Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que iniciava els avorrits discursos de la vellesa, al pacient i	dòcil	Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i massa càlid a estones,
I Crisòtemis, Laòdice o Ifianassa, les estimades noies, callen, submises,	dòcils	, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte, en ferir-me amb una
i frívol, atret pel reclam d'uns ulls més parladors, experts, la seva	dòcil	còmplice. La traïda gemegava, plorava i es lamentava, fins va lladrar com
m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de cera blana,	dòcil	a les seves mans, i no podré desobeir la cruel ordre d'uns malignes ulls.
I la hi posà sobre les espatlles. Mila cercà en va la seva mirada. Obeí	dòcil	i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res. S'enfonsà
i per la seva mare, car sempre s'havia comportat amb ells com una filla	dòcil	i obedient i els estimava com a pares i els respectava, sobretot al seu
oferir l'habitació perquè continués ocupant-la. L'havia vista sempre tan	dòcil	i tan bondadosa! Vaig dir-li que pels diners no passés pena, que fins
Càndia... No em volen deixar veure el meu fill. —La seguí com una nena,	dòcil	i somrient—. Són dolents, Càndia. Volien matar-me. No em volien deixar
Es diu: sí, sergent —el repta el caporal. —Sí, sergent —repeteix ell,	dòcil	. —Fa cinc temporades que ja no se'n porten, de camals alternats
partida. —Edat? —pregunta el de l'ull tapat. —Vint-i-tres —diu la noia,	dòcil	. —Professió. —Professió? —repeteix l'altre. —La del meu sexe. El de
s'ha col·locat al lloc que abans ocupava, es prem sobre les seves natges	dòcils	i lliures, però la mestressa vigila, repeteix: —No toleraré
tota la seva vida, la duplicitat de feblesa i força es van anar succeint;	dòcil	i rebel a la vegada. I cal afegir-hi la malaltia, és clar, que ja devia
al seu esperit, i es sotmetia. Semblava que ho fes de grat, perquè era	dòcil	, llavors, com un noi malalt, espantat que era, però no perdonava després
seu apassionat amant exigia a cada moment, trista o feliç, voluntariosa o	dòcil	, sàvia o ingènua, seguint amb fidelitat l'inquietant vaivé de l'esperit
a favor de la intel·ligència de Luciènne, perquè si va ser sàviament	dòcil	per amor, el seu amor es dirigia intel·ligentment a allò que hi havia de
es devia trobar realment a la intempèrie perquè es sotmeté com una gata	dòcil	, encara que ensenyés de tant en tant les ungles. A finals de
meus ulls xops de la teva presència. M'inclinaré,	dòcil	, a la teva veu silenciosa, a punt per reposar
dir res, sense preguntar per la filla. No es queixava mai; s'abandonava	dòcil	i submisa. L'expressió trista i dolorosa del seu rostre s'havia accentuat
als peus de llur marit o de llur souteneur, amb aquella gràcia	dòcil	i impersonal dels gossets sense pedigré. Les noies del país,
els venen els xinesos i que tot és alcohol de matar rates, i, com que són	dòcils	i no tenen voluntat de cap mena, no es faran pregar gens per anar a
que —encara que el bacon és de llauna i ve de Xicago— sembla més	dòcil	al ganivet, i el puré de carbassa, el qual (com a nota de color va bé)
la monarquia tingué en les lloctinències els instruments —no sempre	dòcils	, ben cert— que garantiren la unitat en l'execució dels seus designis. Una
i un batec variava la matèria: la pedra, símbol	dòcil	a tot mite. Cal dir que es va casar amb la casolana? Sempre
no trigui a descobrir bones raons per la seva esma,	dòcil	al gust de la terra, encauada al fosc d'un pit. I que mai no li
