DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
defallir M 3 oc.
defallir V 581 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb defallir Freqüència total:  584 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

res. Romangué en la mateixa actitud, paralitzada. Dins el pit el cor li defallia. L'emoció, barrejada d'inquietud, creixia en la seva ànima, com al cel
que bufés amb violència sostinguda a través de la seva ànima. Tota ella defallia. I, per damunt de tot, les paraules d'ell li arribaven gairebé com un
el carro que es deturava davant la porta i s'aturà a escoltar. El cor li defallia; les cames se li doblegaven. Es trobava amb ella Maria del Carme; l'amiga
prop de la mare, l'assaltava un temor, un terrible dubte, i se sentí defallir. Però es recobrà de seguida i pujà sense alè. A l'alcova es produí un
que excedeix reialment la vostra reial desmesura; fins que defalliu. No. Si goséssiu saber tant com goseu posseir! De quina més
... sols tu deus saber-ho! Oh, quin horror! Perdó! Quin horror! [(Defalleix en braços de la Merceneta, que l'arrossega a dins. Ernestina s'apreta els
esbiaixada de dolor i s'agafa el cap desesperadament amb les dues mans, defallint amb els colzes sobre els genolls. Es tornen a oir acompassats els
amb unes confessions desordenades, i tot just estic al començament i ja defalleixo; dubto si en el poc que he escrit fins ara he estat sincera amb mi
de tot Barcelona. Conxa tenia ganes d'exprémer el suc de la vida fins a defallir. Feia dies que li rodava pel cap una idea, i no s'havia vist amb cor de
règia meretriu, al peu del ginebró s'atura i cau, i, defallint, —Misericòrdia! —crida.— Senyor, ja no puc més! Preneu ma vida!
serè, vetllarà tota la nit. La lluna vella se fa i defalleix molt sovint; blanca i trista sortirà quan tots
caigui com una pluja d'or. Al cobrir el vel el rostre clar, defalliré d'amarg desfici; despietat, vostre cilici dintre ma
mar i per la terra. Si a vegades, tot sol a dins la nit, sentia defallir mon esperit en la foscor de les desertes vies, tu del
un altre). I també plorà tot sol, sense més ni més, malgrat la seva força; defallí en aspirar el perfum imaginari de Laura, com si fos una droga meravellosa
en veuen cada dia. Laura ha de recalcar el front al porticó per no defallir. L'aire d'aquelles cambres, tebi d'encens, de cera cremada, de vernís de
fou ferit a l'aixella (com Lope de Aller al Passo Honroso), defallí, rebé un fort cop d'espasa de Curial sobre l'elmet, caigué del cavall i
escampat. En mans vostras teniu la pena." "Á América, donchs, y no defallir. Molta dignitat, sempre en l' art fits los ulls, jamay abaixarlos fins á
més remorós l' exterior y la pobra mare arraulida en l' ombra se sentía defallir. Finalment eixí de la sagristía 'l senyor Vicari, revestit ab sobrepellís
ets un viciós, un morfinòman de la joia, així que t'adones que comença a defallir la intensitat, corres darrera els estimulants, no saps refusar les
el seu pare. I havia estat aleshores que el meu coratge havia començat a defallir. A poc a poc m'envaïa una feblesa moral i física que s'anava convertint
orgull, per amor propi. No volia presentar-m'hi vençut. Però a moments defallia. Havia hagut de fer un gran esforç per no acompanyar el meu amic. Vaig
encomanar-lo a Déu amb una devoció tan pregona que a moments la feia defallir... "Pobra mamà, s'ha quedat sola!", pensa. La contempla banyada a
de la taula amb totes dues mans, intentava redreçar el cap, que li defallia sobre el pit... —Cosme, hauràs de cridar el metge... N'estic segura...
