DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
decidir M 5 oc.
decidir V 12299 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb decidir Freqüència total:  12304 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Oblidant o recordant massa el que havia comès amb el seu pare, Cronos va decidir d'anar devorant els seus propis fills, tot just naixien. Per un cèlebre
brivall l'havia clissat d'ençà de l'aparició de l'altre i esperava que es decidís a abordar-lo. Perquè, expert en les angúnies que desfermava en aquella
ensalivava Pulcre. "Sí? Doncs encarregui-me'n unes quantes", va decidir la senyora Magdalena Blasi, d'una màniga molt ampla. "Fullejar sants
no la gh'averà, casca el mondo, eccetto el sior Iove", va decidir la dida. I es va asseure en una cadira baixa, a l'aguait d'un altre bàtec
de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en lamentar-se, es decideix a una funesta venjança. No és cert que el difunt no pensés mai en el
concedia l'oncle Nicolau Mutsu-Hito. "Seguiré el seu consell", va decidir, valenta, Cassandra. I, abandonant l'estança, se n'anava a endreçar.
d'avui." I fins Pulcre, gairebé insensible als fenòmens de la natura, en decidir-se a cloure, embadalint-lo l'espectacle, l'ordenada biblioteca que
la prima paret separa tot al llarg de la seva digna comesa. La parella decideix de vèncer els entrebancs amb una imprudent sortida de nits, per reunir-se
que li importava, i el noi i la noia es varen casar. Aleshores decidien de provar l'aventura de l'escenari. Davant una sala discretament buida,
cap a una peremptòria amnistia la matrona. "Fereix, fereix!", decidia la ira de la noia, una ira llargament covada. Els cops, administrats amb
I les lliçons varen durar diversos dies. "Bé, avui a arriscar-nos", va decidir el pare. "Jo traçaré el camí i tu em seguiràs. Però ets més atrevit que
seu pare. Fedra, a frec de la menopausa, no és gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de decidir-se a una valenta i clara tria. Obsessionada fins a
frec de la menopausa, no és gaire intel·ligent i no es decideix ni ha de decidir-se a una valenta i clara tria. Obsessionada fins a enfollir, el sinistre
el cas em resulta clar: han de morir, els infeliços, l'una i l'altre", decidia aquell home tan important, d'experiència. "Jo no puc perdre el meu
casament. Un dia Tiago, amb l'ajut del padrí de la noia, pogué, per fi, decidir-la que baixés amb ell a fer una visita a les terres. El padrí
ve't aquí que allò en què no volia pensar havia arribat, i ella havia de decidir-se. Allí hi havia el seu padrí; hi havia la seva mare. Després de la
es feia imprescindible; tant era així, que quan ell, a causa de l'edat, decidí retirar-se, la festa començà a declinar, i avui a Santa Maria dels Monts
joc d'emocions inefables, no podia, era cert, eternitzar-se. Havia de decidir alguna cosa, obrar... Així Tino Costa va anar reflexionant, nit darrera
qüestió era ajornar aquell instant; tal vegada es veurien; potser ell es decidiria a anar... Però Mila volgué de totes passades anar-hi aquella nit. A més a
només motius de tristesa i d'insatisfacció. Però, amb tot, mai no es decidí, i a l'últim acabà per renunciar decididament a la idea. "Per què,
a cada nou esglaó es veia en perill de caure i rodolar escales avall; decidí pujar-les a gatamans, i d'aquesta manera arribà al pis. Davant la porta
Joan s'ha entestat en què continuï a la masia. Ja el coneixes. Potser em decideixi a donar un altre tomb per allà així que afluixin les feines. Desitjo
masia, a penes començà clarejar el dia i malgrat el temps amenaçant, es decidí anar a Argona tota sola. Encarregà una de les filles que tingués cura de
ja no haver-se oposat amb més fermesa al desig del seu germà, quan decidí portar-la allí. N'havia tingut la idea, i ara es dolia de no haver-la
