Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

o apagada. Els nostres historiadors acostumen a conferir l'etiqueta de "	Decadència	" al període que s'obre amb els Trastàmara —a tot estirar, amb
descobert unes energies morals i materials que el tòpic simplista de la "	Decadència	" ocultava, i que són a l'origen de la represa restauradora del
sectaris. Un sectarisme de nació: nacionisme. Els catalans de la "	Decadència	" sentien el dolor o la inquietud de saber-se postergats quan encara es
La cosa resulta prou clara: el perdó, com a fet moral, està en franca	decadència	. Fins i tot podríem dir que, en la societat actual, les úniques
conclourem que la gent —nosaltres— no perdona perquè no s'odia. La	decadència	del perdó és, en última instància, una decadència de l'odi. El problema
no s'odia. La decadència del perdó és, en última instància, una	decadència	de l'odi. El problema se'ns complica. ¿És que el ressentiment que
de les bèsties més temibles de la història natural. O bé l'ocasió serà la	decadència	de l'enemic: l'ofensor, altiu ahir, és ara més dèbil que el dèbil —i
en un camp apuntar la verdor del blat o del sègol. Tot just consumada la	decadència	tardoral, i ja s'inicia la vida nova. Quina puresa, les muntanyes blaves
considerada i admesa per tothom. Tot això no crec que sigui fruit d'una	decadència	ni d'una corrupció moral. En la gran època dels Tang i dels Ming es veu
històrics que porten els pobles a successives fases de prosperitat i	decadència	. Ens en donà la idea el principi d'isostàsia continental, ben conegut
a la Catalunya gòtica i mercantívola; i tres més per a superar la	decadència	en què naufragàrem a finals del segle XV i arribar a la
terrenal i la fraternal missió col·lectiva de Maragall. Somnolència i	decadència	. La guerra civil del segle XV apartà la clerecia de la política
XV l'Església catalana havia arribat a l'esglaó més baix de	decadència	: la instrucció i la moral de la clerecia eren gairebé nul·les, com,
La ruralització de l'Església contribueix a precipitar la	decadència	eclesiàstica. En els segles dels Àustries totes les preocupacions de les
l'església pel poble. El primer terç del segle XIX manifestà la	decadència	pregona de l'Església a Catalunya, i això no perquè fos víctima de la
amb un terreny de partida sòlid —i no amb un buit estèril llegat per la	decadència	—, haurien arribat ben aviat a trobar el desllorigador de la polèmica que
heroica tossuderia. Molts caigueren en la lluita; tots s'arruïnaren. La	decadència	comercial de mitjan segle XV, ni de bon tros irreparable, es
la nostra vida col·lectiva sigui teixida per un encalçament de redreços i	decadències	; que abaltim en poques hores el treball d'anys de reconstrucció. I
de ser sensible a elles és un mèrit que no es podrà disputar a la present	decadència	mallorquina. En els moments de pessimisme, en veure profanar una catedral
Lloberola, no els tocà altre remei que l'anul·lació absoluta, perquè la	decadència	que duien a la sang ja no tenia gens de força per reaccionar. Don Tomàs
prim. Ell, de la inèpcia tradicional en recollia la característica més de	decadència	: el desinflament absolut de la voluntat davant la catàstrofe, fins
el que jo et deia no obeeix a cap mena de refinament ni a cap mena de	decadència	; és que existeix. Existeix aquí com a tot arreu. De vegades són els homes
tot mastegant herba, escoltaria els seus discursos sobre la grandesa i la	decadència	de les vanitats humanes. Frederic no era un pobre home vulgar, com molts
Àngel i el Tiziano, la trajectòria de la màxima pintura italiana—, és la	decadència	, i finalment l'abandó, del concepte "sensual" de la bellesa. El pintor
desproveïda de malícies d'ofici i d'estètica —"la pintura està en	decadència	des de l'època de les cavernes", diuen que ha dit ell—: tanmateix,
