Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
declinar M 8 oc.
declinar V 415 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb declinar Freqüència total:  423 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

, que quan ell, a causa de l'edat, decidí retirar-se, la festa començà a declinar, i avui a Santa Maria dels Monts a penes en queda el record. Consistia en
soledats feréstegues, tornà a veure néixer el dia i el tornà a veure declinar. No aparegué ni l'ombra d'un poble; no trobà rastre d'ésser vivent, i a
sense deixar-lo acabar. Però s'adreça a l'individu, el qual es quadra i declina el seu nom, condició i rang. —Em cal un cotxe immediatament —diu ell
a consultar el rellotge—. Encara tenim temps de visitar-ne un. —Després —declina ell l'oferta—. Quan s'hagin instal·lat. L'altre sembla sorprès, es toca
No hi féu res que els temps i les circumstàncies canviessin, que declinés el poder de la noblesa, que les posicions privilegiades es transformessin
d'obligacions que les veia exercir. Cridava els noms (declino de posar-ne), i li marcaven uns muntets d'accions
Laura torna a mirar pel vidre del balcó la tarda clara, que ja comença a declinar dolçament. —Ara que diu de criatures —recorda el senyor Terra Negra a la
alè del teu aire. Ara que ja som vells i que em sento precipitadament declinar cada dia, em resisteixo a abandonar del tot aquesta carta; per això
aquest jardí, fins que, la calda del migdia esvaïda, el sol declini." Respon, afable, la Virtut angèlica: "Adam, per això vinc;
del dia ha de recórrer molt del seu curs, per bé que ja declina: ara, suspès al firmament, t'escolta, car l'hi reté
això té excusa. Les nacions, però, algunes vegades declinaran fins a tal grau per sota de la virtut, que és la raó, que els
havia vist una entesa tan amistosa entre un home i l'univers. La lluna ja declinava cap a la posta, tota rodona, verda pàl·lida. Una dolçor inefable
l'home. S'aturà. Va mirar, a munts a munts, el telefèric esfondrat. El sol declinava cap a la posta, les ombres s'allargaven. Zorbàs esbatanà els ulls, com si
Ho feia preveure el sol, que llançava una vibració extraordinària, mentre declinava a la ratlla de la neu. S'oïa una fressa estranya, allargada, i aquest
estant observaríem el que anava a passar. Era l'hora on el sol comença de declinar. Ja il·luminava de biaix la façana del mas i rossejava en les tronques de
i que tot de gèneres amplis han arribat sovint a llur punt màxim per a declinar i desaparèixer després. Tot el que ens calia demostrar és que, allí on
El 1558, pocs anys abans que amb la batalla de Lepant declinés el poder turc a la Mediterrània. Ciutadella va ésser ocupada i molts dels
l'alçada de Costa i Llobera, Quadrado, veient-se obligat a sincerar-se, declina la responsabilitat d'aquell escrit de /La Palma\ sobre "los
un bell present amb tanta cordialitat i delicadesa que jo no el podria declinar, àdhuc reconeixent-lo excessiu, injustificat. No goso admetre'l, però,
moments amargs que semblaven allargar-se, a mida que la noble vida d'ella declinava, com les ombres en l'afinar del dia. Però un vespre d'octubre, quan els
els elements, les espècies; aquesta part de la planxa té com a paper declinar d'alguna manera l'objecte, manifestar-ne el paradigma; en canvi, en la
sobretot de la diplomàcia parisenca, que una Espanya verament democràtica declinaria ofesa. 10 En Cambó afirma que Espanya no pot prendre posició en
francament espanyol i espanyolista. Pràcticament i explícitament ha declinat els nexes polítics que el lligaven especialment amb Catalunya. Prou la
els pobles és tan perniciós com adular les monarquies; nosaltres hem de declinar la temptació sentimental de rebaixar dificultats, de fingir entusiasmes
penso en lo promte que en el món fineixen les humanes passions, quan ja declina l'arbre del Bé i del Mal en que floreixen. Ai, trist
