Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ires: unes ires reprotxables, i unes altres ires més aviat carregades de	decòrum	. El poble d'Israel, pedra de toc de tantes actituds, ¿no va concebre el
? —M'alleugereixo —diu ell—. No es pot respirar. —Cal donar un exemple de	decòrum	—el repta l'altre. Ell es queixa: —Acabarem per cridar l'atenció... —A les
els tres quefers humils de sempre: viure (i menjar) amb	decòrum	cada dia; si podeu, endegar cobejança i luxúria;
en el qual naufragaven molt de sentimentalisme, molta tradició, molt de	decòrum	, peculiars del seu rang. Però ja no hi havia perill. El perill d'una
i crearia una sèrie de problemes no menys voluminosos. Els defensors del	decòrum	animal, però, s'han limitat als gossos. De moment, si més no. Tal vegada
particulars. Tenía l'ull fi pels colors i els efectes. Menysmirava el	decorum	de la moda. Els seus plans eren temeraris i vehements, i les seves
d'Herodes, i anat enllà dels límits tant indefinits del	decorum	del príncep. Hi ha en el cor del més eixelebrat, cordes que no poden ser
els nostres dos mariners no's conduiren pas amb aquell grau de	decorum	que se'n hauría pogut esperar. Legs, apoiant-se contra'l mur vora'l qual
moral seria Espanya, més es trobaria la Santa Seu emancipada, per	decòrum	d'ella i bé de tots, de la influència italianíssima. Les possibilitats de
de Catalunya, fins aquelles que la Societat de Nacions té recomanades al	decòrum	internacional dels seus membres. En ocasió solemne, ben triada, han estat
li han donat feta. La incompatibilitat històrica, abans que el nostre	decòrum	, quan no podia parlar, l'han tornada a plantejar els altres. Era a
"maillot" floten ça i lla damunt d'ells, vetllant, a l'atzar, per llur	decòrum	. Uns es toquen als altres, i llur immobilitat us horripila el mateix que
horitzó. Ell ens ensenya la joia que de la puresa abstracte en fa el	decòrum	de la realitat. Ell, el gran esportiu de l'adversitat, és l'altaveu de
li va durar deu anys: per deu anys aquell abric havia estat l'enveja i el	decòrum	del Born. Els mariners de guerra anglesos que eventualment passaven per
Fins us diré que el meu concepte de la intel·ligència sofreix en el seu	decòrum	i en la seva elegància de veure l'ús que en feu. Jeroni Tu no
eixampla el domini de la intel·ligència humana. És de dalt estant del	decòrum	i de l'elegància així adquirits que em dol de veure el mal ús que feu
cert ordre a la pràctica de la nostra vida que guardarem la rectitud i el	decòrum	. Les quatre divisions de l'honest i deures que els corresponen. El
L'íntima harmonia de l'ànima i la seva manifestació exterior. El	decòrum	XXVII. Resta parlar de la darrera divisió del bé moral, en la
és bo, i el que és bo, decorós. Però quina diferència hi hagi entre el	decòrum	i el bé moral, més fàcil és d'entendre que d'explicar. Perquè en tot el
que d'explicar. Perquè en tot el que és decorós, es fa evident el	decòrum	quan la bondat moral el precedeix. I així apareix el decòrum no sols en
evident el decòrum quan la bondat moral el precedeix. I així apareix el	decòrum	no sols en aquesta part del bé de què en aquest lloc hem de tractar, ans
el que és injust, és, tant com vil, indecorós. En igual relació està el	decòrum	amb la fortalesa. Car el que es fa virilment i magnànimament sembla
home; el contrari, tant com vil, indecorós. Per aquesta causa, aquest	decòrum	que dic pertany a totes les divisions de la rectitud moral; i hi pertany
encara que se'n distingeix per raonament i abstracció. Ara bé, aquest	decòrum	és doble; car en coneixem un de genèric, que es troba en tot el que és
de la bondat moral. El primer sol definir-se aproximadament així:	decòrum	és allò que s'avé amb l'excel·lència de l'home en aquells punts en els
