Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

meu de la minyonía; però d'ençà de la nostra darrera escomesa havíen	decorregut	molts anys. Una carta, no obstant, m'era pervinguda feia poc en una banda
dins la dèria d'abandonar el carrer de Montcada. Després, mentre el temps	decorria	i seguint les corbes del seu desig, anava d'una terra a l'altra, sense
perquè la donzella duia a la mà un llum encès. Jo podia veure la sang que	decorria	per sos dits delicats quan ella els decantà damunt la flama per fer-li
enllà, sota un tendal de pells, jeia un home malalt. La vida encara	decorria	per les seves venes, però li calia morir. Ell ho sabia, i els que estaven
diluvi de cops, que el pobre ruc ex-persona començà a repensar-s'hi. I	decorregué	la segona setmana. En Joan ara veia clar que el bon camí per a aconseguir
gaire la meva identitat. Tanmateix, no solament havia ben canviat en el	decórrer	dels anys, sinó que havia sofert tanta de trasmudança en el meu vestit i
taciturnes. Ah! i també les aigües del torrent que tan suaus i blanes	decorrien	, en arribar al Salt d'Aubarca començaven a cridar i a xisclar i queien,
interessant no està en les voreres sinó en el llit profund que excava en	decórrer	la gran massa d'aigua, en aquest fluir que no para, i en l'aigua mateixa;
deceps, decep, decebem, etc.; imp. decep, decebi, etc..	Decórrer	. Es conjuga com córrer. Decréixer. Es conjuga com
la Marta, amb esgarrifances de poder articular aquest nom gloriós.	Decorren	les hores, eternes, d'aquella nit, passada al balcó, més lenta que no els
la reserva de l'altre va reprimir-lo. Van coincidir en una mirada per on	decorria	l'amistat antiga, el passat, enyorats de perdre'l definitivament; però no
ampla carena, la barba se li trasmudà en glaç, i els rius, pit avall, li	decorregueren	. Veureu, doncs, que allà, en la santa Àsia, es dreçava un puig agut,
§ 8. Pèrsia i els Grecs Es clogué la sisena centúria, i havien	decorregut	tres anys de la cinquena en una pau aparentment ininterrompuda entre
Tot quant sigui fer escaients i agradables a la vista els indrets per on	decorren	els camins tradicionals qui menen a les velles ermites es obra altament
de veres: i a ella, anant escoltant-se'l, les llàgrimes li	decorrien	i se li fonia la carn. I tal com la neu es fon a les alteroses
Capvespres de diumenge! Oh l'alt neguit de l'hora lenta que	decorre	, nua de tota glòria i de tot esperit, en la vulgar
que no abans. El xacal reculà amb por, i això que ja havia vist	decórrer	tres estacions de l'any; però hom no es pot pas donar per ressentit de
de cada dia com si fossis hereu de mon casal. Quan fores lluny,	decorregué	mon dia amb una extranya inquietut mortal i era
I les meves mans regalaven de mirra, I els meus dits de mirra	decorrent	sobre la nansa de la balda. He obert al meu amat,
d'olor; Els seus llavis, assutzenes Que degoten mirra	decorrent	. Les seves mans, rotlles d'or Encastats amb pedres
home. Quan es va escriure aquell llibre el debat sobre la desmitificació	decorria	en una direcció que assumia una creença literal en un univers de tres