perquè Guillem havia calculat el temps, fiant-se en absolut de l'estat de	dòcil	aclaparament en el qual havia deixat Antoni Mates. I al punt que Frederic
més fàcil i un sexe més primari, i sobretot eren unes pells líriques i	dòcils	, degut al costum d'ésser brutalitzades per la lluentor despòtica dels
ni les molèsties, perquè, a més a més, Maria Lluïsa era molt	dòcil	i gens exigent. Si a Pat no li venia bé d'anar un dia amb ella, Maria
esbojarrats que feien coïssor als ulls del foraster. Laura ballà amb ell,	dòcil	i somrient; la corba suau del pit s'acusava a cada gest d'espatlla, i, un
y demés vehinas venían preconisantli, ara tossuda com lo bou, després	dócil	com l' anyell, plena en fí d' aquell malestar, d' aquella inconstancia
corben; rengleres d'arbres gegants, de color rossenc, li fan la guàrdia,	dòcils	al dibuix sinuós que retallen en el cel; darrera els arbres, dues fileres
El sol arrenca fosforescències breus del seu cabell escàs, desordenat.	Dòcil	a l'ordre del seu germà gran, Josep s'adreça a la porta reixada de la
Mònica, els diners de la plaça... La mà dreta de la senyora Mònica,	dòcil	, independent, furga en l'ampla butxaca del davantal fins a topar un
al cancell. "On vas, il·lús?" Lluís ja feia un mes que s'havia embarcat,	dòcil	a la seva ordre. Cosme tornà enrera. Es va quedar al peu de la porta.
gest i de la seva veu els domina a tots. Gaspar, desposseït de voluntat,	dòcil	a l'ordre de la seva mare, reprèn altra vegada la lectura. "No
se'l sentia com un pes que li enduria la mirada. La veu d'ella era	dòcil	, arrossegadissa... L'hauria de conservar sempre més enganxada a l'orella.
un tombant d'aquell carrer, gelosament a l'aguait... Què pretenien? ¿Que	dòcil	i desmemoriat entrés a desitjar el restabliment d'una dona que també
al jardí. Els nois estaven impacients. Mònica els va recomanar que fossin	dòcils	i assenyats, sobretot amb el pare; retirà les seves maletes; entrà al
desventura, però tant per instint com per reflexió havia procurat ser	dòcil	, amatent, fins i tot amorosa, i al cap de tant temps, segons com, sentia
l'Infern i es posa en èxtasi l'atapeïda multitud. Més	dòcils	, (puix que subjuga l'oratòria l'ànima, com els
la mort, davant de violències, a fer ús del seu dard. Però ¿tan	dòcil	seré als comandaments de qui m'odia i em llançà a la
a veure, davant seu, jugar les bèsties del camp, més	dòcils	a la seva crida que els estrafets ramats a la de Circe.
ho vedà, sinó per espantar-vos i sempre més tenir ignorants i	dòcils	els seus adoradors? Ell sap que el dia que en mengeu,
moment de vessar llàgrimes, amb els cabells desordenats, molt	dòcil	, va llançar-se-li als peus; tot abraçant-los, li
no feia gaire la seva vida i única delícia, i ara tan	dòcil	als seus peus, misèrrima, criatura bellíssima que implora
amb precs la Deïtat ofesa, agenollat i amb el meu cor ben	dòcil	, em sembla veure-la aplacada i tendra, inclinant-me
l'animal que domina les boscúries anà encalçant una parella	dòcil	, la millor que té el bosc: cérvol i cérvola; cap a la
triat, hi anà tot d'una; darrera seu hi anà un pastor, més	dòcil	, amb els primers anyells de la ramada, molt
en la semença seva tots els pobles han d'ésser beneïts; obeeix,	dòcil	; creu cegament, bé que l'indret ignori. Ara veig, tu
tant com vulguis, cel! El pastor. —Jo tinc una pastora	dòcil	i fidel. Anys ha que és la meva dona; sóc feliç jugant de nit amb ella. I
ploure tant com vulguis, cel! Buda. —Jo tinc una ànima	dòcil	i lliure. Anys ha que l'exercito ensenyant-la de jugar amb mi. I tu pots

Pàgina 1 (de 15)

50 següents