×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb decidit |
Freqüència total: 3663 |
CTILC1 |
els estreps i cometés una barbaritat. Pensà en la separació rodona i | decidida | , i aquesta hauria estat sense dubte la resolució que hauria adoptat, si | i no sense fortuna, car era liberal, desimbolt de maneres, ben plantat i | decidit | de caràcter, i sabia plaure a les dones. Fins que un dia la sort o la | i ho tingué com un signe de mal averany. Una d'aquelles tardes Mila pujà | decidida | a la plaça en busca de tia Càndia. Tia Càndia era el seu àngel protector | Tia Càndia de moment va romandre muda davant les paraules d'ella i el to | decidit | amb què les va pronunciar. La mirà com si no gosés creure el que sentia, | inquietud anà creixent a mesura que passaven les hores. Abans Mila era | decidida | en les seves coses; ara no sap què li passa que tremola de tot, tot li | ? S'havia fet, en efecte, el propòsit de no veure-la, i ara, ja | decidit | a esperar-la, quan veu que s'acosta l'hora, sent que tot ell tremola i es | Mila aniria amb el seu pare a les terres d'Argona. La cosa estava | decidida | . Així que estés guarida del braç partirien. Ho havien discutit | vegada ell fora, no hi veig la necessitat. Però Joan del Santo estava | decidit | . Allò li aniria bé. Seria una mena de càstig. L'ajudaria a oblidar, i | es detura, es desvia bruscament del camí que seguia, i avança | decidit | en una nova direcció. El que està fet, fet està! Després pensa en Mila, i | el veié ja que jugava amb la vora de les tovalles, tot nerviós. Entrà | decidit | . —Què vols? —li preguntà, excitat, gairebé desafiant. —No res... Mira... | ella mateixa ho diu: "El faria amb els ulls embenats". Serà ella menys | decidida | , menys hàbil que Anselma, ara, quan anirà en busca del seu amor? El camí | estic, padrí! Què feliç sóc! L'abraçà i el besà. Però ell, malgrat el seu | decidit | propòsit d'acompanyar-la, com més la sentia, com més la mirava, es sentia | D'aquí no passem. I el nacionalisme és, precisament, el pas següent, | decidit | i una mica exasperat. No diré que no hi hagi hagut nacionalistes entre | que vulgui ser acceptat pels seus lectors. No hi ha cap "plagiari" | decidit | que confessi els seus plagis. Habitualment, quan ens apoderem de | la Revolució espanyola, per temperament no aniran a la lluita, a l'acció | decidida | a favor seu, que fóra la Revolució social als altres països. | darrera cada taüt): pel Passeig pujaven noies maquillades, minyons | decidits | , gairebé com si es tractés d'una festa. A primera hora de la tarda he | de Van Gogh. Mentre llegia sota una alzina, ha passat un cucut amb vol | decidit | , enèrgic, elegant. Cap al Martí, a la tarda. D'una clariana dels núvols | amb les més altes esferes— que el conflicte s'acabarà amb el triomf clar, | decidit | , d'un dels dos bàndols. Cap al tard he anat a la Institució de les | de paisà, cara-roig, ulls clars, nòrdic, tenia tot l'aire, brutal i | decidit | , dels homes d'aventura i de crisi. A l'entrada d'un carrer, una gran | nas, les galtes xuclades, una orella que coneix... Amb un gest violent i | decidit | , arrabassa el drap i el rebrega entre els dits mentre la sobtada | de la lluita, perquè tampoc ells no s'han resignat, tenen uns ulls | decidits | i un esguard alerta i compassiu. Només poden moure els peus, penjants de | —Prou! —els talla el guàrdia—. Fa una setmana que no puc aclucar l'ull! | Decidit | , s'encamina a la porta que tanca de cop al seu darrera. Els dos xicots, | N'hauríeu de fer molts i només parleu. Saps on és, la mare? —pregunta | decidida | —. Vols que t'ho digui? —On? Ella toca el ventre de la noieta amb el | a l'extrem de la cua immòbil, i ara poden veure com unes quantes persones | decidides | se'n separen, avancen cap a la tauleta del moneder tocatardà, però dos | cinquena hi ha una noia que ens podria ser útil. És molt servicial. | Decidit | , torna