarà, francament desimbolt, el clan jacobí del XIX. Les	dèries	unitaristes dels liberals del Vuit-cents no haurien prosperat gens —o no
assegurada, i els monuments s'hi alçaren a balquena, rics i bells, amb la	dèria	d'eclipsar els altres del món hel·lènic. El més ben conservat (molt
adular les multituds tumultuàries. I ja hi ha quelcom de noble en aquesta	dèria	, ridícula als ulls profans, que té tot poble ressorgit de treure els seus
els seus pergamins; com hi ha certament un principi de noblesa en aquesta	dèria	de molts renaixentistes per a ennoblir-se personalment. I és que tot
Llur perfecció en el domini del castellà arriba al pastitxo en la	dèria	casticista del meu homònim Joan Ll. Estelrich. En el fons hi ha en tots
per l'esperit d'elevació, d'independència i de puresa; i amb la mateixa	dèria	de renovació classicitzant, amb la mateixa enyorança de perfeccions
llibre d'Història, hem conegut els herois de la nostra; per ell, quan la	dèria	excursionista ens empenyia a recercar els paisatges i els monuments de
del batxillerat, que el Ministeri d'Instrucció pública va tenir la	dèria	de mudar-nos cinc vegades en sis anys, els Jesuïtes, on nosaltres
el seu desinteressament de la literatura i de les idees generals. La seva	dèria	del fet concret anunciava el futur /chartiste\, així com en
vegades, jo era obligat a resoldre-ho tot simplement en les inexplicables	deries	de la follía; perquè el veia mirant dins el buit durant llargues hores,
iniciatives folguerianes per convertir-lo en cap de colla d'"una	dèria	o d'una empescada". L'essencialitat d'En Folguera, acordada amb aquesta
pàgines del /Journal\ de la senyora Elisabeth Leseur. Contra les	dèries	literàries, contra l'artifici professional dels costums d'altres escoles,
Entre Enric Mann i Max Brod (esmentem a l'atzar), és constant una	dèria	explicativa i comprensiva. ¿No passa el mateix a Itàlia on la glòria una
hauria cregut que me la robaven, lo que prova que el substreure són	dèries	d'imaginació, i que "lo teu i lo meu" són teories que ens anem imposant
de no tenir sal o farina. I tothom va atrafegat, cada u amb la seva	dèria	, qui somrient a l'esperança que li aclareix el cor, qui arrugat de celles
més de petroli. I els torrers van tirant. Passen anys, i la seva única	deria	és el retiro, o l'ascens. I el retiro, pera ells, vol dir
com cosa de vostè, per que la meva dòna n'es contraria; creu qu'es una	deria	meva, y estich segur que no s'hi avindría sinó tractantse de la salut de
mà, una cada minut. En tornar a apagar-se, el tornava a desar. La meva	dèria	consistia a servar-ne poc o molt pel matí següent, hora dels parts
després esbrinaren llurs idees sobre el món i la vida —angúnies, dolors,	dèries	;— darrerament acabaren descobrint-se la llur personalitat concreta. La
tan ple de fums com una germana seva (segurament aquesta germana era la	dèria	de la velleta) qui tot i posseint els mateixos cabals que elles, vivia
da Silva Rego, a la revista "Naçao Portuguesa", atribueix a la	dèria	dels estudis exòtics (psíquics, principalment), al materialisme de la
vaivé de les gents, que seriosament han plegat la feina sense plegar la	dèria	, escarneix la dansa de la vostra ombra en el darrer tombant, i les
grans decisions dels homes. Ells menyspreen amb incurança de prínceps les	dèries	del qui els aclaparava amb la magnitud del seu cas i s'entreté ara a
que a voltes feia per distreure-se'n, no passava un moment que la mateixa	dèria	no l'embadalís. En Joan, aquell únic fill que Déu li havia donat, li

Pàgina 1 (de 21)

50 següents