com una torrentada que amenaça arrabassar-ho tot. I amb tot, no es decideix: es diria que els peus es neguen a obeir-li la voluntat. Però, per què no
"c'est la première loi de la nature". La veritat: jo no sabria decidir si la cosa mereix o no mereix ser qualificada de "première loi de la
És una qüestió d'enginy. I és curiós que l'home hagi tardat tant a decidir-se a aplicar el seu enginy a aquests articles de maneig diari. Ja he
sempre l'intel·lectual s'ha vist en la immediata necessitat d'optar, i de decidir-se entre les faccions combatents que escindeixen la seva societat. El
de guerra, acaben de ser alliberats: els funcionaris gaullistes han decidit treure'ls de la presó i enviar-los al seu país d'origen —Alemanya, no cal
aquell ordre és una aberració. Només un pragmatisme pro domo els decideix a obrar —o a pensar— en aquests termes. La gravetat del cas, en
En altres termes: l'ofès intenta venjar-se. Es venjarà o no: això ho decidiran les circumstàncies. Però el seu desig i el seu designi és venjar-se. El
"Militarment això està perdut". Jo he observat que havia de decidir-se en el camp diplomàtic, però ell ha fet: "No hi cregueu, en això de
sense una enèrgica acció de França i Anglaterra, la guerra d'Espanya serà decidida a favor de les potències feixistes. Diu que la tebior i feblesa del
de Negrín a la Societat de Nacions dient que el Govern de la República ha decidit la retirada unilateral de tots els combatents estrangers, sota el control
de calma. Tot d'una s'ha sentit clarament el brunzir d'un avió i he decidit que tothom baixés a l'antiga cova de can Bofill, cavada a la gresa. Hi
No gosàvem fer-ho, per si els sis presoners fugitius hi fossin. Però m'he decidit, a la fi, i he donat un cop de picot a l'envà. En aquell moment ve
1 (2) Ja fa potser una hora que treu tinta quan l'escarceller decideix endur-se'l. A la cel·la només hi ha un altre home i una dona, amb els
. Només n'ha pogut llegir una: "Això és un carnaval." A la fi l'home decideix: —Sortiu. Obre els cinc panys que asseguren la reixa, torna a tancar
la porta, somriu afalagadorament. —És agradable de veure que al final us decidiu a col·laborar —diu el de la veu mascla—. Potser us podrem treure algun
casos? —No s'hi ha vestit —assegura la dona. La veu més antipàtica, decideix: —Caldrà que procedim a escorcollar el pis. —Com vulguin. —Vinguin —fa
haver enterrada d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al replà tot reflexionant
d'amagat. La noieta l'estira, com impacient ara que s'ha decidit o l'han decidida a fugir, i ell la segueix cap al replà tot reflexionant en veu alta:
Abans de la nit no hi haurà cap habitatge ben sencer. —I tot seguit decideix—: Més val que me'n vagi. Entra al vestíbul, d'on torna a sortir amb una
és? —desconfia el vell. —Us ajudarà, si encara viu. Aleshores l'home es decideix a agafar-la, se la mira per tots costats, torna a alçar la vista. —No
únicament una alenada humida, d'indret tancat. —Caldrà queixar-se —decideix el xicot. —L'administrador ha tocat el dos —diu ell. —El porc! Sempre fan
... És teu, el carret que hi ha aquí fora? —Sí —fa la noia, que decideix—: Jo també vindré. Vosaltres —indica als vells i a la cunyada— podeu anar
el xicot—. He vist que a la porta del wàter falta una frontissa. —S'atura, decideix—: Mira, vosaltres seguiu. Jo vaig a buscar un tornavís... No els dóna ni
Ell i la noia es miren, incrèduls. Han anat avançant una mica i l'home decideix aixecar-se i tornar-se a asseure una mica més enllà, novament a l'altura
. —No teniu cap més paper, doncs? —No. —Caldrà que vingueu amb nosaltres —decideix el cap. Un dels soldats ja allarga la mà per tal de subjectar-lo, però la
mira i reposa les mans sobre la guia del tricicle immòbil. —I qui ha de decidir de qui és el cadàver? —Ningú. Teòricament ja ha estat decidit. —Ah,

  Pàgina 1 (de 247) 50 següents »