dels restants animals. La part especial, la defineixen sostenint que el	decòrum	és allò que és talment concorde amb la natura, que en ell apareixen
XXVIII. Que així s'entén generalment, ho podem jutjar per aquell	decòrum	que els poetes persegueixen, del qual es parla més amplament en altres
els altres homes, es fa patent com és d'ampla l'aplicació tant d'aquell	decòrum	que es refereix a l'excel·lència moral en conjunt com la del que es troba
mateixa graciosa conveniència de les parts entre elles delecta, així el	decòrum	que brilla en la vida mou l'aprovació d'aquells amb qui es viu, per
a no ofendre'ls; és en això darrer que es fa més sensible la natura del	decòrum	. Amb aquesta exposició crec que s'ha entès què és això que anomenem
entès què és això que anomenem decorós. Però el deure que es deriva del	decòrum	té per primer camí el que ens mena a l'harmonia amb la natura i a
entre els homes, i allò que és ardent i fort. Però la força principal del	decòrum	es troba en aquesta divisió de la virtut de què parlem ara; car no sols
que no sigui viciós; d'aquesta manera es conserva més fàcilment aquell	decòrum	que recerquem. Cal obrar talment que en res no contrariem les lleis
coses inassolibles. D'on més resulta clar en què consisteix aquell	decòrum	de què parlàvem, precisament perquè res no escau de fer contra la
contra l'oposició i resistència de la pròpia natura. Si alguna cosa és el	decòrum	, evidentment res d'altre no pot ésser que una conseqüència en la
que el segueixi amb constància —i en això consisteix principalment el	decòrum	— si doncs no entengués que ha errat en l'elecció del gènere de vida. Si
Capteniment de l'individu en relació amb la comunitat XXXV. El	decòrum	de què parlem es manifesta en cada feta, en cada dita, àdhuc en cada
el rostre, en els ulls, en el moviment de les mans, mantinguem sempre el	decòrum	. Dos excessos en això són d'evitar: la nostra conducta no ha d'ésser
i abatiments i si mantenim l'esperit atent a la conservació del	decòrum	. Ara bé, els moviments de l'ànim són de dues menes: els uns del
a l'esclat extern i a la dignitat. Ara, la millor mesura és servar el	decòrum	de què abans parlàvem i no passar més endavant. Però el més important
oblidaré mai les tortures d'una embriaguesa ultrapoètica, molestada pel	decòrum	i contrariada per un deure." Encara que per natural meu simpatitzo amb
historiador, que trobà excessiu el menyspreu del seu col·lega pel	decòrum	professional. En Tomàs de Bajalta ja els esperava a la sala de la
l'Espardenyer del Born. No fou, doncs, amb pèrdua del seu professoral	decòrum	, que ja s'haurien guardat bé prou d'escarbotar ni d'entelar, com
cabdal no sols de l'art, ans de qualsevol acció, consisteix a guardar el	decòrum	. Ara, ¿hi haurà ningú que, en el treball de cada dia, es comporti
de declinar tota mena de tracte amb qui s'oblidava dels seus deures de	decòrum	social fins al punt de servir-se d'un minyó que excitava la repugnància
qual demanaren la desaparició del fossar per motius de salut pública i de	decòrum	ciutadà. La sortida més o menys oficiosa d'aquests veïns va exaltar
utilitat, harmonia social, llibertat, justícia, elegància, dignitat,	decòrum	. Les exigències i els afanys es coordinen o s'interfereixen. Cal intentar
de la vida pràctica, segons un ideal de coherència, d'unitat i de	decòrum	es multiplica i individualitza en una sèrie de deures personals. Tota
ell, allò que és superior dirigeixi allò que és inferior i el situï amb	decorum	en la sèrie de les dignitats. No és l'amor, com hem vist, vaga tendència
marit, i encara que elles dues fossin prou amigues, prou agermanades, per	decòrum	algunes vegades hauria pogut afluixar només que fos per evitar un rubor

Pàgina 1 (de 4)

50 següents