Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

altra de pudicícia socialment imposada: esternudar o escopir, gratar-se o	defecar	, rotar o tossir. Les precaucions que la urbanitat ens demana quan hem de
del fons, obertes, tres d'elles ocupades per individus ja granats que	defequen	amb tot d'esbufecs. El guàrdia el porta cap a l'esquerra, on hi ha tres
s'interessa per qüestions més personals: —Què us ha passat avui? Heu	defecat	a casa potser? —Sí, però poc. Puc tornar-hi —replica la secretària. Avança
i venjança al cel; i les boques de les clavegueres infectes per on	defeca	la ciutat i la terrassa alta fins on puja la sentor de les males
relacionats amb la realització de necessitats físiques, com menjar i	defecar	, satisfaccions autoeròtiques (els referits a les relacions sexuals amb
idioma, com els veïns, evita d'anomenar directament el lloc destinat a	defecar	. És un pudor que pot ésser objecte d'estudi sociològic, però que continua
en podem derivar orinal o urinari, però derivar defecador de	defecar	és una pura barroeria. Femer, derivat de fems, té un sentit
no potable"), sinó que ens donaria una frase que podria ésser: "no	defequeu	aquí", "no hi feu de cos", etcètera. El castell de Morella ens ha
conservació de les rases i perquè siguin solament utilitzables per a	defecar	, seran construïts a llur entorn urinaris, fent pouets d'1 metre
totes a fer vins verges, ja que és perillós fer vins abrisats,	defecant	els mostos, com s'ha dit al paragraf IV, número 6.
D'altra part, la satisfacció de les grans necessitats orgàniques, orinar,	defecar	, comporta així mateix un plaer autoeròtic, per l'excitació de les
a l'ensenyament. 32. Acte sexual amb la mare. 33.	Defeca	sobre la boca del pare mort. 317. La fragmentació dels discursos
l'un vegetal i l'altre animal, hem dit que aquest, l'ameba,	defecava	. Els vegetals, com que fabriquen el seu cos amb elements senzills i a
una neta distinció entre excreció i defecació. Ells excreten i no	defequen	. Els animals excreten i defequen. Hem vist en aquestes dues formes de
excreció i defecació. Ells excreten i no defequen. Els animals excreten i	defequen	. Hem vist en aquestes dues formes de vida unes diferències bàsiques entre
la molsa amb el seu bestiar, o que caça, pesca, renta la roba, fa llenya o	defeca	, amb una indiferència còsmica davant els misteris que succeeixen a pocs
tensions que toquen no solament a les necessitats vitals (menjar,	defecar	, etc.) ans també als desigs apareguts al voltant d'aquestes
recorda d'anar al WC. Si té enuresi (es fa pipí a sobre) o encopresi (es	defeca	a sobre). Autoconeixement de les pròpies característiques físiques Cal
puix que s'alimentava de tota mena de deixalles i, cosa estranya, no	defecava	mai. Tal com va predir el pare Burriel, es convertí en un meravellós
a fer-lo viu. Fer política no és passar-se el porró, comentar la jugada,	defecar	-se en qui té responsabilitats o jugar a Fouchés. Anunciar un pas i fer-lo
sense matar-s'hi i, quan la naturalesa els ho demana, mengen, orinen,	defequen	o fan una curta dormida que, a voltes, una companya faceciosa interromp
al sexe, però no pot estar-se, per exemple, de menjar, de beure, de	defecar	, de dormir... —va enumerant lentament, gairebé amb solemnitat, i la
haver-hi el wàter, algú orina amb un raig ample i puixant, de dona. També	defeca	, car sento la caiguda de l'excrement i, als pocs moments, el sorollet del
em resta res. Només sóc un servidor marginal i pobre... L'infant xiscla,	defeca	, engull, tros de carn fofa. I jo el batejo... el batejo i expulso els
una ferida vella. Guàrdia: Vencedors i vençut menjàrem figues i	defecàrem	a la vorera del camí. Caporal: Reférem les passes en línia
