Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
declarar V 5619 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb declarar Freqüència total:  5619 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

en el vers 495 de la rapsòdia XXIV i última, Príam declara haver tingut cinquanta fills, dinou dels quals nascuts d'un mateix
amb aforismes de misser ni amb citacions de codi. Ho resoldrem, i el declararan innocent, n'estic cert. En confiança, jo mateix, anys enrera, em vaig
contra els meus drets tota mena d'intrigues i no va parar fins que se'm declarava bastard, amb arguments prims com un fil d'aranya, que trencaré quan
enganyar. El sacerdot envià a buscar el vell Costa i, després d'haver-li declarat el que succeïa, l'exhortà perquè acollís amb resignació aquella prova i
—Desgraciadament, se sap punt per punt; a mi m'ho explicà el batlle; ho declarà el mateix xarlatà, i ho confirmà el pare de la noia si mereix aquest nom,
allí dintre: en tragué la bosseta. Féu venir la criada i l'obligà a declarar-li què significava allò. La criada li ho explicà. Armà un terrabastall
procuraria fer allò que li demanaven. Amb tot, ja per endavant els declarà, també ell, el seu convenciment que tots els esforços que fessin en
Baldà, gairebé sense proposar-s'ho, gairebé sense adonar-se'n, li havia declarat tot allò que s'agitava en els seus dintres, li havia mostrat sense vels
atrevit a aixecar-se fins a la regió lluminosa en què ella vivia i a declarar-li la seva misèria i la seva passió, i ella, ànima compassiva a la fi, s'
l'havia apartat sempre de tota manifestació sentimental, el privava de declarar-li els seus sentiments, li ho privava també la consciència del drama
excés d'estimació. Tots sabem l'afecte que li duu a la Mila. —Càndia ha declarat que estigué present a l'entrevista i ha defensat Mila contra els que
respecte a ella; li digué que tal vegada no havia obrat com calia en declarar-li els seus sentiments i que moltes vegades només per ella es sentia
s'ha convertit en mal salvatge. L'home civilitzat s'apressa a declarar, a proclamar, avui, amb una energia insospitada, la superioritat
Els diaris d'ací publiquen (alguns amb grans titulars) que Mr. Eden ha declarat al Parlament: "El govern anglès està disposat a fer tot el que pugui
a estirar un altre plec de la muntanya on seu. El desdoblega i llegeix: "Declarem sospitoses de clandestinitat les circumstàncies que al·ludeix el recurs
a sota l'aixella. —No consta res que precedeixi les declaracions. —No puc declarar sense saber de què se m'acusa —diu ell—. Han matat la mare i sóc jo qui
ell—. Mai no he sentit parlar d'aquesta llei. —Dotze punts més, negatius —declara la veu afemellada— per una negligència encara més culpable que la
que acabeu de citar, contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de la cabina,
papers —contesta la dona—. Viu aquí des de diumenge, fa tres dies. —El vau declarar? —Naturalment, de seguida. El policia no es deixa impressionar. Es desa
un combat amb la seva avidesa instintiva. —Home, jo... —No en parlem més —declara ell, peremptori i magnànim. I mentre l'altre es fica la mà a la butxaca i
descriptiu s'acaba el darrer tros de truita i, amb la boca plena, declara: —No ens podem exposar a aquestes pífies. Si no us sentiu segur de la
redreça i amb un altre to de veu, on ara ja no hi ha rastres d'humilitat, declara: —Escampar aquest concepte... Què dic? Admetre la sola possibilitat
reconeix: —Bé, sí, una cosa així. —No em sembla prou subtil, doncs —declara aleshores ell—. La vostra veritat... —Es talla, els llambrega
Ara no. Ja és l'hora. —Quina hora? —El cos té les seves necessitats —declara enigmàticament l'home—. N'hem satisfet unes —i assenyala cap als
—diu—. És més teva que jo, a pesar de tot. —Aquí, no —declara sobtadament el jutge. Ell es gira amb un moviment brusc. —Ho has entès,
