Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

amb cauta intel·ligència. Amago fosca endins el meu talent", es	decantava	a disciplinar-se Efrem Pedagog. I un recelós silenci es va estendre a poc
amb prodigalitat, amb devessalls d'anècdotes de luxe, quan jo em	decanto	tothora a no despendre— i d'ell una filla, que ens va donar un nét
de banda els altres i em limitaré a meditar sobre la darrera, que es	decanta	a poc a poc a l'inevitable disbarat del suïcidi, a causa de la seva
concedides. Pel que fa a l'arriet, esquerp i lleig, d'ullots malèvols, em	decantaria	a creure'l d'un bastard llinatge. I heus aquí que, quan en el meu record
suposava haver de sotmetre-s'hi. I és el que Erasme es negà a fer. No es	decantava	ni pels uns ni pels altres, ja que als uns i als altres tenia objeccions
La seva tesi és senzilla; entre la injustícia i el desordre, cal	decantar	-se per la injustícia, ja que un ordre injust sempre serà, malgrat tot, un
malgrat la cortina de foc. Travessen pel bell mig de la ciutat i es	decanten	cap a Montjuïc, alts, solemnes, en el benigne cel lleugerament emboirat.
mel. Quin dia pur, joiós! Passo entre mars de ginesta d'or: he de	decantar	-la a grans braçades. M'acompanyen cants de cucut, de merlot i de
dels recents esdeveniments de la política europea. Diu que Chamberlain ha	decantat	decisivament la balança a favor de Hitler, que Anglaterra "ja no és la
aunque signifique nuestro total exterminio. Gairebé em	decantaria	a creure que el projecte d'una Catalunya independent no és sinó un
sorpreses de la vida. Era un asceta que rebutjava tot allò que el pogués	decantar	de la seva via d'isolament, de contemplació, però que no havia trobat mai
amb un deix d'orgull. Les altres dues s'aixequen també, totes tres	decanten	lleugerament el cap, insinuen un somriure dolç, i la del sofà, que té els
agrada l'olor de nadó... Ell s'atansa més al llit i aprofita que ella es	decanta	una mica per a acabar-la d'empènyer sobre la vànova groga, on es queda
atrotinat, però no tan "casca-ràbies". No ho era gens, i més aviat es	decantava	per l'humor, pel costat de la broma. Es deia Boni, i gaudia també d'una
amb lentitud, però per fi arribava el capvespre. Quan el sol ja es	decantava	sobre els cims, Marina començava a mirar cap al roquissar; en el
perdut i es regirava com una fera acorralada. Respirava sorollosament,	decantat	el cap sobre el pit, tot agitat i tremolós. Dintre la fosca els ulls li
." Passà el temps. El fill de la Rutlla no sols no s'esmenà, sinó que es	decantà	més i més a la vagància, al beure i al joc. S'havia allunyat completament
de la compra. Una idea li travessà el cervell, com una llum sobtada; es	decantà	la visera de la gorra tirant-se-la una mica sobre els ulls; s'apujà els
ben proveïts, vastíssims, rics de material, però desarrapats d'ànima i	decantant	-se cap a l'orientació dels films truculents. Les sabates i les sandàlies
val en realitat la feina. Aquest petit incident, en lloc d'irritar-me, ha	decantat	la meva admiració per la manera fina i subtil que gasten els xinesos en
i damunt l'estoreta de pandanus més rosegada pels escarabats, pot	decantar	el cap, pot cloure els ullets de jade i pot adormir-se com un àngel. Les
de les goletes s'acabaven el vi i la cervesa de la casa i tot anava	decantant	cap a una zona prostibulària de les més vermelles. Hi havia cinc o sis
despatx, del nostre afer. L'eina ens subjuga com una vareta màgica i ens	decanta	cap al costat pràctic i material de l'existència. El culte als valors
gira amb lenta astúcia imperiosa: tota vertical se'ns	decanta	, i llisquem cap a les vores del viure que demà ens hi trobarem
