Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

penetraven en el santuari dedicat a Zeus, que s'elevava en el cim. D'ell	davallava	massa sovint el seu rei, Licaó, que es va acostumar a prendre la forma de
em repeteixo l'obsessiva història. Per una religiosa distracció havia de	davallar	abans d'hora, en plena joventut, a l'Hades, si no trobava algú que
un amor intel·lectual infinit". I una dura condició diamantina permet de	davallar	un a un, sense rebel·lia i sense por, els esglaons del pou del silenci.
Tot el matí i tota la tarda jugarà amb la seva imatge, fins que el vespre	davalli	dels cims, i l'adolescent retornarà aleshores al recer de la frescor del
cants harmoniosos l'evocaven tant i tan bé, que tothom et constrenyia a	davallar	al regne de les ombres, a treure-la d'allí i consolar-te. El viatge no
una eina mortal el meu únic fill mascle, atiat per la porfidiosa arna, a	davallar	a l' Hades, al galop, hala, hala! Una indecència. Miro de consolar-me o
maleïda, provinc tanmateix d'una estirp solar, i cal que honori, en	davallar	a l'ombra, la resplendor, que vull perdurable, de la meva innocent i alta
lenta, sense son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo	davallà	de nou al portal. Esperà una llarga estona mirant cap amunt i tornant a
tot com en el fons d'un somni, i sota aquella llum que no es sabia si	davallava	del cel o brollava de l'esperit de les víctimes. Els rostres estaven
que àdhuc ella se n'adonà. Tino Costa hagué de fer un esforç per	davallar	fins a ella i fins a la realitat d'aquell instant. Preguntà per Candi,
apareixia d'aquella nena alegre d'aleshores! La vida l'havia feta	davallar	dels seus bells somnis i l'havia un dia tancada en aquella casa on havia
distret, hagués anat internant-se per una espessa selva, mentre la nit	davallava	insensiblement, traïdorament, i ell despertés de sobte, sol, entremig
sembra, i vers el capvespre, entre els guarets fumejants, sobre els quals	davallava	la nit dolçament, es perdia tal vegada l'última cançó del camperol. En la
la copa aixecada, la silueta del qual fa destacar amb netedat. Mila ha	davallat	el terraplè, i a l'ombra dels penyals avança cap a l'altura en busca del
Mila hauria desitjat tenir ales, volar a ella, però havia encara de	davallar	, perdre-la de vista, i tornar-la trobar més enllà. Provarà. Encara queda
de contestar una pregunta, li costava un esforç, i mai no aconseguia	davallar	del tot del seu món. Sempre hi havia en les seves paraules una rara
misèries, d'angúnies i de solituds. Tino Costa, des de l'infern on havia	davallat	en la seva infinita desesperança, no pogué resistir —tampoc ara— aquella
a Santa Maria, una criatura sobre la qual, en aquesta nit, no havia de	davallar	la mercè divina del son, dolça anticipació de la mort; hi havia una
La seva exasperació s'enfurià més, i un núvol ombrívol semblava	davallar	al seu cervell, embolcallant-lo. —Sileta... Par... la'm... Digues-me...
dubte terrible. A quin abisme es precipitava la seva ànima? Es remuntava?	Davallava	? Es sentí sol en l'esgarrifosa solitud de la terra i dels mons que
costat, on hi ha una escala de mà repenjada a la paret de la fossa,	davallen	pels graons corcats i que grinyolen sota llur pes, perillosament fràgils
més prima, a l'extrem de la qual lliguen la llanterna que la germana fa	davallar	arran de paret. Aleshores el noi es deixa anar endavant, entortolliga
del barri nou, tanca de fusta enllà i pel camí on, en arribar al sot, hi	davallen	amb un peu i tornen a enfilar-se amb l'altre per no perdre la formació
tomben cap al corredor que s'allarga en direcció a la residència,	davallen	les escales il·luminades pel ciri que multiplica llur contingent, surten
de culata, les fan tornar al seu lloc entre crits i gemecs. Aleshores van	davallant	al llarg de la formació, la separen en tot de seccions que el tercer
d'uns passos que s'allunyen amb recança i el cop desigual dels talons que	davallen	les escales, cap a la sorra del jardí, que espetega sense força. L'home
mans. —Ja acabem el trenta-vuit —diu al cap d'una estona, quan la dona ha	davallat	un graó—. Ara... —El tallen uns trucs insistents i sorollosos a la porta
de la cabellera curteta i falsament despentinada. Aleshores els ulls li	davallen	pel cos, s'entretenen un moment arran d'espatlla, recorren la forma dels
Però encara han de recórrer tot un espai d'arbres, vorejar unes pedres i	davallar	cap a una canal espessa d'herbes altes que després es va eixamplant. Al
El gos borda encara, més clar. —Sí, és a les barraques —diu l'home.	Davallen	cap a l'altra banda, seguint la inclinació del pendent, voregen un sot i
el vessant de la muntanya s'estén en una garriga gairebé sense arbres que	davalla	dolçament cap a l'aigua, però ells van seguint el corriol que sinueja
alt—. Si convé, ja ho investigarem després. Surten al replà i comencen a	davallar	els graons cap als pisos baixos on les dones del veïnat han anat sortint
cap a la porta de la casa, però no han de seguir més enllà, el noiet	davalla	les escales corrent, amb els papers a la mà. —És eixerit, oi? —comenta l'
atent a la maniobra de l'home que tomba cap a la dreta, on el carrer	davalla	. Al final de tot es pot veure una llarga cua de persones assegudes a
acull una altra infermera, i dos ajudants al segon pis, d'on l'ascensor	davalla	gairebé vertiginosament fins que algú el torna a cridar des de dalt.
o baixaven ja en petits grups del malecó del canal. Més tard, el silenci	davallava	lentament sobre la vall, i allà, damunt del roquissar, el poble s'animava
masia. Mirà cap a les muntanyes; s'estremí, com si des de la nit hagués	davallat	a la seva ànima un alè de negres presagis. Les fondalades s'emplenaven
de la posta de sol, Marina veié aparèixer el carro allà fora a la costa,	davallant	camí de la masia. Aquell dia Jaume pujava d'hora amb la intenció
sorra. Contempl la terra rere l'horitzó a l'altra riba, la catifa verda	davalla	fins a l'aigua per fer-hi emmirallar les oliveres... Endevín, assegut en
amb força les regnes i els cavalls s'aturaren de cop. Un embalum grotesc	davallava	la costa, xisclant, corrents: eren les màscares que envestien tothom qui
l'església de Santa Magdalena, el que havia d'ésser el teu convent.	Davallàreu	. Se sentien les veus de les monges fent oració des del cor. A l'altar
aquí. T'acompany? O t'estimes més anar tota sola? He partit tota sola. He	davallat	a peu. Detestava l'ascensor. A mesura que baixava, els renous del carrer
vegada... S'empassà les llàgrimes. Recollí el jersei, tancà la cambra i	davallà	a la saleta. —Mai no havia reparat que les glicines arribessin al primer
com si també per sa gargamella me pujassin ones... A vegades, quan	davall	a Ciutat m'atur en es jardins del Rei per veure'ls jugar. I sap, es qui m'
aixecar abans de trenc d'alba i, de puntes per por que em sentissin, vaig	davallar	fins en es portal, vaig llevar es forrellat i vaig sortir a sa clastra.
de dos mil metres, amb dents, arestes i queixals i masses arrodonides que	davallaven	cap al mar, ara suaus ara ràpides. Aquesta illa, que es presentava pel
sovint dolorosament en noves devastacions del país. La Marca, i d'ací	davalla	per cert el seu nom, fou de bon antuvi una organització militar, a la
atrevit a capejar la punta extrema de Portugal. Fins en aquest punt	davallàrem	en el segle XVII. La qüestió americana, doncs, com moltes
de les ambicions que feren pujar la fortuna dels uns —els més pocs— i	davallar	els altres cap al petit món anàrquic i empobrit dels donzells i
glopades escatològiques amb les bombolles d'una mística infantívola,	davalla	de les trones i conquereix lentament la sana pietat del poble. El

Pàgina 1 (de 62)

50 següents