haver escollit una professió que a la màquina li és vedada. —En el fons —declara la mestressa— em penso que aquesta és la raó que fa que cada dia la
a la noia que entra. —Ara sí que m'he vestit sense que hi falti detall —declara. La mestressa aprova amb el cap, torna a adreçar-se-li: —Sempre ha estat
dos. —De què? —fa ell. —D'orgasmes. —I jo, tres —declara la pigada. —No és veritat —la contradiu la dels ulls verds—. Totes sabeu
No pot quedar-se aquí? —No és permès que les persones que ja han declarat assisteixin a l'interrogatori de les altres. El recambró servirà
creant un problema. La noia del mercat del rovell s'avança una mica, declara: —Jo responc per ell. —No n'hi ha prou. Caldria una declaració jurada. —
ho permetin... —Somriu—. Ja faig un altre discurs. —Estic amb vosaltres —declara ell. —Sí —reflexiona el cap—. Cada dia n'hi haurà més. Queda't i
aquest noi. Que no sap parlar, potser? —És mut. Li vau tallar la llengua —declara ell sense embuts. —A col·legi, ho devien fer —replica l'altre sense
els talons de la dona i un altre trepig més tímid, fregadís. —No diu res —declara l'home vigorós, redreçant-se una mica. —A l'hospital em van dir que hi
dalt: —Desinfecció! Dos! —Què? —diu l'home, sobtat. —S'ha declarat un cas infecciós, se sospita que n'hi pot haver d'altres. —L'han evacuat?
les fosses nasals i els conductes auditius abans d'omplir un volant que declara que no són portadors de gèrmens. El darrer tram. L'escala ara és més
Però ni tanta crueltat no els serveix. A mitjans d'agost les autoritats declaren la ciutat apestada i les portes es tanquen deixant a dins la por i la
el que sabés d'algun altre a qui hagués mossegat que es presentés també a declarar-ho. Ha vingut Ramon de Laia, que havia baixat este matí a l'Encanyissada,
una mena de protecció moral. També la família comtal de Besalú s'havia declarat "miles Sancti Petri", o sia cavaller de Sant Pere
Minotaure. Però després d'una experiència de cent cinquanta anys hem de declarar que això no és pas el nostre fet. El que portem dintre no és, verament,
pactistes guanyaren la primera mà. Llavors podien fer dues coses: o bé declarar-se independents de Joan II i transformar Catalunya en una república
l'altra. La solució de 1472 —Capitulació de Pedralbes— fou la de declarar intocables la monarquia i el pactisme. L'encarcarament polític del país
Silenci! Adam. Llamps! No interrompeu!... Jo, Adam, us declaro marit i muller fins a la fi del vostre temps. Temeu Jahvè, estimeu-vos,
i tes. El barri antic fingeix ignorar-ho. Sense valor ni desig per a declarar-los batalla, opta per declarar-los inexistents: —¿Creieu, monsenyor, que
ignorar-ho. Sense valor ni desig per a declarar-los batalla, opta per declarar-los inexistents: —¿Creieu, monsenyor, que el mes vinent serem a França,
per justificar la seva conducta, es lliurava a les efusions familiars tot declarant que la solitud l'entristia. Era aficionada a les frases vagues:
ja no sap quines conseqüències ha de deduir. La comtessa de Pardo Bazán declara ingènuament la seva perplexitat en veure com, en el famós arbre, la
concurrència bigarrada. Des que Dona Obdúlia, després d'haver combregat, declarà oficialment que es moria, tenia la casa plena de moltes persones elegants
tota la colònia estrangera, rompent per uns moments l'acord tàcit de declarar-la inexistent. —Malgrat tot —digué la baronessa, dubitativa—, no convé
a ton pare: "Biel, se vos morirà d'un atac en es cap". La poetessa declarà que no s'havia mort per ara, però que patia del cor. —Això són beneitures
Els poetes, fingint optimisme com un tísic que galleja de salut, declaraven que la gràcia consistia en allò, però en el fons del cor s'entristien

  Pàgina 1 (de 113) 50 següents »