×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb decrèpit |
Freqüència total: 229 |
CTILC1 |
ànima, i ella els hagué de reviure de bell nou. La Badona era una dona ja | decrèpita | , grassa i mig baldada del reuma. Vivia sola amb un seu fill. Ell era un | està boja per l'intendent: un noix de feu més aviat pestilencial i | decrèpit | . Però aquestes coses no tenen cap importància en una embarcació tan | civilització que no els passa de les dents. Els tahitians, fins els més | decrèpits | , fins els més inflats de fefé, amb el tors nu i amb el pareu que els | amb sòtils de cinc metres d'altura, algunes criades velles, un cotxer | decrèpit | ... I darrera les seves púrpures, una minvada munyeca octogenària, antany | el quadro disgustat de la presència del seu home; en aquell cavaller | decrèpit | , escrupulós i reaccionari, Maria hi trobava el complement de la intimitat | amb el nas i amb les galtes de Mossèn Claramunt. Aquesta mena de sapastre | decrèpit | que li havia estat imposat d'ençà que tenia ús de raó, li feia l'efecte | en les arrugues, en els ulls cansats i en els cabells blancs d'aquella | decrèpita | majestat, encara alta i somrient, tota l'essència d'una Barcelona | coneguts de conferències, d'obres pies i juntes parroquials, estives | decrèpites | amb els quatre peus a mig cementiri, carlisme atonyinat, perseverants, | m'aparegueren igual que el decorat d'una obra caducada. Tot em semblava | decrèpit | , enganyós; els arbres, erts i despullats, si es mantenien drets era | em mirava la fàbrica com si fos algú amb identitat i caràcter propis: | decrèpita | , sorruda, poc donada al defora, exactament un Aguilera com el meu pare i | xafogors que a penes se suportin, i fer venir del Nord l'hivern | decrèpit | i portar del Migdia les ardències del solstici | la dona. La individualitat desapareixia, la cara s'esborrava. Jove o | decrèpita | , bella o lletja, eren variants sense importància. Darrera de cada dona es | Traspasseu el terme que assenyala la mitja llegua. Es decanta amb | decrèpita | avidesa vers la vinya propera, dalt del marge. Les aigües de la cuneta | als nous estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela | decrèpita | , bateguen les ànimes que han de posar una mica de gràcia, ensopiment o | la vella immortal que, coronada de perpetuïnes, acompanya al vell | decrèpit | , que prompte haurà d'enfonsar-se en el clot sense fons del no-res. | que anaven a l'enterrament de la nostra Constitució, l'una vella i | decrèpita | mirant a la tomba, i l'altra jove i plena del caliu del bressol, no és | modern, tot comerç és indústria. Com tots els pobles vells, una mica | decrèpits | i tronats, el poble català és molt complicat. Els elements essencials del | teulades. En una d'aquestes places hi ha una casa senyorial, tancada i | decrèpita | , d'un aire romàntic que serví de sopluig a moltes intrigues de la guerra | a aquest efecte escolliren la més petita; una cambreta una mica pansida i | decrèpita | , sense cap classe d'encís. Caldrà que us la descrigui de la manera que | tia tan ferma. En saber que anava a morir, l'havia imaginat com una vella | decrèpita | . Ara veia que no moria de vellesa, sinó d'un de tants mals que té la vida. | fou pare Caos, Orc, Saturn, Jàpet, ni cap altre d'aquests déus gastats i | decrèpits | , sinó Plutos, que malgrat Hesíode i Homer i àdhuc el mateix Júpiter és | per un mèrit. Però encara és més divertit de veure algunes ancianes, tan | decrèpites | en la seva llarga velledat i tan cadavèriques que hom les podria ben | els papes ho deixen tot per dedicar-s'hi de ple. Fins es poden veure | decrèpits | ancians que mostren un ardor juvenil, que no reparen en les despeses i no | parets, amb la flama del gas entelada per l'humit: tot plegat, depriment, | decrèpit | , trist, però al capdavall del corredor, l'Aureli, en la seva cadira | verd de la Devesa té un toc moradenc tenuíssim. Entaforades en les cases | decrèpites | , totes les dones semblen