Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el Caos i li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per	damunt	o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la
cedir ni un bri de la seva alta independència i està, en últim terme, per	damunt	de l'intel·ligent engranatge armat i manipulat pel seu sagaç
ullada. Els mortals aprecien també el marbre, encara que no tant, i per	damunt	de tot valoren el platí, abans menyspreat, per la seva falsa aparença
cames de vella. Allí no hi haurà mai més primavera, el repòs de la tarda	damunt	els sembrats. No hi haurà sembrats. Cada cosa té el seu preu, que els
junt amb Hefaistos, deixaven el culpable. Cada matí, una àguila planava	damunt	el reu, s'abatia després sobre el malaurat i li rosegava el fetge. Aquest
coneixença de la nostra radical extinció, la gran massa de pedra dura	damunt	el cim, amb una tal fermesa, un equilibri tan estable, que el roc ominós
alça muntanyes d'ones contra l'espant dels mariners. Nosaltres reposem	damunt	els cims de l'aigua enfurida, i la blancor de l'escuma desvetlla als
a l'agitació i a la immundícia de les serps que s'arremolinen sense treva	damunt	el crani, com tampoc als ullals com de senglar i a les mans o urpes
de flors, on troben la mort. Les Sirenes se'ls mengen i s'asseuen després	damunt	els blancs ossos. N'hi ha, es diu, a milers. Des d'aquests incòmodes
per la Nit, serventes d'Hades, van i vénen entre els combatents, o volen	damunt	ells, i s'acarnissen amb els ferits i els morts, esdevinguts cadàvers per
d'elles, sense límits. Amb les dents llargues i blanques, s'abaten	damunt	els cossos dels caiguts, dels qui elles promouen el sacrifici, i els
Arístocles a Euforió, aquell dia força entremaliat. "Vola sempre	damunt	el teu cap, per enterbolir-te la intel·ligència i l'esperit. Una vegada
volen com voltors, més ràpides que el més veloç dels vents, i s'abaten	damunt	les seves víctimes, les destrossen amb unes llargues urpes i les devoren
gens, però amb una impotent còlera havia d'acceptar-ho. En el seu refugi	damunt	el mar, a frec del rompent, no es beneficiava del normatiu homònim, de
balia, sarà dal ciel recompensada." En aquell precís instant queia	damunt	Dànae —i la cobria— un devessall de pluja d'or, amb dringadissa de moneda
una mort que tots dos pressentien propera. La dona ha creuat els braços	damunt	el pit, inclina amb resignació el cap gairebé fregant l'espatlla dreta,
amb dolcesa la roca on estic encadenada. Després de la victòria de Tiamât	damunt	Anu, el primer campió hostil, Marduk va lluitar amb la pobra grossa
en els quals es canta que una llengua, tallada en la seva última rel,	damunt	la terra negra tremola, murmura i, com acostuma d'agitar-se la cua d'un
un gran artista, per a nosaltres sense nom, va dibuixar i pintar,	damunt	l'ample ventre d'una mena de càntir amb detalls arqueològics ben
sense esperances, estimant com estimo la vida, i el sol, la claror	damunt	els prats fecunds, els camps verds —ai ai, vet aquí que en el trasbals
em consta, un cor pudorós, i s'enutgen. No n'abusis. Que no et caigui al	damunt	, per escarmentar-te, i et malmeti, i a més, pitjor encara, es trenqui,
avui, com a memòria perpètua de tantes desassenyades desgràcies. I, per	damunt	de tot, el record del nostre llunyà coneixement de la llegenda, contada,
a la seva feina. Amb un martell no gaire gros, va afinant amb atenció,	damunt	una enclusa petita, un instrument punxegut, que suposem de ferro. Anys
de l'estupefacció terminal, el teló ja abaixat, lloca censurada, per	damunt	de bàndols, la Ignasieta. "Ximple!", la va renyar, sense ni escoltar-la
Efrem Pedagog. I un recelós silenci es va estendre a poc a poc	damunt	l'atribolada concurrència. El trencava amb valentia, en mesurar, rellotge
vaig entrar al palau trepitjant porpra, amb un íntim esglai vaig caminar	damunt	teixits sumptuosos, i vet aquí que de pressa venia el càstig dels déus",
inescaient i estúpida, però no la puc allunyar. Giravolta com un voltor	damunt	carronyes, damunt la llastimosa despulla que esdevindré, i me n'esborra
però no la puc allunyar. Giravolta com un voltor damunt carronyes,	damunt	la llastimosa despulla que esdevindré, i me n'esborra d'altres, en
un eficaç allunyament escènic. La noia i el noi, tots dos, li queien al	damunt	amb les eines amanides. "No em mateu, sóc la vostra mare", advertia,
desprenia d'ella una força de seguretats que imposava i la col·locava per	damunt	de les altres noies, com si pertanyés a una altra raça. La vella Càndia
esperà que es fes de nit. Quan els darrers sorolls s'hagueren apagat	damunt	del camp —brillaven ja les estrelles— i els contorns de les cases
ell, l'afecte d'un germà gran pels germans més menuts. Sileta havia jugat	damunt	els seus genolls, li deia mano i el petonejava. Ja de més grans,
venia com una dolça apel·lació als seus sentiments d'infant, com per	damunt	d'una vall de mort, un joiós toc de campanes que en l'hivern de la seva
penes; un vestit de ratlles blanques i blaves. Calçava sabateta de color	damunt	la mitja blanca. Els seus cabells eren d'un ros clar i els portava
la feréstega solitud d'aquells paratges. Quan la nit anava tancant-se per	damunt	dels turons, es posava a plorar pensant en Santa Maria i en sa mare i en
altes vares de freixe amb les quals conduïen les bèsties colpejant-les	damunt	del tos. Un d'ells, un minyó d'uns vint anys, fill del pastor major,
d'alliberar-se de la mà del jove pastor. Mila l'acaricià sota les banyes,	damunt	la taca blanca: ho féu suaument i amb temor, gairebé entendrida per la
mare— l'hagués envestida en aquell instant. Jo m'hi hauria llançat al	damunt	agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho veiés, perquè
tots a la sala, el vell Candaina començà a dibuixar figures de dansa	damunt	el trespol deteriorat. Ballava en moviments bruscos, sense deseiximent ni
estona sense moure's, lliurada a aquella sensació, sense pensaments. Per	damunt	de les teulades el cel del capvespre s'enfosquia i sorgien les primeres
capvespre de març Mila del Santo sabia ja per què baixava. El cel, per	damunt	del poble i dels camps, s'obria ample, d'una suavitat vellutada, en
sostinguda a través de la seva ànima. Tota ella defallia. I, per	damunt	de tot, les paraules d'ell li arribaven gairebé com un ressò: no les
que la vegi dreta vora el balcó, mirant com l'ocell es perdia rabent per	damunt	de les teulades. Pels llavis li passava un somriure tan joiós, que fins
devia estar esperant-la a la plaça. I ella no podia sortir perquè al seu	damunt	pesava l'amenaça del pare, segons la mare —també ella, aterrida, li ho
d'efluvis vernals. Les estrelles parpellejaven en l'ample cel, per	damunt	dels carrers oberts, i en la penombra dels portals s'oïen riures de
una confusa i alta cridadissa; per l'indret oposat, cap al fons i per	damunt	de les teulades, la resplendor de noves fogueres enceses en altres
ara devers aquell passat tenebrós. Li semblava sentir el bàrbar puniment	damunt	les seves carns estremides, i la idea del càstig la contagiava d'una
de Glòria no mullà tres vegades els seus cabells; no foren traçats	damunt	d'ell els acostumats exorcismes, ni el sacerdot no alenà tres vegades
el rebost estava ben proveït, i ell, assegut prop d'ella, amb la nena	damunt	els genolls, li parlava de guerres i de perills llunyans. Ella callava bo
s'assegué al pedrís, arraulida en la nit freda d'hivern; doblegà el cap	damunt	els seus genolls i es posà a plorar silenciosament. En aquella hora el

Pàgina 1 (de 767)

50 següents