cap a la porta que deixa ajustada mentre s'allunya per la sala que | la cambra, ajustada, i després barra el pas als dos individus que semblen | decidits | a penetrar-hi. —Vostès s'esperen —els diu amb fermesa. —Hi ha finestra? | Però Jeroni no se n'anava gaire lluny, com no se n'anà aquell vespre, | decidit | a demostrar-li que no era un porc ni un imbècil. Per demostrar-li tesi | frase que Jeroni havia llançat distret mentre s'aixecava de taula, | decidit | , però, a no continuar el diàleg, a no obtenir cap resposta, no és menys | Potser, qui sap, ara que ja tenia trenta-dos anys, ara que ja estava ben | decidit | a adaptar-se a les lleis dels seus, que prometia ser fidel a la seva casa | empunyant una destral. Amb l'eina a la mà, mig coixejant pel reuma, però | decidit | , se n'anà cap a la figuera. S'aturà al davant de l'arbre i començà a | dona. Duia l'arma a la cintura, hi portava la mà de tant en tant i estava | decidit | a tot. —Vostè a la seva feina, i no es pose en el que no li importa | Carmeta, agafa les teves coses i segueix-me. Parlà amb un to resolt, tan | decidit | i, sobretot, portant-se la mà a la faixa, que la dona cedí, acovardida. | estimat ja en els dies llunyans del prometatge; silenciós i retret però | decidit | , que imposava respecte a tots els busca-raons del poble. Ell, Jaume, no | dies, al poble una família de pagesos benestants, amb fama de valents i | decidits | , coneguts pels de la Catalana. La formaven el pare i la mare i quatre | no era, però, home per a deixar-se intimidar. Va agafar-lo pel pit, | decidit | a tot. Proferí una amenaça, dues paraules, dites en veu baixa, arran del | o llur destí. La vida era això, i la vella Pigada els havia acompanyats | decidida | i animosa fins al riu, com en un dels molts deures de la vida, agradable | i s'asseia com sempre davant la porta. Els infants s'acostaven, quins més | decidits | , quins més temorencs. Alguns, els més petits, anaven bruts, descalços, | ulls. —Mira Pigada; de tu i de ta mare, n'estic fins al capdamunt; estic | decidit | a no veure't més i a engegar-ho tot a fer p... Ta mare és una maula | italià antifeixista, casat amb una senyora que li pot ésser mare, seca, | decidida | i simpàtica com una domadora de gossos que n'ha vistes de totes i té una | les obres. Vivia en un casal que reclamava reformes | decidides | . Als amics no sabia parlar-los d'altra cosa. "Aquest | , prou, s'ha acabat: no m'adonava que faig nosa. [(Se'n va molt | decidit | i, abans de fer mutis per la porta de la taverna, es tomba i fa una gran | no era seva, li pareixia molt enginyosa i sempre la repetia—; i jo estic | decidit | a no fer ara res. Respectin la meva reserva. Parlaré quan arribi el | ara... Veurem més tard. Capítol XX Desvarieigs de Dona Obdúlia | Decidida | a no alimentar-se ni prendre medicaments, la senyora havia claudicat amb | llimona. Jo m'entenc, i aquesta és la forma com tinc | decidit | de seguir. Potser el sol fi d'això que escric és el | a l'entorn. Es revé tot seguit i obre d'una estirada, ferma i | decidida | . La Merceneta surt del passadís i d'un salt es planta al mig del | m'anaven mullant i aquella senyora caminava, caminava, com un escarbat, | decidida | i tossuda, i jo al seu darrera fins que va arribar al davant d'una | tenia visites. I no sé per què, tot i que l'anava a veure, i que estava | decidida | d'anar-hi, la prova que ja m'havia posat en camí, caminava d'esma i perdia | cert biaix, la mesura és, doncs, una limitació, una exclusió, una negació | decidida | i, per consegüent, un empetitiment. Però, en empetitir les coses, la | sempre ocells en l'aire i que alguns hi romandran eternament. Així, la | decidida | aversió a la utopia no significa la repugnància envers el que és ideal i | un aristòcrata d'aquests tenia per recalcar la seva persona amb un color | decidit | damunt la grisalla popular, era un solemne acte religiós, en el qual |
|