Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

el seu públic, pren un cert auge inclús. La manera sublimadora tampoc no	decau	. Hi ha, també, per acabar-ho d'embolicar, algun esporàdic rebrot d'odi
res. L'electricitat fluctua, sembla voler-se animar, però tot seguit	decau	de nou, baixa ara més que de primer i el quiròfan resta només il·luminat
li donen un dring casolà, humaníssim. Després, l'Església catalana	decau	i s'ensopeix, de manera que en el segle XVIII a penes és una
fou sotmès durant l'ocupació de les tropes franceses. De fet, el pactisme	decau	en l'esperit català, i la generació que farà la guerra de 1705 a
no entenc com no ho aplica a Espanya, que també és una pluralitat i ha	decaigut	per la imposició uniformitzadora; canviant els noms, els seus arguments
estat quan es produí un fet que vingué a reforçar la meva tendència a	decaure	. Una nit, en sortir del teatre amb un amic, vaig tenir un vòmit de sang
simple estat passiu de l'èxtasi es mesclava un ferment actiu. La beatitud	dequeia	i la inquietud començava a burxar. Quelcom de tèrbol, de sensual feia la
que m'entortolligaven i m'enferotgien. I les meves més grans esperances	dequeien	, assenyant-se... Es va fer de dia. No vaig obrir els ulls; m'esforçava a
el xiprer s'ageganta, i és trist, si el fullám pensatiu no	decau	; fins l'oliu iré jo perqué canta pertot la serena i
de fer callar el més xerraire, i les sobretaules domèstiques	decauen	. La vèrbola efusiva dels promesos és substituïda per melodies ardents i
cap figura de relleu. Integrada novament a Espanya, el conreu del català	decau	de forma ostensible, en l'aspecte literari, molt més que no a la pròpia
segles XVII i XVIII, que va ésser quan va començar a	decaure	la nomenada que tenia, fins que només en va quedar el record com d'un
cap manifestació que no sigui de repòs i decadència i si tot va reposar i	decaure	la ciència universal va reposar i decaure més que res perquè l'únic que
i si tot va reposar i decaure la ciència universal va reposar i	decaure	més que res perquè l'únic que trobem són espurnes de les ciències
per a pensar sense sistema, perquè el pensament havia tornat a	decaure	tant que no tenia ni forces per a sistematitzar, és l'Ernest Vendrell,
la base de tot el procés productiu: mentre la renda immobiliària	decau	solament com a funció o moment seu. Igualment s'esdevé amb el
gratuïta i inassociable semblant a qualsevol altra. La ciència	dequeia	al nivell d'un comportament humà qualsevol, individual i arbitrari
(emblema conjunt de l'alta mundanitat, de les finances i del poder), i	decau	fins a arribar a l'estat d'un gentlemen-farmer, és a dir, d'un
li digué prou. Trencat el jurament de fidelitat a la Constitució,	dequeien	, írrites, les prerrogatives personals en ella consignades. La
miserable, degradat, amunt i avall de les polsoses carreteres. Com has	decaigut	! Estretes les dents, els llavis esblaimats beguts endintre, esperes a la
dintre. Hi ha tot un art de venir vell. Ningú no pot certament evitar que	decaiguin	les forces i la pell s'arrugui i es refredi la sang i s'escurci la vista.
al rengle de les potències prudents, el seu prestigi a Ginebra	decaurà	ràpidament i, amb aquesta caiguda, desapareixerà la possibilitat
a casa d'elles, en el camp, la més còmoda de les cambres. Envelleix sense	decaure	de la seva autoritat; una mica d'enginy i molt de temps a perdre li
època, l'agricultura, la indústria, el comerç i la navegació no havien	decaigut	. Riber és d'un parer semblant, i ho fonamenta en el text d'alguns cànons
deus de l'activitat productora. El concepte és fals. Certament, Catalunya	decaigué	econòmicament, i l'atur fou considerable, però mai no arribà a la
