Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
davallar M 9 oc.
davallar V 2898 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb davallar Freqüència total:  2907 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el cim. D'ell davallava massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a prendre la forma de
em repeteixo l'obsessiva història. Per una religiosa distracció havia de davallar abans d'hora, en plena joventut, a l'Hades, si no trobava algú que
un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina permet de davallar un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del silenci.
Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre davalli dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del
cants harmoniosos l'evocaven tant i tan bé, que tothom et constrenyia a davallar al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no
una eina mortal el meu únic fill mascle, atiat per la porfidiosa arna, a davallar a l' Hades, al galop, hala, hala! Una indecència. Miro de consolar-me o
maleïda, provinc tanmateix d'una estirp solar, i cal que honori, en davallar a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i alta
lenta, sense son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo davallà de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant cap amunt i tornant a
tot com en el fons d'un somni, i sota aquella llum que no es sabia si davallava del cel o brollava de l'esperit de les víctimes. Els rostres estaven
que àdhuc ella se n'adonà. Tino Costa hagué de fer un esforç per davallar fins a ella i fins a la realitat d'aquell instant. Preguntà per Candi,
apareixia d'aquella nena alegre d'aleshores! La vida l'havia feta davallar dels seus bells somnis i l'havia un dia tancada en aquella casa on havia
distret, hagués anat internant-se per una espessa selva, mentre la nit davallava insensiblement, traïdorament, i ell despertés de sobte, sol, entremig
sembra, i vers el capvespre, entre els guarets fumejants, sobre els quals davallava la nit dolçament, es perdia tal vegada l'última cançó del camperol. En la
la copa aixecada, la silueta del qual fa destacar amb netedat. Mila ha davallat el terraplè, i a l'ombra dels penyals avança cap a l'altura en busca del
Mila hauria desitjat tenir ales, volar a ella, però havia encara de davallar, perdre-la de vista, i tornar-la trobar més enllà. Provarà. Encara queda
de contestar una pregunta, li costava un esforç, i mai no aconseguia davallar del tot del seu món. Sempre hi havia en les seves paraules una rara
misèries, d'angúnies i de solituds. Tino Costa, des de l'infern on havia davallat en la seva infinita desesperança, no pogué resistir —tampoc ara— aquella
a Santa Maria, una criatura sobre la qual, en aquesta nit, no havia de davallar la mercè divina del son, dolça anticipació de la mort; hi havia una
La seva exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol semblava davallar al seu cervell, embolcallant-lo. —Sileta... Par... la'm... Digues-me...
dubte terrible. A quin abisme es precipitava la seva ànima? Es remuntava? Davallava? Es sentí sol en l'esgarrifosa solitud de la terra i dels mons que
costat, on hi ha una escala de mà repenjada a la paret de la fossa, davallen pels graons corcats i que grinyolen sota llur pes, perillosament fràgils
més prima, a l'extrem de la qual lliguen la llanterna que la germana fa davallar arran de paret. Aleshores el noi es deixa anar endavant, entortolliga
del barri nou, tanca de fusta enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi davallen amb un peu i tornen a enfilar-se amb l'altre per no perdre la formació
tomben cap al corredor que s'allarga en direcció a la residència, davallen les escales il·luminades pel ciri que multiplica llur contingent, surten
de culata, les fan tornar al seu lloc entre crits i gemecs. Aleshores van davallant al llarg de la formació, la separen en tot de seccions que el tercer
d'uns passos que s'allunyen amb recança i el cop desigual dels talons que davallen les escales, cap a la sorra del jardí, que espetega sense força. L'home
mans. —Ja acabem el trenta-vuit —diu al cap d'una estona, quan la dona ha davallat un graó—. Ara... —El tallen uns trucs insistents i sorollosos a la porta
de la cabellera curteta i falsament despentinada. Aleshores els ulls li davallen pel cos, s'entretenen un moment arran d'espatlla, recorren la forma dels
Però encara han de recórrer tot un espai d'arbres, vorejar unes pedres i davallar cap a una canal espessa d'herbes altes que després es va eixamplant. Al
El gos borda encara, més clar. —Sí, és a les barraques —diu l'home. Davallen cap a l'altra banda, seguint la inclinació del pendent, voregen un sot i
el vessant de la muntanya s'estén en una garriga gairebé sense arbres que davalla dolçament cap a l'aigua, però ells van seguint el corriol que sinueja
alt—. Si convé, ja ho investigarem després. Surten al replà i comencen a davallar els graons cap als pisos baixos on les dones del veïnat han anat sortint
cap a la porta de la casa, però no han de seguir més enllà, el noiet davalla les escales corrent, amb els papers a la mà. —És eixerit, oi? —comenta l'
atent a la maniobra de l'home que tomba cap a la dreta, on el carrer davalla. Al final de tot es pot veure una llarga cua de persones assegudes a
acull una altra infermera, i dos ajudants al segon pis, d'on l'ascensor davalla gairebé vertiginosament fins que algú el torna a cridar des de dalt.
o baixaven ja en petits grups del malecó del canal. Més tard, el silenci davallava lentament sobre la vall, i allà, damunt del roquissar, el poble s'animava
masia. Mirà cap a les muntanyes; s'estremí, com si des de la nit hagués davallat a la seva ànima un alè de negres presagis. Les fondalades s'emplenaven
de la posta de sol, Marina veié aparèixer el carro allà fora a la costa, davallant camí de la masia. Aquell dia Jaume pujava d'hora amb la intenció
sorra. Contempl la terra rere l'horitzó a l'altra riba, la catifa verda davalla fins a l'aigua per fer-hi emmirallar les oliveres... Endevín, assegut en
amb força les regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc davallava la costa, xisclant, corrents: eren les màscares que envestien tothom qui
l'església de Santa Magdalena, el que havia d'ésser el teu convent. Davallàreu. Se sentien les veus de les monges fent oració des del cor. A l'altar
aquí. T'acompany? O t'estimes més anar tota sola? He partit tota sola. He davallat a peu. Detestava l'ascensor. A mesura que baixava, els renous del carrer
vegada... S'empassà les llàgrimes. Recollí el jersei, tancà la cambra i davallà a la saleta. —Mai no havia reparat que les glicines arribessin al primer
com si també per sa gargamella me pujassin ones... A vegades, quan davall a Ciutat m'atur en es jardins del Rei per veure'ls jugar. I sap, es qui m'
aixecar abans de trenc d'alba i, de puntes per por que em sentissin, vaig davallar fins en es portal, vaig llevar es forrellat i vaig sortir a sa clastra.
de dos mil metres, amb dents, arestes i queixals i masses arrodonides que davallaven cap al mar, ara suaus ara ràpides. Aquesta illa, que es presentava pel
sovint dolorosament en noves devastacions del país. La Marca, i d'ací davalla per cert el seu nom, fou de bon antuvi una organització militar, a la
atrevit a capejar la punta extrema de Portugal. Fins en aquest punt davallàrem en el segle XVII. La qüestió americana, doncs, com moltes
de les ambicions que feren pujar la fortuna dels uns —els més pocs— i davallar els altres cap al petit món anàrquic i empobrit dels donzells i
glopades escatològiques amb les bombolles d'una mística infantívola, davalla de les trones i conquereix lentament la sana pietat del poble. El

  Pàgina 1 (de 59) 50 següents »