×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb dalt |
Freqüència total: 12676 |
CTILC1 |
| fons, allí on començava el pla formant una mena de replaça, vivia Mila. A | dalt | , al capdamunt del carrer, s'obria la plaça, que quedava invisible, però | | notà una lleu flaquesa als genolls. Va transcórrer un brevíssim moment. A | dalt | al pis es sentí com enretiraven una cadira. Es perceberen després uns | | En aquell moment aparegué davant d'ella el seu padrí. El cel, a | dalt | al carrer, s'havia anat cobrint d'ombres. Si no hagués arribat el seu | | que ton pare et pegarà, que ton pare et pegarà... A | dalt | , cap al fons del carrer, a la plaça, s'alçava la resplendor d'una alta | | alegries. De sobte, ell s'apartà una mica i escoltà, esverat. A | dalt | al pis es sentien passos i, de seguida, es sentí la veu de la mare que | | jugaven al seu entorn; hi passaven per sota corrents i s'enfilaven fins a | dalt | de l'alt caixó; també a vegades, arriant-se a través de la petita | | a vegades, arriant-se a través de la petita obertura oberta a part de | dalt | , s'amagaven a dintre. El sòl del carro, a l'interior, era recobert amb | | amb palla, i els infants n'hi afegiren encara per poder-se tirar des de | dalt | sense perill. Després, per sortir, ho feien ajudant-se els uns als | | ajudant-se els uns als altres, fins a l'últim, que ho feia ajudat des de | dalt | . Aquell dissabte, en fosquejar, quan els petits estaven més lliurats a | | un combat terrible. Parlava en veu baixa perquè ell no la sentís des de | dalt | , perquè ell no s'adonés del que passava. La seva mà freda i esquelètica | | d'angoixa el cor de la mare. Parlaven de tombar la porta... Tino Costa a | dalt | s'estava, entretant, assegut al vell seient que tenia a la seva estança; | | havia succeït, i el seu cor s'emplenà de compassió per ella. "No és a | dalt | ?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho, malgrat que ho | | tant d'horror, que cada vegada n'havia d'interrompre la lectura. Allà | dalt | , a la ciutat alta, es celebraven encara festes: de temps en temps | | el retingué per la màniga. —Deixa-la! L'embriac el mirà un moment de | dalt | a baix, indecís. Movia el cos endavant i endarrera, amb un moviment de | | Guanyà la porta i, ja a fora, aixecà la mirada cercant el cel; a | dalt | , per damunt de les teulades, molt alta, descobrí una estrella que | | Manuel del Santo entrà a casa, la criada li digué que Candaina estava a | dalt | al pis, esperant-lo de feia ja estona. Al padrí de Mila, al primer moment, | | se sent la remor suau dels seus passos sobre la terra. Caminà un tros. | Dalt | brillaven les estrelles. I la nit —aquesta nit en què anava en busca del | | gairebé sepultat, jeia el cadàver d'ell horriblement mutilat. La mare, ja | dalt | al cim, va aturar-se. A penes refeta del seu esvaniment, a penes | | El silenci tornava a estendre's, i era un silenci profund, penetrant, i a | dalt | les estrelles giraven silenciosament. El tornà a cridar: —Tinet, fill | | havia buscat durant tants dies; la té amagada sota el coixí. A la part de | dalt | de la finestra hi ha un gros clau, que en temps antic servia per a | | i llarguíssims crepuscles; les muntanyes continuen dreçades a la part de | dalt | , protegint-la contra els vents del nord i les mestralades. Santa Maria | | de Gràcia: vestit masculí, pistola, gorra amb "galteres" cordades a | dalt | , cabellera llarga i aire descarat. A la tarda plovia i, sota el cel de | | a elfs, condensacions de llum argentada. De tant en tant un pinsà xiula | dalt | d'un castanyer nu, o bé s'alça una cadernera pintada, miniada, lletra | | les tiges segades de les falgueres. Una mallerenga insisteix, insisteix, | dalt | del noguer. Llegeixo biografies de Nelson i Walter Scott. Aquesta darrera | | abril. Divendres Sant. He alçat els ulls a la Creu de Matagalls, nua | dalt | la muntanya que ja pren un to d'ametista, enllà del verd tendre de les | | ha l'espai nu. Aquest matí he vist cantar un cucut, a unes cent passes, | dalt | d'un castanyer. Compassadament amb el cant, inclinava el cos i movia les | | paraula, perquè el vòmit li ho ha impedit. D'altra banda, tots dos són | dalt | de la darrera llitera, a cinc metres sobre el terra, car la cel·la és | | repenja, cedeix una mica cap enfora, com si els suports fossin podrits. | Dalt | , el corredor que segueix s'escampa en dos passadissos més estrets on | | —No tan naturalment. Només hi havia dos oficials, a la casa. Un d'ells és | dalt | i l'altre sembla que ha sofert un accident. D'on sortiu, vós? —Sempre | | cap al carreró, on diuen que ha caigut un dels nostres herois... De | dalt | , algú que treu el cap per la barana diu: —Comissari! Comissari! —Ara | | com per assegurar-se'n. —Sí. —És estrany —diu—. Torneu a pujar | dalt | i espereu que obrin les oficines. —A dalt hi havia dos homes que m'han | | estrany —diu—. Torneu a pujar dalt i espereu que obrin les oficines. —A | dalt | hi havia dos homes que m'han dit que parlés amb ell... —És estrany | | la mare. —A l'oficina, això. Nosaltres no sabem res. Apa, aneu cap a | dalt | . Aquí, no hi heu de fer res. L'acompanya fins al peu de les escales, on | | altre. —Ah! —Què fas, aquí? T'has perdut? —Aquest parell que treballen | dalt | m'han enredat. M'han dit que trobaria el fosser major aquí baix i resulta | | tampoc no ho saben. Acaben de pujar les escales i emergeixen a la llum de | dalt | , on ell pot veure bé per primera vegada el seu interlocutor, un home de | | Sota hi ha l'altra fossa, no tan profunda però més extensa que les de | dalt | i on els ossos són repartits en dues pileres entre les quals es veuen dos | | sota la pluja que els regalima per la cara i al llarg dels impermeables. | Dalt | , s'aturen un moment a contemplar els dos funcionaris impertèrrits que van | | sorollosa que es prem cap a la banda del fons, on es veuen tres taules | dalt | d'unes breus plataformes de fusta corcada. Només en una d'elles hi ha | | res... L'altre el mira amb un esguard suficient i culte que el mesura de | dalt | a baix, i aleshores condescendeix a explicar: —Només és una primera | | jo —afegeix. —També sou professora, doncs? —Evidentment. Ell la mira de | dalt | a baix, reposa la mirada en el seu ventre llis. —I no esteu prenyada? —Si | | escopeta. L'home duu tota una faixa de cartutxos que li creua el pit de | dalt | a baix, diagonalment. —Què us penseu que feu? —els pregunta amb una | | i torna a inclinar-se sobre la pols del camí. L'uniformat s'ha assegut | dalt | el marge, on cargola una cigarreta tot observant-los, silenciós i | | per un ciri llarg que crema al capdamunt de la barana que mena al pis de | dalt | , però ells tomben cap al fons, on hi ha una porteta que obre en un | | les escales de quatre en quatre i, panteixant, desemboca al replà de | dalt | , des d'on, arraulit al llindar de la porta, examina les dues | | inicia el gest d'apoderar-se'n. —És secret —diu. L'altre el mira de | dalt | a baix, escrutador i lent. —I l'uniforme? —Acabo d'ingressar. Voluntari | | ... Ella se li gira més, li somriu i, per primer cop, l'examina bé, de | dalt | a baix. —Ets simpàtic —fa—. De veritat, tu. No com aquests. Per | | però jo m'he pogut escapar. L'home el mira, reprovador: —Heu passat per | dalt | , doncs? —Sí. —Quina imprudència! —No podeu fer res per escatar-les? | | d'una banda a l'altra, llevat d'un d'ells que acompanya a la porta de | dalt | una dona coixa, la darrera compradora; li parla amb vehemència, com si | | Sortiré sol, doncs. —Com? Per aquí, sense vehicle no es pot passar. —Per | dalt | ... —comença, però aleshores veu que l'uniformat que acompanyava la coixa | | la seva boca i per així fer mou el seu llavi inferior però no el de | dalt | , el bes és palpitant. Quan una noia toca el llavi del seu amant amb la |
|