no fos tan ràpid com el de les altres poblacions; la seva grandesa	decaigué	lentament, però sense interrupció. Si representem gràficament el procés
a mesura que va desenrotllant-se la indústria de transformació del ferro,	decau	, paral·lelament, la d'extracció. N'és causa el fet que els nostres
el vaixell que mana, i ell segueix la seva tasca amb una fortalesa que no	decau	. No hi fa res que els vaixells enemics siguin més potents, millor armats
La persistència de l'aptitud comercial. Per bé que el nostre comerç	decau	des del començament de l'Edat moderna, no per això la decadència és tan
l'únic al·licient d'aplegar dificultats i provatures de llenguatge, han	decaigut	per ells sols si un fort contingut no els sostenia. Ara podríem
les fronteres. Sabem que l'obra de la immensa majoria de nosaltres ha de	decaure	amb nosaltres mateixos, com hem vist passar i oblidar les obres de tants
les altres activitats, arribarà a conduir-l'hi. La vida del poeta, per no	decaure	en la seva principal finalitat, necessita l'estímul i l'exemple: les
prou horrible, sobretot, per començar. Mowgli l'oí ressonar, enlairar-se,	decaure	i esvair-se com una mena de lament arrossegadís, i somrigué bo i corrent
que va consistir a lluitar pel triomf de la religió catòlica, va anar	decaient	i agonitzant fins a morir i apagar-se, amb la pèrdua de les colònies de
castellà, que no ens va fer cap mal ni ens va ser mai funesta fins que va	decaure	, i quan ja no se'l pot considerar responsable del que feia, contrasta
Pau Claris en el discurs esmentat—, la potència dels estats i nacions que	decauen	passa a altres nacions, oblidades per tal de donar-los esperit i alè, que
i profètic que el de totes aquestes hegemonies, tant en la que havia	decaigut	a l'Espanya castellana, com la que brillava a França, com les que es
política comença en temps de Felip IV, que és precisament quan Castella	decau	i agonitza i Catalunya reneix i ressuscita, aixecant-se de terra, que és
Castella, que, presidint l'imperi immortal de l'Espanya castellana,	dequeia	i s'enfonsava com hem vist davant de l'Espanya catalana somiada per
en la capital de la monarquia, i, malgrat això, Barcelona no sols no ha	decaigut	, sinó que, al contrari, a un engrandiment ha hagut de succeir-hi un altre
posava el doble de maons que un altre company, i ben tost el seu tarannà	dequeia	, es posava trist i es sorollava de mala gana. Tenia, per això,
. I amb tot i els anys —"els meus pocs anys", podrà dir ell— no	decau	, no es detura, no es desanima, no es deixa passar al davant, i esdevé a l'
És fàcil de compendre-ho. Quan el peatge fou abolit, la ciutat	decaigué	de mica en mica, i avui Helsingör és una vila morta plena d'encisos. Al
sóc un bevedor singular. Jo només bec per necessitat, quan el meu esperit	decau	. No hi puc fer més és la meva feblesa. I tanmateix —es preguntà sense
obert damunt el qual hi ha un quepis d'oficial, net, intacte. El combat	decau	. Perdem el contacte amb l'enemic. Com que ací no ens podríem sostenir
inacostables, intocables, impalpables, irreductibles. La fatiga fa	decaure	l'encant i arriba un moment que hom dubta de si tenen una existència
Joan Crexells havia estat rapsode de l'Ateneu Enciclopèdic Popular, em	decaigué	una mica. Els rapsodes m'enerven tant com els iconoclastes. Formo part
descobriment constant del jo millor que hi ha en mi. Per això mai no he	decaigut	". I ella continuava: "Perquè tu no ets així, decaigut; ets tan fill meu
deia un altre, tan mancat d'eloqüència com l'anterior. La conversa anava	decaient	. Un noiet ros i ulls de fura, explicava als seus companys que el que més
era una mena de fogainer d'aquella fornal de felicitat; si la conversa	dequeia	, ell l'atiava amb algun acudit dels seus; si el bon humor feia les

Pàgina 1 (de 15)

50 següents