una mà a l'encanyissat de la taverna com si apressés Maria, que s'hi	decanta	amb un gest d'abandó.] /Maria\. [(A Anguila, que se l'està
teu; que semblen fetes a la mida justa del braç, per agafar-les i que se't	decantin	una mica com si diguessin: —A veure si goses... i tu et torces i els
, lleuger i optimista: —Dona Obdulieta, ¿no ha vist s'altaret? ¿Vol que li	decanti	ses cortines i el veurà? ¿Què diu? ¿Com? Sí senyora, donaré ordres... Diu
tot comporta perills de gran abast. I jo em	decanto	a creure senzillament que el cel·luloide —allò que
jo, distret o consirós, cedia al pes del temps, m'hi	decantava	peresosament o feia com qui es resisteix amb urc de
aprendre de plorar? Ella encara vacil·la, se li	decanta	el cap, el món et roda i vibra com, cadent averany,
aquest d'ara, el posat com et gires, i el tors	decanta	i desorienta, concedit al moviment, la més pausada zona
la vostra testa, detrurerament, devers mos llavis es	decantaria	fins que la meva set... —Això rai! Sia:
la ginesta és més roig el roëllar, les espigues s'hi	decanten	, que fan ganes de segar, la farina és molt més blanca
pesar. L'estel que Déu ens destina mai ningú el féu	decantar	a pes d'or ni a pes de plata, i ai del qui el pogués
noi tot d'una se'm va girar d'esquena i es va aixecar de puntetes i es va	decantar	d'una banda a l'altra i es va tornar a girar de cara a mi i va dir,
Quimet de petit, es va posar les mans obertes damunt dels genolls, es va	decantar	endavant i amb els ulls emboirats, perquè es veu que els anys se li
i de coixins i es van estirar i es van abraçar i escoltaven el vent que	decantava	les fulles i movia les branques i van passar la nit així: entre desperts
banc i m'asseia amb el paraigua obert i mirava de quina manera la pluja	decantava	les fulles i esbadellava o tancava les flors... I tornava a casa i alguna
veia que en Vicenç patia de debò, es posava trist. De mica en mica es va	decantar	a favor d'en Vicenç i es va començar a barallar amb la Rita per defensar
vermelles com un fantasma de claror. Vaig agafar el cargol i el vaig	decantar	amb molt de compte, ara cap a una banda ara cap a l'altra, per poder
a poc i les parets de les cases es van estirar amunt i es van començar a	decantar	les unes contra les altres i el forat de la tapadora s'anava estrenyent i
que una candela. I en el mirall de l'aigua, espiga negra, va	decantant	un cos lluent de febre. L'esguard esquerp dels isards de muntanya
pobles, en canvi, aprecien del treball el seu resultat, i per això es	decanten	cada vegada més vers una mecanització, propendeixen no a fer, sinó a
certa manera una desmesura, la desmesura de l'utilitari, però tampoc es	decantarà	vers la proposició contrària, tampoc preferirà a cent ocells en mà l'únic
i tenia les dents verdes. Després de tres o quatre pretendents més, es	decantà	, contrariant els seus pares, pel banquer Xuclà, ja una mica madur, perquè
davant del que sigui. Guillem, d'una manera pueril i literària, es	decantava	pel darrer d'aquests fenòmens. Guillem va plantejar un nou
per respirar el que es presentés i una retina més tolerant que els	decantava	a la fresca teoria del no mirar prim. Amb la República, les dones de
els cors humils en santa embriaguesa.— Així diu el vident, i es	decanta	per sempre de Micol, que, sofocant l'irredimible dol,
voleu, doncs, pel vostre perdó? ¿Quin preu serà que d'Israel	decanti	l'assot de Jehovà? —No volem, no, —responen— l'or i l'argent per
té un tremolor en son parlar mentre ella a son abraç tota es	decanta	. Mes ella a l'estimat, pausada, diu: —A un magraner, baix la

Pàgina 1 (de 49)

50 següents