DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
defecte M 3495 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb defecte Freqüència total:  3495 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

a Euforió. "Coneixes els seus costums, les seves qualitats i els seus defectes. Aquestes bèsties són, en general, molt intel·ligents i, ben tractades,
provinents de remotes lectures ara m'escometen i se m'emboliquen. Aquest defecte del pas ha estat una altra creu per al meu orgull, i Electra en aquest
intenció, crec, si hi generalitzàvem pel nostre compte. En realitat, pocs defectes del proïsme ens emprenyen més que aquest: la seva niciesa. I ens
vosaltres podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards. D Defecte Defecte, originàriament, deuria voler dir tant com dèficit
podreu ser en alguna ocasió. Per exemple: covards. D Defecte Defecte, originàriament, deuria voler dir tant com dèficit i només
i només això: una mena o altra de dèficit. La idea de defecte és oposada i simètrica a la idea d'excés: "pecar per defecte o
és oposada i simètrica a la idea d'excés: "pecar per defecte o per excés". Resulta curiós, tanmateix, que, de tota manera, també la
acostumin a rebre, en el llenguatge usual, la qualificació de defectes. Mancança i sobreabundància són, de vegades, i en termes
als altres individus i els desencoratgi d'incórrer en el mateix defecte. Però el delicte, qualsevol delicte, té també un no sé què de
no és complet. El sord físic se sap "malalt", i considera que el seu defecte és, vertaderament, un defecte, un dèficit: els altres "sords", en
se sap "malalt", i considera que el seu defecte és, vertaderament, un defecte, un dèficit: els altres "sords", en canvi, no tenen consciència de la
subsisteix, dempeus i invulnerat. I no sols respecte a Dostoievski. El defecte d'adultitzar els personatges sovinteja en els novel·listes de
L'ofici de novel·lista consisteix a suplir aquesta distracció, aquest defecte de consciència. O Ordre El dilema "desordre-injustícia"
fracassos de don Quixot són, sistemàticament, conseqüència d'un estrany defecte que qualificaríem d'òptic si no fos que sabem que és mental: el cavaller
don Quixot, sinó que ens les havem amb individus normals. Ara: el defecte inicial hi subsisteix. Aquesta gent, heroica a la seva manera —no ho
oques sempre han tingut bec, i els homes sempre han tingut els mateixos "defectes". Deixem ara de banda si el passat, qualsevol passat, va ser més
Netegeu això. Comença per tirar l'aigua, però la canonada deu tenir algun defecte, o potser no s'ajusta prou bé al dipòsit, perquè el doll s'escapa com un
seva mare, li presta virtuts i qualitats, de vegades fins i tot vicis i defectes, que són tolerats perquè únicament afegeixen o lleven un matís a la
els llavis, la contempla especulativament. —Que potser teniu algun defecte? —Fins a cert punt... Ja ho veureu, si tenim ocasió de canviar
i que no podem prendre al peu de la lletra. Les seves virtuts i els seus defectes devien ser tan específics del seu ofici de mercader magatzemista que a
d'aquell home, aparentment tan vulgar i matusser, que suportà d'ell defectes que l'haurien allunyat de qualsevol altra persona, defectes que fins i
suportà d'ell defectes que l'haurien allunyat de qualsevol altra persona, defectes que fins i tot acabà admirant, no sols tolerant, perquè eren l'expressió
decidit a suportar perquè Jeroni no era sols un compost de qualitats i defectes, rebuts per herència, per contagi, per decisió a través de l'admiració i
avançava no podia evitar d'encollir-se una mica d'espatlles. Era un defecte que de petita li havien retret sense que mai fes res per corregir-lo. De
des dels temps prehistòrics, o bé s'enfonsen amb la pervivència dels defectes col·lectius, els quals apilen nou llast a les velles deformacions
catalana dels darrers vuitanta anys que un dels més grans defectes del nostre poble, sobretot en l'aspecte econòmic, requeia en l'exagerat
indestructible a través de les tempestats històriques, és un fet —no un defecte, ni un mèrit; una nua realitat— que cal atribuir en bona part a
Els historiadors de la nostra Renaixença no s'escaparen d'aquest defecte d'òptica, general en llur època. Quan parlaven de la monarquia, de les
i sobretot l'amplitud d'horitzons de llur campanya. Amb tots els seus defectes, que foren molts, el proteccionisme permeté l'articulació d'una economia
europees. Des de llavors, cada revolució que ha volgut reformar algun defecte de la societat no ha fet més que afegir el seu gra de sorra —o bé tota
davant les primeres resistències, palesant la seva enorme feblesa, els defectes de la seva estructura. Amenaçat per un col·lapse sobtat de la monarquia,
havia d'ésser necessàriament llarg, perquè en una generació no es resolen defectes seculars. La crisi de 1917 vingué a interrompre aquesta bella
El mestissatge no crea valors propis; el que fa és polaritzar-ne els defectes, enravenar els extremistes dels acords dissonants, aprofundir les
els resultats d'una combinació curiosa: les qualitats d'un diable i els defectes d'un àngel... Caín. Així digues que tot són provatures! Si el
que el va portar, perdien importància davant d'aquell defecte mil·lenari, sord i establert. Res d'individual. Va
la culpa no era seva, que la taca devia haver sortit després. Que era un defecte de la paret que se li havia rebentat alguna cosa per dintre. I en Quimet
enmig de tot tenia una certa gràcia. Com que vivien pastats l'un amb els defectes de l'altre, Frederic i el seu pare no es podien veure. Don Tomàs quan
hipocresia. Guillem no s'aturà a pensar mai que, malgrat tots els defectes que pogués tenir don Tomàs, aquell bon senyor se l'estimava de debò, que
xicots, d'una gran bona fe i d'una gran modèstia, no tenien altre defecte que prendre's seriosament el més poeta de tots ells, que era un tal
cambres d'un salfumant irrespirable. La seva dona tenia molts dels seus defectes però rebaixats de to, en sordina, que diguéssim: era apagada, nyeu nyeu,
En totes les famílies hi ha un individu que manté les qualitats i els defectes propis de la família exagerats i concentrats pel camí del grotesc i del
famílies també s'hi acostuma a veure un individu en el qual els mateixos defectes es converteixen, dintre la seva pell, en elements de gràcia, de frescor i
gran escàndol; però Maria Lluïsa era l'única dels Lloberola sense els dos defectes més peculiars a tots ells: la feblesa i la covardia. Maria Lluïsa va
que duia el volant al seu costat, perquè veient-lo limitadíssim i ple de defectes, no era precisament ell el que havia anat darrera d'ella amb voracitat ni
estat exclusivament per vanitat. Ja sé que la vanitat és el meu principal defecte, però em sembla que en les meves accions hi he posat moltes vegades un
que aquella aventura pogués acabar amb un casament. Guillem tenia molts defectes; però un Lloberola no calculava mai tant. Si Guillem hagués vist des del
la malvolença es disfressà. Sies sincer, confessa els teus defectes, no et confessis en lloc de ton germà. La vida reposada
ingenuïtat de la pintura del famós burot no podia ésser tinguda ja per un defecte, sinó com una impensada anticipació. Les influències inefables
d'aquesta terra nostra, tan bella, malgrat la boira i els altres defectes que lamentem. Però no calia esperançar; la malvolença inicial s'agreujava
sobre el qual ens lliura al /Blanquerna\ un detall que acusa el defecte principal que hom li trobava: "En una via era una bella font dejús

  Pàgina 1 (de 70) 50 següents »