Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

tel d'angúnia que minvava i, sense adonar-se'n la mateixa cabòria li	debatega	pel cor, més forta que abans. Què és això que ella no gosa a pensar que
d'en Manel el sentiment no és un ocell que voli de dret a dret sinó que	debatega	i vacil·la, i adés s'enfila amunt i ara aplana el vol i ronseja. Tot els
estridents. Encara estava plena de vigor. En caure sobre l'aspre sòl,	debategà	amb una horrible ondulació. Després va arronçar-se i botir-se
altres nacionalitats i principalment de Grècia. En tota la qüestió que es	debatega	entre Itàlia i Iugo-eslàvia, ens és semblant que cal més estudiar les
a la esquena, molla com si acabés de trèurerla de la bugada, y el cor li	devategava	esvalotadament. De cop el camí's retorsà en colzada violent y s'adressà
que li toquessin a la comprensió, y l'ayre fort y acanalat que li feya	debategar	com una flàmula'l corn del devantal, se les enduya ràpidament enllà, camí
lligat al passamà, el devantal encara hi era. Rompuda una de les betes,	debategava	esperitadament en els ayres, encara subjectat per l'altra. Mes si no era
imatjada dels més altíssims conceptes del dogma religiós. Sert es	debatega	i cerca febrosament les concrecions plàstiques que han de fornir-li els
el cor aletetjava —papelló plè de delit— i anhelós	debategava	per dins la gàbia del pit... I encar cerc la pols daurada
i la fumassa, tota la gran selva, ai lassa!, xiulava	debategant	-se i espurnejant amb furor. I entre l'espessa cortina
de la camisa y se li escorria esquena y pit avall. Xop, espuatat, rendit,	debategant	, espenyé la porta ajustada y's deixà caure al sòl, sense bleix. No se
semblavan mirar encara esparveradas a son butxí. Quan ja no la sentí	debategar	se, afluixà las mans ab recel, y després, com poruch de que se removés
fer las altras, veyentla sortir d'aquella manera. Ni ho podia dir: tota	debategava	. —Pugeu!... Veniu!... Senyor!... Totas deixaren los cistells a terra y,
de socarrim que sentia no podian mentir: se calava foch a la casa. Y,	debategant	, tota ella concentrada en sos sentits, tractà d'esbrinar en quin indret
com a un vellet. Durant un moment quedà esma-perdut; després, ràpid,	debategant	, s'ajupí y posà en lo galze de la porta aquell bulto que havia dut sota
Voldria saber si es la mort ó la vida aquesta convulsió que 'm fa	debategar	ab forsa 'l cor, ab tanta forsa que 'm sento malalt de debó. —¿Tant l'
be, y qu' ara te n' anirias ab pena, perque alguna cosa que no sabs te fa	debategar	ab goig lo pit entre la gent y la festa? —Si, si; es cert: mes
un tresor!... Tot un tresor seu!... En Brianet petava de dents,	debategava	; debategava tan fortament, que la moneda va saltarli del palmell de la mà
Tot un tresor seu!... En Brianet petava de dents, debategava;	debategava	tan fortament, que la moneda va saltarli del palmell de la mà y quedà
desfeta perque també llampega ben granat. Una ratxa de mestralada feu	debategar	la porta del corral, subjecta ab una barra de travers ficada per un cap
rodolant sobre les teulades qui bramulava gemecs planyívols. El portam	debategava	en un convulsionament de tortura. En les portes del finestró y del corral
ja m'adono dels peus i les mans dels altres, que en l'aire	debateguen	, enduts cap amunt, cridant-me amb veu forta pel nom, llavors
de la timba y la faig seure vulgas que nó. Ella al principi s'indigna y	debatega	. "Barruel... barruel..." me va dihent ab veu embofegada. Mes, al vèurem
pót del llibre dels sers la terra ráurer; y 'l cor	debategant	los de temensa d' Aurélia al dabant se deixan cáurer a
Aurélia s' ho mirava, ensesa d' ira, y 'l cor	debategant	li de quimera, etgega la sageta, que brunzenta en
'l rosegall, y ara mes carn impura al ensumarhi,	debatega	de sorra ab sos lligams; trona sa veu als núvols, y miraula,
Dexa seré, de segles y nissagas l' etern fluix y refluix	debategar	, y á torrents los etgega, cendra 'ls traga, com la
hi assenta lo rocatam terrible, sens fer les cariátides de carn	debategar	. Quan, mitx clos l' edifici, ja del ayguat se reyan, serres
y encara us posa á taula l' Atlántida 'ls seus fills, que	debategan	aygues ensá, llur crit selvatje lligantse en chor feréstech del
atura, sua sanch la montanya com un rahim prempsat,	debatega	ab sos golfos ferrissos la natura, per amagarse trèmola dintre