crides més profundes, absortes i insidioses que les de la retina.	Decadència	de l'ofici La mentalitat europea també havia anat canviant. Amb Nietzsche
representa, en la vigília dels ismes, la consumació d'aquella	decadència	. L'acolliment ponderatiu que es féu a la seua obra, per part de crítics i
abaixà el to dels homes —els féu tots iguals, vulgars— i contribuí a la	decadència	de l'Imperi. D'acord. Però no entenc com no ho aplica a Espanya, que
la condueix a un terme i, per aquí, potser em sostreu a la impressió de	decadència	i a la decadència i tot, i a la mort. Aleshores, com que tot això és tan
terme i, per aquí, potser em sostreu a la impressió de decadència i a la	decadència	i tot, i a la mort. Aleshores, com que tot això és tan prim, tan frèvol
certa distància, molts tuberculosos, i després se li va anar veient la	decadència	. En la noia no era tan visible, potser perquè el cabell, d'un ros que
els quals, sota una refinada civilització que sovint pren els aires de	decadència	efeminada, no han perdut aquella força i energia vitals que nosaltres,
Anys ha que l'espera, el testament. Però arriba amb retard. La seva	decadència	s'inicia. Ni morir-se a temps no ha sabut! El que ha sabut és fer la
la teva bellesa, que, igual que en altres dones, s'iniciaria la	decadència	del teu cos. No creguis que implorés les sobres; no pretenia que la teva
dues maternitats et modificaven a penes. Sí, desitjava assistir a la teva	decadència	física, l'esperava com un càstig que potser m'hauria deslliurat de la
la simandra i pensava com un ritme de vida elevada, fins i tot en la seva	decadència	, pot conservar, ja buida, tota la seva imposant forma exterior, plena de
les Sofies amb les Twiggies, s'hagi sentit temptat d'al·legar la	decadència	de la criança materna. Si el pelargon, els biberons segurs i calculats,
jo m'atreviria a assegurar que estem entrant en una etapa de plena	decadència	de l'obscenitat. Naturalment, la convicció contrària resulta molt més
sèrie de tensions econòmiques i ideològiques, Amb Felip II va començar la	decadència	d'Espanya i l'expansió imperial d'Anglaterra, Amb la caiguda de
el darrer bastió de la cultura antiga. S'han introduït aquí certs mots —"	decadència	", "expansió", "cultura" (o "civilització"), "unitat",
troben documents històrics que verifiquin cap unitat, expansió, progrés,	decadència	, etc.; a tot estirar, es troben documents històrics on algunes persones
i grandeses, la venalitat i la ignomínia dels governadors, la pròpia	decadència	natural de les famílies, la joventut de les quals havia donat l'empenta
civil realment desesperada i insostenible. Pestes, fams, riuades,	decadència	comercial, tot hauria de contribuir que la tensió entre la Ciutat i el
aquells son qui mes afreturan". Tot plegat imposarà un sentiment de	decadència	del qual no s'escaparà ningú. Fra Turmeda ho resumeix així en el plany de
concloure que el despoblament de Mallorca hauria estat gairebé total i la	decadència	absoluta, quan no irreversible. El notari Salcet, dietarista de l'època,
contrari, Mallorca sembla exaltada pel somni voluptuós de la seva pròpia	decadència	. Igual que els March i Saig de la Pollença del segle XIV, la
notables reben durant el segle un títol de noblesa de Castella. La	decadència	es va consumant. El barroquisme, el mal gust i la xaroneria tot ho
aquells que posen més de manifest fins a quin punt el sentiment de	decadència	comprenia tots els illencs. Almenys cal reconèixer el sentit realista que
fugaç d'un segle curt de glòria relativa i sis-cents anys de llarga	decadència	fins a abocar al present. Un present que, si econòmicament és optimista,
individuals, ben relatius a fi de comptes, minvin el sentiment de la	decadència	col·lectiva. Precisament amb el triomf de totes aquestes individualitats,

Pàgina 1 (de 49)

50 següents