Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

! Creu-me, Eva. Ja saps l'interès que tinc a servir-te. [(	Declamatori	.)] Des de la meva miserable gesta de la temptació i cada vegada que
[(Els nois es donen les mans i es miren fixament. Adam parla en to	declamatori	.)] Jo Adam, el vostre pare per la gràcia de Jahvè, en nom propi i en
allò que les persones resolen abaixant el cap, amb un cinisme ploraner i	declamatori	. Les circumstàncies ja eren prou madures. Frederic volia vint-i-quatre
dona. Els Carreres i els Lloberola renyiren. Maria Carreres, inhàbil i	declamatòria	, va ésser la Ifigènia d'aquella situació. Frederic, dissimulà
sense donar-hi massa importància, o si adoptaria un aire una mica	declamatori	, amb un posat entre penedit i desesperat. Dependria de l'humor que gastés
tinta de calamars, i deixava anar entre llavis i ulls una certa gràcia	declamatòria	, que encara avui dia, penjada per les parets, no és del tot abominable.
a l'aire lliure i sabia fer l'amor d'una manera picaresca, galant i	declamatòria	, com un personatge de Beaumarcheais. Dorotea va ésser bastant
Jo apareixia com un heroi de la voluntat; la meva actitud desafiadora i	declamatòria	havia convençut tothom. No solament creien en les meves conviccions, sinó
que com diu equivocadament En Menéndez i Pelayo, amb el seu llenguatge	declamatori	representen els dos polos eterns de l'enteniment humà, també és cert que
madurada plenitud (és amb tota intenció que evitem parlar amb to entre	declamatori	i vulgaritzador de "secret de l'èxit"), el trobaríem en l'ascenció,
intermèdia que ocupa en l'economia capitalista, prodiga els excessos	declamatoris	en perjudici de les realitzacions concretes, tremola davant les mesures
consideraven el problema des d'un punt de vista purament sentimental i	declamatori	, quan calia plantejar-lo en el terreny de "la unió dels pobles
de cenyir sempre al to de l'obra que van llegint, evitant l'èmfasi	declamatori	quan aquest no el requereix i que en aquest cas és a vegades completament
per al que ha caigut. XVI L'amor a la humanitat és literatura	declamatòria	. Per salvar la vida d'un amic es deixarien matar cent mil xinos.
la ciència universal, típica de la nostra terra, i que, cantant amb pompa	declamatòria	les glòries progressives de la religió catòlica, apostòlica i romana,
meva frase. Dels extrems estant, hom veu que la moral és un pur exercici	declamatori	—i malgrat tot, només hi ha consol en els extrems..." "El meu ideal —no
graciós Tallafer, el senyal d'aquell gran rei... Però Tallafer saltà, més	declamatori	encara: —¿El dit balb d'un moribund sabria per ventura esborrar les
li'n donà a beure; després abeurà també el cavall. Tallafer seguia, adés	declamatori	com quan el cremava la ira, adés net i senzill com un rierol: —Però no
decandia, per això, a l'inrevés. La veu se li entonava i prenia caients	declamatoris	que feien badar la boca a Llorenç, tot satisfet: "Quina xicota! Quants
seda crua. —Bona nit, companys... Mireu qui arriba! —exclamà, amb accent	declamatori	i aguantant la porta ben oberta. L'Elefant destacava la seva
Quant a les idees, el benestar té més força que una revolució. [(	Declamatori	. Com una criatura.)] Sí. Sí. D'un individu clavat a una idea, un
si per cas algun dia m'oblidés. —Mai! —va respondre l'altre amb un accent	declamatori	, com un actor de drama.— Li ho juro per totes les estrelles de la nit. —
hem de pensar que Verdaguer, que potser trobava massa monòtona la tensió	declamatòria	de l'obra, s'avingué, aconsellat per Collell, a fer un descans, i inventà
Així, dintre les característiques generals apuntades, resulta quelcom	declamatori	en un treball apologètic com La Religió Cristiana y los
L'explicació és plena de metàfores, d'imatges. És enormement	declamatòria	. En el moment culminant de la crisi religiosa francesa apareix l'home
