Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
davant AII 1 oc.
davant M 5487 oc.
davant PO 37835 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb davant Freqüència total:  43323 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu davant. Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres monstruoses i
engranatge armat i manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap davant la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva
d'esforçar-me encara més, de canviar en benigna la sort d'aquell poble, davant la veu que escolto, l'advertiment enemic dels establerts, venerables,
on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, davant els quals, en esdevenir en un moment desesperada perennitat de pedra,
amb veu clara o a crits, simples matisos temperamentals—, prop o davant dels qui més directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven, si no
llevés. Amb exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s'indignava davant l'assenyat suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com
per haver-se esvanit l'antiga innocència, la ingènua conducta dels homes davant la inescrutable saviesa de la natura i la inclement però fascinadora
adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar, versallesc, davant aquella experiència octogenària. "La seva mirada és trista. El noto
"és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va dreçar davant aquella vetusta i profunda sentència. "Tanmateix, la màgica pararia, en
es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. Davant una sala discretament buida, varen avançar uns quants passos, disposats a
No desconeixem algunes anècdotes amables de l'insensat, però emmudim davant l'horrible atractiu fascinador que habita en ell, que constitueix la seva
la dona se t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves davant, la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament és lliure, tu et
visitar, amb diners, tots els països, sovint tan sols per jactar-te'n davant un públic més o menys ingenu, cada cop més reduït i indiferent, et serà
de l'aigua on els dofins joguinegen. En canvi, t'estàs tot el dia al davant d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et casaràs",
m'inclino a creure que ella ha estat el meu botxí, però no ho asseguraria davant cap jutge. En coses tan greus cal no precipitar-se a emetre parers, i
improvisava la bellíssima matrona, distreta, el cap a una altra banda, davant un receptiu grup imaginari, tan respectuós com crèdul, de periodistes.
el mateix, mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-lo al davant, un implacable poder que no se'm permet de combatre o de resistir
erta però serena, a la seva escrutadora mirada i a les dels altres, davant tothom, quan em trobin, ho dec al meu llinatge. Sollada, maleïda, provinc
conreus a les petites valls aturonades prop del mar, ni quasi llum al meu davant, perquè els anys compten. Però no heu de témer que acompanyi amb
grans i farines. La reforma canvià completament l'aspecte d'aquella casa, davant la qual m'havia jo deturat tantes vegades amb una mena de pesar i
les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia davant tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor
La dolça emoció —barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava d'ell davant aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i
el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu davant: una mica més envellida, una mica més menuda, més encorbada, mirant-lo i
sentia desig d'anar-se'n de nou per a no tornar mai més en aquella casa. Davant el plor de la seva mare es veia a si mateix com l'ésser més miserable de
la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al davant de la porta es trobaven tres o quatre infants de la seva edat. Un d'ells
la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es deturà: confusa davant d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava
tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se davant d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En
les coses a la vida i a la resurrecció. —Mano!... Tino!... Era allí, davant seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de
passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu davant, amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li
t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa tornà davant el mirall, on, una mica inclinat, continuà pentinant-se. La mà, ara, li
Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. Pensant en la nena, i davant la repugnància que experimentava per la violència a què, a malgrat seu,
d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un dia, davant una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una barbaritat.
la mirava als ulls, qui sap si perquè ella hi llegís la seva ansietat davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva
d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El carro es deturà davant la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes amb vestits
dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un cel pur i radiant. Davant d'ells, l'ampla extensió de les terres, cobertes de bogues, xisques,
llunyanes apareixien velades per una tènue boira blavenca. Allà dintre, davant d'ells, es descobria ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les
dit els uns als altres en veure el carro que s'aturava allà fora, davant la masia. Després, per les senderes que travessaven la finca, els veieren
menut. —La Teresa... —respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant davant seu i colpejant els terrossos amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago
Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de plorar. Davant aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona i tancada, plena
contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de la seva cel·la, davant el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la
casament. A part de les riqueses, Tiago la tractava amb afecte, i al seu davant, en la solitud de la seva vida, Munda del Roso veia obrir-se amb aquella
vist; ignorava, àdhuc, quin era el seu aspecte o la seva figura; però davant d'ell no sabia quin misteriós pressentiment feia ja tremolar la seva
allí —no sabia per què havia baixat aquella tarda—. Ell se la veié al davant inesperadament, com si hagués brollat de sobte de la terra, i quasi es
: I tu, Mila: no et recordes de mi? Però Mila no contestava; s'estava al davant d'ell en silenci, percebent en el seu pit el profund bategar del seu cor.
anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment aparegué davant d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat cobrint
d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a posar davant la irresistible temptació. Un vent de tempesta semblava ja sotraguejar la
Ara la imatge d'ella no s'apartava de la seva ment; havia aparegut al seu davant d'una manera inesperada, diria's gairebé miraculosa, i una força
ella s'anunciés també la primavera. I, això no obstant, ara, reflexionant davant aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda
el foc amb nova força, veure-la més temptadora, més irresistible al seu davant amb la promesa misteriosa de tot allò per què sempre havia dalejat. Per
de tot allò per què sempre havia dalejat. Per això havia sentit davant d'ella tremir tot el seu cos d'una emoció quasi sagrada, experimentada en

  Pàgina 1 (de 867) 50 següents »