Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un gran llorer, l'esguard encalat entre les branques, desfeia granets de	dacsa	que una gallina de plomes d'or bequejava amb nerviosa golafreria. De
atzavara, bacora, carabassa, carxofa, cascall, cotó, encanària, espinacs,	dacsa	, garrofa, gesmil, llima, taronja, sucre, safanòria, safrà, sorolla,
amb la vocal següent: màxim, examen, fixar, Uxó, acció, acceptar, cocció,	dacsa	, sacsar. Els diftongs 99. En certs casos la /i\ i la
/c, t, s, z\; exemples: acció, succés, recta, sacsar,	dacsa	, subjecte, eczema, etc.. En canvi s'escriu /g\ davant
vegades la cortina ha estat feta de suros de panolla o espigots de	dacsa	o blatdemoro, tallats a trossos iguals i enfilats en cordills, o bé ha
dels revoltons, per a llur conservació, melons de tot l'any, panolles de	dacsa	, enfilalls de tomàquets i d'altres fruits de l'Horta, que constitueixen
Después de Tot sants ixen les quatre a la llimosna de la	dacxa	, no sòls per el pòble, sino també per les cases de fòra, portant en
la llimosna que 'n espècies s' els dona, sent la principal la esmentada	dacxa	. La primera exhibició de les Camareres es el Divèndres Sant en la
l' arrendament li havíen llevat un bancalet d' hòrta del que trea la	dacsa	pera 'l pa del ivèrn, aixina que la fam els trea a solejar, passant
pòbra viuda en quín desamparo es queda... yo li perdone el mig cafís de	dacsa	qu' en devía, quin remey hi ha". A tots conmogueren estes paráules y
en compren un atre; se li han posat faldetes, i está com un pà de	daxa	de blanc i groixut, ab les galtes bossudes, la boca badada i ses dos
de costat. A les tretze. Bòn rap i bòn fege. A les catorze. Bòn pa de	daxa	que m' almorze. A les quinze. Oír, oír, saltar el rogle i pegar a fugir.
ja que tant voleu saber: de una barsella de	dacsa	cuánts bunyòls es podrán fer? Al Jesuset de les monges,
de ronyons 1r· Es fa una bullida d'aigo de trencapedra, pèl de	dacsa	i tres ginebrons. Es pren aquesta aigo a tassetes. 2n·
a tassetes. 2n· Trencapedra, flor de figuera dindi, mostatxo de	dacsa	vermella. Bullir-ho tot i prendre'n s'aigo. 3r· Mostatxo de
vermella. Bullir-ho tot i prendre'n s'aigo. 3r· Mostatxo de	dacsa	. Bullir-lo deu minuts. Se'n prenen dos tassetes cada dia. 4rt·
o /g\ + /s\ se representa per /x\ i altres on no (com	dacsa	). Vocals N'hi ha set en valencià: /a, e, è, i, o
de pressa berenar berenar esmorzar blat de les Índies blatdindi	dacsa	bocinada mosset mosset borino borinot barrinol burballes
alternatives lèxiques múltiples, com userda-alfals, blat de moro-panís-	dacsa	, arribar-aplegar, minyó-noi-xic-xicot-al·lot, enguany-aquest any,
blatdindi; cat. blat de moro, moresc, millot, panís,	dacsa	; cast. /maíz\; fr. /mays, blé d'Inde\. Zea Mays.
de forment, paniç, ordi, civada i avena, a dotse diners per cafiç, i per	dacça	, a sis diners, prohivint vendre els dits blats, si no es en l' Almodi.
d'ordi, de ciuada, d'avena i de paniç, 12 diners; per cascú de	dacça	sis diners i per el mestall d' este blat i de paniç, també sis diners. En
que va sustituint-se, ocupant els camps que a ell eren destinats la	dacsa	i les hortalisses, així com els tarongers, que donen majors beneficis.
