Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

l'anorreament coexisteix amb la d'una certa mena d'envaniment, i com de	deïficació	. Corresponent a aquesta darrera situació, l'objecte suprem de
massa ostensibles a mantenir i en allò que d'ells depèn a acréixer la	deïficació	de la monarquia. Aglevada amb aquesta, tindrà ben poques arrels en
seria subordinar l'home a l'Art, la causa a l'efecte, i una espècie de	deïficació	d'una obra humana, seria la doctrina de la trascendència absoluta de
seva integració total dins la massa. Noti's que aquests dos principis —	deïficació	de l'Estat i del grup humà, minimització i massificació de
com l'individu contenen una mateixa substància, que és la humana. Amb la	deïficació	de la col·lectivitat, a qui s'eleva en darrer terme és a l'home; amb la
aplicats judicis de valor diferents, i molt menys encara antinòmics. La	deïficació	de l'Home —amb majúscula— no és compatible amb l'execració de l'home:
en aquest paràgraf— valorar els principis des d'un punt de vista ètic. La	deïficació	de l'Estat i la hipovaloració de l'home, són negatives, sens dubte, en
l'Home abstracte i el menyspreu a l'home concret. Per tal d'aconseguir la	deïficació	de l'home i la col·lectivitat volent servir la finalitat suprema
/Dio é il popolo\ de Mazzini? ¿Qué fou alló sino una verdadera	deificació	de la societat emancipada de la potestat de Cristo? La declaració dels
com l'home típich ab qui devem conformarnos pera obtenir lo mérit de la	deificació	y la participació de la gloria eterna al sortir d'aquest mon. Y com lo
sublim á la elevació popular, á la gloriosa exaltació de la plebe, á sa	deificació	en virtut de la gracia, que la Iglesia nostra Mare expressa en les
Cèsar per August. Són del regnat de Tiberi, primer els grans bronzos de	deificació	d'August, en tres dels quals hi hà al anvers el cap d'August ab corona
suprema selecció que encarnen els genis, els heroes, els elegits; aquella	deificació	que sentiren els Goethe, Heine i Schumann, els Kant i Hegel, els Hugo i
irracional del militarisme, la barbarie de les lluites de raça, l'odiosa	deificació	de la falsa justicia, l'imperi criminal de les raons d'Estat, el sec
que, en essència, són de fa segles) continuem en l'actualitat. Aquesta	deïficació	de la privació de llibertat justa ha portat a una estructural
instantània, gairebé fusió, que provoca el que Eckhart anomena «	deïficació	de l'individu» i que és un do. La felicitat que emana de l'obediència de
dir després en què consistia aquest sentit?)». Tampoc en l'estat de	deïficació	no hi ha preguntes ni mots, només hi ha vida amb sentit. Finalment, la
que la majoria han de ser preservats de l'autodestrucció mitjançant la	deïficació	de la minoria. El filòsof torna a la cova com a déu o legislador; o més
sinó de la seva perversió en racionalització i de la seva gairebé	deïficació	. La instrumentalització de la raó, posada per exemple al servei de fins
al propi jo, transformat en la bona indústria de l'«autoajuda», fins a la	deïficació	, més factible, de comunitats com són les nacions, en particular les més
El segle xix va impulsar encara més aquella	deïficació	. La llista seria inacabable, però podríem destacar alguns noms