interessants. L'arqueologia és afrodisíaca. Sant | estem cansats. La roba que portem ens pesa tant, que semblem una gent | decrèpita | , carregada d'espatlles. La nit ens encomana la suggestió que estem | restar ocult darrera del seu model o de limitar-se a continuar dins una | decrèpita | escola. Però amb tot, quan imita el trobador Montaudon i escriu | vastitud; las, lassitud; lax, laxitud; ple, plenitud; quiet, quietud; | decrèpit | , decrepitud; mansuet, mansuetud; lícit, licitud. ia. Ex.: | defecte que aquell home tenia era el d'estar al servei d'una Monarquia | decrèpita | , deshonesta i anti-patriòtica que no acostumava servir-se de les persones | l'expressió que pren l'atzar, fent meravelles de les coses més humils o | decrèpites | , dignifica profundament aquesta obra. A la gran escultura, Amadeu va | ganxet agrupades pels recons i assegudes en cadires de boga més o menys | decrèpites | . Els actors feien tombs o formaven rotllos entre els muntants de les | aneu a saber si per manca d'ànima o per sobra de voluntat. Encabits en un | decrèpit | fiacre, Innocenci i el seu amic i el brau ex-barber acompanyaren Anna | de la vila llarga. La urbanització té moments de petulància; sovint és | decrèpita | i fatigada. Les llums s'entelen d'un baf rogenc, com si regalimessin una | no hauria de fer més que acostar-me allí per descobrir-hi infinitat de | decrèpits | que no han encetat encara els divuit... En canvi, tu... (amb convicció) | aquestes llums toquen, difuses, les velles pedres del país, les parets | decrèpites | , les parets rovellades, daurades pel sol dels innombrables dies, agafen | aïllades entre si. En aquestes petites aglomeracions d'arquitectura | decrèpita | , dins de la qual es descobreix de vegades una vella casa exquisida, que | els sants poden ésser esborrats i esfumats en un tou de pèl, però de | decrèpits | no en poden ésser mai. D'entrada, apareix sant Pau, primer ermità; el | La branca de l'ametller sobre la soca, arrugada i vella, per no dir | decrèpita | , agafa un aire alat i sembla com suspesa en la llum extàtica del sol. El | despullats, tocats de color de vinagre i d'or vell, tenen una pompa | decrèpita | . L'aire és viu. Una ramiola de vent fa caure, planejant, les fulles | en la seva proximitat, s'havien tenyit de la grogor de l'antiguitat més | decrèpita | . Una flor de cera despresa del seu tany i dipositada —no sé per quina | dels anglesos. Els uns i els altres havien pensat lluitar amb un Estat | decrèpit | , administrat per una burocràcia corrompuda, dirigida per homes sense | anat xuclant i esbandint, ensems s'anava ell anihilant amb el seu gènere | decrèpit | de vida: per això no cal ja comptar-hi. Són els armenis, i els grecs i | la seva mirada trista, cansada, la seva mirada d'apòstol baquetejat i | decrèpit | ! Fa temps que no veig la viuda de l'anarquista; no dient-se ja missa en | no disposa ni d'aquesta possibilitat; és la vellesa autènticament | decrèpita | . Queda, és clar, com a recurs per a passar el vespre, el de sempre: el | morar entre lleons i dragons. Ço que és una pujada arenosa per a uns peus | decrèpit | , és per a l'home la dona desllenguda. Tortura de cor i plaga mortal, | pel que recordem haver vist en la nostra infantesa, quan la "Fontana", | decrèpita | i abandonada, tenia comptats ja els dies de la seva existència, aquest | ha aconsellat la dulcamara per a apaivagar el tremolor dels vells i dels | decrèpits | (escleròtics), contra els dolors de certes malalties medul·lars (tabes) i | d'èxit. Voronoff, després d'assajar damunt dels marrans vells i dels bous | decrèpits | , amb excel·lents resultats, l'empelt de testicle d'animal jove de la | de la Guerra Civil, va ésser substituïda per una de les Universitats més | decrèpites | d'Espanya. No cal dir que l'"autonomia" que hom esgrimeix en les | desplegar les ales i solter encara, fou utilitzat pel seu progenitor, ja | decrèpit | , tant per a fer-se càrrec de l'administració del patrimoni rural com per |
|