Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
decrèpit A 207 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb decrèpit Freqüència total:  207 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ànima, i ella els hagué de reviure de bell nou. La Badona era una dona ja decrèpita, grassa i mig baldada del reuma. Vivia sola amb un seu fill. Ell era un
està boja per l'intendent: un noix de feu més aviat pestilencial i decrèpit. Però aquestes coses no tenen cap importància en una embarcació tan
civilització que no els passa de les dents. Els tahitians, fins els més decrèpits, fins els més inflats de fefé, amb el tors nu i amb el pareu que els
amb sòtils de cinc metres d'altura, algunes criades velles, un cotxer decrèpit... I darrera les seves púrpures, una minvada munyeca octogenària, antany
el quadro disgustat de la presència del seu home; en aquell cavaller decrèpit, escrupulós i reaccionari, Maria hi trobava el complement de la intimitat
amb el nas i amb les galtes de Mossèn Claramunt. Aquesta mena de sapastre decrèpit que li havia estat imposat d'ençà que tenia ús de raó, li feia l'efecte
en les arrugues, en els ulls cansats i en els cabells blancs d'aquella decrèpita majestat, encara alta i somrient, tota l'essència d'una Barcelona
coneguts de conferències, d'obres pies i juntes parroquials, estives decrèpites amb els quatre peus a mig cementiri, carlisme atonyinat, perseverants,
m'aparegueren igual que el decorat d'una obra caducada. Tot em semblava decrèpit, enganyós; els arbres, erts i despullats, si es mantenien drets era
em mirava la fàbrica com si fos algú amb identitat i caràcter propis: decrèpita, sorruda, poc donada al defora, exactament un Aguilera com el meu pare i
xafogors que a penes se suportin, i fer venir del Nord l'hivern decrèpit i portar del Migdia les ardències del solstici
la dona. La individualitat desapareixia, la cara s'esborrava. Jove o decrèpita, bella o lletja, eren variants sense importància. Darrera de cada dona es
Traspasseu el terme que assenyala la mitja llegua. Es decanta amb decrèpita avidesa vers la vinya propera, dalt del marge. Les aigües de la cuneta
als nous estiuejants. Entre les dues rodes plenes de pols, i sota la vela decrèpita, bateguen les ànimes que han de posar una mica de gràcia, ensopiment o
la vella immortal que, coronada de perpetuïnes, acompanya al vell decrèpit, que prompte haurà d'enfonsar-se en el clot sense fons del no-res.
que anaven a l'enterrament de la nostra Constitució, l'una vella i decrèpita mirant a la tomba, i l'altra jove i plena del caliu del bressol, no és
modern, tot comerç és indústria. Com tots els pobles vells, una mica decrèpits i tronats, el poble català és molt complicat. Els elements essencials del
teulades. En una d'aquestes places hi ha una casa senyorial, tancada i decrèpita, d'un aire romàntic que serví de sopluig a moltes intrigues de la guerra
a aquest efecte escolliren la més petita; una cambreta una mica pansida i decrèpita, sense cap classe d'encís. Caldrà que us la descrigui de la manera que
tia tan ferma. En saber que anava a morir, l'havia imaginat com una vella decrèpita. Ara veia que no moria de vellesa, sinó d'un de tants mals que té la vida.
fou pare Caos, Orc, Saturn, Jàpet, ni cap altre d'aquests déus gastats i decrèpits, sinó Plutos, que malgrat Hesíode i Homer i àdhuc el mateix Júpiter és
per un mèrit. Però encara és més divertit de veure algunes ancianes, tan decrèpites en la seva llarga velledat i tan cadavèriques que hom les podria ben
els papes ho deixen tot per dedicar-s'hi de ple. Fins es poden veure decrèpits ancians que mostren un ardor juvenil, que no reparen en les despeses i no
parets, amb la flama del gas entelada per l'humit: tot plegat, depriment, decrèpit, trist, però al capdavall del corredor, l'Aureli, en la seva cadira
verd de la Devesa té un toc moradenc tenuíssim. Entaforades en les cases decrèpites, totes les dones semblen interessants. L'arqueologia és afrodisíaca. Sant
estem cansats. La roba que portem ens pesa tant, que semblem una gent decrèpita, carregada d'espatlles. La nit ens encomana la suggestió que estem
restar ocult darrera del seu model o de limitar-se a continuar dins una decrèpita escola. Però amb tot, quan imita el trobador Montaudon i escriu
vastitud; las, lassitud; lax, laxitud; ple, plenitud; quiet, quietud; decrèpit, decrepitud; mansuet, mansuetud; lícit, licitud. ia. Ex.:
defecte que aquell home tenia era el d'estar al servei d'una Monarquia decrèpita, deshonesta i anti-patriòtica que no acostumava servir-se de les persones
l'expressió que pren l'atzar, fent meravelles de les coses més humils o decrèpites, dignifica profundament aquesta obra. A la gran escultura, Amadeu va
ganxet agrupades pels recons i assegudes en cadires de boga més o menys decrèpites. Els actors feien tombs o formaven rotllos entre els muntants de les
aneu a saber si per manca d'ànima o per sobra de voluntat. Encabits en un decrèpit fiacre, Innocenci i el seu amic i el brau ex-barber acompanyaren Anna
de la vila llarga. La urbanització té moments de petulància; sovint és decrèpita i fatigada. Les llums s'entelen d'un baf rogenc, com si regalimessin una
no hauria de fer més que acostar-me allí per descobrir-hi infinitat de decrèpits que no han encetat encara els divuit... En canvi, tu... (amb convicció)
aquestes llums toquen, difuses, les velles pedres del país, les parets decrèpites, les parets rovellades, daurades pel sol dels innombrables dies, agafen
aïllades entre si. En aquestes petites aglomeracions d'arquitectura decrèpita, dins de la qual es descobreix de vegades una vella casa exquisida, que
els sants poden ésser esborrats i esfumats en un tou de pèl, però de decrèpits no en poden ésser mai. D'entrada, apareix sant Pau, primer ermità; el
La branca de l'ametller sobre la soca, arrugada i vella, per no dir decrèpita, agafa un aire alat i sembla com suspesa en la llum extàtica del sol. El
despullats, tocats de color de vinagre i d'or vell, tenen una pompa decrèpita. L'aire és viu. Una ramiola de vent fa caure, planejant, les fulles
en la seva proximitat, s'havien tenyit de la grogor de l'antiguitat més decrèpita. Una flor de cera despresa del seu tany i dipositada —no sé per quina
dels anglesos. Els uns i els altres havien pensat lluitar amb un Estat decrèpit, administrat per una burocràcia corrompuda, dirigida per homes sense
anat xuclant i esbandint, ensems s'anava ell anihilant amb el seu gènere decrèpit de vida: per això no cal ja comptar-hi. Són els armenis, i els grecs i
la seva mirada trista, cansada, la seva mirada d'apòstol baquetejat i decrèpit! Fa temps que no veig la viuda de l'anarquista; no dient-se ja missa en
no disposa ni d'aquesta possibilitat; és la vellesa autènticament decrèpita. Queda, és clar, com a recurs per a passar el vespre, el de sempre: el
morar entre lleons i dragons. Ço que és una pujada arenosa per a uns peus decrèpit, és per a l'home la dona desllenguda. Tortura de cor i plaga mortal,
pel que recordem haver vist en la nostra infantesa, quan la "Fontana", decrèpita i abandonada, tenia comptats ja els dies de la seva existència, aquest
ha aconsellat la dulcamara per a apaivagar el tremolor dels vells i dels decrèpits (escleròtics), contra els dolors de certes malalties medul·lars (tabes) i
d'èxit. Voronoff, després d'assajar damunt dels marrans vells i dels bous decrèpits, amb excel·lents resultats, l'empelt de testicle d'animal jove de la
de la Guerra Civil, va ésser substituïda per una de les Universitats més decrèpites d'Espanya. No cal dir que l'"autonomia" que hom esgrimeix en les
desplegar les ales i solter encara, fou utilitzat pel seu progenitor, ja decrèpit, tant per a fer-se càrrec de l'administració del patrimoni rural com per

  Pàgina 1 (de 5) 50 següents »