Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sovint a la barberia del vell Borrim, el qual, a canvi d'això, l'afaitava	debades	, i àdhuc li rentava la cara amb aigua d'olor, perquè, a més a més, era
humana. Tenia la cara feta malbé, coberta d'arrugues i clapes, que	debades	tractava de dissimular sota els adobs. Anava en efecte, molt pintada i
es sepultà en el silenci. Tino Costa intentà de bell nou treballar. Fou	debades	: tampoc la nit no li havia portat la pau que necessitava i esperava. La
. Tornava a esforçar-se a no mirar, a enfonsar-se en el treball, però era	debades	: la mirada se li'n tornava allí, i el malestar i la ira no el deixaven. A
per totes bandes. Ella no podia canviar. Déu l'havia feta així, i era	debades	que lluités; era debades que s'esforcés contra aquella aprensió
no podia canviar. Déu l'havia feta així, i era debades que lluités; era	debades	que s'esforcés contra aquella aprensió misteriosa. Els mals records
sobre el camí, llagrimejants, sense a penes parpellejar. Però ara era	debades	, perquè el fill, amb la corda comprada aquell matí per lligar l'herba,
Sentí horror de les ombres i s'esforçà a obrir els ulls; però fou	debades	. S'hi passà la mà per davant, se'ls fregà amb suavitat, com si els
dels germans, feia sofrir cruelment la Pigadeta. La noia s'afanyava	debades	per acontentar-la en tot; només en una cosa no podia fer res; deixar
amb el de la Rutlla, que era l'única cosa amb què la podia acontentar.	Debades	la Pigadeta redoblava les atencions; s'apressava a servir-la, li treia
a dintre d'ella un ressò de tendreses que no es podien esborrar.	Debades	cercava les seves còleres. La Pigada se sentia trista, enfonsada en una
buit immens. Els pobres àngels xocaven violentament entre ells i provaven	debades	de servir-se de les ales enmig d'una fosquedat absoluta i d'una olor
de fúria i de turments, i el poble, contra vostra tirania, aixecava	debades	llurs laments. Mes tot es tornà joia i placidesa quan al palau va néixer
i que de vostra amor devengui esclau. No m'obriu el Castell que cerc	debades	, si no en sou vós la sospirada clau! Estel d'Or ¿Com no voldria
i resplendor, tu fores nit de pluges i de vent. Mes cerc,	debades	, un encant diví que solament vaig veure en tu florir. Elegia
ressenyada l'única excepció notable— aquella actitud de "separació": no	debades	això ve a coronar una inèrcia dels segles anteriors. La pintura romàntica
aquest tipus de poesia èpica l'armament apareix viu i en moviment, i no	debades	hom ha pogut estudiar molt bé les armes franceses del segle XI a
present reial, i els elements al·ludits podrien també ésser de cuiro, no	debades	avui es fan sabates de cuiro a mida. Les gamberes eren de dues menes, o
ab coltell" (IV, 31; pàg. 260); però no	debades	era el del Punyalet, i quan s'indigna amb uns missatgers escriu:
als cops contundents i el ferro més susceptible d'ésser travessat: no	debades	deia el fill de l'autor de L'arnès del cavaller, el gran
queya desmayada dels dits, y fondament afectada per lo passat, procurava	debades	fer cor fort y aufegar lo sentiment. La retirada d' en Lluís l' afalagava
, se plantá á l' acera. Oh, sí; s' hi plantá, hi restá plantat, cercant	devades	ab la vista amunt y avall, assí, allá: la fosca s' havía xuclat com á una
Que me deixe? Si no es parla d' atra cósa! si yo tinc la pór mes grósa y	de vaes	no me queixe! Tú creus que parle per gust? Bón gust tindría yo hui! es
A poc Mersedes.] Serap· Pos siñor, còsa mes rara! Nada, es	debaes	, no están. A no ser que ma muller... Mersedes! Mersedes! Mer·