[(Canvia de to.)] Els gasos evacuats no pesen, oi? Així, dec haver	defecat	... [(Se'n torna, caminant eixancarrat.)] General [(per la dreta.
prengué xampany i pastissos amb el camioner i la seva dona, mentre	defecava	a la cambra de bany. Era com una mena d'esdeveniment social. Després,
només apta com a menjar de conills, i sobre la qual jeien al sol i	defecaven	estols de gats anàrquics. Em consolava constatar que, almenys, és tothom
lligat amb una cadena m'atorgava fums de distinció. Excepte quan l'animal	defecava	a qualsevol voravia, prement el cul i mirant amb ulls plorosos la gent,
guerrer i poètic, Jehovà va ordenar-los que en tenir necessitat de	defecar	cavessin un clotet, hi evacuessin i el tapessin, com fan els gats. Sort
Volia trucar, despertar tot el personal... I si	defequés	en el parabrisa del rival? Fóra una venjança refinada. A la Quevedo... I
plata a la teva femta sagrada a l'or de la llum quan	defeques	al llampec de la visió la cabellera d'atzabeja
ulls plens de mosques, explosiu braguer, cua de pèndol,	defecar	serè. Un gos solar les mena pel sender. Bramulen, pixen. Mort
Més val això que no passar el temps mirant per la finestra si els ocells	defequen	tot volant... Hi vaig trobar, també i sobretot, dues revistes,
ingereixen, com el tudó, el toixó o el senglar les	defequen	trinxades o desfetes pels processos digestius. Fa un fred vidriós, tinc
les branques terminals, produeixen una "pluja" de restes de materials	defecats	, ensems alliberen dels cossos una mena de pèls vidriosos que contenen en
(pomers, pins, roures, etc.). Els ocells mengen els seus fruits i en	defecar	sobre aquests arbres les llavors expulsades arrelen directament a les
restar nus a les cel·les —una manta, tan sols— a més de menjar i	defecar	-hi. Tot —al final, deu vaguistes de fam morts el 1981— per negar-se
situació social a un paper, en recordar que el cavaller també menja i	defeca	. 11.3. Tradició popular i literatura culta Fins als primers
us penseu pas que la cultura només és una cosa dels llibres: esternudar,	defecar	, riure i plorar, seure i caminar, fins i tot respirar són fets culturals:
Entre tramvies, autobusos i cotxes diversos, s'hi barrejaven camells, que	defecaven	arreu. A El Caire vaig visitar, al museu, la tomba de Tutankamen i les
ni són vistos, que estan incomunicats. Si no fos perquè encara mengen i	defequen	, les seves cel·les es podrien prendre per taüts. A primera vista, el
de reminiscències disciplinàries i transgressores— dels actes d'orinar i	defecar	. El fet d'orinar junts, «no fos cas que ens ho féssim a sobre», clarament
dura que el seu pedrer triturava. Un cop enllestit el procés digestiu, en	defecar	, les llavors sortien a l'exterior i germinaven. Doncs bé, aquesta era la
únicament pot ser atribuïda al consum de carn humana per part de qui va	defecar	al jaciment. És de suposar que gran part de la mioglobina va ser
els parisencs retratada a les revistes que llegien havent sopat o mentre	defecaven	asseguts sobre un inodor de pisa. Vam rondar per Palerm uns quants dies.
lloguer, no tenien roba, tenien menjar a gavadals—, es limitaven a flotar	defecant	i grallant, picotejant, rosegant, menjant tota l'estona, de tant en tant
animals, és clar. Escolta, i el lloro què? Et molesta? —Suposo que puc	defecar	sota el lloro. —Molt bé, doncs, que caguis de gust. Va tancar la porta.
invent interessant dels nous temps havia estat un estri de porcellana per	defecar	bo i asseguts. Però ni jo no m'adonava que aquell nerviosisme aparent
havia, però sempre lluny, tan allunyades que no semblaven de debò. Mentre	defecava	va entendre, de sobte, que no és que enyorés el paisatge de Pardàc, sinó

Pàgina 1 (de 2)

50 següents