Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
dacsa F 83 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dacsa Freqüència total:  83 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un gran llorer, l'esguard encalat entre les branques, desfeia granets de dacsa que una gallina de plomes d'or bequejava amb nerviosa golafreria. De
atzavara, bacora, carabassa, carxofa, cascall, cotó, encanària, espinacs, dacsa, garrofa, gesmil, llima, taronja, sucre, safanòria, safrà, sorolla,
amb la vocal següent: màxim, examen, fixar, Uxó, acció, acceptar, cocció, dacsa, sacsar. Els diftongs 99. En certs casos la /i\ i la
/c, t, s, z\; exemples: acció, succés, recta, sacsar, dacsa, subjecte, eczema, etc.. En canvi s'escriu /g\ davant
vegades la cortina ha estat feta de suros de panolla o espigots de dacsa o blatdemoro, tallats a trossos iguals i enfilats en cordills, o bé ha
dels revoltons, per a llur conservació, melons de tot l'any, panolles de dacsa, enfilalls de tomàquets i d'altres fruits de l'Horta, que constitueixen
Después de Tot sants ixen les quatre a la llimosna de la dacxa, no sòls per el pòble, sino també per les cases de fòra, portant en
la llimosna que 'n espècies s' els dona, sent la principal la esmentada dacxa. La primera exhibició de les Camareres es el Divèndres Sant en la
l' arrendament li havíen llevat un bancalet d' hòrta del que trea la dacsa pera 'l pa del ivèrn, aixina que la fam els trea a solejar, passant
pòbra viuda en quín desamparo es queda... yo li perdone el mig cafís de dacsa qu' en devía, quin remey hi ha". A tots conmogueren estes paráules y
en compren un atre; se li han posat faldetes, i está com un pà de daxa de blanc i groixut, ab les galtes bossudes, la boca badada i ses dos
de costat. A les tretze. Bòn rap i bòn fege. A les catorze. Bòn pa de daxa que m' almorze. A les quinze. Oír, oír, saltar el rogle i pegar a fugir.
ja que tant voleu saber: de una barsella de dacsa cuánts bunyòls es podrán fer? Al Jesuset de les monges,
de ronyons 1r· Es fa una bullida d'aigo de trencapedra, pèl de dacsa i tres ginebrons. Es pren aquesta aigo a tassetes. 2n·
a tassetes. 2n· Trencapedra, flor de figuera dindi, mostatxo de dacsa vermella. Bullir-ho tot i prendre'n s'aigo. 3r· Mostatxo de
vermella. Bullir-ho tot i prendre'n s'aigo. 3r· Mostatxo de dacsa. Bullir-lo deu minuts. Se'n prenen dos tassetes cada dia. 4rt·
o /g\ + /s\ se representa per /x\ i altres on no (com dacsa). Vocals N'hi ha set en valencià: /a, e, è, i, o
de pressa berenar berenar esmorzar blat de les Índies blatdindi dacsa bocinada mosset mosset borino borinot barrinol burballes
alternatives lèxiques múltiples, com userda-alfals, blat de moro-panís-dacsa, arribar-aplegar, minyó-noi-xic-xicot-al·lot, enguany-aquest any,
blatdindi; cat. blat de moro, moresc, millot, panís, dacsa; cast. /maíz\; fr. /mays, blé d'Inde\. Zea Mays.
de forment, paniç, ordi, civada i avena, a dotse diners per cafiç, i per dacça, a sis diners, prohivint vendre els dits blats, si no es en l' Almodi.
d'ordi, de ciuada, d'avena i de paniç, 12 diners; per cascú de dacça sis diners i per el mestall d' este blat i de paniç, també sis diners. En
que va sustituint-se, ocupant els camps que a ell eren destinats la dacsa i les hortalisses, així com els tarongers, que donen majors beneficis.
