Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb una fulla de parra sostinguda per un cinyell de ràfia... Llamps i	damnació	! Tu mateix vas ser testimoni del canvi que va sofrir la nostra naturalesa
de pànic i ha fugit com un llamp, perseguit per Caín que ha cridat:)]	Damnació	! Eva. Caín, fill meu!... Caín! Nara. Caín!
propòsits, per tal que amb crims, reduplicats, estibi	damnacions	al seu damunt, quan cerqui mal als altres, i vegi amb iracúndia
de la Pau ja deslligada de les angúnies del pecat, de la temença de	damnació	. Era l'obra madurada del Verb, el prodigi de la Redempció acomplida, el
bell antuvi us han deixat exhaust. Diríeu que heu caigut en un paratge de	damnació	, en un món apocalíptic, del qual no hi ha esperança d'eixir mai més.
mirada hagués estat d'esfereïment per les visions dels horrors de la	damnació	futura albirades des del llindar d'ultratomba. Després, bo i mirant les
ició). Ex. aprovar, aprovació; avaluar, avaluació; damnar,	damnació	; dissimular, dissimulació; destinar, destinació; evacuar, evacuació;
i els que viuen sota llur domini són més dignes de llàstima que de	damnació	. Una altra forma, menys coneguda, d'alliberació de l'enveja és la
i 74). I fixem-nos que insisteix dues vegades en aquest motiu de	damnació	. Abans —versos 25 i 26— el comte Arnau havia recomanat
no s'oblidaran que cal pagar bé els mossos o dir-nos que la causa de la	damnació	són les soldades mal pagades. Aquest sentit rígid i terrible de la
d'altres espectres i de gossos i llops famolencs; la causa de la seva	damnació	mai no és prou clara ni definida. És, en el fons, Wotan que encara
majoria de les vegades indirecta. El nostre aparegut deu la causa de la	damnació	a les soldades mal pagades. I heus aquí una de les circumstàncies menys
li ha donat vida i categoria. Nascuda la cançó per cantar l'esfereïdora	damnació	d'un personatge que no pagà els mossos, per la necessitat sentida per
que el Caçador i el Comte tenen tots dos, però no a les causes de llur	damnació	. Per això, a voltes, en ésser preguntat sobre les aparicions d'Arnau
gra, o senzillament no els pagà. Aquesta fou, diuen, la causa de la seva	damnació	. Del frau de la mesura rasa tenim aquestes variants de la cançó
més amunt, no figura l'abadessa; en canvi, si pregunteu les causes de la	damnació	del comte, tothom us dirá que fou deguda a "allò de les soldades" o a
El fet essencial és l'aparegut voltat de foc i les causes de la seva	damnació	; tota la resta és circumstancial. La cançó es difon fàcilment i
pertot arreu, i cadascun d'ells porta la causa ben determinada de la seva	damnació	: la d'Arnau foren unes soldades mal pagades. Heus aquí ja formada la
Pagès és presentar un Arnau vivent i dotat d'una profunda humanitat; la	damnació	té aquí un sentit distint del tradicional, perquè Arnau es damna per un
i de donar-nos un Arnau vivent. Per altra banda, res no se'ns diu de la	damnació	de la seva ànima. Arnau té el seu castell a prop del mar. Obliga
amb la terra en un panteisme radical, comporta, per llarg, la pròpia	damnació	: © © © © © © ©. Arnau corre amb l'estimada als braços, atent al
ens diu contínuament en el poema i en certes cartes que la	damnació	del comte ve motivada per haver mancat, amb el seu egoisme, a la llei
món, plena de vida, una veu encara viva i actuant, la que desfaci la	damnació	. I si el poble vestí entorn dels seus actes pecaminosos, de la seva ànima
seus actes pecaminosos, de la seva ànima eixuta i egoista, una cançó de	damnació	, és natural que sigui el mateix poble —la pastora anònima— qui la
concepció emmarca la figura dolorosa de l'ànima a través de la seva	damnació	. Arnau cerca la font d'on surt la veritat, i les bruixes li diuen que el
que segueix Arnau és vertiginós, i el desenllaç fatal obliga Arnau a la	damnació	, sense redempció possible. En la segona (del cant setè al final) apareix
També devindrà una maquinària inútil, una llosa de plom, i mereixerà les	damnacions	que avui dirigeixen, els partidaris de la nova revolució comunista, a la
Déu deixa que el pecat produeixi el seu resultat natural just, que és la	damnació	del pecador i la manifestació en ell de la justícia divina, un bé que és
preferència. Emperò deu resultar ja absolutament impossible llençar una	damnació	d'eterna incapacitació als Municipis per a gestionar serveis —¿per què,
de parelles, dit de societat, estimulador de passions desordenades. La	damnació	és més forta, si es tracta de balls (com p. e. els públics de Carnaval)
i d'escrits de gran bellesa. Als estaments poderosos, la temor de la	damnació	eterna els excita la caritat, produint innombrables fundacions,
la joia de la benaurança i una mica del dolor de la privació, que és la	damnació	. La plenitud que trobem en les criatures pertany a la realitat de l'ésser
que és una espècie d'hipnosi del mal. Els conceptes de pecat, sofriment,	damnació	, càstig, la justícia de Déu, la retribució, la fi del món, etc., són coses
orgull tan gran i tan enravenat que escolleix l'absoluta misèria de la	damnació	abans d'acceptar la felicitat de les mans de Déu i, per tant, reconèixer
i mort; llurs categories són victòria i derrota, amor i odi, redempció i	damnació	; llur lògica es mesura en la gramàtica d'una comunicació falsejada i en
sinó una realitat creadora. És l'ànima la que pot donar sentit a la	damnació	i a la salvació i, per tant, és ella l'espill en què el nostre Comte
i la barba crescuda, accentua son origen israelita i evidencia més la	damnació	que el Déu d'Abraham pronuncià contra sos germans. Les arrugues han
l'arrossega dins el pou de la mort i qui sap si de la desesperació i la	damnació	eternes. El pou, que segons sant Agustí també significava el pecat i la
pel pecador, en los butxins de la seva ánima, y en los instruments de sa	damnació	. Fugiune, estimats cristians; no tan sols havèu d' estar alerta pera no
monjo l'amador; l'haver-te vist una vegada per ell és dol i	damnació	.— Mes ella mira les estrelles, goig de l'obscura immensitat, i
guardant son odi d'enemic als plebeus, esdevindrien vostres vots	damnació	per a vosaltres? Devíeu dir, que si sos fets valiosos eren dignes
que no sabeu ni el Parenostre... Persegueix als responsables de la seva	damnació	. Tal feríem nosaltres amb qui heretant un gros patrimoni, s'hagués
massa modèstia i un judici incert del que són els nobles en estat de	damnació	. Feu el que us mano. [(Es retira deixant amb la paraula a la boca al
a les normes de l'Institut d'Estudis Catalans. Fant. Per la mia	dampnació	! Això mai, damisel·la! Prefereixo parlar-vos com la vella governanta, tal
entre la espasa y la oliva, entre la vida y lo cel y los suplicis y la	damnació	eterna... Alguns paisans. Abans la mort que la esclavitut. Lo
sa honra perduda salvant á son espós. Donya Joana." Ella també!	Damnació	! Correu, capitá, sortiu! Correu! pot sé 'ls trobaréu encara per los
(Ix Polònius.)] Rancior de mon crim! Del cel la senten, car té damunt la	damnació	primera... és la mort d'un germà. M'és impossible fê oració; car, si
! ¿No és mon deure de consciència que amb mon braç el pagui? i ¿no hi ha	damnació	per a qui deixi a aqueix càncer humà fer més maleses? Horaci
Julia. Això no, Marcel! Marcel. Oh! desgràcia!	Damnació	! Parla! parla! Vomita tota l'infàmia! De quan ençá que ets d'ell?
després d'haver sortit a bordar una ombra. Spizzi: No, és la	damnació	de les paraules que no deixo de repetir des de fa dos anys, amb els

Pàgina 1 (de 2)

50 següents