en temps de primavera, que no serà trobat en falla. Mentrestant la tarda declina, calmosa i plàcida, vers el punt i hora que el capvespre traspassarà el
. Alts i negres en el cel, que va fent-se més blau a mesura que el sol declina i la tarda avança, passen dos corbs. Van de viatge i conversen, tot fent
lleis biològiques: neixen, creixen, lluiten, s'espandeixen més o menys, declinen i finalment es moren. Quan una cultura arriba al seu període de franca
nostra ciutat era en aquella època coneguda a Orient. En el moment en què declina el món antic i comencen de granar, a poc a poc, les llevors noves,
la idea dels teulissos a tres quarts de milla de distància, però que declinava la proposta pel perill que correrien les persones que, sense tenir-hi res
totseguit els camps de mill i de cotó que volten les cases. El terreny declina vers una zona baixa, plena de basses i grans arbres. Aquestes basses són
Tota l'expressió està continguda en el gest llànguid del mortal que ha declinat la testa, i en els ulls vivíssims de la sirena que somriu. I la mateixa
que un dia, després de haver passat llista, Mossen Torrents lo crida per declinar lo nom /Musa\. Lo nominatiu lo digué tartamudejant; al genitiu
intrús, li feia cloure els punys. Però avançà decidit, puix que el sol declinava de pressa i ell volia acomiadar-se de tota la sureda, si més no, dels
d'aquesta manera, tan a la desesperada. David trobava que "els seus dies declinaven com l'ombra i s'anava assecant com fenc dallat." I Job, bon xic més
d'una aristocràcia que neix és la mateixa que la d'una aristocràcia que declina, és una instintiva tendència al bizantinisme, a la untuositat i a la
problemes del Destí, de la Mort i de Déu. I quan semblava que hauria de declinar la seva inspiració, es renova i ens ofereix, amb /Nabí\, no
de Fra Angèlic? Ja arribem al convent forà de Sant Domènec. El sol declina i l'horta es tenyeix de rosa. Anem trobant més gent i animació per la
L'únic que hi ha de bell és aquesta gran poesia de la natura ingènua. Com declina la tarda en una infinita rosor esblaimada...! Però, caratsus, quina
afanyós.— Uns quants més i prou. Jo també començava a tenir ànsia. El sol declinaria aviat, i en aquelles fondalades, àdhuc a l'estiu, la fosca hi tomba
una separació profunda en la seva vida matrimonial, que si abans havia declinat suaument entre les hores de forçat platxeri cap a un estat d'angoixosa
sa recompensa: la seva sabatilla d'or penjada al coll. Però el rossinyol declinà l'oferiment, tot agraint-lo, i digué que prou recompensat estava. —He
lletres signifiquen tot allò que pot dir-se d'Ell: el fet d'ésser declinat tan sols en tres casos, és un símbol evident de la Santíssima Trinitat. A
ensonyada i mandrosa. De dalt de les Pasteres, la mar, en la tarda que declina, sembla un vidre transparent tocat d'una darrera llum interna: és d'un
cabia. 5 De juliol. Ja fa dies que la penya, quan el sol declina, s'instal·la al jardí, sota les palmeres. Cada any, sembla, passa el
hauria tingut alguna qualitat per a fer la vida primitiva. El dia havia declinat. En l'aire hi havia un color de rovell d'ou, suspès. Hermós havia
de Sant Sebastià. El panorama del meu país. Quan la tarda comença a declinar i es produeix la llum vagament tocada de color de rovell d'ou, les coses
de Mèxic. A les deu de la nit, l'avinguda de San Juan de Letrán comença a declinar i la poca gent que hi transita ho fa silenciosament; el xerricar de les
ulls blavíssims del rus, cada cop més ombrejats d'enuig, em comminaven a declinar la invitació del moro. M'esguardava amb el front acanalat. "Perds el
veure com reeixia la cacera. El senyor Pumblechook i el senyor Hubble ho declinaren, amb l'excusa de fumar les pipes i de gaudir de la societat de les dames,

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »