DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
dalt M 87 oc.
dalt PO 12589 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb dalt Freqüència total:  12676 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

fons, allí on començava el pla formant una mena de replaça, vivia Mila. A dalt, al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava invisible, però
notà una lleu flaquesa als genolls. Va transcórrer un brevíssim moment. A dalt al pis es sentí com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns
En aquell moment aparegué davant d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el seu
que ton pare et pegarà, que ton pare et pegarà... A dalt, cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta
alegries. De sobte, ell s'apartà una mica i escoltà, esverat. A dalt al pis es sentien passos i, de seguida, es sentí la veu de la mare que
jugaven al seu entorn; hi passaven per sota corrents i s'enfilaven fins a dalt de l'alt caixó; també a vegades, arriant-se a través de la petita
a vegades, arriant-se a través de la petita obertura oberta a part de dalt, s'amagaven a dintre. El sòl del carro, a l'interior, era recobert amb
amb palla, i els infants n'hi afegiren encara per poder-se tirar des de dalt sense perill. Després, per sortir, ho feien ajudant-se els uns als
ajudant-se els uns als altres, fins a l'últim, que ho feia ajudat des de dalt. Aquell dissabte, en fosquejar, quan els petits estaven més lliurats a
un combat terrible. Parlava en veu baixa perquè ell no la sentís des de dalt, perquè ell no s'adonés del que passava. La seva mà freda i esquelètica
d'angoixa el cor de la mare. Parlaven de tombar la porta... Tino Costa a dalt s'estava, entretant, assegut al vell seient que tenia a la seva estança;
havia succeït, i el seu cor s'emplenà de compassió per ella. "No és a dalt?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho, malgrat que ho
tant d'horror, que cada vegada n'havia d'interrompre la lectura. Allà dalt, a la ciutat alta, es celebraven encara festes: de temps en temps
el retingué per la màniga. —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de dalt a baix, indecís. Movia el cos endavant i endarrera, amb un moviment de
Guanyà la porta i, ja a fora, aixecà la mirada cercant el cel; a dalt, per damunt de les teulades, molt alta, descobrí una estrella que
Manuel del Santo entrà a casa, la criada li digué que Candaina estava a dalt al pis, esperant-lo de feia ja estona. Al padrí de Mila, al primer moment,
se sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. Dalt brillaven les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del
gairebé sepultat, jeia el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja dalt al cim, va aturar-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes
El silenci tornava a estendre's, i era un silenci profund, penetrant, i a dalt les estrelles giraven silenciosament. El tornà a cridar: —Tinet, fill
havia buscat durant tants dies; la té amagada sota el coixí. A la part de dalt de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a
i llarguíssims crepuscles; les muntanyes continuen dreçades a la part de dalt, protegint-la contra els vents del nord i les mestralades. Santa Maria
de Gràcia: vestit masculí, pistola, gorra amb "galteres" cordades a dalt, cabellera llarga i aire descarat. A la tarda plovia i, sota el cel de
a elfs, condensacions de llum argentada. De tant en tant un pinsà xiula dalt d'un castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra
les tiges segades de les falgueres. Una mallerenga insisteix, insisteix, dalt del noguer. Llegeixo biografies de Nelson i Walter Scott. Aquesta darrera
abril. Divendres Sant. He alçat els ulls a la Creu de Matagalls, nua dalt la muntanya que ja pren un to d'ametista, enllà del verd tendre de les
ha l'espai nu. Aquest matí he vist cantar un cucut, a unes cent passes, dalt d'un castanyer. Compassadament amb el cant, inclinava el cos i movia les
paraula, perquè el vòmit li ho ha impedit. D'altra banda, tots dos són dalt de la darrera llitera, a cinc metres sobre el terra, car la cel·la és
repenja, cedeix una mica cap enfora, com si els suports fossin podrits. Dalt, el corredor que segueix s'escampa en dos passadissos més estrets on
—No tan naturalment. Només hi havia dos oficials, a la casa. Un d'ells és dalt i l'altre sembla que ha sofert un accident. D'on sortiu, vós? —Sempre
cap al carreró, on diuen que ha caigut un dels nostres herois... De dalt, algú que treu el cap per la barana diu: —Comissari! Comissari! —Ara
com per assegurar-se'n. —Sí. —És estrany —diu—. Torneu a pujar dalt i espereu que obrin les oficines. —A dalt hi havia dos homes que m'han
estrany —diu—. Torneu a pujar dalt i espereu que obrin les oficines. —A dalt hi havia dos homes que m'han dit que parlés amb ell... —És estrany
la mare. —A l'oficina, això. Nosaltres no sabem res. Apa, aneu cap a dalt. Aquí, no hi heu de fer res. L'acompanya fins al peu de les escales, on
altre. —Ah! —Què fas, aquí? T'has perdut? —Aquest parell que treballen dalt m'han enredat. M'han dit que trobaria el fosser major aquí baix i resulta
tampoc no ho saben. Acaben de pujar les escales i emergeixen a la llum de dalt, on ell pot veure bé per primera vegada el seu interlocutor, un home de
Sota hi ha l'altra fossa, no tan profunda però més extensa que les de dalt i on els ossos són repartits en dues pileres entre les quals es veuen dos
sota la pluja que els regalima per la cara i al llarg dels impermeables. Dalt, s'aturen un moment a contemplar els dos funcionaris impertèrrits que van
sorollosa que es prem cap a la banda del fons, on es veuen tres taules dalt d'unes breus plataformes de fusta corcada. Només en una d'elles hi ha
res... L'altre el mira amb un esguard suficient i culte que el mesura de dalt a baix, i aleshores condescendeix a explicar: —Només és una primera
jo —afegeix. —També sou professora, doncs? —Evidentment. Ell la mira de dalt a baix, reposa la mirada en el seu ventre llis. —I no esteu prenyada? —Si
escopeta. L'home duu tota una faixa de cartutxos que li creua el pit de dalt a baix, diagonalment. —Què us penseu que feu? —els pregunta amb una
i torna a inclinar-se sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut dalt el marge, on cargola una cigarreta tot observant-los, silenciós i
per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de dalt, però ells tomben cap al fons, on hi ha una porteta que obre en un
les escales de quatre en quatre i, panteixant, desemboca al replà de dalt, des d'on, arraulit al llindar de la porta, examina les dues
inicia el gest d'apoderar-se'n. —És secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador i lent. —I l'uniforme? —Acabo d'ingressar. Voluntari
... Ella se li gira més, li somriu i, per primer cop, l'examina bé, de dalt a baix. —Ets simpàtic —fa—. De veritat, tu. No com aquests. Per
però jo m'he pogut escapar. L'home el mira, reprovador: —Heu passat per dalt, doncs? —Sí. —Quina imprudència! —No podeu fer res per escatar-les?
d'una banda a l'altra, llevat d'un d'ells que acompanya a la porta de dalt una dona coixa, la darrera compradora; li parla amb vehemència, com si
Sortiré sol, doncs. —Com? Per aquí, sense vehicle no es pot passar. —Per dalt... —comença, però aleshores veu que l'uniformat que acompanyava la coixa
la seva boca i per així fer mou el seu llavi inferior però no el de dalt, el bes és palpitant. Quan una noia toca el llavi del seu amant amb la

  Pàgina 1 (de 254) 50 següents »