 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb davant |
Freqüència total: 43323 |
CTILC1 |
| almenys tan gran pintor com Pickman. Però aquest tenia els models al seu | davant | . Goya, en canvi, reproduïa Cronos, el berenar i altres monstruoses i | | engranatge armat i manipulat pel seu sagaç interlocutor. Acota el cap | davant | la Moira, però no perdis el temps a dirigir-li pregàries, perquè la seva | | d'esforçar-me encara més, de canviar en benigna la sort d'aquell poble, | davant | la veu que escolto, l'advertiment enemic dels establerts, venerables, | | on t'esperen, atrevit sense seny, tan noi, els més esgarrifosos trets, | davant | els quals, en esdevenir en un moment desesperada perennitat de pedra, | | amb veu clara o a crits, simples matisos temperamentals—, prop o | davant | dels qui més directament en alguna anecdòtica ocasió els afectaven, si no | | llevés. Amb exercici, tal vegada milloraria de salut. La dida s'indignava | davant | l'assenyat suggeriment. Dànae havia de reposar al canapè, quieta com | | per haver-se esvanit l'antiga innocència, la ingènua conducta dels homes | davant | la inescrutable saviesa de la natura i la inclement però fascinadora | | adusta, la senyora Magdalena Blasi. Pulcre es va inclinar, versallesc, | davant | aquella experiència octogenària. "La seva mirada és trista. El noto | | "és, com ho va notar sant Tomàs, un cert bé." Un silenci es va dreçar | davant | aquella vetusta i profunda sentència. "Tanmateix, la màgica pararia, en | | es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. | Davant | una sala discretament buida, varen avançar uns quants passos, disposats a | | No desconeixem algunes anècdotes amables de l'insensat, però emmudim | davant | l'horrible atractiu fascinador que habita en ell, que constitueix la seva | | la dona se t'esvaniria per sempre més. Pujàveu cap a la claror. Tu anaves | davant | , la pàl·lida rescatada et seguia. Com que el pensament és lliure, tu et | | visitar, amb diners, tots els països, sovint tan sols per jactar-te'n | davant | un públic més o menys ingenu, cada cop més reduït i indiferent, et serà | | de l'aigua on els dofins joguinegen. En canvi, t'estàs tot el dia al | davant | d'un blanc mur. Ah, ja ho endevino, és perquè demà et casaràs", | | m'inclino a creure que ella ha estat el meu botxí, però no ho asseguraria | davant | cap jutge. En coses tan greus cal no precipitar-se a emetre parers, i | | improvisava la bellíssima matrona, distreta, el cap a una altra banda, | davant | un receptiu grup imaginari, tan respectuós com crèdul, de periodistes. | | el mateix, mai no varia, senyor dels anys, el meu amo. En tenir-lo al | davant | , un implacable poder que no se'm permet de combatre o de resistir | | erta però serena, a la seva escrutadora mirada i a les dels altres, | davant | tothom, quan em trobin, ho dec al meu llinatge. Sollada, maleïda, provinc | | conreus a les petites valls aturonades prop del mar, ni quasi llum al meu | davant | , perquè els anys compten. Però no heu de témer que acompanyi amb | | grans i farines. La reforma canvià completament l'aspecte d'aquella casa, | davant | la qual m'havia jo deturat tantes vegades amb una mena de pesar i | | les bèsties, i àdhuc les plantes li despertaven amor. Es compadia | davant | tota desgràcia, posseïa una fe sincera, assistia a l'església amb fervor | | La dolça emoció —barreja de nostàlgia i malenconia— que s'apoderava d'ell | davant | aquelles festes l'havia arrencat de la ciutat, on vivia la seva trista i | | el pany. Féu girar la clau dues, tres vegades... i aparegué al seu | davant | : una mica més envellida, una mica més menuda, més encorbada, mirant-lo i | | sentia desig d'anar-se'n de nou per a no tornar mai més en aquella casa. | Davant | el plor de la seva mare es veia a si mateix com l'ésser més miserable de | | la seva mare vivia encara. Al final del carrer s'obria la ferreria, i al | davant | de la porta es trobaven tres