en lo manec. Mer· Descansa, yo hu miraré. (Será treballar	de vaes	.) Essena IX. [Mersedes.] Anem á contes; d' así dos ó tres peses
Tanqueu mercats, que ve material japonès! Aquest és el crit. I no es fa	debades	; el Japó ofereix seda natural al preu a què nosaltres comprem
li féu promoure una contesa impia, amb temerari ardor: tot fou	debades	. La Força Sobirana va llançar-lo, flamejant i de cap,
quan a la Terra s'han dissolt hi volen, i per aquí,	debades	, vagaregen fins a llur mort final, no per la Lluna,
semblant, que aquí els filòsofs durant molt temps han recercat	debades	, bé que, amb llur art potent, Hermes volàtil fixin, i
perfecció. Bé que invisibles, aquests estels no brillen pas	debades	dins les fondàries de la nit. No et pensis que el
tot ho fan ressaltar dins la tenebra; però és	debades	si ningú no ho mira. Amb tots els ulls oberts ara el Cel
i és un serpent esgarrifós, llisquívol, que es resisteix	debades	; el domina alguna força molt més gran, i el càstig
com ànimes dintre presons, sota imminent judici. Tot	debades	, però: quan ho va veure, no lluità més i n'allunyà les tendes;
i no hi sento; i, si hi sento, no puc parlar. Jo prou voldria, però	debades	, no puc. —I per què, Zorbàs? —Ah! La passió! S'obrí la
cristians! —cridà llavors la perduda—, Mare de Déu dels cristians!" Però	debades	: els dolors augmentaven. "Tu no la crides bé, Tzafer Hanum —digué encara
t'ho diré: el que porta a Maria. Maria és la vídua. Va callar i esperà,	debades	, la resposta. Va obrir la porta de bursada i sortírem; amb el bastó va
a desplegar-les. Acotat damunt d'ella, jo l'ajudava amb el meu alè.	Debades	. Calia una lenta maduració, i el desenrotllament de les ales s'havia de
esforçant-me, fatigant-me el cos, per desplaçar el dolor. El meu cervell	debades	maldava per recollir els misteriosos missatges que a vegades reïxen a
altres parts de llur estructura certament molt anormals: podem cercar	debades	per tota la gran família dels colúmbids, un bec com el del colom
geològic, rebutjarà a dreta llei la meva teoria sencera. Perquè demanarem	debades	on són els nombrosos lligams transicionals que abans havien de connectar
a unes beatituds que són les dels benaurats, això em sembla que li ho dic	debades	i que només serveix de consol ara a vosaltres, ara a mi mateix. Vosaltres
la revisió de passaports meticulosa. Una dama es desespera d'haver fet	debades	la travessia. No baixarà a terra. Avui mateix, en el primer viatge de
del regne de Mallorca (que era les Balears, Rosselló i Cerdanya) i volent	debades	maridar el seu primogènit amb la pubilla de Sicília. Totes les terres
sinó que acabava per dir que si la filosofia pagana havia assajat	de bades	la determinació del bé absolut, Kant havia dit que la filosofia cristiana
l'esplendor i la frescor d'un llenguatge somiat. Per a aquests poetes tan	debades	és parlar d'escriptura com de sentiment poètic. En el cas d'un Char, per
mena de ressonància de la prosa imatjada i sonora de Chateaubriand. No	debades	l'autor del Geni del cristianisme havia estat un dels
a jugar-se tot el prestigi dins el movimiento esforçant-se	debades	a salvar la vida de Carles Rahola —perquè en Valls, per damunt de tot,
un món millor hàgiu trobat l'amor i la pau que entre els homes cercàveu	debades	! El sigil·lògraf Ferran de Sagarra i de Siscar A començaments de segle
Un Segon Contrabaedecker, ja anunciat, l'esperàrem	debades	. La signatura d'Alexandre Plana apareixia més o menys espaiada a
que a l'hora suprema hauria pogut dir: del meu treball res no ha estat	debades	. A les hores més dures de l'exili Pompeu Fabra ha rebut el reconfort de

Pàgina 1 (de 28)

50 següents