Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dòcil AI 647 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dòcil Freqüència total:  647 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

que iniciava els avorrits discursos de la vellesa, al pacient i dòcil Euforió. "Notos ens arriba del sud. És humit i massa càlid a estones,
I Crisòtemis, Laòdice o Ifianassa, les estimades noies, callen, submises, dòcils, i en el fons del fons m'aproven. I de sobte, en ferir-me amb una
i frívol, atret pel reclam d'uns ulls més parladors, experts, la seva dòcil còmplice. La traïda gemegava, plorava i es lamentava, fins va lladrar com
m'hi induïa, m'ho manava, imperatiu, sense paraules! Sóc de cera blana, dòcil a les seves mans, i no podré desobeir la cruel ordre d'uns malignes ulls.
I la hi posà sobre les espatlles. Mila cercà en va la seva mirada. Obeí dòcil i en silenci. Tino Costa s'assegué al seu costat. No digué res. S'enfonsà
i per la seva mare, car sempre s'havia comportat amb ells com una filla dòcil i obedient i els estimava com a pares i els respectava, sobretot al seu
oferir l'habitació perquè continués ocupant-la. L'havia vista sempre tan dòcil i tan bondadosa! Vaig dir-li que pels diners no passés pena, que fins
Càndia... No em volen deixar veure el meu fill. —La seguí com una nena, dòcil i somrient—. Són dolents, Càndia. Volien matar-me. No em volien deixar
Es diu: sí, sergent —el repta el caporal. —Sí, sergent —repeteix ell, dòcil. —Fa cinc temporades que ja no se'n porten, de camals alternats
partida. —Edat? —pregunta el de l'ull tapat. —Vint-i-tres —diu la noia, dòcil. —Professió. —Professió? —repeteix l'altre. —La del meu sexe. El de
s'ha col·locat al lloc que abans ocupava, es prem sobre les seves natges dòcils i lliures, però la mestressa vigila, repeteix: —No toleraré
tota la seva vida, la duplicitat de feblesa i força es van anar succeint; dòcil i rebel a la vegada. I cal afegir-hi la malaltia, és clar, que ja devia
al seu esperit, i es sotmetia. Semblava que ho fes de grat, perquè era dòcil, llavors, com un noi malalt, espantat que era, però no perdonava després
seu apassionat amant exigia a cada moment, trista o feliç, voluntariosa o dòcil, sàvia o ingènua, seguint amb fidelitat l'inquietant vaivé de l'esperit
a favor de la intel·ligència de Luciènne, perquè si va ser sàviament dòcil per amor, el seu amor es dirigia intel·ligentment a allò que hi havia de
es devia trobar realment a la intempèrie perquè es sotmeté com una gata dòcil, encara que ensenyés de tant en tant les ungles. A finals de
meus ulls xops de la teva presència. M'inclinaré, dòcil, a la teva veu silenciosa, a punt per reposar
dir res, sense preguntar per la filla. No es queixava mai; s'abandonava dòcil i submisa. L'expressió trista i dolorosa del seu rostre s'havia accentuat
als peus de llur marit o de llur souteneur, amb aquella gràcia dòcil i impersonal dels gossets sense pedigré. Les noies del país,
els venen els xinesos i que tot és alcohol de matar rates, i, com que són dòcils i no tenen voluntat de cap mena, no es faran pregar gens per anar a
que —encara que el bacon és de llauna i ve de Xicago— sembla més dòcil al ganivet, i el puré de carbassa, el qual (com a nota de color va bé)
la monarquia tingué en les lloctinències els instruments —no sempre dòcils, ben cert— que garantiren la unitat en l'execució dels seus designis. Una
i un batec variava la matèria: la pedra, símbol dòcil a tot mite. Cal dir que es va casar amb la casolana? Sempre
no trigui a descobrir bones raons per la seva esma, dòcil al gust de la terra, encauada al fosc d'un pit. I que mai no li
perquè Guillem havia calculat el temps, fiant-se en absolut de l'estat de dòcil aclaparament en el qual havia deixat Antoni Mates. I al punt que Frederic
més fàcil i un sexe més primari, i sobretot eren unes pells líriques i dòcils, degut al costum d'ésser brutalitzades per la lluentor despòtica dels
ni les molèsties, perquè, a més a més, Maria Lluïsa era molt dòcil i gens exigent. Si a Pat no li venia bé d'anar un dia amb ella, Maria
esbojarrats que feien coïssor als ulls del foraster. Laura ballà amb ell, dòcil i somrient; la corba suau del pit s'acusava a cada gest d'espatlla, i, un
y demés vehinas venían preconisantli, ara tossuda com lo bou, després dócil com l' anyell, plena en fí d' aquell malestar, d' aquella inconstancia
corben; rengleres d'arbres gegants, de color rossenc, li fan la guàrdia, dòcils al dibuix sinuós que retallen en el cel; darrera els arbres, dues fileres
El sol arrenca fosforescències breus del seu cabell escàs, desordenat. Dòcil a l'ordre del seu germà gran, Josep s'adreça a la porta reixada de la
Mònica, els diners de la plaça... La mà dreta de la senyora Mònica, dòcil, independent, furga en l'ampla butxaca del davantal fins a topar un
al cancell. "On vas, il·lús?" Lluís ja feia un mes que s'havia embarcat, dòcil a la seva ordre. Cosme tornà enrera. Es va quedar al peu de la porta.
gest i de la seva veu els domina a tots. Gaspar, desposseït de voluntat, dòcil a l'ordre de la seva mare, reprèn altra vegada la lectura. "No
se'l sentia com un pes que li enduria la mirada. La veu d'ella era dòcil, arrossegadissa... L'hauria de conservar sempre més enganxada a l'orella.
un tombant d'aquell carrer, gelosament a l'aguait... Què pretenien? ¿Que dòcil i desmemoriat entrés a desitjar el restabliment d'una dona que també
al jardí. Els nois estaven impacients. Mònica els va recomanar que fossin dòcils i assenyats, sobretot amb el pare; retirà les seves maletes; entrà al
desventura, però tant per instint com per reflexió havia procurat ser dòcil, amatent, fins i tot amorosa, i al cap de tant temps, segons com, sentia
l'Infern i es posa en èxtasi l'atapeïda multitud. Més dòcils, (puix que subjuga l'oratòria l'ànima, com els
la mort, davant de violències, a fer ús del seu dard. Però ¿tan dòcil seré als comandaments de qui m'odia i em llançà a la
a veure, davant seu, jugar les bèsties del camp, més dòcils a la seva crida que els estrafets ramats a la de Circe.
ho vedà, sinó per espantar-vos i sempre més tenir ignorants i dòcils els seus adoradors? Ell sap que el dia que en mengeu,
moment de vessar llàgrimes, amb els cabells desordenats, molt dòcil, va llançar-se-li als peus; tot abraçant-los, li
no feia gaire la seva vida i única delícia, i ara tan dòcil als seus peus, misèrrima, criatura bellíssima que implora
amb precs la Deïtat ofesa, agenollat i amb el meu cor ben dòcil, em sembla veure-la aplacada i tendra, inclinant-me
l'animal que domina les boscúries anà encalçant una parella dòcil, la millor que té el bosc: cérvol i cérvola; cap a la
triat, hi anà tot d'una; darrera seu hi anà un pastor, més dòcil, amb els primers anyells de la ramada, molt
en la semença seva tots els pobles han d'ésser beneïts; obeeix, dòcil; creu cegament, bé que l'indret ignori. Ara veig, tu
tant com vulguis, cel! El pastor. —Jo tinc una pastora dòcil i fidel. Anys ha que és la meva dona; sóc feliç jugant de nit amb ella. I
ploure tant com vulguis, cel! Buda. —Jo tinc una ànima dòcil i lliure. Anys ha que l'exercito ensenyant-la de jugar amb mi. I tu pots

  Pàgina 1 (de 13) 50 següents »