hectàrees, amb un resultat econòmic excel·lent. 9. La dacsa. El seu cultiu està molt esparcit i la producció té importància, ja
contra la inflamació Boixerola; Coronela; Canya (rizomes); Dacsa (el pèl); Gram (rizomes); Llima; Rabet de gat; Morella roquera. Malva
Boixerola, Borrages, Bedoll, Bruguera; Canya, Cards, Cama-roja, Ceba; Dacsa, Dauradella; Espàrrec, Equiset, Encisam; Freixe; Gram, Ginebre, Ginesta;
expulsió de pedres o cálculs Api, Arenària; Bold, Boixerola; Dacsa (pèl); Fesols (beines); Herba foradada; Olivarda; Sarsaparrella,
Olivera; Saüc; Trigonella; Xalapa. Refrescants Cirera; Dacsa; Encisam, Esbarzer; Llima; Morella roquera, Magrana; Sanguinària,
davant l'espècul de l'otorrinòleg: Flors de malva, flors de saüc i pèl de dacsa, per a prendre-ho begut; sàlvia, frígola i plantatge, per a glopejar. La
diuen càlculs biliars mestallareu la: Boixerola, l'arenària i el pèl de dacsa amb la familiar camamilla. Igualment per a altres causes semblants us
arrels de genciana, fulles de sàlvia, peduncles de cirera i pèl de dacsa. O, segons dispongau d'unes i altres, després de consultar les fitxes de
podríem dir amb allò de blat de moro que altres diuen per nomenar la dacsa, si vinguera el cas. Hem deixat el darrer de tots aquest. Altre amic
classe de farina desde Pascua hasta Totsants en que escomença 'l pa de dacsa, que aixina com servix pera l' alimentació, quant está dur podría
's consumix ya tant com antigament, sense ducte per ser pijor que 'l de dacsa. Ben tapats els pans ab el mandil, es guarden en la saranda que 's
que 'n Callosa dihuen minjo, es una coca de farina de dacsa ab òli per damunt y un troçet de mèlva ó una anjoveta, que 's porta á
que les fa consistix en que no ixquen granilloses. La sémola es fa molent dacsa, pero deixant la mòla gròssa, y sense separarli 'l segó, es meçcla en los
per orde d' importancia, son: la pansa, les mel·les, garròfes, òli, dacsa, blat, etc.. En el cultiu que més es miren es en el de la dacsa: este
òli, dacsa, blat, etc.. En el cultiu que més es miren es en el de la dacsa: este es verdaderament intensiu, sent famós per el desenroll que alcançen
ó siga el jornal complet en mig día de treball. Después de cavada la dacsa, ya no 's tòca hasta que la planta, per posarse les fulles un pòch
el raim, han plegat les figues, están acabant d' escapsar la dacsa, y de olives no hi ha cullita, per falta de plujes en l' ivèrn últim;
en la monda de la primera secsió de la sequia se'ls paga en farina de dacsa remolta? ¿Es sert que en cantitat de 200 barselles la portá al
perqu'el no l'ha tastat, á no ser algun rosegonet del de mala dacsa. Doneuli eixe que li falta; voreu despues com ya no vòl els
sens dubte diversos, són quatre pilars de la cultura occidental; la dacsa o blat de moro i el cacauet, que havien de revolucionar l'economia
cultura mai no és segur. Durant un segle es va creure fermament que la dacsa o blat de moro havia estat creada a partir de l'encreuament d'espècies
però no sense un dubte creixent, car podria ésser que, al capdavall, la dacsa hagués arribat a Amèrica (no se sap quan ni com) a partir del sud-est
des del joc aromàtic de les flors masculines i femenines de la dacsa a través de la vistosa "cabellera", els espurnejants aparellaments
calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de dacsa barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries. A
i trobe que encara queda alguna pasterada de segó i mitja barcella de dacsa". La dona dormia. Ell es va arreglar una ascètica berena: un pa moreno,
la cova de flames on es torren els cacauets mengívols i els confits de dacsa; on es couen, inflant-se, les coques d'aire i es dauren els minjos, humils
qu'amanega en flor, Qu'es cuant está millor. En cuant al òrdi y dacseta Ségala mitj granadeta. Un prá nòu cada añ deus fer Y

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »