Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

en el vers 495 de la rapsòdia XXIV i última, Príam	declara	haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix
amb aforismes de misser ni amb citacions de codi. Ho resoldrem, i el	declararan	innocent, n'estic cert. En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig
contra els meus drets tota mena d'intrigues i no va parar fins que se'm	declarava	bastard, amb arguments prims com un fil d'aranya, que trencaré quan
enganyar. El sacerdot envià a buscar el vell Costa i, després d'haver-li	declarat	el que succeïa, l'exhortà perquè acollís amb resignació aquella prova i
—Desgraciadament, se sap punt per punt; a mi m'ho explicà el batlle; ho	declarà	el mateix xarlatà, i ho confirmà el pare de la noia si mereix aquest nom,
allí dintre: en tragué la bosseta. Féu venir la criada i l'obligà a	declarar	-li què significava allò. La criada li ho explicà. Armà un terrabastall
procuraria fer allò que li demanaven. Amb tot, ja per endavant els	declarà	, també ell, el seu convenciment que tots els esforços que fessin en
Baldà, gairebé sense proposar-s'ho, gairebé sense adonar-se'n, li havia	declarat	tot allò que s'agitava en els seus dintres, li havia mostrat sense vels
atrevit a aixecar-se fins a la regió lluminosa en què ella vivia i a	declarar	-li la seva misèria i la seva passió, i ella, ànima compassiva a la fi, s'
l'havia apartat sempre de tota manifestació sentimental, el privava de	declarar	-li els seus sentiments, li ho privava també la consciència del drama
excés d'estimació. Tots sabem l'afecte que li duu a la Mila. —Càndia ha	declarat	que estigué present a l'entrevista i ha defensat Mila contra els que
respecte a ella; li digué que tal vegada no havia obrat com calia en	declarar	-li els seus sentiments i que moltes vegades només per ella es sentia
s'ha convertit en mal salvatge. L'home civilitzat s'apressa a	declarar	, a proclamar, avui, amb una energia insospitada, la superioritat
Els diaris d'ací publiquen (alguns amb grans titulars) que Mr. Eden ha	declarat	al Parlament: "El govern anglès està disposat a fer tot el que pugui
a estirar un altre plec de la muntanya on seu. El desdoblega i llegeix: "	Declarem	sospitoses de clandestinitat les circumstàncies que al·ludeix el recurs
a sota l'aixella. —No consta res que precedeixi les declaracions. —No puc	declarar	sense saber de què se m'acusa —diu ell—. Han matat la mare i sóc jo qui
ell—. Mai no he sentit parlar d'aquesta llei. —Dotze punts més, negatius —	declara	la veu afemellada— per una negligència encara més culpable que la
que acabeu de citar, contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —	declara	la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de la cabina,
papers —contesta la dona—. Viu aquí des de diumenge, fa tres dies. —El vau	declarar	? —Naturalment, de seguida. El policia no es deixa impressionar. Es desa
un combat amb la seva avidesa instintiva. —Home, jo... —No en parlem més —	declara	ell, peremptori i magnànim. I mentre l'altre es fica la mà a la butxaca i
descriptiu s'acaba el darrer tros de truita i, amb la boca plena,	declara	: —No ens podem exposar a aquestes pífies. Si no us sentiu segur de la
redreça i amb un altre to de veu, on ara ja no hi ha rastres d'humilitat,	declara	: —Escampar aquest concepte... Què dic? Admetre la sola possibilitat
reconeix: —Bé, sí, una cosa així. —No em sembla prou subtil, doncs —	declara	aleshores ell—. La vostra veritat... —Es talla, els llambrega
Ara no. Ja és l'hora. —Quina hora? —El cos té les seves necessitats —	declara	enigmàticament l'home—. N'hem satisfet unes —i assenyala cap als
—diu—. És més teva que jo, a pesar de tot. —Aquí, no —	declara	sobtadament el jutge. Ell es gira amb un moviment brusc. —Ho has entès,
haver escollit una professió que a la màquina li és vedada. —En el fons —	declara	la mestressa— em penso que aquesta és la raó que fa que cada dia la
a la noia que entra. —Ara sí que m'he vestit sense que hi falti detall —	declara	. La mestressa aprova amb el cap, torna a adreçar-se-li: —Sempre ha estat
dos. —De què? —fa ell. —D'orgasmes. —I jo, tres —	declara	la pigada. —No és veritat —la contradiu la dels ulls verds—. Totes sabeu
No pot quedar-se aquí? —No és permès que les persones que ja han	declarat	assisteixin a l'interrogatori de les altres. El recambró servirà
creant un problema. La noia del mercat del rovell s'avança una mica,	declara	: —Jo responc per ell. —No n'hi ha prou. Caldria una declaració jurada. —
ho permetin... —Somriu—. Ja faig un altre discurs. —Estic amb vosaltres —	declara	ell. —Sí —reflexiona el cap—. Cada dia n'hi haurà més. Queda't i
aquest noi. Que no sap parlar, potser? —És mut. Li vau tallar la llengua —	declara	ell sense embuts. —A col·legi, ho devien fer —replica l'altre sense
els talons de la dona i un altre trepig més tímid, fregadís. —No diu res —	declara	l'home vigorós, redreçant-se una mica. —A l'hospital em van dir que hi
dalt: —Desinfecció! Dos! —Què? —diu l'home, sobtat. —S'ha	declarat	un cas infecciós, se sospita que n'hi pot haver d'altres. —L'han evacuat?
les fosses nasals i els conductes auditius abans d'omplir un volant que	declara	que no són portadors de gèrmens. El darrer tram. L'escala ara és més
Però ni tanta crueltat no els serveix. A mitjans d'agost les autoritats	declaren	la ciutat apestada i les portes es tanquen deixant a dins la por i la
el que sabés d'algun altre a qui hagués mossegat que es presentés també a	declarar	-ho. Ha vingut Ramon de Laia, que havia baixat este matí a l'Encanyissada,
una mena de protecció moral. També la família comtal de Besalú s'havia	declarat	"miles Sancti Petri", o sia cavaller de Sant Pere
Minotaure. Però després d'una experiència de cent cinquanta anys hem de	declarar	que això no és pas el nostre fet. El que portem dintre no és, verament,
pactistes guanyaren la primera mà. Llavors podien fer dues coses: o bé	declarar	-se independents de Joan II i transformar Catalunya en una república
l'altra. La solució de 1472 —Capitulació de Pedralbes— fou la de	declarar	intocables la monarquia i el pactisme. L'encarcarament polític del país
Silenci! Adam. Llamps! No interrompeu!... Jo, Adam, us	declaro	marit i muller fins a la fi del vostre temps. Temeu Jahvè, estimeu-vos,
i tes. El barri antic fingeix ignorar-ho. Sense valor ni desig per a	declarar	-los batalla, opta per declarar-los inexistents: —¿Creieu, monsenyor, que
ignorar-ho. Sense valor ni desig per a declarar-los batalla, opta per	declarar	-los inexistents: —¿Creieu, monsenyor, que el mes vinent serem a França,
per justificar la seva conducta, es lliurava a les efusions familiars tot	declarant	que la solitud l'entristia. Era aficionada a les frases vagues:
ja no sap quines conseqüències ha de deduir. La comtessa de Pardo Bazán	declara	ingènuament la seva perplexitat en veure com, en el famós arbre, la
concurrència bigarrada. Des que Dona Obdúlia, després d'haver combregat,	declarà	oficialment que es moria, tenia la casa plena de moltes persones elegants
tota la colònia estrangera, rompent per uns moments l'acord tàcit de	declarar	-la inexistent. —Malgrat tot —digué la baronessa, dubitativa—, no convé
a ton pare: "Biel, se vos morirà d'un atac en es cap". La poetessa	declarà	que no s'havia mort per ara, però que patia del cor. —Això són beneitures
Els poetes, fingint optimisme com un tísic que galleja de salut,	declaraven	que la gràcia consistia en allò, però en el fons del cor s'entristien

Pàgina 1 (de 141)

50 següents