 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb dacsa |
Freqüència total: 91 |
CTILC1 |
| un gran llorer, l'esguard encalat entre les branques, desfeia granets de | dacsa | que una gallina de plomes d'or bequejava amb nerviosa golafreria. De | | atzavara, bacora, carabassa, carxofa, cascall, cotó, encanària, espinacs, | dacsa | , garrofa, gesmil, llima, taronja, sucre, safanòria, safrà, sorolla, | | amb la vocal següent: màxim, examen, fixar, Uxó, acció, acceptar, cocció, | dacsa | , sacsar. Els diftongs 99. En certs casos la /i\ i la | | /c, t, s, z\; exemples: acció, succés, recta, sacsar, | dacsa | , subjecte, eczema, etc.. En canvi s'escriu /g\ davant | | vegades la cortina ha estat feta de suros de panolla o espigots de | dacsa | o blatdemoro, tallats a trossos iguals i enfilats en cordills, o bé ha | | dels revoltons, per a llur conservació, melons de tot l'any, panolles de | dacsa | , enfilalls de tomàquets i d'altres fruits de l'Horta, que constitueixen | | Después de Tot sants ixen les quatre a la llimosna de la | dacxa | , no sòls per el pòble, sino també per les cases de fòra, portant en | | la llimosna que 'n espècies s' els dona, sent la principal la esmentada | dacxa | . La primera exhibició de les Camareres es el Divèndres Sant en la | | l' arrendament li havíen llevat un bancalet d' hòrta del que trea la | dacsa | pera 'l pa del ivèrn, aixina que la fam els trea a solejar, passant | | pòbra viuda en quín desamparo es queda... yo li perdone el mig cafís de | dacsa | qu' en devía, quin remey hi ha". A tots conmogueren estes paráules y | | en compren un atre; se li han posat faldetes, i está com un pà de | daxa | de blanc i groixut, ab les galtes bossudes, la boca badada i ses dos | | de costat. A les tretze. Bòn rap i bòn fege. A les catorze. Bòn pa de | daxa | que m' almorze. A les quinze. Oír, oír, saltar el rogle i pegar a fugir. | | ja que tant voleu saber: de una barsella de | dacsa | cuánts bunyòls es podrán fer? Al Jesuset de les monges, | | de ronyons 1r· Es fa una bullida d'aigo de trencapedra, pèl de | dacsa | i tres ginebrons. Es pren aquesta aigo a tassetes. 2n· | | a tassetes. 2n· Trencapedra, flor de figuera dindi, mostatxo de | dacsa | vermella. Bullir-ho tot i prendre'n s'aigo. 3r· Mostatxo de | | vermella. Bullir-ho tot i prendre'n s'aigo. 3r· Mostatxo de | dacsa | . Bullir-lo deu minuts. Se'n prenen dos tassetes cada dia. 4rt· | | o /g\ + /s\ se representa per /x\ i altres on no (com | dacsa | ). Vocals N'hi ha set en valencià: /a, e, è, i, o | | de pressa berenar berenar esmorzar blat de les Índies blatdindi | dacsa | bocinada mosset mosset borino borinot barrinol burballes | | alternatives lèxiques múltiples, com userda-alfals, blat de moro-panís- | dacsa | , arribar-aplegar, minyó-noi-xic-xicot-al·lot, enguany-aquest any, | | blatdindi; cat. blat de moro, moresc, millot, panís, | dacsa | ; cast. /maíz\; fr. /mays, blé d'Inde\. Zea Mays. | | de forment, paniç, ordi, civada i avena, a dotse diners per cafiç, i per | dacça | , a sis diners, prohivint vendre els dits blats, si no es en l' Almodi. | | d'ordi, de ciuada, d'avena i de paniç, 12 diners; per cascú de | dacça | sis diners i per el mestall d' este blat i de paniç, també sis diners. En | | que va sustituint-se, ocupant els camps que a ell eren destinats la | dacsa | i les hortalisses, així com els tarongers, que donen majors beneficis. | | hectàrees, amb un resultat econòmic excel·lent. 9. La | dacsa | . El seu cultiu està molt esparcit i la producció té importància, ja | | contra la inflamació Boixerola; Coronela; Canya (rizomes); | Dacsa | (el pèl); Gram (rizomes); Llima; Rabet de gat; Morella roquera. Malva | | Boixerola, Borrages, Bedoll, Bruguera; Canya, Cards, Cama-roja, Ceba; | Dacsa | , Dauradella; Espàrrec, Equiset, Encisam; Freixe; Gram, Ginebre, Ginesta; | | expulsió de pedres o cálculs Api, Arenària; Bold, Boixerola; | Dacsa | (pèl); Fesols (beines); Herba foradada; Olivarda; Sarsaparrella, | | Olivera; Saüc; Trigonella; Xalapa. Refrescants Cirera; | Dacsa | ; Encisam, Esbarzer; Llima; Morella roquera, Magrana; Sanguinària, | | davant l'espècul de l'otorrinòleg: Flors de malva, flors de saüc i pèl de | dacsa | , per a prendre-ho begut; sàlvia, frígola i plantatge, per a glopejar. La | | diuen càlculs biliars mestallareu la: Boixerola, l'arenària i el pèl de | dacsa | amb la familiar camamilla. Igualment per a altres causes semblants us | | arrels de genciana, fulles de sàlvia, peduncles de cirera i pèl de | dacsa | . O, segons dispongau d'unes i altres, després de consultar les fitxes de | | podríem dir amb allò de blat de moro que altres diuen per nomenar la | dacsa | , si vinguera el cas. Hem deixat el darrer de tots aquest. Altre amic | | classe de farina desde Pascua hasta Totsants en que escomença 'l pa de | dacsa | , que aixina com servix pera l' alimentació, quant está dur podría | | 's consumix ya tant com antigament, sense ducte per ser pijor que 'l de | dacsa | . Ben tapats els pans ab el mandil, es guarden en la saranda que 's | | que 'n Callosa dihuen minjo, es una coca de farina de | dacsa | ab òli per damunt y un troçet de mèlva ó una anjoveta, que 's porta á | | que les fa consistix en que no ixquen granilloses. La sémola es fa molent | dacsa | , pero deixant la mòla gròssa, y sense separarli 'l segó, es meçcla en los | | per orde d' importancia, son: la pansa, les mel·les, garròfes, òli, | dacsa | , blat, etc.. En el cultiu que més es miren es en el de la dacsa: este | | òli, dacsa, blat, etc.. En el cultiu que més es miren es en el de la | dacsa | : este es verdaderament intensiu, sent famós per el desenroll que alcançen | | ó siga el jornal complet en mig día de treball. Después de cavada la | dacsa | , ya no 's tòca hasta que la planta, per posarse les fulles un pòch | | el raim, han plegat les figues, están acabant d' escapsar la | dacsa | , y de olives no hi ha cullita, per falta de plujes en l' ivèrn últim; | | en la monda de la primera secsió de la sequia se'ls paga en farina de | dacsa | remolta? ¿Es sert que en cantitat de 200 barselles la portá al | | perqu'el pá no l'ha tastat, á no ser algun rosegonet del de mala | dacsa | . Doneuli eixe pá que li falta; voreu despues com ya no vòl els | | sens dubte diversos, són quatre pilars de la cultura occidental; la | dacsa | o blat de moro i el cacauet, que havien de revolucionar l'economia | | cultura mai no és segur. Durant un segle es va creure fermament que la | dacsa | o blat de moro havia estat creada a partir de l'encreuament d'espècies | | però no sense un dubte creixent, car podria ésser que, al capdavall, la | dacsa | hagués arribat a Amèrica (no se sap quan ni com) a partir del sud-est | | des del joc aromàtic de les flors masculines i femenines de la | dacsa | a través de la vistosa "cabellera", els espurnejants aparellaments | | calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de | dacsa | barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries. A | | i trobe que encara queda alguna pasterada de segó i mitja barcella de | dacsa | ". La dona dormia. Ell es va arreglar una ascètica berena: un pa moreno, | | la cova de flames on es torren els cacauets mengívols i els confits de | dacsa | ; on es couen, inflant-se, les coques d'aire i es dauren els minjos, humils | | qu'amanega en flor, Qu'es cuant está millor. En cuant al òrdi y | dacseta | Ségala mitj granadeta. Un prá nòu cada añ deus fer Y |
|
