×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb dardar |
Freqüència total: 36 |
CTILC1 |
—Sortosament —fa, mirant cap al descampat per on els uniformats especials | darden | d'una banda a l'altra, llevat d'un d'ells que acompanya a la porta de | i què puc donar? Ben just si existeixo: de tots els fantasmes que avui | darden | per la ciutat, no n'hi ha cap que sigui tan fantasma com jo. He conegut | veu Adam, segut ran de la porta del seu recer frescós, mentre | dardaven | els raigs del Sol, que era al zenit, encesos, caient | dels pretèrits i supins o de les oracions per passiva, la meva fantasia | dardava | per les ribes del Ter o de l'Onyar, s'esmunyia riu avall en una barca per | en arribant-hi, no gosà pas presentar-se a cap hostal conegut i es posà a | dardar | a la ventura, cercant-ne algun d'amagadot i poc aparroquianat. Cerca i | més se li encongia el cor i més confusió hi havia en el seu pensament. | Darda | que darda d'ací d'allà, feia estaries per no entrar a casa seva. Per dues | li encongia el cor i més confusió hi havia en el seu pensament. Darda que | darda | d'ací d'allà, feia estaries per no entrar a casa seva. Per dues vegades | bagatge a l'hostal que millor et plagui, i jo, mentrestant, em posaré a | dardar | per tots els carrers i places de Palma, a l'hora justa que la ciutat es | el cor i em recorden aquelles mateixes sensacions que vaig trobar tot | dardant | pel Caire, Damasc, Angora, Constantinoble... De sobte, en Paparritx fa | repassada al seu Studebaker. Mentrestant, un pic nosaltres hem | dardat | pels carrers d'Algaida, hem anat a esperar-lo a l'altre cap del poble, en | La processó surt tard i aleshores, per tal d'esperar-la, ens posem a | dardar | pels carrers i places de la vila, l'aspecte de la qual dóna una intensa | frescor dels seus murs. Més us agradarà el poble, encara, si us decidiu a | dardar | pels seus carrers que fan una olor salobrenca de polsina d'ones i un alè | més importants de la gran Balear. Quan arribeu a Pollensa, i, tot | dardant | -hi, us topeu amb algun historiador local o amb alguna persona erudita, el | saltem en terra, ens enfilem per un carrer que va a parar a la Seu, | dardem | per la ciutat, badem, sí, ens plau cordialment de badar mentre anem | ni fi i pels quals dóna bo d'anar de cara al misteri. De vegades, | dardant | per la Segarra, sobretot cap el tard, l'hem vist de carn i ossos, el | de cobles d'amor en les nits estitllades i oloroses... L'Urgell...? Aneu | dardant | pel món, arribeu a l'atzar a aquesta terra i entreu a un poble d'aquests | si buscava conversa acabava fent l'ofici del mut. Quan em cansava de | dardar | a la ventura recalava en les aigües turbulentes del cafè de Madrid, | del beurim d'un raig d'aigua gemada, o bé trencar pel camí del mig i | dardar | a la ventura, ací caic i allí m'alço, i passa bou per bèstia grossa i | ben remullada després amb un trago d'aigua fresca. I surto al carrer a | dardar | a la ventura per Roma. A la poca estona ja sóc a la plaça de Sant Pere, i | cúpules altíssimes, s'esberlen els finestrals transparentant la Gloria, | darden | el cel les agulles i campanars amb un espiritualíssim /sursum | botzina que botzina. O qui sap quines coses endevina, | dardant | l'esguard, en aquest trist moment que una mica de sang del cel | i deixa la lectura. És dissabte a la tarda. El sol ponent li | darda | com una llança d'or l'escolladura. Ha decantat el | sinó fe novella, en mi no fe novella, lassitud. Mentre vós em | dardeu | , poncella clara, ulls de falcó, i em plagui de tremir, | de Torres\ No digueu que són rèptils repugnants. Perquè | darden | l'esguard, quan s'extravia, i els dits, àvids de formes | que suen vetustat, d'algun casal nobiliari. De sobte, en aquell | dardar | sense objecte, Joan Feliu sentí una veu escardalenca tan a prop de | sedoses constantment canviants. "A poqueta nit", Roser i Begonya havien | dardat | algunes vegades per la vila. Anaven a les Clarisses, baixaven al passeig | ¡Quina bona amiga meua fou aquella meravellosa Natina! Li agradava | dardar | per tota Roma, igual els barris més cèntrics que els populars; o més | d'aquella història o succeït que li pesava. Dos xicons descarats, | dardant | pel mercat, havien vist passar prop una dona molt jove, molt guapa, | llurs ratxes ni mai el sol resplendent amb els seus raigs no hi | dardava | ni hi traspassava la pluja: talment creixien d'espessos | llurs ratxes ni mai el sol resplendent amb els seus raigs no hi | dardava | ni hi traspassava la pluja: talment hi creixien d'espesses | despullar-nos encara, després de tantes vileses! Tal digué, i tots quatre | dardaren | les piques agudes, apuntant ben dret, i fou Demoptòlem que | salt endavant, tragueren les piques dels cossos. I els pretendents de nou | dardaren | les piques agudes, plens de deler: i, essent moltes, va fer-les | voltaven Ulisses el savi, el d'arteres idees, contra la munió | dardaren | les piques agudes: fou, dels pretendents, aquesta vegada | sang adormida pel coster; espera el vol soliu de l'esparver!» | Darden | el cel els esquinçalls de blau. Rames de sol floreixen a | senyoreta Abbot era en una altra habitació, cosint, i la Bessie, mentre | dardava | d'una banda a l'altra, tot desant joguines i arranjant els armaris, | del Crist, responeu! Responeu la paraula forta! | Dardeu | l'únic mot que conhorta! Jo agafo fort amb el meu puny |
|