és Chateaubriand. El Chateaubriand que Balmes ens presenta en un to	declamatori	, chateaubriandesc, és idèntic —repeteix gairebé les mateixes paraules—
Però quan Balmes es deixa emportar d'un sentiment, el seu estil esdevé	declamatori	, i ens parla amb profusió de comparacions i metàfores, d'una manera que
arnaldina. Els versos tenen una certa grandesa lírica, i, per bé que	declamatoris	, són clars, vius i expressius. S'inspira en la tradició de la monja morta
al treball, l'esperit de violència i de domini, una certa ferotgia	declamatòria	, tot això són coses pervingudes, i no ingènues, a casa nostra. Tenim
És una imaginació didàctica i pràctica, amb absència total de lirisme	declamatori	, de retòrica ornamental, de vanitat literària. Va de dret al fi amb una
insinua... suggereix sempre. Cal no fiar-se massa dels novel·listes	declamatoris	; aquells que ho volen dir tot sense que suggereixin res. Com també cal
revoltat, ferit, enervat, i molt humiliat.) Impertorbable, ja en vena	declamatòria	, Víctor Melifel s'hi repapà millor, i prosseguí tot guaitant el sostre:
infatigable. Els Jocs eren les seves vitamines. Com a poeta era una mica	declamatori	i retòric, però dintre d'aquella manera d'ésser endevinava on era la
dels horts i de les feixes. Les cols s'arrodoneixen amb la seva bombolla	declamatòria	i pedantesca; la col-i-flor té un vel de color de neu sobre la pella
de mirall negres, dels llits desolats, a força d'ebenisteria freda i	declamatòria	amb reminiscències egípcies. Els bufets dels menjadors d'aleshores
pobres arrencaven el bull de cap al tard, i les veus altes, llastimoses i	declamatòries	anaven munyint el coure de les butxaques de la burgesia, però fins
històrica. Clima de cementiri il·lustre i modest, sense grans sepultures	declamatòries	, però amb un claustre on es troben com el peix a l'aigua tant els
Roma vaig obrir els ulls i vaig adonar-me que aquell concepte enfarfegat,	declamatori	i glacial de la bellesa, dins els seus grandiosos extrems, produïa un
quatre gambades de l'altra columnata —la del Bernini— no passa de ser una	declamatòria	mona de Pasqua. Perquè a Roma no hi ha res a pelar, i tot el que
punt la monumentalitat de Roma. Tampoc no es respirava enlloc la follia	declamatòria	de Nàpols, diluint-se en la lava cadavèrica del Vesuvi o en la ciutat
a Déu sempre ha estat ben timbrada i entenedora— i a una certa traça	declamatòria	que venia cultivant des del col·legi, s'hi afegia el to directe, colorit
de molts llibres i enemic personal del president Wilson. Jo, en forma	declamatòria	, vaig dir-li que sabia perfectament qui era aquell senyor i el vaig
en Fornos, d'un to evangèlico-socialista-demagògic, suat,	declamatori	, una mica galdosià, lleugerament tolstoià i molt dins l'estil
Spinoza fou el primer rebel que esgrimí contra la metafísica	declamatòria	dels seus contemporanis, a tall d'espasa freda, una lògica no
oferia, amb tot, greus perills. La influència del vacu romanticisme	declamatori	que imperava en aquell període, era altament perniciosa per a un moviment
matisat perquè és viscut utilitzant-lo al punt d'ésser creat. El parlar	declamatori	, en canvi, no ho és perquè amb ell no es fa sinó la transmissió, com en la
o amb l'esforç de la seva memòria, passa que la seva lectura o recitació	declamatòria	és feta, naturalment, amb la manca de matisació amb què són fetes les
monòton i molest. Els dos tons mòbils. Adjuntem als tres tons	declamatoris	de què acabem de parlar i que hem qualificat de fixos, dos tons
dels fills era exposat d'una manera viva i punyent, però sense excessos	declamatoris	ni escenes violentes. I a més, el primer llibre de Miquel Llor tenia una
moral arreconada i escarnida. És una sàtira mordaç i acolorida, gens	declamatòria	, però implacable. La part de fantasia que hi ha en l'origen dels

Pàgina 1 (de 3)

50 següents