una confidència... En escoltar aquestes paraules, Mònica va sentir que defallia, que inesperadament arribava l'hora que més havia temut durant la seva
Va anar a tancar la porta de la llotja: aquell gest gairebé la va fer defallir. S'adonà que Cosme i els seus fills l'observaven atònits sense comprendre
gases, iode, alcohol... Experimentava un dolorós vertigen... El braç li defallia, no tenia prou força per a rentar-li la ferida. —Deixa! —li va dir
Mònica, no oblidaràs: et coneixes; vas esperar el perdó anys i anys sense defallir. Confessa-ho, l'esperaves amb més il·lusió que no esperaves els fills. I
tenen els ulls clavats damunt s'obliden de mirar-se a ells mateixos. Si defallia, ni que només fos un moment, si permetia que allunyessin la mirada de
Després... Erínia Primera. —Valor, germanes meves, ja comença a defallir. Mireu com se li dilaten els ulls; els nervis aviat li ressonaran com les
El monstruós tany del Pecat replica: "A mi, que amb fam eterna defalleixo, Cel, Paradís o Infern tant se me'n donen. Estic
per favor, calla!"", i li agafo el pit. La dona es posa pàl·lida, defalleix. ""Entra, em diu molt baix, entra, que no ens vegin..."" Entro
palpeja la foscor. Nas Tort Sona el corn, Alibou. El sol defall. Alibou Ja sona en el silenci de la vall. [Escena VI]
l'atmosfera dissolvent del fi de segle gràcies a una fe que mai no li defallí: la fe en Catalunya. Veritable fe —crèiem el que no vèiem— s'adeia
no anés acompanyada de l'entusiasme patriòtic, aviat les forces haurien defallit; on, si el patriotisme no reposés damunt una solidíssima cultura
el dò de viure que havia tingut ja des del breçol per no deixar-me defallir. De moment tornava a ésser pobre; i això solament ja fa esverar. Ésser
voluntat de no deixar-se'n vèncer. Contra la dissort, el coratge que no defallia. Contra el desesper, la ferma constància de voler esperar, quan més
i l'huracà del temps que fuig s'enduu la vida a filagarses. I el cor defalleix, espera que espera, i el mal somni dura que dura. 11-XI-42 Les
—Que es casés amb el segon i... no hi hauria res perdut... El malalt defallí; els ulls se li entelaren, la mà li relliscà lassament sobre la roba...
voltat de sos enemics i en constant perill d'ésser descobert, havia anat defallint de fam i de sofriments fins que la mort li donà la pau. La transacció em
balances de tanta precisió per a repartir les dosis equitativament! Jo defalleixo! Dia 30. Recorrent set estancs, només he pogut heure dos paquets
mentre que ses cames semblaven blincar-se dessobre de sos peus. Veient-la defallir, en Pujals mirà anguniosament per tots indrets, i no trobant lo que
justícia i benignitat. El primer dia de La Revista ens deia: No defalliu mai! Poc abans de morir ens encoratjava encara: No mireu enrera i penseu
mentre els simis miraven d'imitar-lo; però, al cap d'alguns minuts, els defallí l'interès i començaren a estirar-se la cua els uns als altres i a saltar
que mantenen la seriositat perquè us precedeixen, i l'efusió perquè no defalleixen, i la pietat perquè són una mica mofetes amb la ralleria d'una nit de
una punta de llengua vermella. La Carme se'l mirava amb la boca closa, defallint-li les mans. En trobar el seu esguard el d'en Joan, no ha parpellejat ni
Les mans, que s'havien alçat soles, per al designi que és una apropiació, defallien ja enllaçades. Cada mà havia aspirat, en un instant, a fer seu el món: en
al primer tret. Aquest és un cas particular. Hi ha elefant que rep sense defallir un grapat de bales. Mentre les va rebent, sent cada cop més excitada la
Faraó Ja en lloc de la terra no hi havía pa, car la fam era molt grossa. I defallía la terra d'Egipte i la terra de Canaàn, a causa de la fam. I Josep
semblen enfonsar-se i tornar a sortir, apagar-se i encendre's, defallir i reviure per obra d'encantament, per gracia de la fantasía en un instant
seu còs nu entre la transparencia de les aigües; però l'home de la terra defalleix i mor en aquell element estrany que li sospèn el respir i li fa tornar

  Pàgina 1 (de 12) 50 següents »