o quatre infants de la seva edat. Un d'ells | | la violència de la correguda. "Mano!... Tino!..." I es deturà: confusa | davant | d'ell, tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava | | tota astorada. Tino Costa s'havia acabat de rentar i estava pentinant-se | davant | d'un petit mirall col·locat a la paret, cap a l'angle de l'estança. En | | les coses a la vida i a la resurrecció. —Mano!... Tino!... Era allí, | davant | seu. Portava un vestit que li arribava al genoll a penes; un vestit de | | passava, malgrat llur puresa, una ombra molt fina de torbació. Era al seu | davant | , amb la vista baixa i les galtes cobertes d'un bell rubor. Tino Costa li | | t'ha vist. Ja tornarà; potser ha anat a cercar Candiet. Tino Costa tornà | davant | el mirall, on, una mica inclinat, continuà pentinant-se. La mà, ara, li | | Mila feia pocs mesos que havia vingut al món. Pensant en la nena, i | davant | la repugnància que experimentava per la violència a què, a malgrat seu, | | d'aquella manera, que calia prendre una resolució abans que un dia, | davant | una d'aquelles escenes, perdés els estreps i cometés una barbaritat. | | la mirava als ulls, qui sap si perquè ella hi llegís la seva ansietat | davant | l'horror del buit i la solitud que l'esperava, privada de la seva | | d'aquella jornada, i ningú no reparà en el fet. El carro es deturà | davant | la masia, mentre la masovera i les seves filles, totes amb vestits | | dels cultius, es deturaren. El sol brillava en un cel pur i radiant. | Davant | d'ells, l'ampla extensió de les terres, cobertes de bogues, xisques, | | llunyanes apareixien velades per una tènue boira blavenca. Allà dintre, | davant | d'ells, es descobria ja la vacada, amb els lloms negres o vermells de les | | dit els uns als altres en veure el carro que s'aturava allà fora, | davant | la masia. Després, per les senderes que travessaven la finca, els veieren | | menut. —La Teresa... —respongué ell. I quedà somniós de bell nou, mirant | davant | seu i colpejant els terrossos amb la vara. El prometatge de Mila i Tiago | | Mila del Santo pensava en els seus somnis, i li venien ganes de plorar. | Davant | aquestes amonestacions la vida se li apareixia monòtona i tancada, plena | | contorbada, i potser a la nit, en el recolliment de la seva cel·la, | davant | el Senyor dels cors i els sentiments, elevà per la pau del seu esperit la | | casament. A part de les riqueses, Tiago la tractava amb afecte, i al seu | davant | , en la solitud de la seva vida, Munda del Roso veia obrir-se amb aquella | | vist; ignorava, àdhuc, quin era el seu aspecte o la seva figura; però | davant | d'ell no sabia quin misteriós pressentiment feia ja tremolar la seva | | allí —no sabia per què havia baixat aquella tarda—. Ell se la veié al | davant | inesperadament, com si hagués brollat de sobte de la terra, i quasi es | | : I tu, Mila: no et recordes de mi? Però Mila no contestava; s'estava al | davant | d'ell en silenci, percebent en el seu pit el profund bategar del seu cor. | | anhel, que sentia quasi impulsos de cridar-lo. En aquell moment aparegué | davant | d'ella el seu padrí. El cel, a dalt al carrer, s'havia anat cobrint | | d'arribar del seu últim fracàs i ve't aquí que la vida el tornava a posar | davant | la irresistible temptació. Un vent de tempesta semblava ja sotraguejar la | | Ara la imatge d'ella no s'apartava de la seva ment; havia aparegut al seu | davant | d'una manera inesperada, diria's gairebé miraculosa, i una força | | ella s'anunciés també la primavera. I, això no obstant, ara, reflexionant | davant | aquella força, sentia que tot ell vacil·lava, presa d'una profunda | | el foc amb nova força, veure-la més temptadora, més irresistible al seu | davant | amb la promesa misteriosa de tot allò per què sempre havia dalejat. Per | | de tot allò per què sempre havia dalejat. Per això havia sentit | davant | d'ella tremir tot el seu cos d'una emoció quasi sagrada, experimentada en |
|