hectàrees, amb un resultat econòmic excel·lent. 9. La	dacsa	. El seu cultiu està molt esparcit i la producció té importància, ja
contra la inflamació Boixerola; Coronela; Canya (rizomes);	Dacsa	(el pèl); Gram (rizomes); Llima; Rabet de gat; Morella roquera. Malva
Boixerola, Borrages, Bedoll, Bruguera; Canya, Cards, Cama-roja, Ceba;	Dacsa	, Dauradella; Espàrrec, Equiset, Encisam; Freixe; Gram, Ginebre, Ginesta;
expulsió de pedres o cálculs Api, Arenària; Bold, Boixerola;	Dacsa	(pèl); Fesols (beines); Herba foradada; Olivarda; Sarsaparrella,
Olivera; Saüc; Trigonella; Xalapa. Refrescants Cirera;	Dacsa	; Encisam, Esbarzer; Llima; Morella roquera, Magrana; Sanguinària,
davant l'espècul de l'otorrinòleg: Flors de malva, flors de saüc i pèl de	dacsa	, per a prendre-ho begut; sàlvia, frígola i plantatge, per a glopejar. La
diuen càlculs biliars mestallareu la: Boixerola, l'arenària i el pèl de	dacsa	amb la familiar camamilla. Igualment per a altres causes semblants us
arrels de genciana, fulles de sàlvia, peduncles de cirera i pèl de	dacsa	. O, segons dispongau d'unes i altres, després de consultar les fitxes de
podríem dir amb allò de blat de moro que altres diuen per nomenar la	dacsa	, si vinguera el cas. Hem deixat el darrer de tots aquest. Altre amic
classe de farina desde Pascua hasta Totsants en que escomença 'l pa de	dacsa	, que aixina com servix pera l' alimentació, quant está dur podría
's consumix ya tant com antigament, sense ducte per ser pijor que 'l de	dacsa	. Ben tapats els pans ab el mandil, es guarden en la saranda que 's
que 'n Callosa dihuen minjo, es una coca de farina de	dacsa	ab òli per damunt y un troçet de mèlva ó una anjoveta, que 's porta á
que les fa consistix en que no ixquen granilloses. La sémola es fa molent	dacsa	, pero deixant la mòla gròssa, y sense separarli 'l segó, es meçcla en los
per orde d' importancia, son: la pansa, les mel·les, garròfes, òli,	dacsa	, blat, etc.. En el cultiu que més es miren es en el de la dacsa: este
òli, dacsa, blat, etc.. En el cultiu que més es miren es en el de la	dacsa	: este es verdaderament intensiu, sent famós per el desenroll que alcançen
ó siga el jornal complet en mig día de treball. Después de cavada la	dacsa	, ya no 's tòca hasta que la planta, per posarse les fulles un pòch
el raim, han plegat les figues, están acabant d' escapsar la	dacsa	, y de olives no hi ha cullita, per falta de plujes en l' ivèrn últim;
en la monda de la primera secsió de la sequia se'ls paga en farina de	dacsa	remolta? ¿Es sert que en cantitat de 200 barselles la portá al
perqu'el pá no l'ha tastat, á no ser algun rosegonet del de mala	dacsa	. Doneuli eixe pá que li falta; voreu despues com ya no vòl els
sens dubte diversos, són quatre pilars de la cultura occidental; la	dacsa	o blat de moro i el cacauet, que havien de revolucionar l'economia
cultura mai no és segur. Durant un segle es va creure fermament que la	dacsa	o blat de moro havia estat creada a partir de l'encreuament d'espècies
però no sense un dubte creixent, car podria ésser que, al capdavall, la	dacsa	hagués arribat a Amèrica (no se sap quan ni com) a partir del sud-est
des del joc aromàtic de les flors masculines i femenines de la	dacsa	a través de la vistosa "cabellera", els espurnejants aparellaments
calfàs de valent, les tomateres, el pebre, les creïlleres i una poca de	dacsa	barrejada de llegums per fer ferratge per a les tres cavalleries. A
i trobe que encara queda alguna pasterada de segó i mitja barcella de	dacsa	". La dona dormia. Ell es va arreglar una ascètica berena: un pa moreno,
la cova de flames on es torren els cacauets mengívols i els confits de	dacsa	; on es couen, inflant-se, les coques d'aire i es dauren els minjos, humils
qu'amanega en flor, Qu'es cuant está millor. En cuant al òrdi y	dacseta	Ségala mitj granadeta. Un prá nòu cada añ deus fer Y

Pàgina 1 (de 2)

50 següents