Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va	decidir	d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre
brivall l'havia clissat d'ençà de l'aparició de l'altre i esperava que es	decidís	a abordar-lo. Perquè, expert en les angúnies que desfermava en aquella
ensalivava Pulcre. "Sí? Doncs encarregui-me'n unes quantes", va	decidir	la senyora Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants
no la gh'averà, casca el mondo, eccetto el sior Iove", va	decidir	la dida. I es va asseure en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec
de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es	decideix	a una funesta venjança. No és cert que el difunt no pensés mai en el
concedia l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va	decidir	, valenta, Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar.
d'avui." I fins Pulcre, gairebé insensible als fenòmens de la natura, en	decidir	-se a cloure, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada biblioteca que
la prima paret separa tot al llarg de la seva digna comesa. La parella	decideix	de vèncer els entrebancs amb una imprudent sortida de nits, per reunir-se
que li importava, i el noi i la noia es varen casar. Aleshores	decidien	de provar l'aventura de l'escenari. Davant una sala discretament buida,
cap a una peremptòria amnistia la matrona. "Fereix, fereix!",	decidia	la ira de la noia, una ira llargament covada. Els cops, administrats amb
I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos", va	decidir	el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més atrevit que
seu pare. Fedra, a frec de la menopausa, no és gaire intel·ligent i no es	decideix	ni ha de decidir-se a una valenta i clara tria. Obsessionada fins a
frec de la menopausa, no és gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de	decidir	-se a una valenta i clara tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre
el cas em resulta clar: han de morir, els infeliços, l'una i l'altre",	decidia	aquell home tan important, d'experiència. "Jo no puc perdre el meu
casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi,	decidir	-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí
ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat, i ella havia de	decidir	-se. Allí hi havia el seu padrí; hi havia la seva mare. Després de la
es feia imprescindible; tant era així, que quan ell, a causa de l'edat,	decidí	retirar-se, la festa començà a declinar, i avui a Santa Maria dels Monts
joc d'emocions inefables, no podia, era cert, eternitzar-se. Havia de	decidir	alguna cosa, obrar... Així Tino Costa va anar reflexionant, nit darrera
qüestió era ajornar aquell instant; tal vegada es veurien; potser ell es	decidiria	a anar... Però Mila volgué de totes passades anar-hi aquella nit. A més a
només motius de tristesa i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai no es	decidí	, i a l'últim acabà per renunciar decididament a la idea. "Per què,
a cada nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar escales avall;	decidí	pujar-les a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la porta
Joan s'ha entestat en què continuï a la masia. Ja el coneixes. Potser em	decideixi	a donar un altre tomb per allà així que afluixin les feines. Desitjo
masia, a penes començà clarejar el dia i malgrat el temps amenaçant, es	decidí	anar a Argona tota sola. Encarregà una de les filles que tingués cura de
ja no haver-se oposat amb més fermesa al desig del seu germà, quan	decidí	portar-la allí. N'havia tingut la idea, i ara es dolia de no haver-la
com una torrentada que amenaça arrabassar-ho tot. I amb tot, no es	decideix	: es diria que els peus es neguen a obeir-li la voluntat. Però, per què no
"c'est la première loi de la nature". La veritat: jo no sabria	decidir	si la cosa mereix o no mereix ser qualificada de "première loi de la
És una qüestió d'enginy. I és curiós que l'home hagi tardat tant a	decidir	-se a aplicar el seu enginy a aquests articles de maneig diari. Ja he
sempre l'intel·lectual s'ha vist en la immediata necessitat d'optar, i de	decidir	-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El
de guerra, acaben de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han	decidit	treure'ls de la presó i enviar-los al seu país d'origen —Alemanya, no cal
aquell ordre és una aberració. Només un pragmatisme pro domo els	decideix	a obrar —o a pensar— en aquests termes. La gravetat del cas, en
En altres termes: l'ofès intenta venjar-se. Es venjarà o no: això ho	decidiran	les circumstàncies. Però el seu desig i el seu designi és venjar-se. El
"Militarment això està perdut". Jo he observat que havia de	decidir	-se en el camp diplomàtic, però ell ha fet: "No hi cregueu, en això de
sense una enèrgica acció de França i Anglaterra, la guerra d'Espanya serà	decidida	a favor de les potències feixistes. Diu que la tebior i feblesa del
de Negrín a la Societat de Nacions dient que el Govern de la República ha	decidit	la retirada unilateral de tots els combatents estrangers, sota el control
de calma. Tot d'una s'ha sentit clarament el brunzir d'un avió i he	decidit	que tothom baixés a l'antiga cova de can Bofill, cavada a la gresa. Hi
No gosàvem fer-ho, per si els sis presoners fugitius hi fossin. Però m'he	decidit	, a la fi, i he donat un cop de picot a l'envà. En aquell moment ve
1 (2) Ja fa potser una hora que treu tinta quan l'escarceller	decideix	endur-se'l. A la cel·la només hi ha un altre home i una dona, amb els
. Només n'ha pogut llegir una: "Això és un carnaval." A la fi l'home	decideix	: —Sortiu. Obre els cinc panys que asseguren la reixa, torna a tancar
la porta, somriu afalagadorament. —És agradable de veure que al final us	decidiu	a col·laborar —diu el de la veu mascla—. Potser us podrem treure algun
casos? —No s'hi ha vestit —assegura la dona. La veu més antipàtica,	decideix	: —Caldrà que procedim a escorcollar el pis. —Com vulguin. —Vinguin —fa
haver enterrada d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha	decidit	o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al replà tot reflexionant
d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha decidit o l'han	decidida	a fugir, i ell la segueix cap al replà tot reflexionant en veu alta:
Abans de la nit no hi haurà cap habitatge ben sencer. —I tot seguit	decideix	—: Més val que me'n vagi. Entra al vestíbul, d'on torna a sortir amb una
és? —desconfia el vell. —Us ajudarà, si encara viu. Aleshores l'home es	decideix	a agafar-la, se la mira per tots costats, torna a alçar la vista. —No
únicament una alenada humida, d'indret tancat. —Caldrà queixar-se —	decideix	el xicot. —L'administrador ha tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan
... És teu, el carret que hi ha aquí fora? —Sí —fa la noia, que	decideix	—: Jo també vindré. Vosaltres —indica als vells i a la cunyada— podeu anar
el xicot—. He vist que a la porta del wàter falta una frontissa. —S'atura,	decideix	—: Mira, vosaltres seguiu. Jo vaig a buscar un tornavís... No els dóna ni
Ell i la noia es miren, incrèduls. Han anat avançant una mica i l'home	decideix	aixecar-se i tornar-se a asseure una mica més enllà, novament a l'altura
. —No teniu cap més paper, doncs? —No. —Caldrà que vingueu amb nosaltres —	decideix	el cap. Un dels soldats ja allarga la mà per tal de subjectar-lo, però la
mira i reposa les mans sobre la guia del tricicle immòbil. —I qui ha de	decidir	de qui és el cadàver? —Ningú. Teòricament ja ha estat decidit. —Ah,

Pàgina 1 (de 302)

50 següents